Aquest disc és genial. Es pot identificar amb moltes festes de Catalunya perquè inclou els elements bàsics d’una festa major: El pregó, la crida a la festa, l’ofici amb seu el sermó, les sardanes. També inclou la processó, que en el nostre cas es fa per la Festa del Quadre.

El seguici queda representat per la cançó “Els gegants”. Els gegants són per antonomàsia un símbol de la Festa Major i a la Torre també per antiguitat: enguany fan 60 anys. Moltes felicitats Joan i Rosalia.

I seguint amb el disc de La Trinca també trobem l’envelat amb el concert i el ball, i el castell de focs.

És un disc divertit que amb les seves cançons fa una caricatura amable i simpàtica de la participació de petits i grans en tots els actes de la festa. I aquí és on volia anar a parar: a la participació, a les ganes de fer festa.

Unes ganes de festa que són al carrer i també a casa, amb els àpats de Festa Major.

Com diu La Trinca:

Alegria, que és Festa Major.
Alegria, encetem la bota del racó.
Alegria, que és Festa Major.
Com cada any hem de matar el pollastre
i posar xampany dins el porró.
Apa, anem-hi, corre, vine, cuita.
Salta i balla, canta la cançó.

Avui matem el capó.
Avui és Festa Major.

Ja sé que el vi el comprem embotellat, que no matem pollastres ni capons i que el xampany el bevem amb copa llarga, però si podem seure al voltant d’una bona taula i celebrar la germanor, l’amistat i la família, tenim molt de guanyat.

Desitjo que tinguem tots una bona Festa Major i que en gaudim en família, amb amics, a casa i al carrer.

Visca Santa Rosalia!