Publicitat

"La ferma solidesa de la llengua catalana"

Opinió Biel Ferrer Puig
Dilluns, 27 Novembre 2023 08:04

Solidesa o lleugeresa, fermesa o fragilitat?

'La insostenible lleugeresa del ser', de Milan Kundera, és una novel·la que encara no he llegit perquè en vaig veure l’adaptació cinematogràfica que en va fer Philip Kaufman amb Juliette Binoche de coprotagonista i encara me’n roman al paladar el bon gust sec talment del deliciós i capriciós vi blanc L’Antull (https://www.etim.cat/producte/etim-antull/ de la Cooperativa Falset – Marçà (https://www.etim.cat/la-cooperativa/) elaborat amb les dues varietats blanques principals de la DO Montsant: la garnatxa blanca i el macabeu. Quins tresors més bells té la nostra pàtria: el vi de la terra de la llicorella, els grèvols de la vall del riu Brugent, les postes de sol garriguenques des de la terrassa de ca l’Esquerré(r) ( https://calesquerre.com/) o cada mot de la llengua que va néixer aquí fa més de mil anys. El títol d’aquest article estrafà, a fi de bé, el títol de la novel·la (i de la pel·li, és clar) per a enraonar, sense sordina, de la nostra llengua, que tornarà a ser rica i plena, com la nació i amb la terra, és clar, com bé deixà escrit Emili Guanyavents al poema que esdevingué himne i, més tard, títol del darrer llibre de Maria Vila, (https://www.penguinllibres.com/historia/309345-libro-tornara-a-ser-rica-i-plena-9788402426536 ).

De fa temps, en llegim i en sentim explicar casos com cabassos i misèries ben certes, de la llengua, per ploramiques incapaços de reaccionar amb la fermesa que cal i que només saben plànyer-se’n mentre li canten les exèquies, covards, o es passen, cretins, al castellà a la primera avinentesa, com denunciava Joan Brossa al poema en prosa «Mutació»: ‘Enraonen en català, però a la més / mínima ocasión lo dejan delante / de un interlocutor de habla castellana’. La professora Carme Junyent, en pau descansi, va tenir la desencertada pensada d’intitular un dels seus darrers llibres El futur del català depèn de tu ( https://www.penguinllibres.com/us-de-la-llengua-i-diccionaris/107793-libro-el-futur-del-catala-depen-de-tu-9788416863754): haver obviat l’adverbi ‘també’ al títol, és a dir, no haver titulat l’assaig El futur del català també depèn de tu és fer trampa. ¿Només depèn de tu, ciutadà catalanoparlant, com si haguessis de fer tota la feina que el govern suposadament independentista no fa i hauria de fer? Que bella i vera la divisa de Francesc Vicent Garcia Ferrandis, Rector de Vallfogona: «Et dictis colenda factis», és a dir, «Els fets han d’acompanyar les paraules»! Sí, és clar, tu, ciutadà, faràs el que calgui, però tot el que cal no ho pots fer pas tu sol. Quan li ho vaig dir i argumentar, Junyent, en pau descansi, se’m va enfadar. També se’m va enutjar quan vaig gosar contradir una altra tesi seua: que no calia la independència per a salvar la llengua; Muriel Casals, també en pau descansi, ho tenia més clar perquè defensava la idea que ara cal salvar el país per tal de poder salvar la llengua, òbviament. En canvi, cal lloar la important tasca de Junyent al GELA (https://linguistica.ub.edu/recerca/grups/gela-grup-d-estudi-de-llengues-amenacades) i la defensa enraonada del criteri gramatical de l’ús del masculí com a gènere no marcat, inclusiu (https://linguistica.ub.edu/publicacions/som-dones-som-linguistes-som-moltes-i-diem-prou ), doncs, i contra la duplicació de gènere o l’ús del femení com a inclusiu o l’invent d’una mena de nou gènere gramatical en llengua catalana (https://linguistica.ub.edu/publicacions/som-dones-som-linguistes-som-moltes-i-diem-prou), com així, per fi, s’hi ha posicionat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (https://www.racocatala.cat/noticia/61881/liec-refusa-femeni-generic-labus-desdoblament-formula-totis).

Nosaltres, ciutadans catalans, com bé canta el flixanco Xarim Aresté, no som pas herois, només som indomables (

) i per això vet aquí tres casos viscuts de primera mà mitjançant els quals resta demostrat que la ferma solidesa de la llengua catalana depèn de tu i també del govern, de tots dos alhora.

Cas 1: L’alumna de primer curs de Batxillerat d’Arts Plàstiques de l’institut Gabriel Ferrater de Reus aixeca la mà, li dono la paraula i explica, indignada, que a la sessió a què va assistir, amb els companys de classe, del 56è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya (que es va fer a Sitges del 5 al 15 d’octubre d’enguany) els subtítols de la pel·lícula eren en castellà. No hi té res a dir ni a fer el Departament de Cultura del govern català?

Cas 2: El refugiat de guerra ucraïnès que es guanya la vida tocant el violí a les places i carrers, bodes i comunions, guinguetes i botiguetes de Reus i d’arreu de Catalunya aprèn català (en això, l’hi he ajudat), però les classes que rep a la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat Rovira i Virgili a Reus de segon curs (en això, també l’hi he pogut i volgut ajudar) són en castellà i, és clar, de la paradoxa el tinc lul·lianament meravellat. Per a què serveix, doncs, el Servei Lingüístic d’aquesta institució universitària amb autonomia però amb relació de governança amb el Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya?

Cas 3: Assisteixo a un curs sobre el nou currículum LOMLOE (quantes lletres més hi afegiran els governants espanyols abans no fem la independència?) en què comparteixo taules i cadires, papers i pantalles, amb professors de Llengua Catalana i Literatura d’instituts del Camp. I també de castellà. Ens han posat junts amb ells perquè l’àmbit lingüístic curricular així ho estableix com si el castellà no fos una llengua estrangera que ens imposaren d’aprendre-la a l’escola per la força de les armes d’ençà de la invasió castellana de Catalunya arran de la Guerra de Successió i, més concretament, de la Reial Cèdula de 1768 adreçada al Consell de Castella en la qual es tractava del foment de l’ensenyament de la llengua castellana als països de parla catalana sota el regnat de Carles III de Borbó. Qui farà possible de desempallegar-nos d’aquesta servitud que impedeix que el castellà sigui només una matèria optativa i que dificulta que l’anglès sigui la nostra segona llengua amb ple domini per anar pel món a més del català? Doncs no serà pas el Departament d’Educació de l’autonòmica Generalitat de Catalunya, sinó el futur Ministeri d’Ensenyament de la República Independent de Catalunya, òbviament.

La ferma solidesa de la llengua catalana es troba, doncs, en la ferma voluntat dels catalans de defensar-la emprant-la sempre, sí, sempre, però també en la nostra ferma acció política per assolir la independència aplicant el mandat del Primer d’Octubre havent-nos desempallegat de tots els partits polítics botiflers que ens traeixen cada dia.

Biel Ferrer Puig

Biel Ferrer Puig

Filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: