El reputat economista Christian Felber situa com a empreses d'èxit aquelles que vetllen pel conjunt de la societat
Una empresa que genera molts beneficis econòmics és realment un exemple d'èxit? Molts dels estudis econòmics que regeixen actualment el nostre sistema democràtic situen en una posició equivalent els resultats de vendes milionàries de moltes corporacions com un exemple de creixement, xifres que sovint deixen de banda factors essencials com ara la responsabilitat de les grans empreses envers l'entorn i la satisfacció de les persones que hi treballen.
Per què, aleshores, no és possible girar el sistema i parlar “d'empreses d'èxit” per referir-nos a aquelles que actuen sota criteris ètics i que situen en una mateixa escala de valors l'èxit econòmic, però també el social i el mediambiental? Aquesta és la base de l'anomenada economia del bé comú, el model que defensa l'economista Christian Felber, que aquest dimarts va presentar a Tarragona els criteris bàsics sobre els quals se sustenta el seu esquema econòmic, una teoria econòmica que s'agrupa en el llibre que duu aquest mateix títol i que li ha valgut el respecte de la comunitat internacional.
Segons Felber, només les empreses que situen en el mateix nivell d'importància l'èxit econòmic i els bons resultats en aspectes essencials com són la societat i l'entorn on es mouen poden considerar-se realment models a seguir, tot i que tinguin menys beneficis estrictes. A més, aquestes companyies han de ser la clau de volta d'un nou sistema econòmic, però també polític, que situï a les persones com l'eix central de la presa de decisions, en detriment dels interesses d'uns pocs. “El gran problema que tenim és que les decisions que ens afecten a tots les prenen uns pocs que tenen uns interessos determinats”, sosté Helber, que planteja la solució d'implantar una democràcia que “sigui realment sobirana per evitar aquesta situació”. Les tesis de Helber, que ja han tingut una gran acceptació en diversos països i que ja segueixen algunes empreses, van ser l'eix de la xerrada que aquest expert va pronunciar ahir a Tarragona, en el marc de les jornades Converses del Camp de Tarragona, que durant aquest dilluns i dimarts s'han dut a terme al paranimf del seminari de Tarragona, organitzades per la Fundació Privada Mútua Catalana.
L'eterna incertesa que atrapa el Camp de Tarragona
Sumant els prop de 380.000 habitants que integren les comarques que formen l'eix d'influència de les ciutats de Tarragona, Reus i Valls, l'anomenat Camp de Tarragona, és actualment la segona àrea metropolitana de Catalunya. Amb les xifres a la mà, la primera de les xerrades de les jornades Converses del Camp de Tarragona que s'han dut a terme durant un parell de dies va decidir mirar a l'interior del territori per tal de detectar-ne els punts febles i les debilitats que impedeixen assolir el lideratge que les comarques de Tarragona fa anys que cerquen en molts àmbits estratègics.
El veredicte dels tres participants en la taula rodona sobre el territori -el catedràtic d'Economia Aplicada, Agustí Segarra; el catedràtic de Geografia i d'Anàlisi Regional, Josep Oliveras, i el doctor en economia i exdirector de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Margalef, és clar: el Camp de Tarragona té la força econòmica, social i demogràfica, però li falta lideratge.
Els tres experts van aferrar-se a les tesis de l'urbanisme clàssic i a la seva experiència en aquest camp per definir la situació actual per exposar una realitat a vegades incòmoda, com és el fet que moltes de les decisions estratègiques del territori sovint han estat dictades per agents externs i van posar sobre la taula la necessitat de definir un model estratègic real que s'ha de basar en el consens dels diferents governs reals per acabar amb la incertesa que, sovint, posa pals a les rodes als grans projectes de futur i creixement. La sessió, centrada en aspectes clau de futur de les comarques de Tarragona, pretenia reprendre l'esperit de les anomenades Converses de Salou, dutes a terme entre el 1964 i el 1970.
