Entre aquests actes destaca la celebració del 25è aniversari de la Zeuzera Pyrina i el Concert Jove amb diversos grups musicals

La Festa Major del Morell dóna inici el proper 22 de juliol i fins a l’1 d’agost en honor als patrons Sant Abdó i Sant Senén. El municipi celebrarà fins a 45 actes festius destinats a fomentar la cohesió social, l’alegria i els moments per al record.

25è aniversari de la Zeuzera Pyrina

Entre aquests actes destaca la celebració del 25è aniversari de la Zeuzera Pyrina, element festiu del morell creat l’any 1991 per l’Associació Cultural Embruix. La seva presència als carrers durant les celebracions festives està associada a la presència de l’aigua. Durant aquests anys, “la Zeuzera Pyrina s’ha consolidat com una de les millors festes de l’aigua de tota Catalunya”, segons apunta la regidora de Cultura, Festes i Joventut, Judit Fernández.

Un altre dels moments destacats arribarà la nit del 30 de juliol, quan el Concert Jove porti fins al Morell grups de gran renom com ara Oques Grasses, Doctor Prats, Juantxo Skalari & La Rude Band i DJ Na Fentt. A més, la Festa Major d’Estiu del Morell inclourà un ampli ventall de propostes musicals per a tots els gustos i al llarg dels dies.

Altres propostes

A banda de la música, també tindran el seu protagonisme l’esport, amb propostes com la 54a Cursa Ciclista Gran Premi del Préssec, el 31 de juliol; les cercaviles i seguicis festius, les activitats infantils, la litúrgia, sopars populars i, per descomptat, la ja tradicional baixada d’andròmines, que el 24 de juliol arribarà a la seva onzena edició.

Així mateix, els aficionats a la fotografia tindran el seu propi espai amb el Concurs Instagram de la Festa Major que, del 21 de juliol al 4 d’agost, permetrà captar els millors moments de les celebracions i optar a interessants premis per a les millor imatges.

En conjunt, el Morell ha preparat un programa d’actes del qual Judit Fernández en destaca “el conjunt i la pluralitat perquè són propostes pensades per a tota la família i que recullen interessos i gustos per a tothom. De fet, la del Morell és una festa major que traspassa els límits del municipi, com demostra el fet que cada any per aquestes dates ens visiten veïns d’altres municipis de la comarca i de la resta de Catalunya”.

Els nous treballs permetran millorar l'entorn i accessos al monument per convertir-lo en un espai visitable per al públic

Ja han començat les obres de la segona fase de la restauració del Pont de les Caixes de Constantí. Després que el passat 2015 s’enllestissin les obres de la primera fase, que van permetre el reforçament de l’estructura del pont i la construcció d’una canalització amb un tub que recorre tota la part superior, durant els propers tres mesos s’executarà la segona fase d’aquesta restauració.

Les obres tenen un pressupost d’uns 100.000 euros, dels quals 75.000 seran aportats pel Ministeri de Foment gràcies a l’1,5 % cultural. Els 25.000 euros restants els aportarà el propi Ajuntament de Constantí. Aquesta segona fase començarà amb una profunda restauració dels paràmetres del pont i els elements de la seva estructura que s’han malmès com a conseqüència de les infiltracions d’aigua per les fortes pluges. Els treballs d’aquesta segona fase permetran millorar i adequar tot l’entorn i els accessos al monument per convertir-lo en un espai apte per a ser visitable per al públic. Actualment, s’accedeix al pont des de la continuació del camí procedent de la vil·la romana de Centcelles, i per arribar-hi cal creuar un petit barranc.

L’actuació permetrà executar un element que sigui totalment permeable al pas de persones però no de vehicles, i delimitarà de forma clara tot el perímetre del terreny on es troba el pont, amb un tancament en forma de tanca perimetral. També es procedirà a tallar i podar tots els arbres que es considerin nocius per al monument i l’adequació de l’entorn.

En concret, es pavimentarà tot el terreny de la finca i es colElocaran diversos bancs de formigó, a més de diversos focus led amb mòdul fotovoltaic per il·luminar el monument de nit. Per finalitzar l’actuació està previst instal·lar un gran panell informatiu on s’explicarà la restauració del monument i s’exposarà la seva rellevància històrica.

S'han remodelat tres edificis històrics: la Vil·la Romana de la Llosa, el Molí de les Tres Eres i la Torre del Bou

L’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona van inaugurar divendres les obres incloses en el “Pla de Millora dels Espais Museístics de Cambrils” signat l’any 2015. Les obres contemplen millores en tres edificis històrics municipals, la Vil·la Romana de La Llosa, el Molí de les Tres Eres i la Torre del Bou, adscrits tots al Museu d’Història de Cambrils. Les obres han comptat amb un pressupost de 80.000 euros, que ha finançat íntegrament per la Diputació de Tarragona.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, ha participat en la inauguració, juntament amb l'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza; el regidor de Cultura del municipi, Lluís Abella, i altres autoritats locals. Durant l'acte, s'han recorregut els espais remodelats per conèixer de primera mà les obres que s'hi han fet i el seu resultat.

Un mirador elevat permet contemplar la Vil·la Romana de la Llosa

Els treballs més importants per envergadura i pressupost s’han dut a terme a la Vila Romana de la Llosa i han consistit principalment en la construcció d’un mirador elevat. Les obres, amb un pressupost de 41.850,16 euros, han suposat aconseguir una millor visualització de les restes des d’una passera elevada apta també per a les persones amb mobilitat reduïda. A la vegada s’ha consolidat i fixat el talús interior de la zona excavada, molt exposada a les ensulsides com la que es va produir al costat del carrer Josep Iglésies i la caseta d’accés al jaciment, fet que podria afectar la vorera del mateix carrer. Per aconseguir resoldre aquestes necessitats s’ha construït un mur de contenció amb blocs de color ocre que s’ha rematat a la part superior amb un paviment de formigó on s’hi ha ancorat una barana i dues escales de serralleria.

Tots els treballs s’han portat a terme amb el corresponent control arqueològic autoritzat per la Generalitat de Catalunya. Aquesta passera també permet instal·lar un dels punts de visualització de l’aixecament virtual del jaciment, recentment estrenats.

Reobre la planta baixa del Museu Molí de les Tres Eres amb l’exposició 'Cambrils: els orígens'

Pel que fa al Museu Molí de les Tres Eres, seu principal del Museu d’Història de Cambrils, els treballs han comportat una inversió de 22.264 euros. En aquest espai també s’hi han dut a terme obres menors per resoldre problemes estructurals de l’edifici, entre d’altres aspectes, per millorar l’accessibilitat a tots els públics, per un import de 4.850 euros.

La finalització de totes aquestes obres permet tornar obrir al públic la planta baixa del Museu Molí de les Tres Eres, amb un nou projecte museogràfic permanent actualitzat a les darreres troballes fetes, que explica els orígens del poblament antic a Cambrils en quatre idiomes i amb l’ajuda d’audiovisuals. Des del passat mes d’octubre, en aquest edifici, seu principal del Museu d’Història de Cambrils, només es podia visitar la sala de moles subterrània per veure els dos molins fariners hidràulics en funcionament, amb l’exposició permanent 'Molí de les Tres Eres: testimoni viu del passat'.

La pastera del Forn del Tallero

Al Molí de les Tres Eres, a la sala d’exposicions temporals, s'ha presentat la recentment enllestida restauració de la gran pastera del Forn del Tallero. Gràcies a un conveni anterior entre la Diputació de Tarragona i el Museu d’Història de Cambrils signat a l’any 2012, l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tortosa ha realitzat la conservació i restauració de la pastera de fusta original del Forn del Tallero documentat des de meitats del segle XIX al Nucli Antic.

Els primers treballs a finalitzar-se foren els de la Torre del Bou, on es va procedir a instal·lar un monòlit explicatiu en cinc idiomes. La torre s’incorpora així als Espais de Memòria senyalitzats que, amb el mateix disseny i tipologia de cartells, ja es varen posar en valor fa anys al Nucli Antic de Cambrils.

Totes aquestes millores s’han presentat a l’inici de la temporada estiuenca, consolidant així una oferta de turisme cultural actualitzada i oberta als visitants de caire internacional que opten per Cambrils com a destí de les seves vacances

La Diputació de Tarragona va oficialitzar ahir la subvenció per a les obres d'adequació del nou espai

La primera fase del centre de visitants i d'interpretació projectat al monestir de Poblet ja disposa de la primera aportació econòmica. La Diputació de Tarragona va oficialitzar ahir la subvenció de 200.000 euros per a les primeres obres d'adequació del futur centre, que se situarà en un antic magatzem de l'entrada del complex monàstic, fins ara en desús. El president de la institució supramunicipal, Josep Poblet, i l'abat de Poblet, Octavi Vilà, van signar ahir dos convenis més, amb aportacions econòmiques de 25.000 euros per al Festival de Música Antiga de Poblet (vegeu la peça) i per poder continuar amb la digitalització de l'Arxiu Tarradellas. Totes aquestes actuacions formen part de l'anomenat projecte Cosmos, un programa d'actuacions culturals, socials i mediambientals “que pretenen situar el monestir en el món actual, tot preservant-ne els orígens i l'essència”, segons els seus responsables.

El nou centre de Poblet es configurarà com un espai principal de presentació del monestir no només en la seva vessant monumental, sinó també en la turística, la cultural i l'espiritual. “Poblet va ser fundat al segle XII per ser un centre espiritual, cultural i també econòmic i social, i el que vol el projecte Cosmos és adaptar aquests objectius al segle XXI”, va explicar ahir l'abat.

Amb aquest nou centre i amb el futur museu de Poblet, també en projecte, pretenen diversificar i millorar l'oferta cultural al monestir, que doblaria el nombre de visites –fins a arribar a les 300.000 anuals–. Està previst que l'obra, amb un pressupost total de més de 700.000 euros, estigui acabada en tres anys. El centre té 617 metres quadrats de superfície i s'articularà en tres sales on s'explicarà la vida monàstica a través d'audiovisuals i unes grans pantalles que simularan el monestir i que ocuparan els 360 graus de l'espai. El visitant hi trobarà les claus de lectura del monestir des de les vessants territorial, paisatgística, cultural i espiritual.

D'altra banda, ahir també es va oficialitzar l'aportació de 25.000 euros de la Diputació a una nova fase de digitalització de documents de l'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, que facilitarà l'accés dels investigadors als nombrosos i importants documents que es conserven en aquestes dependències pobletanes.

Quart festival de música antiga

El 12 d'agost arrencarà la quarta edició del Festival Internacional de Música Antiga de Poblet, un esdeveniment amb direcció artística de Jordi Savall que “s'enfoca cap a les músiques del món amb un esperit de diàleg”, segons Pep Gorgori, responsable de l'organització. El concert inaugural, Orient-occident, inclourà un repertori de músiques cristianes, jueves i musulmanes, i serà a càrrec d'Hespèrion XXI, amb músics convidats de Turquia, Síria, Israel, Grècia i Armènia. Tindrà lloc a la plaça del monestir, tot i que els altres dos concerts programats enguany estrenaran espai i es traslladaran a l'antic dormitori dels monjos. El 13 d'agost hi haurà l'espectacle musical La viola cèltica, i l'endemà, dia 14, solistes de la Capella Reial de Catalunya i Hespèrion XXI interpretaran diversos cants a la verge.

Aquestes obres corresponen a autores del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

Després de l’exposició al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MNAT) protagonitzada per dones pintores nascudes entre 1870 i el 1950, arriba ara el torn d’una nova fornada d’artistes que han deixat la seva empremta al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Es tracta de 21 autores nascudes entre 1951 i 1975, dones que, per l’època a la que pertanyen, han tingut més possibilitats d’accedir al món de l’art que les seves predecessores. La mostra i el llibre que n’aplega una part de la seva obra rep el nom de ‘Plural femení. Dones artistes a les comarques de Tarragona. La consolidació, 1951-1975’. La presentació de l'exposició va tenir lloc ahir dijous i va comptar amb la presència del president de la Diputació, Josep Poblet, acompanyat del director dels serveis territorial de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs; el comissari de la mostra i autor del llibre, Antonio Salcedo; i la directora del museu, Rosa M. Ricomà. L’acte s’ha emmarcat en el 40è aniversari del MNAT.

Autores de les obres

Els canvis socials i els nous costums es fan palesos en els perfils d’aquestes creadores. Hi haurà obres exposades de les artistes Teresa Felip, Lluïsa Falcó Esparducer, Montse Gomis, Núria Fernàndez Estopà, Lídia Porcar, Montserrat Cortadellas, Antònia Ripoll, Ana de Quiroga, Rosa Ciurana, Cristina Plaza, Cola Ibáñez Ferrater, Glòria Cot, Isabel Granollers, Núria Arias, Béatrice Bizot, Pilar Lanau, Lídia Pérez, Ester Ferrando, Teresa Ulldemolins i Marie-France Veyrat.

La majoria d’elles ha tingut una sòlida formació acadèmica; un bon nombre ha desenvolupat una trajectòria com a docents de disciplines artístiques en escoles i instituts, i algunes s’han significat com a activistes socials i polítiques. Totes han treballat, però, amb un objectiu comú: acostar l’art contemporani als nens, als joves i a la societat en general. I, per aconseguir-ho, el seu camp d’acció s’ha ampliat de manera notable, i comptem amb pintores, escultores, ceramistes, entre d’altres. A més, les noves tecnologies i les xarxes socials els han donat una major visibilitat.

El Monestir de Santes Creus, la Tàrraco romana i el Castell de Miaravet són alguns dels tretze escenaris on es localitzarà la producció 'El lloc dels fets'

La Diputació de Tarragona col·labora en una nova sèrie que ha començat a rodar TV3 i que durà per títol 'El lloc dels fets'. Es tracta d’una producció que es basa en la descoberta d’esdeveniments de caràcter històric que van passar a llocs concrets d’arreu del país. Entre aquests, hi ha el Castell de Miravet, el Monestir de Santes Creus i la Tàrraco romana, on es localitzaran alguns capítols d’aquesta nova sèrie d’investigació i divulgació històrica.

El programa transportarà als espectadors a diferents punts de la geografia catalana per conèixer traïcions, estafes, crims, secrets, obsessions o venjances que van passar a llocs com Sant Pere de Casserres, al poblat ibèric d’Ullastret, al Castell de Miravet, al palau Maricel de Sitges, a la Seu Vella de Lleida, als Monestirs de Santes Creus, Sant Pere de Rodes, Sant Cugat del Vallès o Santa Maria de Ripoll, a la Tàrraco romana, al palau Reial de Barcelona, a la Universitat de Cervera i a la fabrica Asland de Castellar de n’Hug.

Són tretze llocs amb tretze històries, la majoria poc conegudes, que porten a un passat que va des dels ibers fins a principis del segle XX. Tretze històries de tretze llocs, que també permetran gaudir de la bellesa d’aquest monuments, del seu entorn i dels atractius que ofereixen actualment.

Presentat per Marc de las Heras, el programa fa una investigació periodística que vol resoldre misteris i conèixer els fets que podrien haver canviat el nostre present. A més, el projecte comptarà amb una plataforma per a dispositius mòbils que permetrà realitzar visites immersives per viure de més a prop l’experiència de la història. Per això s’utilitzaran tècniques de realitat augmentada i de realitat virtual, de manera que partint de cada història es podrà viure com era un setge a l’edat mitjana, com vivien els bandolers o el martiri dels primers cristians entre d’altres. Aquesta plataforma ja estarà operativa durant l’emissió d’”El lloc dels fets”, prevista per al 2017, per tal que els espectadors la gaudeixin quan visitin els llocs on passen les accions del programa.

'El lloc dels fets' és una producció de TV3 i Createl, dirigida per Jesús Font, en col·laboració amb l’Agencia Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura, l’Agència Catalana de Turisme del Departament d’Empresa i Coneixement i les Diputacions de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona.

Els visitants ja poden gaudir d'una videoguia que permet fer una visita al recinte a través de vídeos i continguts exclusius

A partir d'ara, els visitants que s'acostin a la catedral de Tarragona tenen l'oportunitat de gaudir de les peces de l'orgue de l'edifici, sense que l'organista hi sigui present, o també de contemplar la panoràmica del monument a vista d'ocell, encara que estiguin en un racó del claustre. Totes aquestes possibilitats s'inclouen a la nova videoguia de la catedral que, a partir d'ara, estarà disponible per a aquelles persones que desitgin conèixer tots els detalls que s'hi amaguen.

A través d'una tauleta, l'aplicació permet descobrir imatges inèdites, vídeos de celebracions que es duen a terme durant tot l'any, efectes sonors i imatges gravades amb un dron. A més a més, permet gaudir de sistemes de realitat augmentada en diversos punts de l'edifici, un recurs tècnic que obre la porta a conèixer, per exemple, els detalls de policromia i de les parets que amaguen racons com ara el sepulcre de l'arquebisbe Joan d'Aragó, a l'altar central, o el sant sepulcre. De la mateixa manera, l'aplicació també ens acosta a algunes curiositats sobre les tombes que hi ha als passadissos del claustre, per exemple permet descobrir i comparar-se virtualment en alçada amb Francisco Plaza, un oficial de cavalls que va viure durant el segle XVII a la ciutat i que era conegut per la seva alçada excepcional de gairebé 2,3 metres.

L'aplicació està disponible en set idiomes i hi ha una vintena de tauletes a disposició dels visitants que vulguin fer-ne ús, a un preu de quatre euros que també inclou un joc infantil que permet descobrir tots els racons de la catedral a través d'un joc. El cost de la videoguia ha estat de 37.000 euros i els responsables de l'empresa que gestiona l'ús turístic de la catedral, DNA Expertus Turisme, destaquen la capacitat que aporta aquesta eina de fer “visites en profunditat” al conjunt de l'edifici.

Tant els gestors de la catedral com l'Arquebisbat destaquen els 100.000 visitants que l'any passat van gaudir de la catedral de Tarragona i ja avancen que, durant el primer semestre del 2016, aquesta xifra ja ha augmentat prop d'un 21%.

Nova audioguia a l'Institut Pere Mata de Reus

L'Agència Reus Promoció ha posat en marxa un nou servei d'audioguies per a la visita al pavelló dels distingits de l'Institut Pere Mata, en català, castellà, anglès i francès. El nou servei s'inclou dins el preu de l'entrada. El visitant, amb el suport de l'audioguia, realitza un recorregut per l'exterior, la planta baixa i la primera planta del pavelló dels distingits amb 10 punts d'explicació, que es complementen amb 10 punts més que ofereixen una explicació complementària (com per exemple, les característiques del modernisme o l'evolució que ha tingut l'Institut Pere Mata). Tot el recorregut està explicat per un narrador i en alguns moments també hi participa un personatge que representa el doctor Briansó, impulsor del projecte de l'institut reusenc. Durant l'any 2015, un total d'11.454 persones van visitar el pavelló dels distingits del Pere Mata.

(Informació facilitada per Reus Digital)

Es tracta dels primers d’aquests elements d’arquitectura popular que reben aquesta protecció a nivell de tot Catalunya

Tot i que les barraques de pedra seca són un exemple d’arquitectura popular prou arrelat als camps de la Mediterrània i, per tant, de Catalunya, les primeres que s’han declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) es troben a Mont-roig del Camp, el municipi del Baix Camp amb un major nombre d’aquests elements. D’aquesta forma, l’acord de Govern del passat 19 d’abril protegeix en base al seu “interès etnològic” a 5 dels 135 exemples identificats a aquest municipi i confirma l’àmplia tasca duta a terme al llarg de més d’una dècada pels integrants del Centre Miró-Grup Barracaire d’aquesta localitat.

I és que en aquest període de temps, els membres del Centre -en complicitat amb un mestre marger del Gepec i el Grup Drac Verd de Sitges- han desenvolupat un intens treball de documentació, rehabilitació, divulgació a través d’una ruta turística, i, en últim terme, protecció d’acord amb el consistori mont-rogenc. De fet, l’ajuntament aleshores presidit per Miquel Anguera va donar el primer pas per l’actual inclusió com a BCIN d’aquests elements en incloure’ls al POUM el 2007 i, posteriorment, declarar-los Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

A partir d’una ponència presentada per un tècnic del Departament de Cultura al Congrés de Preses (Garrotxa) el 2013,va encentar-se l’expedient que ha culminat amb l’obtenció de la protecció com a BCIN , la primera arreu de Catalunya.

Malgrat aquest conjunt d’accions, Esther Bargalló, membre del Centre Miró-Grup Barracaire i vicepresidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, calcula que entre “un 10% o un 20%” d’aquestes mostres d’arquitectura popular poden haver desaparegut al terme “ a causa de l’abandonament de finques” i la intensa construcció d’un municipi integrat per 21 urbanitzacions.

De les 5 declarades BCIN, Bargalló comenta que la Barraca del Jaume de la Cota és coneguda com “La Catedral”, terme amb què l’escriptor Josep Gironès va batejar-la. De fet, la monumentalitat d’aquesta barraca la converteix per alguns estudiosos en la millor de les comarques de Tarragona.

Pel que fa a la resta de barraques declarades també BCIN a Mont-roig (Barraca dels Lliris, Barraca dels Comuns del Pellicer, Barraca en Espiral i Barraca del Miquel Terna), Bargalló explica que la seva tipologia és "molt diversa".

Actualment, els impulsors col·laboren en el projecte de l’anomenada wikipedra que ha catalogat més de 13.000 barraques arreu de Catalunya i col·laboraran en la proposta de candidatura com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que han sol·licitat per aquests elements Grècia i Xipre.

La informació sobre les troballes no sempre esdevé prou transparent

Sitges medievals en la urbanització del carrer Artús, en la instal·lació dels col·lectors de Masmolets i en les obres de construcció del Museu Casteller. En aquest punt s'han trobat arcs medievals i cubs, com en els enderrocs del carrer dels Mossos d'Esquadra. Aquestes són algunes de les troballes arqueològiques que han aparegut els darrers mesos en les obres que desplega l'Ajuntament de Valls. Si més no, algunes de les troballes de què informa el consistori, perquè, segons altres fonts, hi ha casos en què “es fa de més i de menys”.

L'Ajuntament ho nega i assegura que tots els treballs es fan amb el corresponent seguiment de la direcció general de Patrimoni. Però la CUP va haver de demanar al govern local que fos més diligent a l'hora d'informar sobre les restes que s'estaven descobrint en les diferents actuacions.

I va ser molt pocs dies després que l'Ajuntament va començar a actuar amb la diligència reclamada i informava de la troballa d'uns esquelets en les obres que es duien a terme a la baixada de l'Església. I ho ha continuat fent en algunes altres troballes. La informació sobre el seu tractament i la seva destinació, però, queda dins les parets del consistori o la comissió de Patrimoni.

El vent destapa un arc amagat

La ventada de diumenge va tombar la tanca i la lona amb què s'havia cobert l'arc medieval trobat al carrer dels Mossos d'Esquadra. Això ha deixat al descobert la peça i ha permès constatar els danys causats durant les tasques de demolició de les cases.

Quan es va trobar l'arc, es va deixar a la vista. Durant la demolició d'un edifici del carrer Santa Úrsula, una bastida i una part de l'immoble hi van caure a sobre. Segons el consistori, no hi va haver danys, però l'arc va quedar ocult darrere una tanca i una lona.

La troballa podria ser traslladada a algun museu de la demarcació de Tarragona o a algun centre de temàtica nàutica

Membres de la Societat Catalana de Recerca Subaquàtica van localitzar fa uns dies en aigües de Torredembarra el cep d'una àncora d'època romana. Es tracta d'una peça de plom que era a la part superior de les àncores que empraven els vaixells mercants romans. La peça va ser extreta de l'aigua pel Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. “Veiem un perill d'espoliació molt gran i per impedir-ho vam extreure'l”, afirma el director d'aquest centre, Gustau Vivar. En aquests moments ja han començat els treballs per estabilitzar la troballa, que estava coberta de sorra i roques, i posteriorment podria ser traslladada a algun museu de la demarcació de Tarragona o a algun centre de temàtica nàutica.

L'Arxiu de la Conca impulsa un taller en què es comparen imatges antigues amb actuals

Dues imatges valen més que mil paraules. I aprofitant aquesta premissa, l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà ha ampliat la seva oferta pedagògica amb el disseny d'un taller que vol promoure l'interès per la història entre els estudiants. Aquest consisteix a fer que ells mateixos descobreixin com el pas del temps ha provocat canvis en el paisatge natural o urbà bo i comparant fotografies antigues i actuals del mateix indret. I, a la vegada, despertar-los l'interès per conèixer quines han estat les causes o els fets que han motivat aquestes transformacions de l'entorn.

Així, els objectius que impulsen aquesta iniciativa, batejada amb el nom de 'Mira quina foto!', són el foment de l'esperit crític entre els alumnes i la promoció de la investigació històrica entre els més joves. A la vegada, l'Arxiu Comarcal, on es desenvolupa part del taller educatiu, potencia la seva presència en la societat donant-lo a conèixer entre els estudiants.

De moment, coincidint amb la festivitat de Sant Jordi, l'arxiu s'ha posat en contacte amb tots els centres educatius de la comarca a fi i efecte de presentar-los el projecte educatiu Mira quina foto! Tot i que s'ha dissenyat expressament per als estudiants de la Conca de Barberà, l'objectiu és també fer-lo arribar als centres de comarques veïnes que no tenen arxiu comarcal, com ara les Garrigues.

Retratar, comparar i investigar

Per al projecte Mira quina foto! s'han elaborat, de moment, nou quaderns, que s'entenen com la guia bàsica per a la realització del taller. L'activitat està pensada tant per a estudiants de cicle superior de primària com per a alumnes d'ESO i batxillerat.

Cada quadern conté una fotografia antiga i convida els estudiants a fer-ne una d'actual des del mateix indret facilitant-los eines per trobar el lloc exacte. Posteriorment, es demana als estudiants que descriguin les diferències i elements que els criden l'atenció. El darrer pas és trobar l'explicació entre els documents que custodia l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà, la seva biblioteca o en línia a la xarxa.

El conseller de Cultura es va comprometre ahir a actualitzar i a presentar el pla aquest 2016

El pla funcional de la Tabacalera, és a dir, el document que marcarà els usos i la distribució concreta de tots els espais del gran complex cultural en què s'ha de convertir l'antiga fàbrica de tabacs de Tarragona, estarà llest enguany. Santi Vila va dir ahir, en la seva primera visita institucional a Tarragona com a conseller de Cultura, que aquest era el seu compromís. Malgrat que ja hi havia un primer esborrany del pla funcional, Vila va destacar la necessitat d'actualitzar-lo: “Tenim el compromís d'actualitzar i resoldre el projecte aquest 2016”, va reblar.

No hi haurà gaires novetats respecte a la previsió inicial: l'edifici noble de la Tabacalera serà per al nou Museu Nacional Arqueòlogic de Tarragona. Però segons ha pogut saber aquest diari, sí que es confirma que un dels antics magatzems de l'antiga fàbrica, el número 6, es reservarà com a seu del centre de creació contemporània de Tarragona, un equipament llargament reivindicat pel sector cultural de la ciutat.

Al complex s'hi situarà també la biblioteca pública, la seu de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, que s'afegiran als tres serveis que ja es troben a la Tabacalera: la Capsa de Música, Tarragona Impulsa i l'arxiu històric. Pel que fa al centre de catalogació i classificació de materials arqueològics, que la Generalitat també preveia situar a la Tabacalera, estaria encara pendent d'aprovació, ja que el mateix consistori aposta perquè, més que un magatzem amb material arqueològic, fos un centre “viu” per al patrimoni.

Un cop enllestit el pla funcional es podrien desenvolupar els conseqüents projectes executius de cadascun dels equipaments que conformaran el complex cultural.

El conseller Santi Vila es va reunir amb l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, i amb altres representants dels departaments de Cultura del govern i del consistori per començar a perfilar els passos a seguir per “situar Tarragona com a epicentre de la cultura clàssica de Catalunya, esdevenir la capital del món clàssic del país”, segons l'alcalde. Pel conseller Vila, “la ciutat de Tarragona està cridada a tenir el lideratge que es mereix en matèria cultural, amb el patrimoni visible i amb el projecte d'una veritable ciutat de la cultura a través de la Tabacalera”. Vila va apuntar que ho farà “superant els dèficits actuals econòmics per a la millora del patrimoni i per resoldre deutes històrics, com és el cas de les biblioteques”.

Una vuitantena de persones escenificaran de nou aquest ball parlat els quatre primers diumenges de maig

Més de 600 persones van assistir a la representació del ball parlat del Sant Crist a la Basílica de Montserrat el 26 d'abril. Aquesta representació excepcional va suposar el tret de sortida a l'inici de la temporada, que serà aquest diumenge 1 de maig a l'església de Salomó. “Fa uns anys vam portar el ball del Sant Crist a la catedral de Tarragona i ara a Montserrat, però no és gens habitual que fem representacions fora del poble, per això enguany els esforços s'han destinat a l'adaptació del nou espai i recursos de què disposàvem a Montserrat”, explica Joan Boronat, president de l'Associació Ball del Sant Crist, que es mostra satisfet de l'experiència. De la seva banda, Raimon Casals, mestre del ball, destacava que “el ball es va representar en un format diferent de com es concep avui en dia” i hi afegia: “La posada en escena del ball parlat a l'antiga ha permès que l'espectador descobreixi l'essència principal de la funció i aquest mes de maig pugui tornar a veure l'espectacle en un altre context i forma.”

Des d'aquest diumenge

Les representacions s'iniciaran aquest diumenge 1 de maig en el marc de la festa major de Salomó i continuaran els dies 8, 15 i 22 de maig al temple parroquial de la localitat. “Es tracta d'una peça de teatre popular del gènere dels balls parlats del Camp de Tarragona, que narra la llegenda de com arriba la imatge del Sant Crist fins al poble”, explica Boronat. L'argument situa el mercader Josep Nin a Alger, on viatja a comprar blat. Allí rescata un crucifix gràcies a un miracle.

Es té constància de representacions d'aquest ball parlat des de 1847. “Eren fora al carrer i tot i que se n'anaven fent no eren regulars, fins que el 1972 es renova l'escenografia amb la intervenció de l'Institut del Teatre de Barcelona, es porta a l'interior del temple parroquial i s'interpreta cada any”, diu Boronat, que hi afegeix: “És una posada en escena molt amena que combina teatre i dansa en un escenari molt recollit. Amb vista al futur, el nostre projecte és anar renovant el missatge i la posada en escena al gust del públic, mantenint la personalitat de la història.”

El ball del Sant Crist

La representació del Ball del Sant Crist tindrà lloc els dies 1, 8, 15 i 22 de maig, a l'església de Salomó. Per a la reserva d'entrades cal trucar al telèfon 977 629 058 o consultar el web www.balldelsantcrist.cat.

Cap de setmana de festes

Salomó encetarà la festa major aquest divendres a la nit amb sopar i ball. Els actes més solemnes seran dissabte al matí amb la benedicció del pa i la processó de la Santa Creu. Enguany portarà la creu el Ball del Sant Crist, que diumenge estrena temporada. Després de l'ofici solemne s'oferiran sardanes i vermut. El programa també inclou activitats infantils, concert i ball de festa major amb l'orquestra Europa dissabte i diumenge i teatre, amb L'adulador de Carlo Goldoni, a càrrec de la Cia la Rapa.

Està datat al segle XVIII i és el més antic del qual es té constància del monestir

El Consell Comarcal de la Conca de Barberà ha adquirit un gravat de la Mare de Déu de la Serra del segle XVIII a un llibreter de vell de Tarragona. Aquesta adquisició forma part de les actuacions de recuperació de patrimoni documental de la comarca que l'ens comarcal fa anualment al voltant de Sant Jordi.

El conseller comarcal de Cultura, Enric Capdevila, ha estat l'encarregat de presentar aquesta adquisició del Consell. Capdevila remarca que les adquisicions que es fan anualment de publicacions antigues relacionades amb la Conca de Barberà o els seus municipis són cedides posteriorment a la biblioteca comarcal o a l'arxiu comarcal per tal de facilitar-ne la consulta i conservació. “Aquest any, el fet de coincidir amb les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc ha fet que ens decantéssim per adquirir aquest gravat del segle XVIII, en lloc d'un llibre com en anys anteriors”, ha destacat Capdevila.

Per la seva part, Josep Maria Porta, director de l'arxiu, ha agraït al Consell la cessió d'aquest gravat, que a partir d'ara es podrà veure a la sala de consulta de l'arxiu comarcal. Porta destaca que es tracta del gravat més antic que es coneix sobre la Mare de Déu de la Serra i el seu monestir, tot i que no se'n tenen gaires dades.

L'any passat, el Consell va comprar un exemplar del llibre Montblanquines, publicat el 1920 per l'escriptor i periodista Josep Conangla i Fontanilles, amb motiu dels 50 anys de la seva mort. L'exemplar es pot consultar a la biblioteca comarcal.