La falta del corredor mediterrani, el cost de l'energia i les infraestructures viàries, els tres problemes

La diagnosi és clara i té tres ramals: la falta del corredor mediterrani i d'una connexió ferroviària d'ample europeu que connecti el territori amb Europa; l'alt cost de l'energia elèctrica i, en tercer lloc, les deficients infraestructures per carretera amb la “paràlisi” en les obres de vies estratègiques com ara l'A-27. Aquestes són les principals problemàtiques que amenacen el futur industrial de Tarragona, segons van constatar ahir les vuit principals entitats patronals, sindicals i acadèmiques de la demarcació, en l'acte públic Ens hi juguem el futur. Sí al futur de les empreses i dels treballadors i treballadores de Tarragona, convocat conjuntament “per implicar el conjunt de la ciutadania en favor del futur del seu teixit empresarial i de les desenes de milers de llocs de treball que en depenen”, segons va explicar Òscar Hijosa, membre de l'equip directiu mundial de la Jove Cambra Internacional, que va ser l'encarregat de llegir les conclusions de la jornada.

Les causes d'aquests mals endèmics també són clares: “la priorització d'unes inversions que no responen a valors com ara l'eficiència del diner públic o l'impuls de l'activitat empresarial”, agreujat per una presa de decisions allunyada del territori: “Només des d'una visió aliena a les nostres necessitats i al nostre territori s'explica com les grans inversions i decisions industrials han anat a finançar, des de fa molts anys, autovies sense vehicles, costosíssimes línies d'AVE sense passatgers, o polítiques de preus de l'energia elèctrica que són incompatibles amb una economia competitiva”, segons s'assenyala en les conclusions.

Els representants de les entitats convocants van lamentar que s'arrosseguin des de fa tant temps els tres problemes, sense que cap administració no hi posi solució: “Malgrat els permanents esforços d'empresaris i treballadors tarragonins per ser competitius, el nostre futur industrial es veu amenaçat per tres greus problemes que fa anys que els tenim, que els patim, però que continuen sense resposta de qui té a les seves mans poder donar-hi solució. Són tres grans frens al futur dels nostres sectors productius”, indiquen.

La jornada d'ahir arriba després d'alguns anuncis negatius per al sector industrial del territori, com és el tancament de la planta d'MDI de Covestro, un cessament de la producció que podria afectar uns 120 treballadors. Els analistes que van prendre part en l'acte (vegeu peça annexa) van deixar clar que “el sector químic serà una de les indústries que més creixeran en les properes dècades a tot el món, però els països que se'n beneficiaran seran només els que esdevinguin més competitius avui”. Tarragona, segons ells, es troba en una zona estratègica per continuar sent el principal pol industrial químic del sud del Mediterrani, “i per poder mantenir, i fins i tot augmentar, els 35.000 llocs de treball directes i indirectes que genera”. Però aquesta aspiració quedarà truncada si les infraestructures del transport no es corresponen amb aquestes necessitats i si han de pagar “un cost de l'energia elèctrica molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea”.

Resoldre els accessos viaris al port, solucionar “la vergonya” de l'N-340 i construir el túnel de Lilla de l'A-27 són alguns dels projectes reclamats des de fa anys al territori, a més de les indefinicions que encara afecten el corredor ferroviari, com són la insuficiència de l'enllaç en via única entre les línies Tarragona-Reus i Camp de Tarragona-Vandellòs, i el fet que la solució d'adaptar una sola via a l'ample estàndard no permetrà que hi passin més de 12 trens al dia, segons va destacar Josep M. Rovira, secretari general de l'associació internacional Ferrmed.

“Marxem”

Però els representants del sector van anunciar que volen superar l'estadi de les queixes: “L'època dels memorials de greuges i de les reclamacions als successius governs de l'Estat ja s'ha esgotat per la reiterada i demostrada manca de resultats positius. No ens lamentem més perquè no ens escoltin.” En aquest sentit, Joan Vila, enginyer industrial especialista en energia, responent a la pregunta sobre quines serien les solucions davant de tot plegat, va ser taxatiu: “Si durant 100 o 200 anys no hem estat capaços d'involucrar-nos en el govern d'Espanya, marxem!”, va exclamar, fet que va provocar forts aplaudiments del públic.

Les entitats convocants van fer una crida a la unió i a la necessitat de treballar plegats i de manera coordinada: “Fem una crida al conjunt de la societat civil tarragonina, a les seves organitzacions, entitats i associacions, a totes les persones que viuen i treballen a Tarragona a fer pinya, des de demà mateix, per assolir les solucions a aquests problemes que tenim aquí. I per assolir-ho aviat. Per superar uns problemes que compartim amb la resta del país i pels quals, des de Tarragona, podem fer –hem de fer– un nou i decisiu pas endavant. Un pas col·lectiu en què tots siguem protagonistes en la consecució de les solucions als greus problemes que ens amenacen.”

Consens de vuit pesos pesants de l'economia

L'acte públic d'ahir en favor del futur del teixit empresarial de Tarragona i dels milers de llocs de treball que en depenen va ser convocat conjuntament per les vuit principals entitats patronals, sindicals i acadèmiques de la demarcació: la Cambra de Comerç de Tarragona, els sindicats CCOO i UGT, la Cepta (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona), el clúster ChemMed, la FEAT (Federació Empresarial d'Auto-transport), Pimec Tarragona (micro, petita i mitjana empresa de Catalunya) i la Universitat Rovira i Virgili. L'acte va incloure una taula rodona que va analitzar les tres principals problemàtiques que amenacen el futur industrial de Tarragona, i que va tenir les intervencions de Josep M. Rovira, secretari general de l'associació internacional Ferrmed, defensora del corredor mediterrani; Ignasi Sayol, president de la fundació ICIL, referent en el sector de la logística, i l'empresari i enginyer industrial especialista en energia Joan Vila. En acabar, Òscar Hijosa, membre de l'equip directiu mundial de la Jove Cambra Internacional, va presentar les conclusions.