Que la població a l’estat espanyol s’està envellint és un fet. De manera paral·lela, també es fa vell el parc immobiliari. Els habitatges que les persones que ara han arribat a la tercera edat havien comprat quan eren joves, no estaven pensats pels efectes de la vellesa i els problemes d’accessibilitat i mobilitat que aquesta comporta. En molts casos, aquells blocs d’habitatges no estan preparats per acollir la instal·lació d’un element tan quotidià avui en dia –poc habitual 40 o 50 anys enrere- com és l’ascensor.
A la ciutat de Tarragona, els veïns del número 12 del carrer Goya van decidir solucionar el problema iniciant un procés que permetés tenir un ascensor a la porta de casa i mantenir la qualitat de vida. Als dotze pisos que configuren el bloc de sis plantes, hi viuen sis persones que pateixen algun tipus de discapacitat. L’immoble, construït l’any 1962, no té espai per a la construcció de l’ascensor, de manera que l’única solució passava per construir aquest equipament a l’exterior de l’edifici. I així, els veïns van iniciar ara fa més de dos anys tots els tràmits per fer possible allò que aviat, aquesta primavera, serà una realitat.
A la feixuga tasca que suposa fer els tràmits i demanar els permisos, s’hi ha sumat la sempre lenta burocràcia i problemes que han anat sorgint al llarg de tot aquest procés. L’any 2014 la Generalitat va aprovar la Llei 13/2014 d’Accessibilitat que permet la instal·lació d’ascensors als edificis d’habitatges preexistents. A partir d’aquell moment, els ajuntaments tenien dos anys per modificar els seus POUM i incloure-hi aquesta normativa.
A Tarragona ciutat, no es va fer així i el termini es va acabar l’1 de novembre de 2016 sense els canvis realitzats. Tres setmanes més tard, el 28 de novembre, els veïns del carrer Goya van presentar la sol·licitud per construir l’ascensor. No va ser fins un any més tard, al desembre de 2017, quan l’ajuntament de Tarragona va modificar el seu Pla d’Ordenació Urbana municipal. El ple municipal va donar llum verd a la possibilitat d’ocupar les superfícies d’espais lliures o de domini públic per a instal·lar-hi ascensors, així com superfícies comuns d'ús privatiu, com vestíbuls , replans, sobrecobertes, sortints i porxos, tant si es situen en el sòl com el subsòl o al vol, quan | quan no sigui viable, tècnicament o econòmicament, cap altra solució i sempre que quedi assegurada la funcionalitat dels espais lliures.
A principis del novembre del 2018, les obres de construcció de l’ascensor del carrer Goya, el primer de caire privat que es construeix a la via pública, van començar. La construcció de l’elevador ha comportat la pèrdua de dues places d’aparcament de la zona verda i comporta un canvi significatiu al paisatge habitual del carrer. Amb tot, soluciona la vida dels habitants del bloc.
Mentre s’estan fent les obres, hem visitat als veïns d’aquest edifici. El Jordi Pàmies, veí del cinquè pis, ens ha explicat que “és una molt bona obra que a més revalua els pisos i que ha començat més tard del previst per la típica burocràcia que t’obliga a pagar taxes però no respon quan t’han de donar permisos”. L’únic problema que té aquesta obra, afegeix Pàmies, és que es perden places d’aparcament en una zona on ja n’hi havia poques.
La Virginia Reverte, veïna del tercer pis, és clara quan ens comenta que “ens anirà molt bé tenir l’ascensor perquè avui en dia, tenir un pis sense ascensor és com no tenir res. Estem convençuts que l’obra acabada quedarà molt maca i aportarà molt a les nostres vides”.
La construcció s’ha fet tota en formigó i el futur ascensor comunicarà amb el bloc de pisos mitjançant dues passarel·les que connectaran amb part de la zona que ara ocupa la galeria de cada pis. Així, es foradarà la façana per situar la porta d’entrada per l’espai que ara ocupa aquesta part de la galeria.
Un dels problemes quan es fan certes obres als edificis, són els efectes que aquestes tenen en la seva accessibilitat. Aquí, la construcció de l’elevador de sis pisos d’alçada i connectat exteriorment amb el bloc d’habitatges, podria haver variat l’accessibilitat però finalment, com ens comenta Jordi Planas, col·laborador de la Fundació COAATT, no ha estat així. Planas ens explica que “en aquells casos on les obres ho requereixi, i per ajudar a les persones invidents, cal col·locar un sòcol que permeti seguir el dibuix de la façana o, si convé perquè el trajecte és recte, posar rajoles marcades per l’encaminament. En aquest cas de l’edifici del carrer Goya, podem dir que l’actuació és correcte perquè no s’ha empitjorat la situació que hi havia ni afecta a l’accessibilitat preexistent”.
Dues veus més ens serveixen per donar més contingut a aquest reportatge sobre l’ascensor del carrer Goya. Una és d’Àngel Pérez Simón, veí dels baixos de l’edifici i membre de la comunitat de veïns. L’altra és la del Josep Anguera, del Gabinet Tècnic del Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Tarragona. El primer, que fa 45 anys que viu aquí, analitza què suposa tenir el nou elevador. El segon dóna la seva visió més professional sobre l’obra en qüestió.
Àngel Pérez Simón · veí
Han hagut de passar certes dificultats administratives però al final les obres del futur ascensor s’han pogut fer.
Hem tingut problemes amb la Generalitat i l’ajuntament perquè, al ser el primer ascensor exterior que s’instal·la a la ciutat, ha calgut obtenir els permisos i no ha estat fàcil, a més de decidir la ubicació d’aquest nou equipament.
Que li suposa a vostè, personalment, la instal·lació d’aquest ascensor?
Per als veïns que viuen a partir del segon pis, és com si els hagués tocat la loteria perquè era del tot necessari eliminar les barreres arquitectòniques i més en una escala on la majoria dels qui hi vivim, ens hem anat envellint. En el meu cas particular, com visc al baix, em suposa un greuge econòmic perquè no el necessito però entenc que calia posar-lo.
Moltes persones que es van comprar un pis sense ascensor quan eren joves, i que ha anat envellint, es troben ara en una situació similar a la dels veïns del bloc on vostè viu. D’alguna manera, aquesta obra de l’ascensor marca un pretendent.
Sí, hi ha molts altres casos de blocs de veïns com el nostre. Pensi que amb la instal·lació de l’ascensor es guanya qualitat de vida i benestar, s’eliminen las barreres i es veu la vida d’una altra manera. Això sempre és positiu.
Josep Anguera · Gabinet Tècnic del COAATT
A peu d’obra, què en penses de l’actuació que s’està realitzant?
És una solució força encertada per complir les necessitats de l’edifici que al seu moment, anys enrere, no es van tenir en compte perquè no s’hi pensava. Aquest no és només un problema de la ciutat de Tarragona, el tenim a tot arreu. L’envelliment de la població, paral·lelament a l’envelliment de l’edifici, és un fet usual que cada vegada més obliga a prendre mesures d’aquest tipus.
Aquesta és la millor obra que es podia fer des del punt de vista constructiu?
Vist des de fora, sí. Segur que sempre hi ha altres solucions però aquesta deu ser la més optima i també la menys costosa. Si volem posar un ascensor dins a casa i ens hem de carregar cinc habitacions per planta, tenim ascensor però ens mengem l’edifici. Per tant, a primer cop d’ull si que és una obra optima.
L’obra d’aquest ascensor marca un precedent. Seria important que les administracions tinguin en compte aquesta actuació per donar més permisos?
La normativa existeix, de manera que es pot dir a tothom que s’ha fet aquesta actuació i que no ha passat res. Penso que sí, que aquest és un element a tenir en compte.
És lògic pensar que aquesta obra marca un abans i un després a la ciutat de Tarragona. Hi ha molts blocs d’habitatges construïts fa més de mig segle que pateixen del mateix mal que el bloc del carrer Goya. El cas dels veïns d’aquest edifici, que han vist com la vellesa limita la mobilitat de la persona, es repeteix al llarg de tot el terme municipal i és previsible, vista la viabilitat de l’obra, que altres comunitats veïnals vulguin seguir els passos iniciats per la dotzena d’habitants del carrer Goya.
En aquest punt hem d’assenyalar que els arquitectes tècnics estan habilitats legalment per poder dur a terme obres d’aquestes característiques. Així ho estableix la sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Mèrida amb data d’11 de febrer de 2016, confirmada posteriorment per la sentència de 30 de juny del mateix any estimant un recurs interposat pel Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Badajoz. La sentència reconeix de forma expressa la competència i facultats professionals en favor dels arquitectes tècnics per projectar i dirigir de forma unipersonal una obra adossada a un edifici preexistent, destinada a la ubicació i funcionament d’un ascensor. Per tant, com els arquitectes tècnics poden realitzar amidaments, càlculs, valoracions, taxacions, peritatges, estudis, informes, plans de treball i altres treballs similars, també poden projectar ascensors a la via pública com el del carrer Goya de Tarragona.
