El concert de Bunbury tancava aquesta nit de diumenge el 44è Festival Internacional de Música de Cambrils. Prop de 2.000 persones es van concentrar al Parc del Pinaret per gaudir de les cançons del nou disc 'Expectativas', que l'artista aragonès va combinar amb d'altres de la seva trajectòria tant personal com d'Héroes del Silencio. En un concert molt calculat i amb poc marge a la improvisacio, Bunbury irrompia a l'escenari de Cambrils amb tres cançons d''Expectativas', 'La ceremonia de la confusión', 'Actitud correcta' i 'Cuna de Caín'. La nota d'improvisació la va posar el públic de Cambrils quan al principi de la segona cançó va cantar-li el 'Cumpleaños feliz', que el cantant va agrair des de l'escenari. Després, Enrique Bunbury s'adreçava al públic - a qui va tractar de vostè durant tota la nit-, per explicar que ha tret un nou disc i que alternarien algunes de les seves cançons amb un petit recorregut per altres àlbums.
L'espectacle de llums i so va prendre protagonisme quan van sonar les notes de 'El anzuelo', reforçant els cops de la bateria, seguida de 'Parecemos tontos'. A 'El rescate' es va poder veure un Bunbury molt passional, fins al punt que es va despendre de la jaqueta del seu vestit blanc per a la resta del concert abans d'arrencar amb 'Despierta', novament amb cors del públic en el seu final i uns intervals de tambors. La seva samarreta sense mànigues va permetre apreciar el tatuatge que té al braç amb el logotip del seu antic grup. Bunbury tornava a treure la guitarra per 'El hombre delgado que no flaqueará jamás'. Mentrestant, el públic de Cambrils corejava el nom d'"Enrique, Enrique" entre tema i tema, que el cantant saragossà responia amb noves mostres d'agraïment.
Cap a l'equador del concert, Bunbury va convidar als seus seguidors a "anar a l'època prehistòrica" de l'artista. El públic es va acabar de deixar anar quan va sentir 'Héroe de leyenda' i, sobretot, 'Mar adentro', una de les cançons mítiques d'Héroes del Silencio. 'De todo el mundo' va servir a Bunbury per presentar a la seva banda, "Los santos inocentes", alhora que anunciava que el següent seria el seu últim tema de la nit. Comença a sonar 'Maldito duende', que va servir a Enrique per baixar de l'escenari i posar-se de peu sobre la tanca que separa la fossa de fotògrafs del públic.
Bisos o segona part del concert
Després d'acomidar-se del públic, Bunbury reapareixia de nou per fer els "bisos", tot i que en realitat va oferir la segona part del concert. Amb barret mexicà va interpretar 'Que tengas suertecita' i 'El extranjero' -un cant llibertari contra les fronteres-, acompanyat a més, per acordió i banjo. A continuació, enllaçaria amb 'Infinito' i 'Sí', la cançó composada per Adrià Puntí amb Umpah Pah i que Bunbury canta amb el mateix entusiasme com si fos seva i, també el públic, que entonava la tonada "dímelo una vez". El mateix mètode va repetir amb la joia de la corona, 'Lady blue', que va posar tendra a més d'una parella.
Enrique, acompanyat del seus "santos inocentes", sortien per acomiadar-se del públic, que encara va demanar un últim bis. Ara sí, finalitzava el concert amb 'La constante', una de les cançons més conegudes del seu últim treball. Bunbury tornava a presentar breument a la banda i abandonaven definitivament l'escenari. Final amb 'Stand by me' de fons com immillorable punt i final al concert i al festival.
