Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

"Vagó silenci en l’AVE"

Opinió Carolina Figueras Pijuán
Diumenge, 09 Juny 2024 01:58

Encara que al vagó se'l digui cotxe, per a mi un tren sempre serà una meravellosa successió de vagons i una promesa d'evasió.

Què va ser d'aquells rígids seients de fusta i de les plataformes movedisses que se salvaven amb emoció passant de vagó en vagó?

El comportament humà és previsible; tots els seients estan numerats, no et llevaran el teu, però el passadís, entre maletes de mida cabina i cossos que desafien les lleis de la física, es converteix en un nus que no té solució a l'estil gordià, un contrast molt habitual i ningú cedeix el pas. Allò que es pretenia com un ràpid vol sobre les vies, cap a Saragossa s'esvaeix amb la realitat.

Compres un bitllet en el cotxe silenci expressament i des de Tarragona a Lleida tens com a veïns de passadís, un a cada costat, a dos individus explicant les seves misèries en el mòbil. No és una anècdota, ho he viscut tres cops.

Si hi ha indicadors de silenci a les portes i si qui va comprar el bitllet sabia el que feia, per què no es fa cas? L'autonomia individual pel que a la comunicació i el seu excés es refereix, ha donat pas a un escàs interès per parar la deguda atenció a la comoditat dels altres.

Estic convençuda que qualsevol que interrompi el benestar del veí en un espai comú sap que pot fer-ho aquí, sota la premissa d'un turisme necessari i un servei públic amb mancances cada vegada més importants. Amagat al darrere d'aquest halo del fals benefici de la globalització que juga entre la fràgil línia de la tolerància i l'apropiació cultural, que d'eclèctica no té res, s'ha aconseguit que la molèstia no importi. En realitat aquest mal col·lateral és normal, aquestes indicacions que descriuen la necessitat de l'educació col·lectiva no importen. És un assumpte totalment ingovernable.

Efectivament, n'estic orgullosa. On és el premi? He aconseguit viatjar en l'AVE, callada... ni per protestar als veïns que fan soroll mentre contemplo molins de vent elèctrics, camps colorits i Quixots imaginaris cavalcant al costat de les vies... O potser són indis i bandolers a l'assalt del tren correu? Digues-me rara, però si compro un bitllet de vagó silenci, no és trivial el fet d'esperar que l'única condició es compleixi. Ah!, una altra cosa per a evitar malentesos: jo no em queixo, solament informo. En tot cas, els maleducats són legió i res fa pensar que es millorarà el servei i la incapacitat de pensar en els altres.

Quina infantesa tan dolça aquella dels trens amb seients de fusta, les finestres que es podien obrir i treure el cap, els diaris per terra i els companys de seient desconeguts que oferien un tros de truita o una peça de fruita... Això sí, els lavabos, no importa que m'ho miri a cinquanta anys vista, fan la mateixa pudor de pixum i és una odissea que no et caigui l'abric i la bossa a sobre d'una esquitxada a terra...

La tafaneria de tanta xerrameca creuada va inclosa en el bitllet, tant si vols com no. Bon viatge!

Carolina Figueras Pijuán

Carolina Figueras Pijuán

Creadora d'espectacle, coreògrafa i directora artística

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: