Fer deures té cap finalitat? Ajuda els estudiants o els provoca més estrès? Al 1911 es va fer la primera vaga de deures a 72 ciutats i encara se’n fan en l’actualitat. El sistema educatiu continua sent molt semblant a com ensenyava fa gairebé dos mil anys.

Deures d’un nen egipci de fa més dos mil anys

Des de sempre, els infants han tingut l’obligació de fer deures. Ara fa tot just un any, en ocasió de la gran exposició Writing: making your mark (Escriptura: deixant la teva empremta), la Biblioteca Britànica va treure a la llum un dels seus tresors: els deures d'un nen egipci de fa gairebé 2.000 anys.

Els centres educatius haurien de canviar o organitzar millor el temps a classe. Els deures no haurien de poder puntuar negativament un alumne i, per tant, fer-li baixar la nota. Si, des de ben petits ens obliguen a perdre una part del nostre temps lliure, fora de l’escola, per fer deures, pot produir rebuig cap a l’aprenentatge. Quan a un un infant li posen deures per casa, els envien a un entorn familiar, però no totes les famílies són iguals. Poden ser molt diferents quant a disponibilitats i competència en relació a les activitats escolars. La gran majoria de professors pensen que totes les famílies disposen d’accés a internet, ordinadors, llibres o alguna biblioteca a poder consultar.

Richard Gerver va dir: “No conec cap informe seriós que digui que són beneficiosos per al progrés dels alumnes” i “Crec que els van inventar per a què els infants tinguin alguna cosa a fer quan arriben a casa i per a què vegin els pares què fan a l’escola.” Sincerament, estic completament d’acord amb el que diu en Gerver. No estic totalment en contra que els professors posin deures de tant en tant, però de manera opcional, o bé per si algun estudiant vol repassar els continguts que en teoria haurien d’haver estat donats i repassats a classe.

El sistema educatiu hauria de canviar. Haurien de buscar altres formes per poder aprendre d’una manera més amena, no com la tradicional (memoritzar coses per després vomitar-ho tot en un examen i al cap de dos dies oblidar-se’n), que desenvolupi altres parts del nostre cervell, fer alguna assignatura a l’aire lliure o simplement buscar una altra alternativa que motivi els alumnes, ja que la majoria d'estudiants no tenen la motivació necessària per aguantar sis hores diàries asseguts i sense poder parlar, amb només mitja hora de descans, sense sortir del recinte escolar.

Així doncs, considero que posar deures afecta de manera negativa, en molts aspectes, els estudiants. Com a mínim, que manin deures on aprenguis coses que et serviran en un futur. O que no perdis tota la teva tarda fent deures perquè, si no, l’endemà t’abaixaran la nota.

Enguany els Pastorets del Vendrell gaudiran d’una àmplia representació del consistori municipal que caduca el proper 28 de maig i abans que això passi alguns dels candidats i companys d’aventures intentaran sortir el màxim possible en els diferents actes que es vagi fent a la vila fins aquesta data clau en la vida i cartera de molts dels nostres líders.

En aquestes darrers mesos he aconseguit estar absort del que passa la secció d’actualitat del Vendrell i comarca i m’ho he passat pipa pujant i baixant per altres seccions de la cròniques.

Som una família que sempre hem apostat per la sanitat pública, la seguretat pública i com no l’ensenyament públic. Jo també he pujat amb l’ensenyament públic i molt bé.

Somiar de vegades ens permet aprofundir en el pols de la societat fins a un punt equilibrat, racional, madur i dinàmic sense el qual és complex fer possible allò que sembla impossible.

Ens hem passat anys i panys venen les nostres aigües cristal·lines, les nostres platges iodades, les nostres vistes, però ens hem oblidat massa vegades del nostre interior que representa la part més contundent de la nostra economia.

La primavera del 2014 ens trucaven els alcaldes de la vall del Siurana explicant-nos la situació: els pantans de Siurana (12 Hm3) i Riudecanyes (5 Hm3) sobreeixint. El riu Siurana, sec.

Un dels temes que fa anys que es parla és el futur de la Fira del Vendrell que té lloc al voltant de Santa Teresa a mitjan del mes d’octubre.

Era l’any 1988 i jo exercia com a corresponsal del diari "Avui" quan algú de la redacció em van dir que l’arqueòleg Eudald Carbonell estava treballant a Tarragona i que fora bo que hi contactés perquè ens podia anar bé per obtenir notícies.

Una oportunitat immilorable per a protegir aquest espai de llitoral tarragoní i obrir-lo a tota la ciutadania