Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"L’agenda oculta del Batxillerat Internacional a Catalunya"

Opinió Biel Ferrer Puig
Dilluns, 25 Setembre 2023 07:50

No, no em van convèncer. No em vaig deixar enredar. M’ho havien proposat i me n’havien donat l’ínfima informació per a estar-ne prou desinformat.

I, gràcies al meu sa escepticisme après del nostre heroi Josep Pla https://www.bonport.cat/ebooks/p/el-nostre-heroi-josep-pla, em vaig voler preguntar quina era l’agenda oculta del Batxillerat Internacional que, d’entrada, no em van explicar i que jo sol vaig haver d’anar descobrint. Doncs vet aquí: d’entrada, consisteix que tothom resta enlluernat, meravellat i admirat pel nom de la cosa. Jo no vaig picar l’esquer, no hi vaig caure pas, en el parany, quan em van proposar de fer-hi classes perquè, tot i l’adjectiu internacional, que conté molt de suposat prestigi i de glamur acadèmic, em va fer sospitar que hi havia coses que no me n’havien dit. Per què, vaig gosar poder preguntar-me, un Batxillerat internacional si ja n’hi ha un de nacional i aquest ja està homologat internacionalment per la UE?

Al cap d’uns quatre anys, he pogut esbrinar uns quants elements ocults del funcionament d’aquest Batxillerat, que a la ciutat de Reus es fa des del curs 2015 - 2016
https://www.reus.cat/noticia/linstitut-gabriel-ferrater-impartira-el-batxillerat-internacional-partir-del-curs-que-ve i que, segons professors testimonis del moment, el Claustre no va aprovar pel que fa a la implantació, sinó que només va donar el vistiplau perquè se n’estudiés la possibilitat; algú de més amunt devia tenir molta pressa per ves a saber quins motius. A tot el Principat de Catalunya, el fan 10 instituts https://triaeducativa.gencat.cat/ca/batxillerat/doble-titulacio/batxillerat-internacional/index.html. Segons el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, el Batxillerat Internacional (BI) és un currículum mixt que incorpora un conjunt de matèries determinades per l'Organització del Batxillerat Internacional, l’International Baccalaureate Organization (IBO), per fomentar l'excel·lència educativa i l'aprofundiment curricular, que va adreçat a alumnes amb un alt interès per l'aprenentatge. Vejam: què és l’IBO? Qui hi ha al darrere? De què i de qui estem parlant? Qui manega tot aquest negoci privat? Qui s’hi ha avingut?

1. Ensenyament privat en instituts públics: negoci rodó.

La primera qüestió de l’agenda oculta del Batxillerat que sobta és que es tracta d’un ensenyament privat. Sí, privat! I, doncs, què hi fa un ensenyament privat en un institut públic? Doncs resulta que l’IBO https://www.ibo.org/es, aquesta organització educativa megasuperinternacional i megasuperexcel·lent, estableix tractes amb centres docents a canvi de cobrar uns serveis que han de pagar els pares dels alumnes inscrits: aproximadament, uns 1.000 € en total (uns 900 € pel BI + uns 60 € pel Batxillerat LOMLOE).

És a dir, la modalitat de Batxillerat Internacional, gestionada des de l'IBO , sorgida el 1968 a Ginebra (Suïssa) com a fundació educativa privada i que té la seu central mundial a La Haia (Països Baixos), s’erigeix, per damunt del govern, en àrbitre i gestor d’aquesta modalitat de Batxillerat. Tot això és gestionat per mitjà de Fundacions privades als indrets on es desenvolupa aquesta activitat i fins i tot hi estan involucrats ajuntaments. Negoci rodó, doncs.

