La zona occidental de la Mediterrània va patir de forma continuada atacs pirates. D'aquesta zona, la costa tarragonina va ser un dels llocs en què els pirates es van acarnissar més, gràcies a la protecció natural que ofereix el Cap de Salou: a l'est la Pineda i a l'oest amb poblacions freqüentment sacsejades com Barenys o Vilafortuny.

En el marc del programa 'Pirates i Corsaris', ahir dissabte, residents i turistes van tornar a ser testimonis al Racó de la Pineda d'un d'aquells desembarcaments pirates. Concretament, es va fer la recreació del desembarcament que es va produir ara fa 500 anys, el 1519, quan els corsaris embarcats en 16 fustes (embarcacions estretes, lleugeres i ràpides) atacaren Vila-seca i saquejaren l'Església.

          Pirates i corsaris assalten la costa de Vila-seca (M.B.M): 

Qui sap si els espectadors esperaven veure una representació amb enormes vaixells pirates plens de banderes negres amb calaveres. Però de seguida van poder comprobar que aquells corsaris no venien del Carib, sinó del nord d'Àfrica i que les galeres utitlizades eren fidels a la tradició marinera i social de la Vila-seca i el Mediterrani del segle XVI. Ahir, van ser les barques de l'Associació de Vela Llatina "L'Arjau" de Cambrils les que van protagonitzar un desplegament inèdit a la Costa Daurada i a la costa de ponent catalana.

Un corsari captivant un grup de dones a la costa vila-secana (M.B.M.): 

De fet, durant la representació de l'assalt al Racó es van cuidar molt els detalls del vestuaris dels corsaris, els pescadors i els guerrers de l'època, així com de les dones i dels nens i nenes que de seguida alertaven amb crits de "pirates, pirates!!!" l'arribada dels corsaris. Pirates que arribaven a la costa per trobar productes de primera necessitat, aigua, bestiar o poder captivar dones i nens per al mercat d'esclaus. 

L'assalt del 1552

A banda del que vam poder veure ahir, un dels altres atacs que es va recordar durant molts decennis després, es va produir l'any 1552. En aquella ocasió, 22 vaixells desembarcaren a la Cala de la Font del Cap de Salou amb uns 600 turcs comandats pel corsari Salah Rais, per a dirigir-se a Vila-seca. Es cremaren cases i captivaren més de vint persones entre homes, dones i nens. Els vila-secans, ajudats per un escamot de Reus, van aconseguir foragitar-los i van quedar en el camí prop de 100 turcs. La ferotge resistència que van oposar els vila-secans a l'atac va suposar que la monarquia concedís un donatiu de 500 lliures per refer les cases cremades durant el saqueig.

    La població es defensava com podia dels corsaris (M.B.M.): 

Precisament, sobre aquell gran desembarcament, l'historiador Pedro Otiña Hermoso ha fet una narració del que va ser un dels capítols més recordats de la història de Vila-seca:

Mario Mecineo va tenir sort. L’estiu de 1552 estava lligat a un rem a la nau capitana de Salah, rei d’Alger. Una nit, després d’alliberar-se de l’argolla que el subjectava a un rem, es va llançar a l’aigua, on s’hi va estar tota la nit, fins que de matinada va aconseguir arribar a terra davant de Cambrils. La seva declaració davant les autoritats militars ens aclareix, en termes històrics, el duríssim atac que Salah va fer contra Vila-seca el 22 d’agost de 1552.

Mecineo va declarar que arribaren a les cales de Salou procedents de Moncolobres i abans que es fes de dia, Salah va fer desembarcar sis-cents turcs per prendre Vila-seca. L’atac a terra va ser guiat per un renegà cristià que coneixia el territori i que els havia de portar directament a les portes de la vila. Però de camí a Vila-seca es toparen amb un escamot de guàrdies reusencs. S’inicià la conseqüent lluita. La galera capitana va fer un tret de canó que avisava als desembarcats que havien de tornar a les galeres. Però no ho van fer. Poc temps després un turc va anar a la galera capitana i comunicà que no socorreguessin als desembarcats perquè estaven tots perduts. Salah va fer desembarcar quatre-cents homes més de les galeres que trobaren els seus mal ferits, morts i altres tants escampats per la garriga. Aconseguiren reorganitzar-se i utilitzant les paraules de Mecineo arremetieron al lugar y entraron dentro y les echaron fuego y se retiraron.

Vila-seca va quedar completament arrasada i va estar a punt de seguir les passes d’altres viles que van desaparèixer a conseqüència de les incursions de pirates i corsaris, com per exemple el petit llogaret de Barenys, situat aproximadament on avui dia s’aixeca la Torre Vella de Salou. L’atac va deixar una vintena de morts entre homes, dones, nenes i nens i sumant els captius que s’emportaren els atacant el número de baixes va superar la quarantena. Gràcies a la ferotge resistència que van oposar els vila-secans a l’atac, el monarca Carles I, va concedir un donatiu de cinc-centes lliures per a la reconstrucció de les cases cremades i enderrocades durant el saqueig.

Les galeres i embarcacions dels corsaris, a l'horitzó de la costa vila-secana (J.C.): 

Segons Mecineo, el recompte de tropa després de tornar els desembarcats a les galeres indicava la falta d’un centenar d’homes i hi havia molts ferits. Tot seguit Salah va iniciar una nova travessia cap a la costa valenciana, on va dividir la seva armada: uns quants vaixell tornaren a Alger i altres, entre ells el seu, la nau capitana, van tornar a la costa catalana, moment en el que Mario Mecineo va aprofitar per escapar.

De segur que al segle XVI hi van haver històries semblants a la que acabem de narrar. No són estranyes. De fet, aquest text només resumeix un dels tants atacs que va patir Vila-seca al segle XVI. El perill que generaven els pirates i corsaris era tal que va provocar que ningú volgués viure a prop de la platja. Només els pescadors tenien les seves botigues a tocar del mar. Guardaven les arts de pesca, de vegades cremades i sovint saquejats.

Els camins eren insegurs i especialment perillós era el camí del Racó, que connecta Vila-seca amb la platja. Al seu recorregut de 3,5 km trobem diferents torres de guaita i protecció: la torre del Mas Carboners, la torre d’en Dolsa i la torre de l’ermita de la Pineda, construïda cap a l’any 1600. En paral·lel al camí, la Sèquia Major aportava l’aigua dolça necessària per la subsistència. Tot plegat era un pol d’atracció pels pirates atès que en un espai molt definit de territori tenien al seu abast productes de primera necessitat, bestiar, aigua dolça i una població, Vila-seca, prou important que els podia aportar beneficis econòmics.

Un grup de corsaris disparen trets durant l'assalt a la costa vila-secana (M.B.M.): 

Com és conegut, especialment valuoses eren les dones, nens i nenes de curta edat que fàcilment renegaven de la fe cristiana per salvar la vida o simplement per no ser venuts com esclaus. La llegenda de la captura de la pubilla just abans del seu casament, una llegenda no exempta de realitat històrica atenent la gran quantitat de dones segrestades abans del seu casament i que va quedar dins l’imaginari popular de Vila-seca, reflecteix la problemàtica d’una població que podia perdre el seu futur en ser segrestades aquelles persones que poden ajudar a perpetuar els llinatges a les viles. Amb tot, algunes persones tenien sort i eren rescatades ràpidament, inclús abans de pujar a les embarcacions pirates; d’altres no tenien tanta sort i acabaven sent venuts als principals mercats d’esclaus del nord d’Àfrica.

Edificis cremats, la vila destruïda i condemnada a la ruïna econòmica, pillatge, assassinats, segrestos... Ara, quatre segles més tard, Vila-seca vol recordar aquells fets que deixaren a la població un clima de terror apropant als espectadors a un moment crític de la història de Vila-seca.

El programa 'Pirates i Corsaris a la Mediterrània' és una iniciativa del grup Trabucaires del Comú de Vila-seca, que compta amb la col·laboració d'una trentena d'entitats i del propi Ajuntament de Vila-seca.

Des d'InfoCamp, també volem agrair la col·laboració de la direcció del Golden Donaire Beach Hotel de la Pineda, per haver-nos facilitat l'accés a l'establiment per poder captar imatges de la representació del desembarcament.