La situació d’emergència social i política que viu Catalunya necessita d’una resposta col•lectiva que unifiqui les reivindicacions socials, i que construeixi solidaritats entre les experiències de lluites compartides. Segons la darrera Enquesta de les condicions de vida publicada per l’Idescat, referent a l’any 2016, un 63% de la població catalana té dificultats per arribar a final de mes i un 19’2% està en risc de pobresa. Per altra banda, l’Enquesta de Població Activa del primer trimestre de 2018 situa la taxa d’atur en el 12’19% (458.700 aturats), on una xifra important són persones aturades de llarga durada i/o que pertanyen a famílies on cap membre treballa. Una situació a la que se li suma la precarietat d’una majoria dels nous contractes i uns salaris insuficients per a garantir una vida digna. Un context de crisi on els desnonaments continuen a l’ordre del dia, i on la sanitat, l’educació i els serveis socials són víctimes d’unes polítiques regressives que no han revertit les conseqüències de les retallades en despesa pública.

En aquest context, les Marxes de la Dignitat, que apleguen a diferents moviments sindicals i socials, estan impulsant un procés participatiu –sectorial i territorial– per bastir col·lectivament la Carta de Drets Socials catalana. Una Carta com a eina de reivindicació social i d’apoderament popular, amb l’objectiu de vertebrar els moviments i les lluites socials per aixecar una agenda social comuna a Catalunya que ajudi a donar potència constituent a les reivindicacions populars. Les lluites per unes pensions dignes, per la sanitat i l’educació públiques, pel dret a l’habitatge i la renda bàsica, les reivindicacions feministes, per la dignitat laboral i salarial, i pel respecte al medi ambient són centrals per definir el model de país. En aquest sentit, la Carta pretén posar l’economia i els recursos al servei de la majoria social de Catalunya, i ser un instrument per construir una societat més justa amb unes condicions de vida dignes.

En la situació actual de la política catalana, la convocatòria del Fòrum Social Constituent i l’obertura de la fase participativa d’un procés constituent popular, des de baix i sobirà per definir els trets fonamentals de la República que es vol construir, és clau per ampliar majories des de l’òptica de la justícia social; però, també per rearmar estratègicament el moviment sobiranista. En aquest sentit, en el debat constituent una Carta de Drets Socials seria de referència ineludible per posar les reivindicacions populars al centre, mitjançant el reconeixement i l’exercici dels drets socials bàsics.

En el nou cicle polític català la reivindicació nacional republicana s’ha de lligar a les lluites socials per, així, avançar en la ruptura democràtica i constituent del règim monàrquic del 78.