La iniciativa ha estat d’Albert Solà, germà del traspassat Toni Solà, alma mater del grup tarragoní Rumbes Canyes. Però al darrera d’aquesta fita hi ha tot un llarg de recorregut d’almenys una dotzena d’anys durant els quals el nostre municipi s’ha expressat de manera contundent per fer de la rumba catalana un referent més de la cultura de la ciutat i això té noms i cognom.
Nombroses persones han assistit a l'acte oficial de descoberta de la placa de la Plaça de la Rumba
Tal com explico al meu llibre Sicus, 20 anys ambsabor de rumba, sobre la vida del líder i cantant de Sabor de Gràcia -la qual cosa serveix d’excusa per escriure una petita part de la biografia de la rumba catalana- l’any 2010 aquest gènere musical gaudeix de molta vitalitat, en un context que manté noms consolidats, però en el qual també sorgeixen noves propostes, amb joves que aporten noves musicalitats. S’editen nous discos, alhora que se succeeixen iniciatives que es fan ressò de tot aquest moviment, com la segona edició de la Diada de la Rumba 2010, a Barcelona, organitzada per l’associació Forcat (Foment de la Rumba Catalana), una jornada plena d’activitats de tota mena i per a tots els públics, totalment gratuïtes.
En primer terme, Albert Solà, impulsor de la iniciativa de la plaça rumbera
En aquell context, aquell any a Tarragona neix Ta’Rumba, la primera Mostra de Rumba Catalana d’aquesta ciutat, impulsada per l’entitat sociocultural La Curiosa, amb Ana Tellaeche, Guillem Rius i Pau Fort al capdavant. Amb el propòsit de posar a l’abast de la ciutadania aquest patrimoni cultural català, durant dos dies Tarragona viu de ple la rumba, amb un ampli programa d’actes on s’inclouen tallers, classes magistrals, conferències, concerts, etc.
Peret, el 2010 a la Plaça de la Rumba, a Tarragona, amb Sergi Fèlix de Vergüenza Ajena
Un any després, a la segona edició, el mateix Sicus (Carbonell) va impartir una sessió sobre el ventilador a la seu del Conservatori Professional de Música de la Diputació de Tarragona. Aquesta localitat també va poder gaudir del concert acústic 20x20 Gato, que Sabor de Gràcia va concebre amb motiu de la commemoració de dues dècades de la mort del músic argentí Gato Pérez, pare musical d’aquesta formació; l’objectiu era promoure les seves cançons entre la gent jove i la rumba catalana d’autor, com duia a terme el mateix homenatjat. A Tarragona, es va poder escoltar a la Sala Zero, organitzat igualment per La Curiosa; era un treball amb el qual Sabor de Gràcia posava un vestit de gala a la música del Gato, considerat per alguns com el poeta de la rumba i va ser un dels primers paios a tocar-la.
La darrera vegada que vaig veure a Toni Solà, de Rumbes Canyes, en una actuació solidària que van fer una nit de desembre per recollir joguines per a nens i nenes pobres, a Tarragona
Aquests dies, a les xarxes socials, el grup rumber de Tarragona Vergüenza Ajena (els germans Sergi i Tito Fèlix) reconeixia la tasca desenvolupada per Ta'Rumba, que va convertir un racó de la Part Alta en un santuari rumber, ja des de la primera mostra i amb posteriors edicions molt brillants, que incloïen actuacions tant estel·lars com la del mateix Peret, el Rei de la Rumba, que es va poder escoltar el 2010 al lloc que avui ha esdevingut oficialment la Plaça de la Rumba. Gràcies a la vocació i a la perseverança de totes aquestes persones i grups, la rumba llueix a Tarragona.
Però encara hi ha més. Fa uns anys, des de fora de la nostra localitat, es va impulsar una candidatura perquè la Rumba Catalana esdevingués Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i no es va aconseguir. Ara, molt recentment s’ha posat en marxa una comissió a nivell de Catalunya que ho vol tornar a intentar i ja està donant passos ferms en aquest camí cap a la UNESCO. Cal destacar que en aquest grup de treball hi ha presència tarragonina: un nou pas per consolidar la nostra localitat com a plaça rumbera.
