Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"L'altra violència vallenca"

Opinió Pere Vidal Domènech
Dilluns, 05 Setembre 2022 09:24

Portem uns dies on la violència i els actes delictius a Valls son notícia dia sí, dia també.

L’enfoc de seguretat mitjançant pressió policial i càmeres no ha solucionat, com era de preveure, uns problemes que venen de molt enrere, i que s'hauriend’haver enfocat de bon principi des de la vessant social i de prevenció. Sobre aquesta violència ja hi ha molta gent parlant-ne, i no és aquesta de la que vull parlar. Jo vull parlar de la violència que exerceix la part de la població que no viu en la pobresa ni li cal anar a serveis socials per arribar a finals de mes. La part de la població que no viu en la marginalitat i a la que se li suposa un nivell cultural o educatiu més alt que les persones marginades.

Em refereixo a totes aquelles veus que surten a demanar que no es deixin entrar a la ciutat "aquestes merdes", que es faci "neteja" i critiquen l'efecte crida d'ajudar a les persones. Això també és violència i és igual de reprovable que l'altra. Be, potser és pitjor perquè surt de persones que sí que han tingut eines i oportunitats per ser millors persones, i amb aquesta violència posen més llenya al foc, més marginalitat i tanquen les portes que haurien d’estar sempre obertes, les de la inclusió, la dignitat i les d’una sortida a les situacions difícils que viu la gent amb pocs recursos.

Una violència que alimenta el racisme i l'aporofòbia i que parteix d’una ceguera col·lectiva, perquè sembla que no veiem, o no volem veure, el que tenim al davant.

Que l’arrel del problema està en la pobresa i la marginalitat, i en aquest tipus de delinqüència, qui l'exerceix és a la vegada víctima i en com prevenir aquestes víctimes i aturar-ne les causes que les empenyen a delinquir està la solució real i a llarg terme.

Que no deixar entrar, fer fora, controlar, vigilar, gravar amb càmeres, menystenir, fer passar gana, degradar o insultar a les persones que s’hi veuen abocades mai, repeteixo, mai, ha estat una solució. Com a molt mou el problema d’un lloc a un altre i en molts casos l'incrementa.

No oblidem que ningú escull ser pobre o marginat. Son condicions a les que es veu empesa la gent i que estan en l'arrel de moltes persones que es veuen abocades a drogaddiccions i delinquir. Un altre tema són els delinqüents amb corbata i aquells que delinqueixen tot i estar integrats. Però aquests son un tema apart, i no es veuen afectats per la violència de la que parlo.

De les dues violències us dic que la que més por em fa és aquesta segona, que ens empeny a una societat racista, gens empàtica, venjativa i on no es cuiden les persones sinó que es castiguen. Una societat on la por a l'altre mou a la gent a tancar-se, fer fora, insultar i no ajudar a qui més ho necessita.

És just en aquests moments on ens toca triar cap a on fem passes, si caminant cap a una societat inclusiva que té cura de totes les persones o una on cadascú es preocupa només dels seus problemes i la por a l'altre no ens deixa veure el drama humà que hi ha darrere de cada persona.

Cal triar si es posen recursos en policia o en assistents socials, si es posen en càmeres o en educació, si apostem per oprimir encara més a l'oprimit o fem un exercici gens fàcil de posar-nos en la pell de l'altre.

És fàcil ser pacifista en temps de pau, ser conciliador quan no hi ha conflicte, ser ecologista quan no he de renunciar a confort, ser feminista quan no he de renunciar a privilegis. Però on demostrem que realment apostem per una cultura de pau es quan enmig del conflicte, enmig de la violència, decidim ser no violents, quan deixem de tensar i oprimir i ens posem a treballar per integrar i cuidar a tothom.

Aturem la nostra violència, no ens deixem perdre en visions populistes basades en la por. Cal replantejar el model de societat d'arrel, una societat capitalista que no cuida les persones sinó el capital, i que està en l'arrel de les grans desigualtats econòmiques i socials.

No perdem de vista que el nostre enemic no és el delinqüent sinó la delinqüència, no és el pobre sinó la pobresa, i només ajudant a la gent a sortir-ne podrem dir que vivim amb dignitat i decència.

Pere Vidal Domènech

Pere Vidal Domènech

Regidor de la CUP de Valls

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: