Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

La FAVT, més de 40 anys al servei dels barris i de la gent

La junta de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona fa balanç del treball realitzat durant els últims dos anys que es traduirà enguany amb millores en àmbits prioritaris com la sanitat, la seguretat, l'habitatge, el civisme, la neteja, el comerç o la reivindicació de més inversions als barris

Els membres de la nova Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) Els membres de la nova Junta Directiva de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) CEDIDA
Veïnatge Josep Cartanyà
Dimarts, 02 Març 2021 09:35

El passat 23 de febrer la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) va reelegir la junta presidida per Alfonso López, que ha incorporat quatre persones noves i que està formada per un equip que treballa en taules específiques aquells temes que més afecten als barris i als seus veïns i veïnes. En aquesta entrevista “coral”, el president i els membres de la nova junta expliquen el paper de la Federació veïnal com a interlocutora.

InfoCamp: En general, esteu més a prop ara dels objectius a aconseguir que ara fa un o dos anys?

FAVT: Estem més a prop ara dels objectius a aconseguir que vam plantejar ara fa un temps, però continuem amb la mateixa línia de treball. Recollim totes les demandes veïnals, treballem amb les associacions i traslladem les necessitats als governs. Reclamem més implicació en les necessitats reals de la població per part dels responsables. El nostre objectiu és donar força a les veus veïnals, a les associacions i reforçar les causes no ateses. Ho fem des dels valors de la transparència, l'altruisme, el respecte i la cohesió, que ens dona empenta.

Des que vau entrar a la junta, considereu que la Federació ha guanyat protagonisme com a interlocutora de les demandes veïnals davant l'Ajuntament, la Generalitat o altres institucions?

Aquesta Junta Directiva ha patit diverses situacions crítiques. L'expresidenta la va abandonar un dia per l'altre per motius ja coneguts, gairebé sense capacitat de reacció. En aquell moment vam saber posar en valor l'essència de la Federació per sobre d'opinions personals. Les associacions federades van decidir de forma unànime donar un vot de confiança a la resta de la Junta ratificant-la fins al final del mandat. A partir d'aquell moment, ens vam posar a treballar per donar força a la Federació i a l'associacionisme. Hem passat per una explosió en la indústria química que ha estat un fet molt tràgic i rellevant en la vida dels tarragonins, després -com tothom- estem passant per la pandèmia, però malgrat totes les dificultats, seguim aquí a dia d'avui.

Sí, creiem que la Federació ha guanyat protagonisme. Els membres que la conformen i les associacions que en formen part han treballat dur, fins i tot, en aquests temps de pandèmia, per unir esforços perquè les veus i opinions dels veïns arribin a les persones que ens governen. La comunicació s'ha convertit en un canal continu i fluid amb les administracions públiques, la qual cosa ens ajuda a posar el focus en aquelles necessitats que són prioritàries, i que posiciona a la Federació com una interlocutora forta. Volem que la FAVT sigui un recurs per als veïns d'ús habitual per dipositar les seves preocupacions o suggeriments.

Des de fa temps, la Federació ha mantingut negociacions amb els representants de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i ha donat suport a les reivindicacions veïnals per la millora de l'atenció sanitària al CAP La Granja, al CAP Bonavista o al CAP Jaume I. S'ha avançat? S'ha millorat l'atenció, tot i la pandèmia?

Sí, des de l'inici la Federació ha estat en contacte amb els responsables de la Regió Sanitària de Camp de Tarragona, des de la taula de sanitat, treballant en l'evolució de les necessitats de la població i també durant la pandèmia. Donem suport a aquelles reivindicacions veïnals que així ho requereixin, com ha estat el cas després de la primera onada de la COVID-19, i s'estan traslladant necessitats i problemàtiques específiques als centres de salut, les quals s'estan avançant i treballant juntament amb la Direcció del Centre, com al CAP la Granja i Bonavista. A través de les peticions veïnals s'ha reactivat la comissió de seguiment del CAP La Granja, com a espai de participació ciutadana, s'ha iniciat la del CAP Bonavista, i està pendent la del CAP Jaume I i dels diferents CAPs de l'àrea sanitària . Des d'aquests espais col·laboratius realitzarem accions per a la millora en l'atenció sanitària i tindrem informació sobre el pla d'enfortiment de l'Atenció Primària, sobre la dotació de recursos i la contractació de personal prevista en aquest pla. L'augment de personal sanitari és una demanda generalitzada de la població i un tema prioritari per a la Federació.

L'explosió d'IQOXE, el gener del 2020, marcarà un abans i un després en els protocols de seguretat del sector químic. Un any després, tot segueix igual?

L'endemà de la tragèdia de IQOXE, el ritme per part de les administracions va ser frenètic, declaracions institucionals, reunions amb federacions i associacions de veïns recollint propostes per incloure-les al nou Plaseqta, que semblava en aquell moment la "panacea" i la solució a tots els problemes dels veïns de Tarragona. També es va crear una comissió d'estudi al Parlament de Catalunya per escoltar totes les parts implicades, treure conclusions i posar en marxa mecanismes que evitessin que es tornés a repetir la catàstrofe, a més de promeses de partides econòmiques necessàries per dur a terme totes les propostes que sorgissin d'aquesta comissió. Però després d'un any, a Tarragona, tot segueix igual, els càrrecs públics responsables d'accelerar tot aquest procés, els que tenen la capacitat per destinar-hi recursos, cada dia 30 de cada mes han cobrat el seu sou. I si el dia de Nadal hagués passat un altre accident similar a Tarragona, hagués tornat a regnar el caos. Els responsables haurien de reflexionar sobre aquest fet i els veïns de Tarragona no oblidar-ho.

Llegint en premsa i escoltant declaracions dels representants de IQOXE, les veïnes i veïns de Tarragona haurien de donar-li les gràcies a la companyia, ajuda als afectats des del minut 1, fins i tot, als que no tenien assegurança!! Van anunciar a la premsa una inversió de 2,8 milions d'euros en ajudes als afectats, atònits, ja que l'accident ocorregut era imprevisible segons les conclusions de l'informe elaborat per l'Institut Sarrià. En canvi, al requeriment fet per la comissió d'estudi de Parlament de Catalunya perquè els màxims responsables de l'empresa donessin el seu punt de vista, van respondre amb advocats.

IQOXE no ha realitzat cap inversió en els afectats per la tragèdia. És obligació el reparar el dany ocasionat a totes i cadascuna de les famílies afectades, en tots els àmbits. Hauria de demanar perdó públicament i assumir responsabilitats, hauria d'anar casa per casa demanant perdó a totes les famílies.

Les conclusions de l'informe realitzat per una empresa noruega a petició de la Generalitat, en cap cas afirma que l'accident és imprevisible. El que afirma és que les dades necessàries per esbrinar les casusas ha desaparegut, han desaparegut per la magnitud de la catàstrofe que va arrasar completament qualsevol prova que pogués determinar les causes i que es va dur a la vegada la vida de veïns que no tornaran a passar el Nadal amb les seves famílies mai més.

Les veïnes i els veïns de Tarragona tenen gravada a la retina la imatge de l'reactor de IQOXE en flames. Els veïns i les veïnes de Tarragona no es venem i no oblidarem mai que va ser IQOXE qui va tornar a portar la por i l'angoixa a les nostres cases.

Quina ha de ser la relació de la FAVT amb les empreses del sector químic, a partir d'ara?

El sector químic a Tarragona és molt important, ja que genera llocs de treball i riquesa al territori. En som molt conscients, ara bé, han de fer un esforç en ser transparents. Necessitem una química respectuosa amb els treballadors, veïns i amb el medi ambient, ha d'haver protocols per garantir l'excel·lència a la nostra indústria química.

Tenen un camí ardu per tornar a recuperar la confiança dels veïns. Nosaltres estem aquí per ajudar-los, però serem perseverants en el treball perquè la seguretat de les veïnes i veïns de Tarragona no es vegi minvada.

