A les portes d'un nou 8M ens trobem, novament, havent de seguir reivindicant la igualtat i l'equitat.

Abans que Henry Toulouse-Lautrec pintés a la pèl-roja Jane Avril en el Moulin Rouge de París. Abans que Rosa Parks es negués a cedir el seu seient i que Josephine Baker es valgués del seu nu amb un bikini de plàtans per a espiar als nazis. Abans que Amelia Earthart completés el seu primer vol transoceànic, Dolors Aleu fos la primera a exercir la medicina a Espanya i que Karen Christence Blixen-Finecke escrivís Memòries d'Àfrica, ja existia l'apoderament femení.

El Vendrell està vivint en una pèrdua d’alguns dels seus valors que s’han mantingut amb una identitat en els darrers anys, però com tot passa en aquest peculiar municipi.

Un any més, i ja podem afirmar que és una tradició ben arrelada a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, el Govern de la Generalitat torna a castigar el Penedès com a territori amb la pitjor dada dels pressupostos generals, 159€ per habitant.

Hi ha moments en la vida que et marquen i et planteges que has de capgirar tot el que has fet fins ara. Són situacions que ens pot passar a qualsevol de nosaltres.

Les greus conseqüències, tant humanes com econòmiques, produïdes per l’incendi de divendres passat a València, han generat grandiosos dubtes a moltes comunitats que desconeixen el comportament de la seva façana o que estan realitzant obres de millores de l’eficiència energètica per incorporar sistemes d’aïllament tèrmic exterior a través dels fons Next Generation.

Si vols que el català sigui idioma oficial a la Unió Europea, has de ser un Estat; si desitges obtenir i cobrar els fons Next Generation que et calen, sense intermediaris gens fiables, per a posar al dia el país, també has de ser un Estat; i si aspires a poder decidir i a poder gestionar la quota d’immigració que t’arriba de tot arreu a casa i acollir-la, integrar-la i estimar-la com cal, has d’esdevenir, tant sí com no, un Estat.

En moltes poblacions fins fa uns anys hi havia la figura del sereno que era l’encarregat de mantenir la seguretat durant la nit en els nostres pobles i comarques. Un personatge històric que ja era l’encarregat d’encendre i apagar els fanals de la via pública quan la cosa era rudimentària.

És notícia que Altafulla reclama una part de l’antic terme de Tamarit a l’Ajuntament de Tarragona, però per què Tamarit forma part de Tarragona i no d’Altafulla?

Costa molt no caure en el "yoísme" quan el relat és personal i, no obstant això, dir nosaltres podria resultar contraproduent.