Al llarg de la nostra història, l’escola pública ha estat una de les eines més transformadores de la nostra societat, des de l’escola de la república fins a la diversitat i pluralitat d’escoles actuals que lideren un àmbit mai prou ben tractat per les polítiques públiques, i on l’escassetat de recursos se substitueix amb equips humans que remen de manera cohesionada per a poder educar els ciutadans i ciutadanes de demà.

L’educació té la clau per tal de donar igualtat d’oportunitats, cohesió, valors i eines a nens i nenes. Alguns dels països més desenvolupats han entès, finalment, que l’educació representa una de les plataformes més essencials de la vida de les persones, i és per això que la inversió econòmica, humana i intel·lectual invertida hauria de ser prioritària respecte a altres polítiques públiques.

És evident, també, que hi ha altres àmbits assistencials –com la sanitat o els serveis socials, per exemple- que no podem desatendre i que han de contenir l’ADN de la societat que volem: assistencialista o autònoma, subsidiària o emancipada, evolucionada o subdesenvolupada.

En qualsevol cas, avui més que mai cal parlar d’educació, doncs estem escrivint les pàgines d’una part essencial de la nostra història: els primers esglaons cap a la plena sobirania, cap a l’emancipació nacional i la transformació social. És ara que ens cal definir i decidir qui som i qui volem ser.

Per tot això les polítiques que duu a terme el departament d’Ensenyament han de poder fer un gir substantiu, qüestionar-nos si la LEC dóna resposta real a les necessitats educatives o bé si cal continuar acatant amb la LOMCE amb el reguitzell d’errades, negligències i perjudicis que ens suposa: les proves de tercer de primària, les proves de sisè de primària, la desaparició de la sisena hora, les hores obligatòries de castellà, el finançament de les escoles privades i concertades.

Cal un compromís real i voluntat de treball que ens tingui a totes en compte, cal habilitar els canals perquè puguem participar-hi, enriquir-nos, sumar i crear entre totes un model d’èxit, integrador, transformador, respectuós amb la diversitat, compromès amb els valors democràtics i que vulgui fer un gir valent respecte les polítiques educatives que hem viscut els darrers anys, des de l’escola pública, que és la garantia d’èxit del nostre model educatiu.

L’escola pública està liderant aquest canvi sola; posem-los recursos, mitjans i eines per a poder-ho fer amb el suport institucional que requereix aquesta voluntat transformadora i aquest compromís amb els nostres nens i nenes.

L’educació a Catalunya, aquests darrers anys, ha estat víctima de l’anacronia i el segrest de les seves idees. Recuperem els valors dels grans pedagogs que van liderar l’educació republicana. Mirem cap als nous models d’aprenentatge, dotem els centres de recursos, creem infraestructures i lleis que puguin ser duradores, vàlides i viables: siguem valents i agosarats, ara és el moment.

Ara tenim una oportunitat històrica i no ens podem limitar a perpetuar els vells errors, tapar les males decisions i girar l’esquena a una societat que clama per la millora d’aquest àmbit, doncs si no ho fem així, haurem perdut una oportunitat històrica.

Escoltem la ciutadania, els infants i joves, els mestres, mares, pares i educadors i podrem bastir les bases d’un nou model educatiu que deixi enrere tot el llastre que arrosseguem de fa anys.

L’escola pública és la millor eina que tenim a les mans per a poder-ho aconseguir!