“Barris, tornem a lluitar?” és el nom que rep una proposta educativa impulsada per un equip de professorat d’ensenyament secundari i que s’ha desenvolupat en col·laboració amb historiadors i historiadores de la URV. El projecte busca apropar a l’alumnat de secundària del Camp de Tarragona els orígens, les demandes i l’evolució dels moviments veïnals de la lluita antifranquista durant els anys 60 i 70, fomentant així la implicació amb la comunitat des d’un model de ciutadania crítica i conscient.
Es tracta d’una iniciativa que neix d’un estudi històric del moviment veïnal a Tarragona durant el franquisme i la transició (1964-1979). Ara el projecte ha estat seleccionat en la darrera convocatòria dels Ajuts Pont per a projectes educatius que atorguen el Consell Social i l’Institut de Ciències de l’Educació de la URV, la qual ha permès ampliar la recerca a altres municipis i implicar en el projecte a l’INS Salvador Vilaseca de Reus, l’INS Domènech i Montaner de Reus i l’INS Altafulla.
L’investigador en Història Social i Antropologia, Federico Bardají, va ser el responsable de recopilar els materials de l’època i seleccionar la iconografia (revistes, fulletons, pamflets, cartells, fotografies, gràfics, retalls de premsa…) perquè després l’alumnat d’educació secundària pogués aprendre sobre el passat recent i fenòmens actuals a partir de fonts històriques i geogràfiques.
De la Universitat als instituts
Un cop seleccionades les fonts, es va fer la transferència als centres educatius. Un dels centres als quals s’ha implementat el projecte ha estat l’Institut Salvador Vilaseca de Reus. “L’objectiu principal és reivindicar i posar en valor el treball i la lluita dels avis dels alumnes o de les generacions anteriors, explorar les inquietuds actuals dels nostres barris i plantejar noves propostes de millora”, indica Josep Segarra, professor de 4t d’ESO del centre.
El docent destaca que “els barris dels municipis del Camp de Tarragona, especialment els de Tarragona, van fer una tasca molt significativa, ja que van lluitar pels seus drets, pels serveis, per tenir una identitat pròpia i per crear una societat més democràtica, i és per això que l’estudi d’aquests és molt important”.
Els alumnes es van dividir en grups reduïts per treballar les fonts i descobrir com eren les escoles als anys 60 i 70, com es construïen les cases, quines eren les problemàtiques diàries, tot comparant-les entre diferents barris de Reus com el barri Immaculada, Sol i Vista, Montserrat, Juroca, Fortuny o Gaudí, entre d’altres. “Els alumnes han vist que avui en dia val la pena fer alguna lluita en l’àmbit estudiant com podria ser demanar reformar algun aspecte que no els agradi de l’institut, del seu barri o d’algun col·lectiu al qual pertanyen”, explica Federico Bardají.
Segarra valora el resultat del projecte com un èxit total: “Els alumnes han acollit molt bé la proposta. Han descobert particularitats dels barris de la seva ciutat que desconeixien per complet i això ha creat una gran motivació en ells. I, com que se senten pròxims a la temàtica, la seva implicació i aprenentatge és molt més significatiu”.
A causa d’aquest resultat tan positiu, es preveu que tot el material que s’ha treballat se cedeixi al Centre de Recursos Pedagògics amb la finalitat que altres instituts en puguin fer ús.
