Les comarques de Tarragona són una de les zones de Catalunya on la població ha disminuït més en els últims anys
Lluitar contra l'anomenat “hivern demogràfic” és una de les prioritats que cal tenir en compte a l'hora de conservar i garantir el dinamisme econòmic de les comarques de Tarragona. Aquesta és una de les principals conseqüències que semblen derivar de l'últim observatori empresarial que elabora el gabinet d'estudis de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta), que aquest dijous es va presentar a la capital del Tarragonès. A partir de les dades de població recollides per comarques, l'anàlisi evidencia que Tarragona és una de les zones del conjunt de Catalunya on la població ha disminuït més en els últims anys. En concret, l'estudi posa en relleu la necessitat d'impulsar mesures que evitin l'anomenat “hivern demogràfic”, entès com la baixada de població que té efectes negatius per sobre de la població activa –la que està en edat de treballar– i sobre l'economia general.
Les dades aportades per l'observatori també detallen que les comarques que tenen més bon comportament poblacional, on hi ha menys decreixement, coincideixen plenament amb aquelles zones que evidencien més bon comportament pel que fa a dinamisme econòmic, una associació d'idees que, al conjunt de la demarcació, conflueix en les grans ciutats i les zones costaneres, tot el contrari del que succeeix a les zones interiors, que són les que, segons les dades aportades per Cepta, pateixen més durament els efectes del descens poblacional.
Així, l'estudi separa les diferents comarques de Tarragona en tres categories. En un primer grup, reuneix aquelles comarques que tenen un millor comportament pel que fa al decreixement de la població, que són el Baix Camp, el Baix Penedès i el Tarragonès. En un segon grup, s'hi situen les comarques amb un comportament demogràfic intermedi, com l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Ebre i el Montsià. En un últim terme, s'assenyalen aquelles zones amb uns valors de població clarament negatius, com són la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i el Priorat. Segons les dades aportades pel gabinet d'estudis, aquesta tricefàlia del comportament del territori pot tenir conseqüències clares per a l'economia, sobretot pel que fa al manteniment de l'estat del benestar i la productivitat de la demarcació.