Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 709

Dilluns, 14 Març 2016 19:21

Carrutxa, Premi Nacional de Cutura 2016

Cultura Redacció Infocamp

Els premis es lliuraran el 8 de juny a Tarragona

El Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, encarregada de treballs d’antropologia, història i filologia, especialment al Baix Camp i al Priorat, ha estat reconegut amb el Premi Naciponal de Cultura que ha donat a conèixer aquest dilluns el Consell Nacional de la Cultura i les Arts.

Amb Carrutxa també han estat premiats l'escriptor i autor de més d'una trentena de títols Enrique Vila-Matas; l'actriu de teatre i televisió Clara Segura, el Quartet Casals, el grup d'espectacles de circ Los Galindos, l'escultor israelià Dani Karavan i l'escriptora balear Antònia Vicens, el dibuixant satíric, escenògraf i pintor Joan J. Guillén; Josep Maria Aragonès i Rosa Fusté, com a fundadors i responsables d'Antaviana Films, empresa de postproducció audiovisual i efectes digitals; i la filòloga dedicada a la recerca i la investigació en la cultura medieval catalana, Lola Badia.

Carrutxa: 'Fa anys que fas feina, però no penses que rebràs un Premi Nacional de Cultura'

El Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria, Carrutxa, ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Cultura "pel seu treball de recerca i divulgació en l'àmbit del patrimoni immaterial de les comarques de la Catalunya Nova i, principalment del Baix Camp i del Priorat". En declaracions a l'ACN, Montsant Fonts, de Carrutxa, ha reconegut que rebran el premi "amb una gran il·lusió i satisfacció. Quan ens ho van dir no ens tocaven els peus a terra. Fa molts anys que fas feina, però no penses que rebràs aquesta trucada" per dir-te que has guanyat un Premi Nacional de Cultura.

Fonts ha assenyalat que els feia molta il·lusió rebre aquest reconeixement i més encara en aquest any tan "especial pels moments que s'estan vivint. A nivell nostre, vam fer un canvi de local fa un any i mig i és un moment dolç per l'entitat", ha afegit.

El CoNCA ha recalcat que la Carrutxa ha treballat "tant en la col·laboració i la participació en moviments festius i populars de la comarca, com en l'estudi i la recerca de l'activitat cultural del moviment associatiu".

Per la seva part, Adrià Aragonès, de la Carrutxa, ha assenyalat que se centren en les comarques del Baix Camp i del Priorat i per extensió a altres comarques del Camp de Tarragona i de Terres de l'Ebre, tot i que intenten donar "sempre una imatge nacional del conjunt de Països Catalans" quan fan el seu treball. "Intentem lligar el material que trobem a les nostres comarques amb la resta de territori".

L'entitat nasqué el 1980 com a col·lectiu de treball i el seu àmbit geogràfic d'actuació el constitueixen, principalment, les comarques del Baix Camp i del Priorat.

L’alcalde felicita Carrutxa per la concessió a l’entitat del Premi Nacional de Cultura

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha felicitat a Carrutxa per l’anunci de la concessió a aquesta entitat reusenca del Premi Nacional de Cultura. El batlle ha explicat que aquest és un reconeixement “plenament merescut a una tasca fonamental de recerca i documentació de les àmplies i riques expressions de la cultura popular, una feina que durant tots aquests anys ha servit per deixar constància d'algunes formes culturals ja desaparegudes i d'altres que han evolucionat amb el pas dels anys”. En aquest sentit, Pellicer ha agraït a aquesta entitat la vocació de servei públic que sempre ha demostrat a través de la difusió de les seves troballes i estudis.

Els premis, que es lliuraran el pròxim 8 de juny a Tarragona, reconeixen personalitats, entitats i empreses catalanes que contribueixen a enriquir la cultura catalana per la seva tasca intel·lectual, el seu talent creatiu i interpretatiu o la recuperació de la identitat col·lectiva que propugnen.

El jurat dels Premis Nacionals de Cultura 2016 està format pel Carles Duarte, com a president; i per Gemma Sendra, David Albet, Mercè Gisbert, Pilar Parcerisas i Isona Passola, tots ells membres del plenari del CoNCA.

Així, els Premis Nacionals de Cultura reconeixen personalitats, entitats i empreses catalanes que han contribuït i contribueixen a enriquir la cultura, ja sigui per la seva labor intel·lectual, el seu talent creatiu i interpretatiu o la recuperació de la identitat col·lectiva que propugnen.

Uns premis definits per l'excel·lència

En declaracions a l'ACN, Carles Duarte, president del CoNCA, ha assenyalat que són uns Premis Nacionals de Cultura que estan definits per l'excel·lència. Duarte ha manifestat que es tracta de personalitats i grups que han contribuït d'una manera molt decisiva a situar la cultura com un dels eixos que expliquen millor la força i la capacitat de projecció al món del nostre país.

Duarte ha dit que en aquests premis hi ha figures de primeríssima qualitat en el món de la literatura, de les arts plàstiques i escèniques. Són uns premis que expliquen molt bé el país i situen la cultura en l'epicentre de la nostra vida col·lectiva.

Cultura

El curtmetratge d’animació rus 'Mi ne mozhem zhit bez kosmosa' de Konstantin Bronzit va resultar el guanyador del FEC 2016

A la gala de lliurament de premis, celebrada dissabte a la nit, presentada per l’actriu Anna Barrachina i el periodista Jordi Gil, es van donar a conèixer els curtmetratges guanyadors en la competició europea i la secció Panorama CAT, a més dels guanyadors del concurs de Microfilms, el premi al millor Mini-Drugmetratge i el Premi del Públic. En l’apartat del concurs europeu a banda del curt rus , va obtenir el segon premi al millor curtmetratge la búlgara ’Getting fat in a healthy way’ de Kervork Aslanyan que, alhora, va rebre el premi Bigas Luna a la millor història. Finalment, el tercer premi en aquesta categoria va ser per la francesa ’Edmond’ de Nina Gantz. El jurat, a més, va fer una menció especial a Ses Souffles de Just Philippot, la qual també va ser mereixedora del premi del públic.

Pel que fa al premi al millor curtmetratge de producció catalana va ser per : ’Café para llevar’ de Patricia Font. En relació al concurs de Microfilms, ’Compartiendo’ de Ricard Cabanyol va rebre el primer premi de 800 euros mentre que el segon guardó en aquesta categoria va recaure en ’Limondead’ de Cristian Font. El premi al millor Mini-Drugmetratge va correspondre a ’Preparant la festa’ de Lluc Lafuente. En total, el FEC va acollir fins ahir la competició de vint-i-quatre curts provinents de dotze diferents països.

Un dia centrat en el públic infantil

El Teatre Bravium va ser ahir l’epicentre de dues de les activitats en què el FEC ha buscat apropar-se al públic infantil . Si a les 11 del matí es van presentar els films d’animació creats pels nens que van assistir al taller previ al festival al migdia el públic més menut assistia a una selecció de set curts d’animació. L’amistat, la diferència i la superació, la por,...van ser algunes de les temàtiques que aquests films van abordar a través d’unes imatges belles i tendres que van entusiasmar als assistents.

Cultura Carina Filella / El Punt Avui

Durant la nit dels premis Ciutat de Tarragona s'estrenarà un muntatge teatral, dirigit per Marc Chornet, dedicat a l'escriptora

A punt de complir vuitanta anys i amb la seva signatura estampada en una setantena de novel·les, contes, llibres de poesia i assaig, Olga Xirinacs (Tarragona, 1936) serà enguany la protagonista de la Primavera Literària de Tarragona, el cartell que aglutina tota l'activitat relacionada amb les lletres que es desplegarà a la ciutat entre el 17 de març i el 27 de juny. L'Ajuntament, amb la complicitat de les vint entitats que coorganitzen aquesta programació cultural, ha decidit que la figura i l'obra de Xirinacs en siguin el fil conductor, per celebrar l'aniversari.

Una de les propostes principals tindrà lloc la nit del 7 de maig, durant l'acte d'entrega dels premis Ciutat de Tarragona, quan s'estrenarà un espectacle teatral, de producció pròpia, sobre l'escriptora tarragonina. Estarà dirigit per Marc Chornet, que ahir va explicar que el muntatge “il·lustrarà la vida i l'obra d'Olga Xirinacs a través d'una selecció de poemes i fragments de dietaris”. Dues actrius i una pianista es convertiran en l'àlter ego de l'autora: Cristina López i Teresa Vallicrosa i la pianista Clara Peya. La intenció del consistori és que aquest espectacle “pugui ser vist a tot Catalunya”, segons Joan Cavallé, que va indicar que serà la Institució de les Lletres Catalanes qui farà girar el muntatge arreu. Aquesta institució també ha triat enguany Xirinacs perquè escrigui el poema que serà llegit arreu del país el 17 de març, quan se celebrarà el Dia Mundial de la Poesia. Un poema que l'autora ja ha presentat i ja ha estat traduït a vint llengües.

Xirinacs és autora d'una llista llarga de títols, alguns dels quals han estat mereixedors dels premis i reconeixements més destacats de la literatura catalana, com són el Sant Jordi, el Carles Riba, el Josep Pla, el Ramon Llull i el Sant Joan, però no es cansa. El 18 de maig presentarà el seu nou llibre, La crisi dels vuitanta (editorial Meteora).

Un sopar d'homenatge a Xirinacs, organitzat per Òmnium Cultural del Tarragonès el 27 de maig; una lectura dels seus contes, que organitzen els Escriptors del Camp de Tarragona el 4 de maig, i l' exposició Lletres Llegades, dedicada a la mateixa autora, són altres actes de reconeixement. La mateixa Xirinacs va agrair ahir l'homenatge: “El prenc d'una manera lleugera i agraïda, encara que sé que no tinc prou cor per donar cabuda a tantes gràcies com s'han de donar.” L'escriptora va aprofitar per reivindicar la força dels autors tarragonins: “Els escriptors d'aquí s'haurien de poder tenir en compte a fora i no s'hi tenen gaire; és una fita que cal assolir”, va reclamar.

La Primavera Literària té moltes altres propostes, com són una jornada i una ruta literària dedicada a l'escriptora Maria Aurèlia Capmany, i dues lectures dramatitzades: una de Francesc Cerro i l'altra de Sergi Xirinacs, entre moltes altres.

En record de Joan Antònio Guàrdias

A més d'homenatjar Olga Xirinacs, els organitzadors de la Primavera Literària també volen recordar la figura del poeta tarragoní Joan Antònio Guàrdias (1890-1967), autor de l'Oda Nova a Tarragona, entre altres. Una exposició que s'inaugurarà el 5 d'abril a l'Antic Ajuntament recordarà la seva figura. I també serà homenatjat durant la recepció, prèvia a la diada de Sant Jordi, que la Casa de les Lletres oferirà als escriptors i editors, el 20 d'abril.

Empreses Marina Martínez

La planta de Tarragona va destacar per idear un sistema per evitar que es produeixin fuites i vessaments de productes

La fàbrica de Covestro a Tarragona ha sigut guardonada amb el CEO Safety Award 2015, un premi internacional del grup Covestro que reconeix les iniciatives més destacades en seguretat laboral. Aquests guardons, que aquest any celebren la seva sèptima edició, formen part del concurs intern organitzat anualment per Covestro per animar als treballadors a implementar projectes que ajudin a preservar i millorar la seguretat en el treball.

D’entre totes les propostes rebudes, el projecte de Tarragona va destacar per posar en relleu la importància del factor humà en els accidents laborals, un aspecte que influeix cada vegada més en els incidents d’avui en dia en detriment d’aquells provocats únicament per errades tècniques. En aquest sentit, l’equip de la fàbrica de Tarragona ha ideat un sistema per evitar que es produeixin fuites i vessaments de productes. La iniciativa es basa en la identificació, per un costat, d’equips susceptibles a fuites o vessaments, com contenidors, dipòsits i canonades, marcant-les amb etiquetes que adverteixin del risc potencial d’operacions en aquests equips. Per una altre part, el projecte inclou uns ‘polsadors’ que els operaris deuen polsar sempre que estiguin exposats a maniobres arriscades. La funció d’aquests polsadors és emetre una senyal que eviti qualsevol interrupció o distracció durant el desenvolupament del treball en qüestió.

Premi donat al Banc d’Aliments

Aquest projecte ha fet que la fàbrica de Tarragona hagi rebut el primer premi del CEO Safety Award. La dotació econòmica ha estat donada al Banc d’Aliments de Tarragona per decisió de l’equip guanyador. Jesús Loma Ossorio, Director General de Covestro a Espanya, afirma que “Es tracta d’una excel·lent noticia que demostra l’alt nivell dels processos de seguretat que estem implementant. És un al·licient més per continuar treballant en millorar la prevenció i crear un entorn segur per a tots. Iniciatives com aquesta són prova del compromís i grau de conscienciació de tot l’equip amb la seguretat”.

Premis CEO Safety Award

Els premis CEO Safety Award de l’any 2015 s’emmarca dins del compromís del grup Covestro per mantenir els més alts estàndards de seguretat en el treball, una responsabilitat que també va ser avalada per la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (FEIQUE), que va reconèixer a la companyia el Premi a la Seguretat al registrar un índex de freqüència d’accidents zero en l’últim any.

No és el primer cop que la fàbrica de Tarragona és reconeguda pel grup Covestro per les seves iniciatives de seguretat. Al 2011 l’equip de salut i prevenció de Tarragona va ser guardonada per un projecte de gestió de la seguretat amb contractistes. Així mateix, al 2012, la cases de sistemes de poliuretà va obtenir el segon premi gràcies a una proposta que examinava la seguretat a nivell integral.

Covestro, Antigua Bayer MaterialScience, compta amb 30 centres de producció en tot el món i dóna treball a aproximadament 15.700 persones a temps complet, segons les dades de finals de setembre de 2015.

Ensenyament Marina Martínez

El lliurament dels premis tindrà lloc el pròxim dimecres, 24 de febrer, a les 19h a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona
Els projectes ‘Centcelles, el nostre objectiu’, impulsat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) en col3laboració amb l’Ajuntament de Constantí, amb patrocini de l’empresa Repsol i amb la participació de tots els centres educatius de Constantí i el projecte ‘WikiArs a Tarragona’, una iniciativa del moviment Wiquimedia desenvolupada per l’Associació Amical Tarragona, rebran el pròxim dimecres, 24 de febrer, a les 19.00 h, els premis Didascàlia i Carles Miralles, respectivament, en l’acte entrega dels Premis Auriga 2014 i 2015.

Aquests guardons els concedeix anualment la Revista Auriga, l’única publicació en català dedicada a la divulgació de la tradició clàssica a Catalunya. El lliurament tindrà lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, a l’edifici històric. Els premis Didascàlia i Carles Miralles estan adreçats a projectes o iniciatives docents.

Premi Didascàlia

L’any 2014 el Premi Didascàlia va reconèixer el projecte ‘Centcelles, el nostre objectiu’, un projecte educatiu i de participació ciutadana envers el patrimoni.

Aquest projecte té com objectius introduir noves formes d’accés al coneixement de l’època romana, a partir d’un monument clau de Constantí que és Patrimoni Mundial. Per fer-ho, planteja una experiència de participació ciutadana envers el patrimoni històric i cultural més proper, amb l’objectiu d’implicar els joves en el seu coneixement, valoració i difusió. També vol fomentar entre els participants el treball cooperatiu que faciliti el desenvolupament d’actituds de respecte, valoració i defensa del patrimoni, incentivar propostes per al coneixement de Centcelles que puguin ser utilitzades per la comunitat educativa i per la societat en general i treballar a partir de les noves tecnologies.

Tots els treballs i la dinàmica d’aquest projecte es poden seguir a Centecelles, el nostre objectiu.

Projecte ‘WikiArs a Tarragona: posar el coneixement a l’abast de tothom’

L’any 2015, aquests premis, amb el nom de Carles Miralles, van reconèixer el projecte ‘WikiArs a Tarragona: posar el coneixement a l’abast de tothom’. L’objectiu d’aquest projecte és que els estudiants de l’EADT (Escola d’Arquitectura i Disseny de Tarragona) realitzin, a través d’un conveni de pràctiques, imatges il·lustratives de temes històrics d’època romana, que puguin ser utilitzades, amb una llicència lliure, a Viquipèdia i altres publicacions.

En el projecte realitzat a Tarragona hi han participat alumnes de l’EADT, els seus professors, membres de l’Amical Wikimedia que fan de pont entre la comunitat viquipedista i el desenvolupament del projecte i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, que assumeix l’assessorament científic i la proposta i definició dels encàrrecs.

Tots els treballs es poden trobar a Wiki Ars.

Aquests projectes, iniciats durant el curs 2012-2013 en el cas de ‘Centcelles, el nostre objectiu’, i al 2013-2014 en relació al projecte ‘WikiArs a Tarragona’, continuen en actiu amb una clara voluntat de futur amb l’objectiu de fer del coneixement de la història i del patrimoni una eina per a l’educació i per al desenvolupament de la nostra societat.

Comunicació Redacció Infocamp

Els dos programes amb els que competirà seran ‘Sense Ficció’ i ‘This is opera’

Els dos capítols realitzats fins ara, ‘Ciudades’, dedicat a Tàrraco, i ‘Acueductos’, de la sèrie de RTVE, i ‘Digivision Ingeniería romana’, són finalistes als XXI Premis Zapping a l’oci audiovisual de qualitat en la modalitat de programa cultural, divulgatiu i documental que se celebrarà, el proper 17 de març, al CaixaForum de Barcelona.

Aquest premi l’atorga l’Associació de Consumidors de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (TAC) i competirà amb el programa ‘Sense Ficció’ (TV3) i ‘This is opera’ (TVE-Brutal Media). A partir de la votació popular que ha seleccionat els finalistes, serà un jurat integrat per referents de la cultura i la comunicació qui emetrà el seu veredicte per decidir els guanyadors de cada categoria.
El primer capítol de la sèrie, produïda per RTVE i Digivision, i que ha comptat amb el suport de la Fundació Tarragona SmartMediterranean City i l’Ajuntament de Tarragona, dedicat a Tàrraco, es va preestrenara la ciutat el passat 20 d’octubre, quatre dies abans de l’emissió dels dos capítols a La 2 de TVE.

Cultura Redacció Infocamp

La segona classificada ha estat Disc 45 i també s’ha guardonat amb premis honorífics a la ‘Comparsa Constant 2016’, ‘Participació 2016’ i ‘Anècdota 2016’

Aquest dimarts 9 de febrer es va fer públic el veredicte del concurs de comparses i lliurament dels premis del Carnaval 2016 a la Plaça la Font. El primer classificat i que, per tant, va rebre el trofeu ‘Ninot de Carnaval’ va ser l’Escola de Ball Nou Ritme. Aquesta comparsa assumirà l’organització del sèquit del Carnestoltes XXXVI durant el Carnaval del 2017, en la qual haurà de lluir una disfressa de nova creació i serà l’encarregada de dur el Penó de Carnaval en el conjunt de la festa i el Cremaller Reial durant els actes de l’Enterrament i Crema de dimarts.

El segon classificat ha estat el Grup de Dansa i Comparsa Disc 45. Ha rebut el trofeu ‘Ninot de Carnaval’ i assumirà l’organització del sèquit de la Concubina XXIII durant el Carnaval del 2017, lluint una disfressa de nova creació. També serà l’encarregada de dur el Penó de la Reina del Carnaval en el conjunt de la festa i el Cremaller Reial durant els actes de l’Enterrament i Crema de dimarts.

Premis Honorífics

El premi Honorífic ‘Comparsa Constant 2016’, a la comparsa o comparses que, a proposta de la Comissió del Carnaval,hagi tingut la trajectòria de més durada en el Carnaval de Tarragona, va ser per l’Escola de Dansa i Comparsa Grup Aerodance, per Colors Fantasy-AV La Granja i la Comparsa Som i Serem ja que surten al Carnaval des del 2003.
El premi Honorífic ‘Participació 2016’, a la comparsa que, a proposta de la Comissió del Carnaval, hagi assolit mèrits que acreditin una marcada i desinteressada voluntat participativa, va ser per l’AMPA Pràctiques ja que van portar el major nombre de participants a la rua.

Paral·lelament, el premi Honorífic ‘Anècdota 2016’ atorgat en funció a la situació circumstancial que, a criteri de l’organització municipal adscrita a la Conselleria de Festes, hagués estat més simpàtica durant la celebració dels actes del Carnaval d’enguany, va ser per la comparsa La Petada ja que van haver d’espitjar la Disfressa d’Or fins al Polígon Francolí un cop acabada l’actuació a la Tarraco Arena Plaça, lluint la disfressa per tota la ciutat.
Premis Ex Aequo

Els 15 premis Ex Aequo a la qualitat van ser repartits entre 15 comparses que van obtenir la millor puntuació en la Rua del Dissabte i que, per tant, intervindran en la Rua de Lluïment del Diumenge de l’any 2017. Aquestes, ordenades per ordre alfabètic van ser l’AMPA Carmelites, Amics de la Part Alta, Aquí hi ha marro, Associació de veïns l’Albada, Col·lectiu de dones de Sant Salvador, Comparsa Cayo Largo, Comparsa La Unió, Escola de Ball Nou Ritme, Escola de Dansa i Comparsa Grup Aerodance, Estudi de Dansa Montserrat, Fotem-li Canya, Grup de Dansa i Comparsa Disc 45, La Tàrraco De Luxe, La Ballaruga i Sinhus.

Jurat
El jurat del Carnaval ha estat constituït per l’Elena Alcalà, coreògrafa; Àlvar Calvet, artista; Carles Carrasco, actor; HellenKettner, periodista; Anna Masip, periodista i Viki Tomàs, dissenyadora.

Dimarts, 02 Febrer 2016 19:33

Constantí lliura els Premis Literaris

Cultura Redacció Infocamp

Uns 300 treballs s'han presentat a concurs, en les categories de joves, júniors i adults

Constantí va celebrar, el passat diumenge 31 de gener, l’acte d’entrega dels IX Premis Literaris 2015. Es tractava d’un dels darrers actes del programa de Festa Major d’Hivern i la Biblioteca municipal es va omplir per gaudir d’aquesta festa literària, en la que també es va presentar el llibre que recull els millors treballs que s’han presentat a concurs durant aquesta edició.

L’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Constantí ha recuperat aquests Premis Literaris, que arriben ja a la seva 9a edició i que aquest any han estat centrats en els 'Relats de Joventut'. Han estat prop de 300 treballs els que s’han presentat a concurs, dividits en tres categories: la de joves (fins als 16 anys), la de júniors (de 17 a 21 anys)i la d’adults. Precisament una de les notícies positives d’aquests Premis Literaris 2015 ha estat l’augment de la participació en les categories de joves i júniors.

Els guanyadors d’aquests premis literaris han estat els següents: en categoria de joves, Maria Comes García, de l’Ametlla de Mar, amb 'La vida a través d’un llapis'. En categoria júnior el primer premi ha estat per Tom Colomer,de Sabadell, amb 'Elogi a la culpa'. I en categoria d’adults, el primer premi ex aequo, ha recaigut en Marga Monescillo Pérez, de Lugo, amb el relat titulat 'La piscina y el beso', un primer premi compartit amb Miquel-Lluís Rubio Domingo de Benidorm (Alacant) amb 'L’hort del camí d’Onda'.

El llibre 'Relats de joventut' recull 85 dels millors treballs presentats a concurs, en català i castellà, tenint en compte la participació d’escriptors no només locals, sinó procedents de tot el món, i amb gèneres diferents que van des de narracions breus, episodis, històries romàntiques, peces dialogades, cartes amicals i microassaigs, entre altres.

Cultura ACN

El també reusenc Oriol Tarragó s'ha endut el premi al millor so pel seu treball a 'Anacleto, agente secreto'

'Game over', de la reusenca Alba Sotorra (1980), ha estat guardonada com a millor pel·lícula documental en la VIII gala dels Premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català. La cinta, produïda per Loto Films, Promarfi Futuro 2010, Televisió de Catalunya, Gaia Audiovisuals, Televisió Espanyola i Dirk Manthey Films UG, se centra en el personatge de Djalal Banchs, un jove de 25 anys i de Santa Coloma de Farnes, que sota el pseudònim de LordSex, està considerat un dels majors especialistes en AirtSof, un joc basat en la simulació militar.

Djalal s'acaba allistant a l'exèrcit espanyol amb la passió de convertir AirSoft en realitat i acaba descobrint que la guerra, viscuda a Afganistan, poc té a veure amb el món de la ficció. Diu "avorrir-se" al front. Quan torna a casa, però, es trobarà que la crisi econòmica ha tocat de ple la seva família i ell haurà d'afrontar una situació límit.

Una emocionada Sotorra ha recollit el premi de mans dels actors Susana Barranco i Miky Esparbé, i ha volgut dedicar-lo al seu equip i a la família Banchs, els protagonistes del documental per "ensenyar la seva intimitat". 'Game over' competia amb d'altres produccions com 'Gabo, la creación de Gabrial García Márquez', de Justin Webster; 'La Granja del Pas', de Sílvia Munt, o 'Un día vi 10.000 elefantes', d'Àlex Guimerà i Juan Pajares.

La reusenca està actualment afincada a Berlín i s'autodefineix com una feminista que centra les seves històries en una perspectiva de gènere, tractant temes com la llibertat, l'islam i les dones, la maternitat, la cultura popular, la cooperació internacional o el canvi climàtic, entre d'altres. Sotorra va guanyar l'any 2011 una beca de 3.000 euros que dona Cal Massó i un any després va presentar una exposició interactiva sota el títol 'War games'.

Oriol Tarragó, premiat pel millor so

Sotorra no ha estat, però, l'única presència reusenca a l'edició dels Gaudí d'enguany. Oriol Tarragó s'ha endut el premi al millor pel seu treball al film 'Anacleto, agente secreto', del cineasta Javier Ruiz Caldera, que ha compartit amb els seus companys d'equip Sergio Bürmann i Marc Orts. Aquest no és, de fet, el primer gran premi a la seva trajectòria. Farà tres anys, el reusenc va fer-se amb el Goya al millor so per 'Lo imposible', el gran èxit a la taquilla de J.A. Bayona. A més, ha participat als rodatges de títols com 'El cuerpo', d'Oriol Paulo, o 'Mientas dormías', de Jaume Balagueró.

'Truman', la gran vençedora

'Truman' s’ha alçat com la gran vencedora dels VIII Premis Gaudí després de recollir sis dels onze guardons als quals optava. La cinta, dirigida per Cesc Gay, s'ha endut l'estatueta a la millor pel·lícula en llengua no catalana, millor director, millor guió (Cesc Gay i Tomàs Aragay), millor protagonista masculí (Ricardo Darín), millor actriu secundària (Dolores Fonzi) i millor actor secundari (Javier Cámara). 'El camí més llarg per tornar a casa', dirigida per Sergi Pérez i escrita pel mateix director amb Eric Navarro i Roger Padilla, ha estat la guanyadora del Gaudí a la millor pel·lícula de l'any.

Les altres triomfadores de la nit han estat 'El Rey de la Habana' i 'Anacleto: Agente secreto', amb quatre estatuetes cadascuna. La comèdia 'Truman' se centra en la història de Julian, un actor malalt que comença a organitzar la seva mort i que rebrà durant quatre dies la visita del seu millor amic, que acabarà ajudant-lo a trobar una nova llar per a la seva mascota. La setena pel·lícula de Gay s'ha fet amb els principals premis de la nit i ha destacat, especialment, per haver-se endut tres de les quatre estatuetes a les millors interpretacions.

L'última pel·lícula d'Agustí Villaronga, que partia com a favorita amb més nominacions juntament amb 'Anacleto: Agente secreto', ha recollit finalment quatre dels dotze premis als que optava. En concret, el de millor muntatge, millor música original, millor fotografia i millor vestuari. El drama és una adaptació de la novel·la homònima de Pedro Juan Gutiérrez, que s'ambienta en La Habana de finals dels anys 90, una dècada de decadència a Cuba.

De la seva banda, 'Anacleto: Agente secreto', la comèdia d'acció que es basa en un dels personatges clàssics de Bruguera, Anacleto, dirigida per Javier Ruíz Caldera s’ha endut quatre de les dotze estatuetes a les quals optava, la de millor direcció de producció, millor direcció artística i millor so i millors efectes especials/digitals.

En una gala dirigida per Rossy de Palma a l'Auditori del Fòrum, Laia Costa s'ha erigit com la millor protagonista femenina pel seu paper a 'Victoria' per damunt d’Inma Cuesta ('La Novia'), Natalia de Molina ('Techo y comida') i Nora Navas ('L’adopció'). El premi a la millor actriu secundària ha estat per Dolores Fonzi pel seu paper a 'Truman'.

Quant a les interpretacions masculines, Ricardo Darín ha estat escollit com a millor protagonista masculí per la seva interpretació a 'Truman', per davant de Borja Espinosa ('El camí més llarg per tornar a casa'), Francesc Garrido ('L’adopció') i Sergi López ('Un dia perfecte per volar'). Ha estat precisament el seu company de repartiment, Javier Cámara, qui ha recollit el guardó a la gala i que prèviament ja havia pujat a l'escenari per recollir el premi al millor actor secundari.

La millor pel·lícula per a Televisió d'aquest any ha estat '13 dies d'octubre', dirigida per Carlos Marques-Marcet, mentre que el millor film d’animació 'Atrapa la bandera', dirigida per Enrique Gato, escrita per Jordi Gasull, Javier Barreira i Neil Landau i produïda per 4 Cats Pictures, Ikiru Films, Telecinco Cinema, Telefónica Studios, Los Rockets La Película AIE i Lightbox Animation.

'Nobody Wants the Night' ('Nadie quiere la noche') ha rebut el premi al millor maquillatge i perruqueria, mentre que la millor pel·lícula europea dels Gaudí ha estat per 'Mandariinid' ('Mandarines'), un film georgià escrit i dirigit per Zaza Urushadze i produït per Allfilm i Georgian Film.

Films nominats als VIII Premis Gaudí com 'Barcelona, nit d'hivern', dirigida per Dani de la Orden, i que segueix l'esquema de la seva seqüela de 'Barcelona nit d'estiu'; 'Un dia perfecte per volar', de Marc Recha; ‘L'adopció’ de Daniela Féjerman; o la coproducció catalana 'La novia' de Paula Ortiz, una adaptació de 'Bodas de sangre' de Federico Garcia Lorca, no han aconseguit finalment recollir cap guardó.

Un premi d'Honor per a Rosa Maria Sardà

Rosa Maria Sardà ha estat distingida amb el Gaudí d’Honor-Miquel Porter a tota la trajectòria, un premi que anteriorment ha reconegut les carreres de Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014) i Ventura Pons (2015). L'actriu no ha pogut assistir a la gala per una indisposició i ha recollit el premi en nom seu Pol Mainat, el seu fill. "Mare, ets molt gran!", li ha etzibat en rebre'l.

Una gala conceptual

La gala, de dues hores i mitja, ha estat conduïda per Rossy de Palma, que ha ofert actuacions poètiques i basades en el surrealisme i la música. El seu conceptualisme i versatilitat s'han combinat amb uns lliuradors que han fet gala del seu humor al lliurar les estatuetes.

Món casteller Redacció Infocamp

Les principals poblacions castelleres reben diferents premis

La desena Nit de Castells celebrada a Valls no ha decebut les expectatives i ha lliurat un catàleg de premis repartit entre diferents protagonistes del panorama casteller. Helena Llagostera, el 4de10 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa, la plaça de Vilafranca, els Nens del Vendrell, el casc i la política exterior de la Generalitat han estat els principals protagonistes de la desena edició de la Nit de Castells, que han retransmès en directe dinou televisions locals de Catalunya, en una coproducció de la Xarxa i TAC12.

Els premis de la Nit de Castells han estat repartits entre algunes de les principals places del panorama casteller, com Valls, Vilafranca, Terrassa, el Vendrell, Tarragona i Barcelona, a més d’altres de més recents, com Molins de Rei, Begues, Santpedor i Prada de Conflent. La Nit ha aplegat al Centre Cultural de Valls prop de 400 persones, procedents de 80 colles castelleres d’arreu del país, a més de representants institucionals, patrocinadors, mitjans de comunicació i altres agents vinculats al món casteller. La Nit ha estat organitzada al quilòmetre zero del món casteller per la Revista Castells i l’Ajuntament de Valls i ha comptat amb el patrocini de Damm, Endesa, l’Obra Social “La Caixa” i Repsol. La Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Tarragona i Barcelona hi han donat suport. També hi ha col·laborat Vermut Miró.

El premi a la trajectòria, probablement el més emblemàtic de la Nit, ha estat per primer cop per a una dona: Helena Llagostera, castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls, que ha rebut el guardó acompanyada de set guanyadors anteriors (i els descendents d’altres dos que van traspassar): Jaume Rosset, Josep Anton Falcato, Marcel·lí Güixens, Francesc Piñas, Joan Vallès, Quico Pino i Josep Sala, a més de familiars d’Oriol Rossell i Pere Català Roca.

El moment casteller de l’any l’ha rebut el 4de10 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa per la seva dimensió i impacte, construcció inèdita fins al 2015, mentre que la Plaça de la temporada ha estat per a la plaça de la Vila de Vilafranca, la primera en què es descarregava en una mateixa temporada el 3de10 amb folre i manilles, el 4de9 sense folre i la torre de 8 sense folre.

La colla més premiada de la Nit han estat els Nens del Vendrell, ja que els seus dirigents han pujat tres cops a l’escenari pe recollir guardons: el de la Colla de la temporada –que han compartit ex-aequo amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona–, el nou premi Descarregat –per la seva seguretat i progressió– i un dels cinc premis Baròmetre. Els altres quatre Baròmetre –que premien les colles que pugen de pis– han estat per als Castellers de la Sagrada Família, els Pallagos del Conflent, els Encantats de Begues i els Castellers de Santpedor.

El premi Ambaixador Castells ha estat per a la nova Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat, que ha recollit el seu titular, Raül Romeva, amb l’encàrrec que els castells i els valors del món casteller esdevinguin imatge de Catalunya al món i targeta de presentació nacional del país. El premi L’Aleta vinculat a la canalla ha estat per a l’empresa MZI, amb seu social a Múrcia, fabricant del casc, que enguany compleix deu anys.

Societat Redacció Infocamp

Maria Teresa Miravall Cugat, HasnaSarou i José González Sánchez han estat els guanyadors del primer premi

Com cada any, en el marc de la celebració de la Festa Major d’Hivern, el passat dilluns la Biblioteca Municipal de Constantí va fer entrega dels Premis als Superlectors, un gest de reconeixement a l’activitat lectora dels usuaris més actius.

Al no poder premiar a tots els bons lectors, es va fer una tria basada en els usuaris que més préstecs han fet en l’últim any i que serveixen com a representació de tots els usuaris de la Biblioteca. La tria ha estat formada sempre per nou Superlectors; tres per la categoria infantil, tres per la juvenil i tres més per la d’adults.

Els lectors de la categoria d’adults en aquesta edició han estat Maria Teresa Miravall Cugat (1r premi), Francisca Garvi Roig (2n premi) i Maria Rosa Rovira Sans en el 3r premi.

En relació amb la categoria juvenil, HasnaSaroud s’ha emportat el primer premi, Ilham Moumouh el segon i SalihaSarrouid el tercer.
Finalment, en categoria infantil, José González Sánchez ha rebut el primer premi, mentre que Valentina Ledesma Grondona quedava en segona posició i Marina Gibert Massó en tercera.

Sessió de contes en anglès

Durant aquesta festa major, la Biblioteca també va organitzar l’activitat ‘Storytelling. MyamazingDad. Learning English with our friends the crocodile’, una sessió de contes en anglès per a nens d’entre 5 i 7 anys a càrrec de Júlia Graells Bartolí i María Martínez Gómez, alumnes de Doble Titulació d’Educació Infantil i Primària de la URV.

Ciència Redacció Infocamp

Francisco Huera guanya la beca Isabel P. Trabal amb un projecte destinat aconseguir nous prototips de propulsió marina

La Fundació Caixa d’Enginyers ha atorgat la tercera beca Isabel de P. Trabal a Francisco J. Huera-Huarte. El guardó destaca ‘l’esforç, el treball i l’excepcionalitat’ d’aquest professor titular d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i Virgili. La beca és un premi individual que s’atorga amb l’objectiu de promoure l’excel·lència en la investigació científica amb component social.

El projecte que ha destacat la Fundació Caixa d’Enginyers consisteix en intentar desenvolupar sistemes de propulsió que millorin els actuals, d’hèlixs principalment. Es tracta d’entendre, des del punt de vista de la física, perquè els peixos aletegen d’una manera determinada, per poder-ne fer una simulació.

Francisco Huera-Huarte

Francisco Huera-Huarte és líder i principal investigador del grup de recerca LIFE (Laboratory for Fluid-Structure Interaction) de la Universitat Rovira i Virgili. És enginyer industrial i el 2006 es va doctorar al Departament d’Enginyeria Aeronàutica d’Imperial College de Londres. Ha rebut una de les Marie Curie IOF Individual Fellowships de la Comissió Europea al 2008, amb què va poder fer una estada de gairebé dos anys a Caltech, EUA; fins que va tornar l’any passat.

Les seves publicacions acumulen unes 500 cites en els últims cinc anys i ha fet ponències en uns 40 congressos internacionals, dues d’elles com a conferenciant plenari convidat. Al 2014 va rebre el premi Jove Investigador de la Real Academia de Ingeniería per la seva trajectòria científica.

Beca Isabel de P. Trabal

La Beca Isabel de P. Trabal representa l’aportació econòmica més gran que fa la Fundació Caixa d’Enginyers, -10.000 euros- i s’ha constituït en homenatge a la primera presidenta d’Honor de Caixa Enginyers, des del 1991 fins el 2007. Isabel P. Trabal va ser la primera de la seva promoció, la segona dona enginyera d’Espanya i la primera de l’Escola de Barcelona.

Les dues primeres edicions van guardonar el treball de Pau Marc Tores, que es dedica a la Investigació Bioinformàtica; i a Carles Sánchez, doctor en biologia molecular de la universitat La Sapienza, a Roma.

Fundació Caixa d’Enginyers

La Fundació Caixa d’Enginyer és una entitat privada sense ànim de lucre que sorgeix de la transformació de l’antiga Agrupació Sociocultural i Tecnològica dels Enginyers, constituïda al 1980. La motivació principal de l’entitat respon a la necessitat de prendre responsabilitats socials i adoptar una actitud solidària.

Pàgina 105 de 105

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

DIPU ENPREN2 GIF digitalAdvertisement
No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: