Fa unes legislatures quan manaven els optimistes en la seva versió vintage també era la dona la protagonista i afavorida en molts aspectes de la seva política. En aquesta legislatura hem deixat una mica la dona en un segon terme i ens hem dedicat al món Lgtbiq que tenir el seu dia gloriós amb el concert de Camela que va passar totalment desapercebut per la majoria dels allí presents tot i les banderes que volien guiar l’esperit de la cita.
Aquests polítics que tenim a casa nostra que s’omplen la boca amb la paraula igualtat haurien de crear el Sah ( Servei d’atenció a l’home). Si ho fem evidentment ja no serem els primers ni en postureo ni en realitats palpables perquè en altres ajuntaments i consells comarcals ja fa dies que forma part de la seva distribució normal com ho són les dones i el món Lgtbiq.
En una entitat pública que dedica un espai a les dones i lgtbiq també ha de ser capaç de dedicar un lloc als homes perquè sinó ho fas l’únic que estàs fent és una discriminació negativa en contra d’uns col·lectius que segurament molts no tindran els mateixos problemes que la resta, però poden caure en situacions similars provocades per altres raons però tan greus i preocupants com les dones. Perquè una societat perquè vagi endavant no es pot deixar fora de bones a primeres a la meitat dels seus membres perquè en aquest món no hi ha ni sexes bons ni dolents, sinó persones que juguen les seves cartes com més els interessa per aconseguir uns beneficis. Falta que el joc sigui sa i legal.
Generalment a la dona se li va deixar fa temps una mena paper secundari de caire en la societat que al llarg dels segles ha anat recuperant per situar-se en situacions actualment molts cops en situacions força similars en molts casos. Hi ha de tot a la vinya del senyor i aquest és un terreny molt perillós perquè en seguida poden saltar les alarmes. Jo el vinc a dir que és que hi ha homes que també han estat assassinats per la seva parella, encara que amb unes dades més simbòliques que al contrari. Homes que han patit molt les conseqüències d’una dona directiva que pel simple fet de ser homes sempre se’ls encarregava les pitjors tasques del departament perquè la resta eren principalment dones i hi havia una codi d’honor entre elles que sempre rebia el tonto.
He vist pares que durant dies no han sabut on estava el seu fill que no anava a escola perquè oficialment estava de baixa. La dona i la seva família no deixava visitar el pare aquest menor d’edat. Homes que han vingut de fora sense papers i la dona amb documents els hi té requisat els papers i la vida controlada perquè la policia no els faci tornar al seu país i la dona s’hagi de quedar sola amb els la canalla. Evidentment també ajudar també als homes que han caigut en violències masclistes que puguin tornar a una conducta social normalitzada.
En tot això també hi ha lloc per aquells avis que viuen sols i son constantment molestats per fills i nets perquè els hi donin diners o el que faci falta perquè la mensualitat ja fa dies que ha quedat obsoleta. Hi ha moltes persones grans que viuen aquesta pressió de la família per poder tirar endavant. Hi ha molts famílies que al no poder tenir una llar pròpia s’han repartit entre els pares i això pot generar molts conflictes en aquests nuclis amb tres generacions de convivents i en espais petits que estan molt més lluny del pròpiament de la problemàtica de les dones.
El masclisme pur i dur no ens aporta res i s’ha d’anar eradicant de la nostra societat, però per altra banda el feminisme del mateix nivell tampoc s’ha de deixar entrar dins les nostres relacions socials perquè tampoc ens generarà globalment cap cosa de bo. Si som professionals doncs, pensem en tots els col·lectius, però si només volem fer política de cara a la galeria deixant a la meitat de la població fora del nostre radi d’acció les conseqüències poden ser nefastes per tota la societat en general i la solució real ens quedarà més lluny que abans.
