En un parell de setmanes ja tenim l’inici oficial d’una nova legislatura amb cares noves, encara que al Vendrell almenys la cosa seguirà bastant igual per l’equip guanyador que ha passat de 8 a 9 regidors que el situa a un sol pas de la majoria absoluta i de la pau que comparta.
“Ser” alcalde del municipi en el que vius i convius és el resultat d’un exercici de combinacions d’aritmètica electoral cada vegada més freqüent, més difícil d’entendre i que ja està allunyant la ciutadania de l’exercici del sufragi.
El proper 17 de juny entrarem al Vendrell en una nova legislatura amb una clara majoria socialista, però hi ha un seguit de circumstàncies que la farà del tot diferent.
Existeix un humor català del sud? És igual l'humor ebrenc, penedesenc o camp tarragoní?
El diumenge 28 de maig ens tornem a jugar el nostre futur, el nostre futur més proper, ja que estan en joc les alcaldies i els governs municipals, però no només això. Aquest cap de setmana estan en joc les polítiques socials més properes als ciutadans i ciutadanes dels propers 4 anys.
Aquests dies han estat diverses les persones que m’han comentat a qui han de votar?. Gent que desconeixen el món de la política, però que volen un millor pel Vendrell.
«La política no serveix per a res», «Són tots uns xoriços!», «Tots roben; del primer a l'últim», «Què, tu també entres en política per robar, no?»...
Han passat els quatre anys i ara toca decidir. L’única manera de decidir que es agafar una papereta posar-la en un sobre i a dins l’urna que toca. No hi ha alternativa.
Fel·lacions, cunninlingus i altres plaers electorals