Un altre tema que preocupa a la ciutadania és l'incivisme i la inseguretat ciutadana. Quin paper té la Federació a l'hora de col·laborar amb les forces de seguretat per fer front als actes delictius?

Efectivament la inseguretat és un tema que genera intranquil·litat a la població, i que des de la Federació portem molt de temps treballant. Des de la taula de seguretat, les nostres peticions van dirigides a la presència policial als carrers i als mecanismes d'acció per acabar amb els actes vandàlics i incívics.

Ara hi ha un pla de treball policial per als barris de Ponent, que s'estendrà a Tarragona, amb dotacions planificades. La federació té comunicació habitual i efectiva amb els Cossos de Seguretat i es treballen les incidències que pateixen els veïns en les diferents zones. Nosaltres vam demanar que aquest pla de treball ara permanent es consolidi, creixi i es doti de mitjans. A més, seguim insistint en les intervencions de proximitat i amb presència i contacte amb els veïns i comerciants, que proporcionen la seguretat i el contacte que se sol·licita i reclamant l'augment de les dotacions de personal.

Des de fa anys, la Federació demana més manteniment i més neteja als barris. Quines millores heu reivindicat i què s'ha aconseguit fins ara?

A la taula de treball de Neteja de la FAVT s'està treballant sobretot en neteja i jardineria. Es van mantenint reunions trimestralment amb els responsables de l'administració per fer un seguiment dels temes.

També és mantenen reunions periòdiques amb els tècnics de l'Ajuntament i els responsables de les empreses de neteja per fer un seguimenr de les queixes i qüestions que ens arriben desde les diferents associacions. Sobretot amb el tema de la poda, on l’empresa anterior tenia una organització diferent a l’actual i ara s'estan posant al dia.

Hem treballat conjuntament amb la UMA en el tema dels abocadors ilegals, sobretot del PP9 i de Bonavista. Ara amb la senyalització s'ha aconseguit que els incivics gairebé deixin de llençar-hi deixalles. La feina conjunta de la UMA, l’Ajuntament, les associacions i la Federació está aconseguint donar passes endavant en aquest àmbit. També estem fent un seguiment mensual de neteja i desinfecció de carrers, ara per la importància de la Covid-19.

Enguany s'han eradicat les ocupacions il·legals a l'edifici conegut com el “Rancho Grande” del Serrallo. Considereu que la fórmula de col·laboració entre Ajuntament, cossos policials i entitats veïnals va ser clau per acabar amb el problema?

El tema del "Ranxo Grande" és complex. Més que un problema d'ocupació, s'havia convertit en un focus de delinqüència que afectava greument la convivència normal de les veïnes i veïns del Serrallo, ja que estava en perill la seva integritat física, així com la seguretat dels seus béns. Persones que havien viscut tota la vida al mateix bloc, a la mateixa casa, veien com durant deu anys eren violats els seus drets més bàsics, privacitat, descans, amenaces contínues, tràfic de drogues i un llarg etcètera de fets delictius. Les persones que viuen als edificis adjacents amb l'immoble també patien les malifetes d'aquests individus i, al final, tot el barri estava sotmès al comportament d'aquests delinqüents. La impunitat amb la que aquests criminals caminaven pel barri va derivar en una baralla multitudinària entre bandes, només la sort va fer que cap veí sortís ferit. La perseverança de l'AV de l'Serrallo juntament amb la valentia política de l'equip de govern, que va saber apartar ideologies i treballar en comú per ajudar els veïns, va donar els seus fruits. Es va trobar la solució per poder separar delinqüents d'okupes que realment patien risc de exclusió social, a més de donar suport als veïns que tota la vida havien viscut en el bloc i, per últim, portar la pau tan anhelada per tot el barri.

Una de les taules de treball creades per la Federació va ser la de Comerç. Quina col·laboració hi ha entre el comerç de proximitat i els mercats ambulants amb la FAVT?

Des de la taula de comerç estem treballant el promocionar el màxim el petit comerç i de proximitat, així com la venda ambulant. És un sector que està tenint moltes dificiltades i que està sent molt afectat per la pandèmia. Aquesta pandèmia no és només una pandèmia sanitària sinó que també és una pandèmia econòmica, per això estem demanant ajudes a nivell municipal per poder lluitar contra la situació crítica en què es troben, així com fer treball i campanyes de promoció molt importants en la situació actual.

Una altra assignatura pendent als mercats ambulants com el de Bonavista era la disminució del volum de residus i la millora del reciclatge per part dels marxants. Quin balanç feu de les mesures aplicades?

Sobre el tema de la neteja en els mercats, des de la Federació s'ha treballat moltíssim per arribar a un objectiu que a l'inici semblava impensable. Ara per ara i en els mercats de Bonavista, Torreforta, Sant Pere Sant Pau, Sant Salvadlr, etc..., no només es recullen tots els residus sinó que els mateixos venedors reciclen. Això és un gran èxit compartit de l'Ajuntament, Espimsa, associacions i federacions fruit d'un treball conjunt. Avui parlem de mercats que quan es recullen no queda un cúmul de residus, sinó que deixen la zona neta. Aquest fet és el fruit d'aquest treball conjunt i, sobretot, aplaudim la implicació organitzativa i l'esforç de tots els venedors ambulants, que realitzen un gran treball.

Falta inversió als barris? En quines infraestructures, equipaments, serveis o espais públics cal invertir?

La població demana principalment plans d'urbanisme, de renovació i manteniment de vies i espais urbans, zones verdes i zones infantils acondicionades. També fa temps que es demana l'ampliació del CAP La Granja. A més, cada barri té les seves peculiaritats i les seves necessitats.

La covid19 va impedir que se celebressin les festes dels barris i altres activitats culturals. La FAVT es va queixar pels problemes que aquesta situació va causar a l'hora de justificar les subvencions derivades d'aquestes activitats. Les associacions de veïns hauran de tornar aquestes subvencions? Quina solució proposa la FAVT?

Des de la Federació es van traslladar a l'Ajuntament les demandes de poder realitzar activitats per a la població adaptades a la Covid-19, encara que com era obvi, no estan en la planificació inicial realitzada abans de la pandèmia. La rigidesa de les normatives no ens ho han permès i manifestem la nostra decepció. Sabíem que això comportaria la devolució de les subvencions sense que repercutís en els veïns, que a més per la legislació en aquest àmbit ha de ser amb interessos, la qual cosa ha suposat un perjudici per a les associacions. Hem reclamat flexibilitat i col·laboració per resoldre aquesta situació però ha resultat infructuós. Esperem que aquest any puguem tenir més llibertat de planificació i que les subvencions es puguin invertir en accions dirigides a la població.

Temes com l'explosió d'Iqoxe o la reivindicació de millores a la sanitat pública han unit força les tres federacions veïnals de la ciutat (FAVT, FAV Llevant i Segle XXI). Després de més de 40 anys de moviment veïnal a Tarragona, creieu que les entitats veïnals estan més unides que abans?

Per descomptat, ara dels problemes comuns se'n fan reclamacions de forma conjunta i això unifica la demanda i amplia la força. Moltes vegades sentim que el moviment veïnal s'està debilitant. És veritat que necessitem renovació i gent que col·labori, però está més viu que mai. Mentre hi hagi vida hi ha esperança diuen, i encara hi ha molta vida. I treballem de forma coordinada per potenciar-nos.

Aquesta entrevista ha estat realitzada a la nova junta, que està integrada per Alfonso López (president), Lilian Fernández (vicepresidenta 1), Miguel Àngel Cruz (vicepresident 2), Cristina Bigorra (tresorera), Roser Barrio (secretària) i Justo Velilla, Sergi Carrillo, Antonio Pulido, Úrsula Marín i José Martín (vocals).

 

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: