Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 691

Josep Maria Pou: 'El capità Ahab és el personatge més esgotador que he fet mai"

El veterà intèrpret es presenta aquest divendres al vespre al Fortuny al capdavant de 'Moby dick'

Pou, en una imatge promocional de 'Moby Dick' Pou, en una imatge promocional de 'Moby Dick' CEDIDA
Espectacles
Divendres, 25 Mai 2018 08:39

Josep Maria Pou (Mollet del Vallès, 1944) és una de les grans figures de l'escena catalana. Amb 50 anys de trajectòria professional, el veterà intèrpret es presenta aquest divendres al Teatre Fortuny amb la celebrada versió de 'Moby dick' que ha fet Juan Cavestany. "L'espectacle el veiem a través dels ulls del capità Ahab. El que ens interessava mostrar és com viu ell el viatge cap a la mort", diu sobre el personatge al qual dóna vida en un muntatge aplaudit per crítica i públic. La funció comença a les 9 del vespre.

El primer repte de Cavestany devia ser l'adaptació de l'original a una funció teatral d'hora i mitja.

M'ho suposo. He compartit amb ell gran part del procés creatiu d'aquest muntatge i quan li vam fer l'encàrrec va ser ens va semblar el dramaturg més adequat per saber què calia i què no calia triar de la novel·la. Hem de tenir en compte que l'adaptació és complicadíssima perquè és un original de 800 o 900 pàgines i reduir-les a una hora i mitja ha estat un gran repte, sí. He de dir que aquesta versió que veu el públic és el resultat d'uns set o vuit intents anteriors que vam mirar de desenvolupar en els dos anys anteriors. Amb l'Andrés Lima (el director) vam anar discutint totes les versions que anava fent, i entre tots i amb les idees de tots va sortir aquesta versió, que creiem que és l'essència de la novel·la. L'esperit i l'ànima de 'Moby dick' hi són, per descomptat.

Per l'enormitat de la novel·la, amb tants personatges i en alta mar, un de seguida pensa en una gran producció.

Quan vam començar a decidir quin espectacle volíem fer, va sorgir un nou repte per a Cavestany, perquè l'encàrrec va ser perquè tot plegat fos un espectacle petit, amb tres actors. De muntatges ambiciosos de 'Moby dick' se n'han fet, amb 50 o 50 actors. Vittorio Gassman en va estrenar un, l'any 1992 al port de Nàpols, amb un vaixell de debò i a l'aire lliure i amb un gran repartiment. És a dir, que es pot ser grandiloqüent o es pot anar a tot el contrari i igualment ser realista. Aquesta ha estat la nostra opció. A banda, i més enllà de moltes altres coses, volíem que el centre de l'obra fos el capità Ahab, que ell fes evolucionar la història. Del que es tracta és de posar-lo a l'escenari perquè el públic comparteixi la seva aventura i el seu procés.

Ho diu com si altres versions l'haguessin obviat.

Bé, perquè les versions curtes de la novel·la que s'han fet i que molts hem llegit o la versió per al cinema de Houston s'han centrat, especialment, en l'aventura dels mariners que envolten Ahab. Buscàvem el punt de vista personal del capità, tenint en compte que tot plegat ha estat un encàrrec que ens han fet. L'espectacle el veiem, de fet, a través dels ulls d'Ahab. El que ens interessava mostrar és com viu ell el viatge cap a la mort.

Perquè aquesta és l'essència de 'Moby dick'.

En efecte. És un home que s'està tornant boig i que arriba a ser un perill, que sap que va a buscar la mort i que hi du de passada tota la seva tripulació. Una de les coses que més ens interessava transmetre en la nostra versió després de rellegir la novel·la sencera un altre cop és precisament això. Som davant de la gran novel·la de la literatura americana i una de les més importants de la literatura universal, després de tot. Volíem, per tant, concentrar-nos en un personatge i la seva obsessió, que és la de la venjança, perquè en un viatge anterior la balena se li menja una cama.

I per això enreda tothom.

Això mateix. El que veurem és el seu viatge per anar a trobar la balena blanca i venjar-se. I és per això que enreda tots els mariners amb altres pretextos, quan ell sap que no, que la prioritat és la venjança. I a poc a poc això el corromp i l'arriba a podrir fins al punt que quan ell comença el viatge ja no és una obsessió el que el mou sinó una bogeria. Ell arriba a creure's que encarna el bé i que l'animal és el mal. Amb aquesta dèria seva i el seu interès el que aconsegueix, tristament, és arrossegar a la mort els 40 homes que l'envolten. Ell sap que en l'enfrontament amb la balena té les de perdre i morirà. De fet, al llarg de la novel·la els mariners també ho saben i ho expressen, i demanen tornar enrere. Però ell els obliga a tirar endavant.

Deu passar factura, posar-se a la pell d'un personatge com aquest.

I tant (riu). Per descomptat. Passa factura a nivell físic, d'entrada, perquè acabo esgotat. És el més dur que he fet mai, i això que he fet espectacles en què duia tot el pes, com anys enrere el Rei Lear i les seves quatre hores de funció. Tots aquests personatges han estat un passeig al costat d'Ahab, ho dic de debò. És un boig incontrolable, des del primer instant de l'espectacle. La primera frase del muntatge, de fet, ja la crida. I d'aquí no baixa. Hi ha moments en què es permet parlar com una persona normal, però en línies generals et demana una gran energia. He de confessar que hi ha hagut moments en què fent 'Moby dick' he sentit que no tenia forces per seguir, que hauria de sortir a dir al públic que ho havíem de deixar en aquell punt. Ara sento que domino una mica més el personatge i que controlo l'energia, però mai abans de cap altre espectacle havia tingut tan clar que he de deixar-me anar sense pensar en les conseqüències.

I què fa que pugui acabar la funció?

Es fa difícil de dir. Potser és el sentit de la responsabilitat, o potser és l'orgull, que et fa treure forces d'allà on no en tens i segueixes i acabes. També és cert que el personatge evoluciona d'una manera en què quan s'arriba al final de la funció, Ahab ho fa absolutament esgotat, igual que l'actor. En aquest cas, això m'ha beneficiat (riu). A banda, tot el que Ahab viu és complex, està envoltat de mals pensaments i això passa factura emocional. Però mira, sempre m'he decantat per personatges amb fort caràcter. Després de tot, no em puc queixar perquè l'he triat jo (riu).

Aquest orgull és una de claus per mantenir una trajectòria de 50 anys?

És una de les claus, sí. Déu n'hi do, 50 anys. Vaig debutar com actor professional a Madrid l'any 68 amb Adolfo Marsillach. Quan miro enrere sovint em pregunto com he pogut resistir. Per vocació, per descomptat. Alguna vegada em permeto el luxe de dir que sóc un privilegiat perquè mai m'ha faltat la feina i perquè he treballat al costat dels més grans directors. I a banda, sempre he tingut el suport del públic. Crec que és això, de fet, el que m'ha mantingut. En moments de feblesa sí que és cert que surt l'orgull i treus forces d'on no sabies que en tens. Però mira, sempre he pensat que el més important en la carrera d'un actor és el compromís que ell es decideix a adquirir amb el públic. Marsillach em va marcar la pauta. Després de treballar amb ell vaig tenir clar que el que jo volia fer eren espectacles que impliquessin el públic, que fessin que quan sortís del teatre reflexionés.

Quins records en té, de Reus?

No vull que sembli que us afalago, però és que Reus és especial. Teniu un gran teatre, com és el Fortuny, que a més es complementa a la perfecció amb el Bartrina. Els 30 primers anys de la meva carrera els vaig passar a Madrid, però quan se sortia de gira es venia a Reus, en ocasions. I a m'agradava molt, molt, moltíssim venir. Venir al Fortuny era especial, perquè sabíem que veníem a un teatre especial i a una ciutat amb una gran tradició teatral.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: