El primer que els diria és que al partit de Macià, Companys, Irla, Junqueras, Rovira, Bassa, Serret i Forcadell, que és el partit a qui Franco va afusellar 42 alcaldes i el darrer en ésser legalitzat, no n'hi ha, de traïdors. I en els seus 87 anys d’història, de corruptes, que és una altra forma de traïció, tampoc no n’hi ha.
El segon que els diria és que treballem per proclamar la República amb la eficàcia que no va tenir el darrer intent. No estem aquí per fer crítica literària sinó per aconseguir des del govern un Estat on els ciutadans paguin els seus impostos i rebin vincle, seguretat, benestar i oportunitats.
El tercer que els diria és que per fer-ho amb èxit hem de ser uns quants més i aprendre dels errors comesos -també els nostres propis errors-. Aquest punt és sagrat, i és el més oblidat de tots. Ja fa un temps que bona part de les energies del sobiranisme es bolquen en forçar una proclamació imminent o en fer la guerra entre nosaltres, i això és un error. Hem de continuar explicant més i millor que volem una república propera de persones lliures enlloc d’un regne imposat de súbdits i vassalls. Créixer, créixer i créixer per guanyar, guanyar i guanyar!
La quarta cosa és que les presses per tornar a proclamar, l'assetjament als propis companys i l'atribució de traïdoria a la diversitat d’opinions ens fa decréixer enlloc de créixer. Amb altres paraules, ens allunyen de l'objectiu. Com diu en Jordi Salvador, “hem fet el primer assalt i el combat no ha acabat: toca preparar millor el segon assalt perquè sigui el definitiu!”.
La cinquena és que hem d’entendre que el que hi tenim davant no és ben bé una democràcia sinó un estat autoritari disfressat de democràcia. I això obliga a jugar les cartes amb coratge i cap. Bona part de les nostres desavinences són un fruit clàssic de la repressió. No hi caiguem ni ens confonguem d’enemic!
Finalment els agrairia -als CDR- la tasca que fan, perquè la victòria final dependrà també de la seva experiència, autoorganització i esperit de lluita no violenta però valenta. Entre els deures que hem d’entomar, hi ha la defensa de les institucions i el control del país en aquest segon assalt i aquí tothom és important i els CDR, cabdals. Mentrestant, jo seguiré participant de les seves accions sempre que ho consideri just i necessari.
Tots els actors del sobiranisme tenim motius de sobres per fer autocrítica i reflexionar l'estratègia guanyadora (sobretot en legitimitat interna, reconeixement internacional i control del territori). N’hem de parlar. És imprescindible una posada en comú entre partits i entitats serena, sincera i compromesa. Som més forts amb objectius i calendaris comuns!
Aprendre de l’experiència i preparar bé aquest segon assalt per tal que sigui el definitiu, dit en poques paraules. I això vol treball conjunt, entre tots i totes, amb accents i estils diferents, però amb objectius compartits i unitat d’acció. Confiem més i ajudem-nos molt, que la República la celebrarem plegats.