A més, a Catalunya tenim una llarga i àmplia tradició de preocupació per l’Educació i en la Història més recent hi han arrelat moviments de renovació pedagògica de tota mena, des de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, passant per l’Escola del Mar de Pere Vergés fins a l’Escola Rosa Sensat, per esmentar-ne només tres: sense renunciar als intercanvis europeus facilitats pel programa Erasmus, que poden enriquir (no sempre és així) els coneixements pedagògics i disciplinaris, cal que una organització privada forastera vingui a dir-nos com hem de fer un Batxillerat públic de qualitat, homologat a tot Europa i al món sencer? Van tenir prou en compte aquest capital pedagògic nacional català els nostrats promotors d’aquesta «brillant» o, més ben dit, «enlluernadora» iniciativa https://ccfundacions.cat/directori-de-fundacions/fundacio-privada-igf/? Haig d’agrair la primera notícia sobre aquest aspecte negatiu del BI a una altra professora que també va negar-se a integrar-se a l’equip de professors d’aquesta mena de Batxillerat.

2. Greuges comparatius amb el Batxillerat nacional: ràtio de 20 alumnes.

La segona ocultació que vaig descobrir fou que a les aules del BI la ràtio és de 20 alumnes (25 a tot estirar). Quants alumnes hi ha en una aula ordinària del Batxillerat nacional? Doncs gairebé 40: el doble! És a dir, el govern de Catalunya (tant se val el d’ara com tots els anteriors, tant se val dels uns partits polítics o dels altres), incapaç d’aconseguir una ràtio digna per tal de propiciar les condicions necessàries per a poder fer un ensenyament de qualitat, fa que allò que hauria de ser un dret per a tothom sigui només un privilegi per a uns quants que puguin pagar-s’ho (amb alguna beca d’ajut, això sí, es veu..., on l’opacitat és a l’ordre del dia perquè tot és gestionat per una Fundació privada). Aquesta ràtio anormal, la vaig descobrir jo solet un dia que hi vaig anar a fer una guàrdia i des d’aleshores l’exigeixo jo, òbviament, per als meus dos grups de Batxillerat ‘normal’ de 36 i de 36 alumnes!

3. Currículums desajustats amb avaluacions distorsionades.

El BI intenta oferir alguna cosa més als estudiants d’aquest ensenyament privat, però la compaginació del currículum diguem-ne internacional amb el diguem-ne nacional no està ben resolta i provoca distorsions, sobretot en la formalització de les avaluacions. Testimonis de professors que hi han estat involucrats així ho reconeixen (d’amagat): a les actes d’avaluació, han de signar qualificacions de matèries que no s’han cursat efectivament, sinó que són equivalències aproximades de les que realment han realitzat.

Val a dir que, de fet, un alt percentatge dels sabers i altres elements del currículum de totes les etapes educatives, des de l’Infantil fins al Batxillerat, que es cursa als centres docents catalans ve de la UE, entesos, però filtrat i decidit des del Ministeri corresponent del govern espanyol: faria bé el govern de Catalunya de desempallegar-se d’aquesta dependència curricular espanyola, però ja sabem tots nosaltres que només hi ha una manera de fer-ho (però si hi ha algun distret llegint aquest text que encara no la sap, ja la hi diré al final de l’article). Només cal fer una ullada a la Història d’Espanya que s’han d’empassar els estudiants a Secundària (o la Història de França que han d’engolir els estudiants d’una altra modalitat de Batxillerat, el Batxibac https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/batxillerat/baccalaureat). On és el currículum i la Història de la nostra nació, Catalunya i els Països Catalans?

4. Prohibida la llengua catalana a les Monografies de final d’etapa.

Una de les ocultacions descobertes amb més perplexitat per a quest humil professor d’ESO i de Batxillerat nacional és que les Monografies, és a dir, l’equivalent al Treball de Recerca de Batxillerat normal, no es poden presentar escrites en idioma català, llengua oficial, per cert, del Principat de Catalunya i pròpia, també per cert i encara, del sistema educatiu català (que per això, entre d’altres raons, és català). Com si haguéssim tirat enrere gairebé 50 anys i tornéssim a ser a la gloriosa era franquista, no pas a la neofranquista actual. M’ho va explicar, des del seu compte d’Instagram, obert i públic, com el meu, https://www.instagram.com/biel.ferrer.9/ (jo soc transparent), un alumne del BI que havia guanyat un premi per la seua Monografia sobre un tema de Filosofia, presentada, en castellà, a un dels molts concursos que es convoquen des d’instàncies pseudouniversitàries, suposadament acadèmiques o aparentment serioses https://agora.xtec.cat/iesgabrielferrater/portada/rafel-servent-obte-el-primer-premi-al-xli-premi-de-filosofia-arnau-de-vilanova/. La meua pregunta, sobre per què en castellà, va rebre la seua resposta honesta, sincera i diligent: que no li era permès de redactar la Monografia en llengua catalana. Astorat per aquesta revelació, vaig adreçar-me a la Coordinació del BI per tal de sol·licitar-li els documents oficials sobre el règim lingüístic (sempre cal contrastar les fonts), però es va excusar amb un lacònic «tinc massa feina» i sort que la Direcció me’n va facilitar l’enllaç de la font, gràcies!, que es pot consultar en castellà https://www.ibo.org/es/language-policy/, en francès https://www.ibo.org/fr/language-policy/ i en anglès https://www.ibo.org/language-policy/, els tres únics idiomes oficials de l’organització, admesos a les Monografies i amb què es fan les avaluacions externes, que aquí a casa nostra són tan internacionalment externes que es fan amb professors catalans d’altres instituts.

5. El galdós paperàs del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya: que l’excel·lència la gestioni un altre i nosaltres, ben pagats, ja anem fent amb les misèries.

Les distorsions dissimulades i ocultes no s’acaben encara, no, perquè també afecten altres aspectes de la gestió d’un institut públic català on hi ha el BI. Podríem analitzar, per exemple, l’injust repartiment que provoca de Matrícules d’Honor per grup-classe i per especialitats de Batxillerats nacionals. També podríem esmentar com els recursos humans d’un institut públic català, és a dir, els professors que hi treballen, resten afectats en no poder dedicar més temps a necessitats educatives més peremptòries. També hauríem d’enraonar dels criteris del Departament d’Educació per fixar les plantilles dels instituts, en els quals no apareix cap dotació per a impartir BI. Fora interessant també de comentar el fet que en certs instituts on s’ofereix aquest misteriós BI pocs alumnes que han cursat l’ESO en aquests certs instituts s’hi matriculen, al BI. O també podríem analitzar el sentit dels viatges «culturals» a Madrid (ja ho va deixar ben clar i ben escrit Gabriel Ferrater, al seu Curs de Literatura Catalana Contemporània, que la literatura i la cultura són, òbviament, política)...

Que l’excel·lència, la gestioni un altre carregant-ne el cost als pares dels alumnes és el galdós criteri del govern de Catalunya (d’ara i d’abans): vet aquí el paperàs del govern de Catalunya. Incapaç de dedicar-hi els recursos econòmics necessaris, incapaç de prendre les decisions polítiques imprescindibles, incapaç d’actuar amb determinació a fi de bé dels estudiants del país, s’aparta, s’amaga, delega i cedeix terreny a la privatització i a una organització internacional sobre la qual hi ha molts dubtes i poc control.

Ara resulta que hom espera un decret del Departament per tal de millorar ves a saber què d’aquest nyap del Batxillerat Internacional. Però tots els qui volem saber la veritat i que tenim una idea prou clara del que hauria de ser un Batxillerat nacional català de qualitat sabem que la qualitat educativa és un dret de tots els estudiants d’Educació Secundària Postobligatòria catalans i que amb un decret no arranjaran aquest invent del BI: volem les millors condicions del BI per a tots els estudiants del nostre Batxillerat nacional català, el volem plenament en català i mitjançant la gestió i la titularitat pública catalana.

Si el govern català no té ni els recursos econòmics ni el poder polític per a atorgar als estudiants catalans (i a les seues famílies) els bons serveis que es mereixen per la riquesa que generen els treballadors i les empreses catalanes; si el govern suposadament independentista (només suposadament) de Catalunya no té esma per a garantir un ensenyament no universitari i universitari plenament en llengua catalana; si el govern català està instal·lat en el victimisme i en l’aparent patriotisme, és perquè és un govern com el de Vichy, col·laboracionista amb l’opressor nacional, processista i falsament progressista, no és un govern d’un Estat independent perquè no ha volgut aplicar, amb el suport de la majoria absoluta suposadament independentista al Parlament de Catalunya, el mandat del referèndum d’autodeterminació democràtic, legítim, legal i vinculant del Primer d’Octubre de 2017. Ho sabem des de fa anys, que amb el 3% de l’espoliació fiscal que pateix Catalunya n’hi hauria prou per a tenir, per exemple, uns estudis superiors gratuïts i un sistema generós de beques salari https://www.vilaweb.cat/noticies/32-universitari-de-sumes-i-restes/. I també sabem que el concert econòmic, la independència econòmica, no ens l’atorgaran mai perquè els gairebé 22.000 M€ https://www.larepublica.cat/noticies/molt-greu-la-generalitat-afirma-que-lespoli-fiscal-va-arribar-als-21-982-meur-el-2021/ que se’n van de Catalunya cada any i no hi tornen pas són massa diners i la metròpoli no pot ni vol renunciar-hi per a poder continuar vivint de l’espoli de la colònia https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/1733417-el-deficit-de-cada-dia.html?vermobil=0.

Hi ha literatura científica https://www.grup62.cat/llibre-com-austria-o-dinamarca/156567 que demostra que la preponderància de l’escola pública al sistema educatiu d’Estats europeus implica que aquesta és percebuda com una opció de qualitat. En aquest sentit, la presència del BI en centres educatius públics catalans genera, òbviament, greuges comparatius i la percepció del Batxillerat nacional com un ensenyament postobligatori de segona categoria per evidències matemàtiques i demoestadístiques com la massificació i amb tots els peròs intangibles sobre els quals hom pot especular atesa la presència excelsa del BI.

Mentrestant, el govern Vichy, col·laboracionista i falsament progressista de Catalunya va fent veure que és un govern molt patriòtic, però condemna els estudiants catalans a viure en una comunitat autònoma espanyola sense el sistema educatiu propi de qualitat que, amb justícia, li correspon, espoliada econòmicament, demolida lingüísticament, envaïda militarment i ocupada i traïda políticament pels polítics del Cinca enllà i pels del Cinca ençà respectivament.

Traduït al català i anotat pel metge i escriptor traspassat a Reus l’any 1987, Bonaventura Vallespinosa, el Cant VIII d’Orland furiós de Ludovico Ariosto ens presenta, en decasíl·labs ben girbats, una descripció, llegida amb ironia, ben anàloga al que fins ara hem gosat poder exposar:

«Oh, quants encantadors i encantadores
tenim entre nosaltres sens saber-ho
que, amb llur art, d’homs i dones amadores
han fet mudar la faç sense ells voler-ho,
no amb esperits ni estrelles brilladores
a fons estudiades des del zero,
ans amb mentida i frau són sols capaços
de lligar cors amb insolubles llaços.»

Certament, «L’home és l’únic ésser feble, nu i indefens que la natura ha portat al món, però, en contrapartida, l’ha dotat de la capacitat d’aprendre, perquè en aquest sol atribut, si s’hi exercita, hi són compromesos tots els altres», com afirma al savi assaig De pueris statim ac liberaliter instituendis http://www.adesiaraeditorial.cat/ficha.aspx?cod=AET000025 el nostre Erasme de Rotterdam, que no es deia Erasme ni era de Rotterdam http://llibresindex.blogspot.com/2014/03/erasme-i-la-construccio-catalana.html. Doncs comprometem-nos-hi tots plegats, com a poble sobirà i com a nació que es va autodeterminar.

Biel Ferrer Puig

Biel Ferrer Puig

Filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: