El govern espanyol s'ha compromès a buscar línies de finançament per reconvertir l'antiga central nuclear de Vandellòs I en un centre de tractament de càncer amb protons, tal com ha anunciat el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santi Castellà, en el transcurs de la celebració de la jornada organitzada pel Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT). És la primera vegada que l'Estat dona suport explícit al projecte que vol aprofitar les estructures actuals de la nuclear – tancada des de 1989.
El COMT ha organitzat aquest divendres 3 de març una jornada per donar a conèixer als seus membres i també a la ciutadania el projecte de reindustrialització de la central nuclear de Vandellòs I en un centre de protonteràpia, de tractament i investigació del càncer. El projecte impulsat per l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i la Mancomunitat d'Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip (MIDIT) també ha obtingut altres mostres de suport d'institucions com la Generalitat, segons ha dit el mateix Castellà, de l'Ajuntament de Tarragona - expressat avui per l'alcalde Pau Ricomà - o de centres sanitaris l'Hospital Carlos III de Madrid.
El president del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha explicat que el col·lectiu de metges se suma a la creació d'aquest centre "perquè el tractament d'un tumor amb protons resulta molt més eficaç, ja que la seva aplicació és menys lesiu per als teixits circundants". Boada considera que la creació d'un centre públic d'aquestes característiques és un recurs que tindria molt més demanda que en l'actualitat, ja que, a l'Estat, el tractament amb protonteràpia només es fa actualment en dos centres privats.
A partir de l'any 2028, està previst que l'Empresa Nacional de Residus Radioactius (Enresa) comenci a desmantellar les instal·lacions després de la fase de latència. L'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia, considera que el desmantellament és compatible amb la reconversió. "Aquestes estructures són la raó de ser del projecte, de garantir els gruixos dels formigons i murs", ha destacat Garcia. A la vegada, també considera que els residus que hi resten són de "baixa o molt baixa" radioactivitat. "Es podrien desmantellar sense necessitat que l'estructura del mateix edifici es veiés afectada", ha sostingut. Tot i això, diu, han explicat la proposta a Enresa, la qual els ha ofert uns terrenys alternatius dins del mateix emplaçament. "Però l'essència passa per aprofitar aquestes estructures i minvar les inversions previstes", ha insistit l'alcalde.
Centre hospitalari públic
Alhora, l'alcalde ha remarcat que la voluntat és crear un centre públic d'investigació i tractament del càncer, amb tecnologia avançada, ja que a l'Estat només hi ha dos centres "petits" que tractin pacients de càncer amb protons. "Defensem que sigui un projecte públic i de territori", ha subratllat. A la vegada, ha dit que hauria de funcionar amb la implicació de la Generalitat.
Per la seva banda, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, també ha donat suport a la iniciativa i ha assenyalat que la seva "responsabilitat va més enllà de la ciutat, va al territori i que és important que aquests elements ajudin a l'equilibri territorial".
Tot i la "voluntat política" de les administracions, encara no hi ha calendari. Els primers passos podrien executar-se el 2026 i es preveu una inversió de més de 134 milions d'euros.
D'esquerra a dreta, l'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà; el president del COMT, Sergi Boada; l'alcalde de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Alfons Garcia; i el subdelegat del govern espanyol a Tarragona, Santi Castellà (ACN)
Els avantatges de la prontoteràpia
Pel que fa als avantatges que ofereix la teràpia de protons, en comparació amb la tradicional teràpia de llum (amb fotons) o radioteràpia, els impulsors del projecte defensen que en el cas de la prontoteràpia s'aplica la dosi necessària i precisa per combatre el tumor maligne i té menys efectes secundaris per al pacient. Això s'explica perquè la radiació amb protons es fa amb particules carregades que poden accelar-se i, per tant, aplicar-se en la zona estrictament necessària. En canvi, en radioteràpia, es necessita aplicar una radiació molt superior en una zona molt més gran del cos per arribar al tumor i això té el risc que l'àmbit de la radiació passi pel cor i per altres òrgans i provoqui més seqüel·les.
Segons es calcula, el projecte permetria el tractament a mig termini de més de 1.500 pacients anuals i donar servei de proximitat a Catalunya, Aragó, el País Valencià i les Balears, per la seva ubicació. A mig termini s'estima en 17.000 els pacients susceptibles de ser tractats a l'Estat amb aquesta indicació.
Un projecte viable i amb un fort impacte econòmic
Aquesta reutilització de la central nuclear Vandellòs I -que es troba en els últims anys del seu període de lactència de Nivell 2 de desmantellament que finalitza el 2028- suposaria un estalvi en cost estimat mínim de 34,4 MEUR en el desmantellment definitiu, si ho comparem amb el cost del centre en unes instal·lacions totalment noves. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi socioeconòmic del projecte encarregat per la MIDIT a la consultoria especialitzada, ICPP SL. L'autor de l'estudi, Eduard Jiménez, també ha destacat que l'aprofitament de la central també "implicaria un estalvi de costos d'inversió de 9,7 MEUR per al futur centre".
Segons es desprèn de l'estudi econòmic, la inversió neta prevista, de més de 120 MEUR, permetria la generació de prop de 107 MEUR de Valor Afegit Brut (VAB) i de més de 1.100 llocs de treball. El funcionament ordinari previst del centre, de prop de 17 MEUR de despesa anual, generaria amb els seus impactes indirectes i complementaris prop de 19 MEUR de VAB anuals i més de 200 llocs de treball.
Finalment, l'impacte territorial estricte, en el municipi i l'entorn immediat del projecte, seria molt notable, amb un increment del 4,4% del VAB i del 4,6% dels llocs de treball localitzats.
