Els socialistes porten el tancament de les plantes tarragonines a la Comissió Europea, al Congrés i al Parlament

L’eurodiputat socialista, Javi López, ha anunciat que traslladarà el tancament de la planta de Covestro davant de la Comissió Europea “com un cas de deslocalització entre països de la Unió Europea”. Així mateix, el diputat del PSC al Congrés, Joan Ruiz, presentarà una proposta de resolució instant al govern espanyol “a fer una tasca de mediació” entre els treballadors i les empreses de Covestro i Ercros per evitar el tancament de les plantes i garantir els llocs de treball.

Joan Ruiz ha recordat que “el tancament d’ambdues plantes deixaria al carrer, directament, més de 300 treballadors”. El diputat al Congrés ha advertit que les comarques tarragonines “acumulen ja quasi 70.000 aturats censats i no podem continuar instal·lats en la inacció que han demostrat, i demostren cada dia, tant el govern del PP a Madrid com el govern de CDC-ERC i CUP a la Generalitat”.

En la mateixa línia, la diputada socialista al Parlament, Rosa Maria Ibarra, també recorda que la cambra catalana va aprovar una proposta del PSC a favor de la mediació entre empreses i treballadors.

El reputat economista Christian Felber situa com a empreses d'èxit aquelles que vetllen pel conjunt de la societat

Una empresa que genera molts beneficis econòmics és realment un exemple d'èxit? Molts dels estudis econòmics que regeixen actualment el nostre sistema democràtic situen en una posició equivalent els resultats de vendes milionàries de moltes corporacions com un exemple de creixement, xifres que sovint deixen de banda factors essencials com ara la responsabilitat de les grans empreses envers l'entorn i la satisfacció de les persones que hi treballen.

Per què, aleshores, no és possible girar el sistema i parlar “d'empreses d'èxit” per referir-nos a aquelles que actuen sota criteris ètics i que situen en una mateixa escala de valors l'èxit econòmic, però també el social i el mediambiental? Aquesta és la base de l'anomenada economia del bé comú, el model que defensa l'economista Christian Felber, que aquest dimarts va presentar a Tarragona els criteris bàsics sobre els quals se sustenta el seu esquema econòmic, una teoria econòmica que s'agrupa en el llibre que duu aquest mateix títol i que li ha valgut el respecte de la comunitat internacional.

Segons Felber, només les empreses que situen en el mateix nivell d'importància l'èxit econòmic i els bons resultats en aspectes essencials com són la societat i l'entorn on es mouen poden considerar-se realment models a seguir, tot i que tinguin menys beneficis estrictes. A més, aquestes companyies han de ser la clau de volta d'un nou sistema econòmic, però també polític, que situï a les persones com l'eix central de la presa de decisions, en detriment dels interesses d'uns pocs. “El gran problema que tenim és que les decisions que ens afecten a tots les prenen uns pocs que tenen uns interessos determinats”, sosté Helber, que planteja la solució d'implantar una democràcia que “sigui realment sobirana per evitar aquesta situació”. Les tesis de Helber, que ja han tingut una gran acceptació en diversos països i que ja segueixen algunes empreses, van ser l'eix de la xerrada que aquest expert va pronunciar ahir a Tarragona, en el marc de les jornades Converses del Camp de Tarragona, que durant aquest dilluns i dimarts s'han dut a terme al paranimf del seminari de Tarragona, organitzades per la Fundació Privada Mútua Catalana.

L'eterna incertesa que atrapa el Camp de Tarragona

Sumant els prop de 380.000 habitants que integren les comarques que formen l'eix d'influència de les ciutats de Tarragona, Reus i Valls, l'anomenat Camp de Tarragona, és actualment la segona àrea metropolitana de Catalunya. Amb les xifres a la mà, la primera de les xerrades de les jornades Converses del Camp de Tarragona que s'han dut a terme durant un parell de dies va decidir mirar a l'interior del territori per tal de detectar-ne els punts febles i les debilitats que impedeixen assolir el lideratge que les comarques de Tarragona fa anys que cerquen en molts àmbits estratègics.

El veredicte dels tres participants en la taula rodona sobre el territori -el catedràtic d'Economia Aplicada, Agustí Segarra; el catedràtic de Geografia i d'Anàlisi Regional, Josep Oliveras, i el doctor en economia i exdirector de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat a Tarragona, Joaquim Margalef, és clar: el Camp de Tarragona té la força econòmica, social i demogràfica, però li falta lideratge.

Els tres experts van aferrar-se a les tesis de l'urbanisme clàssic i a la seva experiència en aquest camp per definir la situació actual per exposar una realitat a vegades incòmoda, com és el fet que moltes de les decisions estratègiques del territori sovint han estat dictades per agents externs i van posar sobre la taula la necessitat de definir un model estratègic real que s'ha de basar en el consens dels diferents governs reals per acabar amb la incertesa que, sovint, posa pals a les rodes als grans projectes de futur i creixement. La sessió, centrada en aspectes clau de futur de les comarques de Tarragona, pretenia reprendre l'esperit de les anomenades Converses de Salou, dutes a terme entre el 1964 i el 1970.

Tarragona és la primera ciutat del món a exposar la maqueta més del gran del transatlàntic, que es podrà veure al refugi 1 del moll de Costa fins al 22 de maig

L'any 1912, el transatlàntic Titanic, el més gran del món, iniciava des del port de Southampton el seu viatge inaugural. Quatre dies després de salpar, el viatge es va estroncar: el vaixell va topar contra un iceberg, es va enfonsar i més de 1.500 persones –de les més de 2.200 que anaven a bord– hi van perdre la vida. Amb el naufragi, que va commocionar el món, començava també el mite, engreixat per les produccions cinematogràfiques que en reproduïen les desgràcies individuals i col·lectiva. Ahir, 104 anys després de la tragèdia, una maqueta del Titanic, la més gran que s'ha fet mai, va iniciar al port de Tarragona el seu nou viatge per arreu del món.

Aquesta reconstrucció minuciosa i impressionant del vaixell s'exposa al refugi 1 del moll de Costa de Tarragona, com a element central de l'exposició Titanic. The reconstruction. És el primer lloc on es pot veure. I a partir del 22 de maig, el muntatge expositiu salparà de Tarragona –la ciutat que ara pren l'esperit de Southampton– per iniciar una gira mundial que passarà per Vigo, Bilbao, Barcelona i diverses capitals europees i americanes (Roma, Milà, Nova York...). “A Tarragona comença un viatge llarguíssim. Em costa dir-ne exposició, perquè el que volem és explicar una història, la mateixa que ens van explicar els supervivents.” Ho va dir Jesús Ferreiro, president de la Fundació Titanic, que va poder entrevistar 39 dels supervivents.

La reproducció s'ha fet a escala 1:30, i l'eslora fa 12 metres de llarg. També es reprodueix una part del moll on estava atracat abans de salpar. El visitant hi pot veure amb tot detall i minuciositat les parts interiors. Una rèplica en tres dimensions que mostra la mítica escalinata i el saló del piano, els luxosos menjadors, els passadissos, les cabines, la piscina, i la sala de màquines, que està en marxa, entre moltes altres parts. La maqueta incorpora so i llum i, per il·luminar-la, han calgut fins a set quilòmetres de fibra òptica.

La maqueta es va començar a construir fa un any i mig a les drassanes de la població alt-empordanesa de Castelló d'Empúries i posteriorment es va traslladar a Granada, on es va dur a terme el muntatge final. Però l'exposició també reuneix una quarantena d'objectes originals del llegendari transatlàntic, com ara l'anell i una brusa de qui va ser la passatgera més petita, un violí i un clarinet dels valents músics que formaven part de la tripulació, una placa informativa de bronze, un megàfon del capità i el Brush del 1909, conegut com el cotxe del Titanic. També s'hi exposen els reblons que unien la carcassa del vaixell i que, segons Ferreira, van ser una de les causes principals del naufragi, per la baixa qualitat del material amb què es van fer, i que van provocar que les cobertes del vaixell es desprenguessin en xocar contra l'iceberg. Deu ser, com va dir ahir el president de la Diputació, Josep Poblet, que “les grans proeses sempre tenen un punt de feblesa”.

La campanya 'El negoci fa pudor' vol que les administracions públiques recuperin el control de la gestió dels residus

Membres de la CUP del Baix Penedès, el Camp i les Terres de l'Ebre van presentar ahir la campanya 'El negoci de la brossa fa pudor', amb l'objectiu que les institucions públiques recuperin el control directe de la gestió dels residus, “per millorar-ne la transparència, oferir un millor servei, unes millors condicions laborals i augmentar la sostenibilitat i el reciclatge”. Per la regidora de Tarragona Laia Estrada, aquest “és un dels serveis que actualment costa més diners a les institucions i a la ciutadania”. En la campanya s'afirma que, si la gestió fos assumida per ajuntaments i consells comarcals, prevaldria el servei públic per sobre dels interessos econòmics.

Les federacions d’associacions de veïns de Ponent i Llevant no s’oposen a un nou model, però volen participar en el seu disseny

La Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona (FAVT) i la Federació d’Associacions de Veïns de l’Àrea de Llevant han rebut amb “sorpresa” la decisió del govern municipal de substituir la figura del regidor de barri per altres canals per “guanyar més proximitat del govern”, tal com va afirmar la portaveu del govern, Begoña Floria, al Diari Més. El president de la FAVT, Antoni Peco, és partidari d’eliminar aquesta “figura obsoleta” i aposta per fórmules com les taules veïnals, que siguin el punt de trobada entre totes les associacions ciutadanes per debatre els temes que els afecten. Peco, però, demana “serietat” i que l’Ajuntament “no canviï de parer cada dos per tres”.

La presidenta de la federació de Llevant, Gemma Fusté, recorda que, en la darrera taula veïnal, la regidora de Relacions, Elvira Ferrando, “va acceptar fer unes jornades de reflexió amb totes les parts per definir el nou model de participació”. Fusté, però, lamenta que l’Ajuntament no els hagi comunicat la decisió ni si hi ha una alternativa: “De què serveixen fer taules veïnals, doncs?”, sentencia Fusté.

CiU i Ciutadans’s, en contra

Per la seva part, el grup municipal de CiU qualifica de “greu error” eliminar la figura del regidor de barri “sense tenir un pla B”, mentre que Ciutadans aposta per mantenir els regidors de barri i anuncia que demanarà explicacions en el proper ple.

El cònsol del Marroc visita la URV i l’IPHES de Tarragona

L’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) estan desenvolupant, des del 2005, una col•laboració amb la Université Mohamed I d’Oujda en el camp de l’arqueologia, la geologia, la paleontologia i la socialització de la ciència. “L’objectiu és la recerca sobre les diferents onades de poblament humà en una regió al sud d’Oujda, al Marroc Oriental. Des d’aleshores s’han descobert restes arqueològiques i paleontològiques que evidencien una dispersió humana molt primitiva al Magreb durant el Plistocè inferior”, ha explicat Robert Sala, director de l’IPHES. A més, s’ha demostrat la presència per primera vegada en aquella regió d’indústries de Mode 1, les més velles de la història, i una continuïtat del poblament humà al llarg de tota la Prehistòria, donada la presència de restes de totes les fases d’evolució.

Visita del cònsol

Amb motiu del conveni esmentat, Abdelaziz Jatim, cònsol del Regne del Marroc a Tarragona, ha realitzat recentment una visita institucional a la seu de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social), acompanyat per Mar Gutiérrez-Colón, vicerectora d’internacionalització de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona; Robert Sala, director de l’esmentat centre de recerca, i Marina Casals, directora del Centre Internacional (I-Center) de la URV. Després la comitiva va ser rebuda pel rector Josep Anton Ferré, a l’edifici de Rectorat.

En aquest context, “la URV i l’IPHES, com a diferència al cònsol, hem volgut ensenyar-li aquest centre de recerca, presentar-li l’equip i donar-li a conèixer els projectes que desenvolupem al Marroc, perquè volem mantenir les bones relacions i treballar junts encara més en el futur”, ha declarat Gutiérrez-Colón.

Presentaran mocions conjuntes amb mesures per combatre la pobresa energètica

Els ajuntaments de Tarragona i de Reus s'han posat d'acord per defensar tres mocions conjuntes amb mesures per fer front a la pobresa energètica. Es tracta, segons la regidora de Benestar Social de Reus, Montserrat Vilella, de “posar sentit comú a un problema real” i de buscar solucions “des de l'arrel”, que vagin més enllà de les ajudes que els consistoris ja concedeixen ara a les famílies en situació de vulnerabilitat que no poden pagar les factures de la llum, l'aigua o el gas. Actualment són unes 800 famílies a Reus, i la mateixa quantitat a Tarragona, que estan en aquesta situació. Els serveis socials de tots dos ajuntaments destinen cada any uns 300.000 euros cadascun per ajudar les famílies a pagar les factures. “El preu de l'energia ha pujat moltíssim i els ingressos de les famílies han baixat; hem de trobar solucions des de l'arrel; que tothom pagui en funció dels seus ingressos i que en facin un ús responsable”, va dir.

Tres mesures

Les propostes que s'inclouen en les mocions es divideixen en tres apartats. En el primer, proposen un nou marc tarifari per promoure l'estalvi: o sigui, demanen a les empreses de subministrament d'aigua, llum i gas que creïn un marc tarifari en el qual el cost total de la factura vagi més lligat amb el consum. No com ara, en què el terme fix de la factura de l'electricitat suposa ja més del 50% de l'import total d'aquesta. “Ha d'haver-hi un primer tram de la facturació molt econòmic i els altres, en funció del que gasti cada família”, va explicar ahir Vilella, conjuntament amb la regidora de Tarragona Ana Santos. En el segon apartat, proposen la creació d'una “factura solidària” a càrrec de les empreses de subministrament, de manera que tinguin en compte els ingressos familiars i, a partir d'aquí, estableixin unes modalitats de facturació especial de suport a les persones amb menys recursos. I el tercer àmbit és el que fa referència als impostos: proposen a les administracions amb competències fiscals que recalculin els impostos i taxes dels subministraments. Per exemple, pel que fa a l'IVA, demanen al govern de l'Estat que l'abaixi del 21% actual a un 4% en els trams mínims. A més, plantegen que suprimeixi els impostos sobre els hidrocarburs i l'electricitat i, en cas que no s'acabi fent, que es destini la recaptació a lluitar contra la pobresa energètica. Ana Santos va defensar: “La gent ha de poder pagar amb dignitat la seva factura sense haver de recórrer als serveis socials”.

Els ajuntaments trametran aquesta moció a l'Associació Catalana de Municipis i a la Federació de Municipis perquè les puguin assumir altres ajuntaments del país.

Un grup de Twitter registra una moció per frenar la proliferació d'abocadors il·legals

Ha estat un grup de ciutadans de Tarragona, que han connectat mitjançant la xarxa social Twitter, el que ha sumat esforços per localitzar els abocadors il·legals del terme i per proposar al consistori diverses mesures per afrontar la problemàtica. Una representació del grup de piuladors #TgnTT va entrar ahir al registre de l'Ajuntament una moció en defensa del medi ambient i en contra dels abocadors, per tal que pugui ser debatuda en ple vinent. Els grups d'ERC, la CUP i ICV, segons els piuladors, ja s'han compromès a donar-hi suport.

Són setze els abocadors il·legals que ha pogut geolocalitzar aquest grup, dos dels quals ja han estat netejats pel consistori (un de situat al camí del Llorito i l'altre, a la Budallera). Va ser justament una fotografia del gran abocador al camí del Llorito, que va ser piulada a final de febrer, la que va desencadenar aquest moviment ciutadà que reivindica la neteja d'aquests espais però també altres actuacions, com l'elaboració d'un protocol de prevenció d'abocaments, una campanya pública de conscienciació i millores al reglament de la deixalleria municipal. “Per la proximitat de l'estiu i el risc d'incendi i el perill que això suposa per als pulmons verds, considerem que són necessàries actuacions urgents”, va explicar Albert Puñet, un dels membres del grup.

Uns 9.000 euros per a la neteja

La regidora de Medi Ambient i Neteja, Ivana Martínez, que el dia 1 d'abril es va reunir amb el grup de piuladors que denuncien els abocadors il·legals, va destacar ahir els esforços que està fent l'Ajuntament per revertir aquest problema, però també va voler fer una crida al civisme. “Qui deixa runa en un camí o en un descampat té un grau d'incivisme molt gran”, va lamentar. Martínez va destacar que la recent neteja de l'abocador il·legal del camí del Llorito va costar uns 9.000 euros. “És molt car”, va assenyalar. La regidora va avançar que, tal com els va proposar el grup de Twitter, ja estan redactant un nou reglament de la deixalleria municipal perquè sigui menys restrictiu i permeti poder descarregar més de 15 sacs de runa per dia, que són els permesos actualment.

La ruta turística fa un viatge per la tradició vitivinícola del territori, des de l’època romana fins a l’actualitat

En Philodamus, un productor de Roma, ens espera a l’amfiteatre -amb una àmfora- per donar-nos la benvinguda . El personatge ens explica que “el vi de Tàrraco és molt millor que el vi que és a punt d’arribar al port procedent de la Gàl·lia” i encara “molt més bo” que el que es fa a la Laietània. Així comencen les visites teatralitzades del Vi Tour Tarragona, un nou producte turístic que combina la història del vi i de Tarragona de forma amena. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’agència de viatges El Brogit, el Celler Mas Vicenç, la Vinícola de Nulles, Autocars Nika i el grup de reconstrucció Arqueoescena. Es programarà tots els segons dissabtes de mes, de les nou del matí a les dues del migdia, per un preu de 28 euros, i que s’estrenarà el 16 d’abril.

Les visites teatralitzades recorreren l'amfiteatre romà, el Celler Mas Vicenç i la Vinícola de Nulles

El viatge en el temps comença a l’amfiteatre, on Philodamus “ens introduirà d’una manera amena al món del vi en els temps romans, ens explicarà com es consumia i les seves varietats”, tal com assenyala Maribel Panosa, d’Arqueoescena. Seguidament, els visitants pujaran al bus, que els traslladarà fins al Celler Mas Vicenç, a Cabra del Camp, on un jove enòleg explicarà el paper dels monjos a l’hora de millorar la qualitat del vi en l’època del Cister. Després, el bus els portarà fins a Nulles, on deixarà els visitants a peu de vinya d’Adernats, la cooperativa de la Vinícola de Nulles. Allà, una jove pagesa els introduirà en els inicis del cooperativisme i les feines del camp a principis del segle XX i acompanyarà al grup fins a l’edifici modernista, on explicarà les seves qualitats arquitectòniques. La visita s’acabarà amb un tast de vins i caves Adernats, de la DO Tarragona, maridats amb oli produït a la cooperativa.

Reivindicar la tradició del vi del territori

És la primera vegada que un producte turístic vincula la història i el vi del territori. El cap del departament d’enoturisme de la Vinícola de Nulles, Francesc Boronat, explica que “Tarragona és un territori que escriu la seva història en vi”, alhora que afegeix: “No enteníem com pot ser que no hi hagués un recorregut de cellers que expliqués la història”. La gerent d’El Brogit, Meritxell Omellà, destaca que “buscàvem una proposta on la gent aprengués què hi ha al darrera d’una ampolla de vil, sense adonar-se”.

També s’han proposat dur a terme canvis en els premis i una revisió del Reglament de la pròpia Comissió Consultiva del Carnaval

Aquesta setmana s’han reunit la Comissió Consultiva del Carnaval per tal de valorar la celebració d’enguany i aportar noves propostes de cara al 2017. El balanç ha estat molt positiu, donada l’alta participació i qualitat del treball dut a terme per les comparses i les entitats que en formen part, així com per l’afluència de públic en tots els actes i l’ambient participatiu de tota la ciutat.

Nou recorregut

Tot i això, s’han acordat diversos aspectes a millorar, a proposta dels tècnics de mobilitat, EMT i protecció civil, amb un canvi destacat del recorregut de la Rua de l’Artesania. En els dos darrers anys es va dur a terme un nou itinerari que desplaçava l’acte cap al final de la Rambla Nova i fins arribar al Passeig Lluís Companys; però en aquesta darrera ocasió s’ha comprovat que aquesta fórmula no és del tot viable, ja que afecta en diversos aspectes a la mobilitat interurbana, sobretot pel que fa als autobusos que tenen parada a l’Estació i a l’entorn. El nou recorregut s’iniciarà a Ramón y Cajal i quan arribi a la Rambla Nova seguirà pel carrer d’Antoni Rovira i Virgili i continuarà per l’Avinguda Catalunya, finalitzant a l’alçada de la Universitat. Aquest canvi compta amb el vist-i-plau de la Comissió Consultiva de Carnaval.

Altres propostes

Així mateix s’ha proposat dur a terme canvis en els premis per tal de potenciar la participació satírica a la Rua i la participació de les comparses a tots els actes de Carnaval. Una altra acció destacada és l’inici de la revisió del Reglament de la pròpia Comissió Consultiva del Carnaval, per tal de posar al dia diversos aspectes, que no han variat des de la seva posada en marxa.

La propera Rua de l’Artesania se celebrarà el dia 25 de febrer de 2017.

Prop de 200 persones van seguir diumenge la ruta

Conservar les vies verdes que uneixen els barris de ponent de Tarragona amb la costa. Aquest és un dels objectius que perseguia la caminada popular organitzada per diferents entitats veïnals i ecologistes, un acte que, aquest diumenge, va aplegar prop de 200 persones que van traçar una ruta a través dels camins de l'anella verda tarragonina. La trobada, que arriba a la cinquena edició en plena forma, enguany s'ha plantejat amb un doble objectiu. D'una banda, potenciar la salut i, de l'altra, donar a conèixer els camins que transcorren per espais naturals que tracen el nucli urbà de la ciutat, sovint molt oblidats per l'administració i els mateixos ciutadans.

Les entitats organitzadores de la caminada –la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, el Grup GATA, Gent Amiga Platja Llarga, el Gepec, la Canonja3 i la Federació d'Associacions de Veïns de l'Àrea de Llevant- de Llevant– reivindiquen que es connectin, es senyalitzin, es netegin i s'adaptin a caminants i bicicletes algunes de les principals rutes verdes de la ciutat, com són el camí vell del Llorito o l'antiga ruta que connectava amb la Canonja. Aquest darrer camí es un dels que es reclama que es conservi, ja que, actualment, queda dins del sector PPU-10, el pla parcial que, segons el POUM, acollirà alguns equipaments esportius dels Jocs Mediterranis del 2017 i l'edifici de la seu de la multinacional IKEA a la ciutat.

El 80% de les persones centenàries que viuen a la demarcació són dones

A la demarcació de Tarragona, hi viuen 211 persones amb 100 anys o més, la gran majoria de les quals són dones. Segons dades fetes públiques per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), un 80% dels avis que tenen un segle de vida o més són dones (108), mentre que el 20% restant (30) són homes.

Fent un cop d'ull a les xifres poble per poble, la capital tarragonina és el municipi on resideixen la major part de les persones centenàries: un total de 38. De fet, els avis tarragonins viuen sobretot a les poblacions més grans de la demarcació. Reus és el segon municipi amb més veïns centenaris (20), seguit de Tortosa (16).

Les dades de l'Idescat, corresponents al padró del 2015 –pot ser que les estadístiques hagin variat lleugerament el 2016–, també mostren que el nombre de persones amb un segle de vida tendeix a reduir-se a zero en el cas de les comarques menys poblades. En aquest sentit, hi ha desenes de poblacions a la demarcació (vegeu gràfic) que no tenen cap avi centenari entre els veïns.

Una tendència general

Un patró semblant al de Tarragona s'observa a la resta de demarcacions. A Barcelona, la zona del país amb més persones centenàries (1.572), la majoria d'avis amb 100 anys o més estan concentrats a l'àrea metropolitana. El mateix passa a Girona (195), tot i que en aquest cas la diferència entre les persones centenàries que viuen en nuclis grans i les que viuen en nuclis petits no és tan gran com a la resta del país. A les comarques lleidatanes, la majoria d'avis centenaris viuen al Segrià.

A la resta de Catalunya, com passa a Tarragona, també hi ha majoria de dones entre els avis. De les 2.116 persones amb 100 anys o més que viuen al país, un 82% són dones (1.737) i només 379 són homes. Es tracta del mateix percentatge registrat el 2014, tot i que entre un any i l'altre hi ha hagut un augment de 200 avis centenaris.

A les comarques tarragonines també ha crescut substancialment el nombre de persones amb més d'un segle de vida. El 2014 n'hi havia 184. El 2015, en canvi, es van comptabilitzar fins a 211 avis nascuts en plena Primera Guerra Mundial.

Molt a prop dels 100

A més de les persones que ja tenen els 100 anys o que els superen, a la demarcació també hi ha milers de persones que podrien arribar al centenari en els pròxims anys.

Segons dades de l'Idescat, el 2015 hi havia 7.432 persones entre els 90 i els 99 anys. La majoria se situen a la part més baixa d'aquest interval d'edat (90 i 91). De fet, tan sols 105 avis estaven al llindar del centenari, amb 99 anys. I la immensa majoria eren de sexe femení: 81 dones i només 24 homes.

En general, l'any passat hi havia comptabilitzades més de 71.000 persones a Catalunya que podrien arribar als 100 anys durant la pròxima dècada. De tots aquests avis, 1.100 tenen 99 anys i, per tant, podrien assolir enguany el centenari, una edat que rep el reconeixement públic de la Generalitat.

S'ha de recordar que el govern català concedeix la medalla centenària als catalans que arriben al segle de vida. Per aconseguir-la, primer cal fer una sol·licitud al Departament de Treball i Afers Socials per acreditar la data de naixement amb la documentació pertinent.

L'esperança de vida es manté en els 83 anys

L'esperança de vida a Catalunya se situa en els 83,2 anys, una dada calcada a la registrada a l'Estat espanyol i molt superior a la mitjana de la zona euro (81,7), i en general a
la de tota la Unió Europea, on l'índex amb prou feines supera els 80 anys (80,6).

Les dones, en tots els casos, són les que tenen l'esperança de vida més elevada. A l'Estat espanyol, la mitjana és de 86,1 anys, una dècima per sobre de Catalunya (86). A la resta d'Europa, aquest valor se situa en els 83,3 anys. Per la seva banda, els homes, amb un índex de mortalitat més elevat que les dones, actuen com a contrapès d'aquesta esperança de vida més alta de les dones.

A la Unió Europea, la mitjana de defunció dels homes és de 77,8 anys, mentre que als països de la zona euro se situa en els 78,9. De nou, els millors resultats es registren a l'Estat espanyol i a Catalunya, amb una esperança de vida per als homes de 80,2 i 80,3 anys, respectivament.

El Nàstic cau a Osca per 2 a 0 i trenca una ratxa de 12 partits sense perdre

Els de Vicente Moreno s’han vist superats pel conjunt aragonès en un partit marcat per la pluja. Els locals s’han avançat amb un gol de Christian al minut 11, després d’una pilota morta a l’interior de l’àrea petita. Els granes no han arribat amb perill durant la primera meitat tot i tenir el domini de la pilota. Les aproximacions a la porteria de Leo Franco arribaven en pilotes llargues o jugades d’estratègia. Al minut 32, Machís ha gaudit d’una bona ocasió des de la frontal però la pilota no ha trobat porteria. La primera rematada nastiquera ha estat en l’últim minut de la primera meitat; després de la centrada de Mossa des de banda esquerra, Jean Luc Assoubre ha rematat tou i el porter argentí ha atrapat sense problemes. Amb la victòria per la mínima dels locals s’ha arribat al temps de descans.

A la segona, el Nàstic ha sortit molt endollat des de l’inici. Aníbal ha deixat el seu lloc a Tejera. Els tarragonins no han perdut l’esperança en l’empat i buscaven el gol, però els aragonesos han aconseguit foradar novament la porteria de Reina. Al minut 62, en un desajust defensiu, el local González ha trobat l’esquena de la defensa i ha creuat la seva rematada davant la sortida de Reina, fent pujar al marcador el definitiu 2-0. Dos minuts abans, Vicente Moreno havia realitzat el canvi de Naranjo, que ha donat entrada a Xisco Muñoz. El conjunt entrenat per Anquela es replegava defensivament i impedia les aproximacions del Nàstic. A zona de mitjos s’associaven Aburjania, Tejera, Madina i Emaná, però l’ordre tàctic local dificultava que es pogués superar la zona de tres quarts de camp. L’últim canvi ha estat el d’Aburjania, abandonant el terreny de joc al lloc de Juan Muñiz. Al minut 76 s’ha suspès el matx temporalment. Una forta calamarsada impedia la pràctica del futbol.

Tots els protagonistes han anat a vestuaris i aproximadament deu minuts després, quan ha canviat el clima, l’àrbitre ha decretat el reinici del matx. Ja en la recta final, Juan Muñiz ha estat a punt de retallar distàncies al marcador. El porter Leo Franco ha refusat el llançament de falta de l’asturià. I al 83 ha estat J. Assoubre el que no ha encertat la seva rematada des de l’interior de l’àrea. Mossa ha estat l’assistent des de banda esquerra i l’ivorià el que ha tingut el gol a tocar. El Nàstic s’aproximava en perill però un terreny de joc amb moltes bassots no facilitava el bon tracte de pilota. Xisco Muñoz també ha tingut la seva ocasió al minut 86, però la defensa local ha pogut refusar a temps. I al minut 89, una centrada-xut de Mossa l’ha pogut treure la defensa de la SD Huesca des de sota els pals de la porteria. Finalment, el resultat de 2-0 ja no s’ha vist alterat i el conjunt grana ha trencat la ratxa positiva de 12 partits consecutius puntuant, que es va iniciar el mes de gener.

El Nàstic segueix en zona de play-off malgrat la derrota i rebrà diumenge al Real Oviedo, rival directe en la classificació. El partit es disputarà el proper diumenge 17, a les 12 hores, al Nou Estadi.

Fitxa tècnica

Club Gimnàstic de Tarragona: M. Reina, Suzuki, I. Bouzón U.Z, P. Marí, Mossa, L. Madinda, Aburjania (Juan Muñiz, 65′), J. Assoubre, Emaná, Naranjo (X. Muñoz 60’) i Aníbal. Z (Tejera, 46’).

SD Huesca: Leo Franco, Morillas, Aguilera (Ros 76’), Fran Mérida, Samu Sáiz (Camacho 88’), Christian, Jesús, D. Machís, Nagore, González (Gaspar 87’) y Arruabarrena.

Gols
1-0, Christian (11’); 2-0, González (62’)

Targetes
Naranjo (30′), Morillas (47’), Bouzón (53’), Christian (78’), Madinda i Juan Muñiz (90’).

Àrbitre
Sr. Daniel Jesús Trujillo Suárez. (Col·legi canari).

El Alcoraz. Jornada 33 Liga Adelante (15/16).

Tarragona s’ha convertit en una ciutat referent en formació dual

El president de l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa), Josep Fèlix Ballesteros, i el director de l’Escola Joan XXIII, Joan Llatse, van signar un conveni per promoure la formació dual als cicles formatius de grau mig i superior. Tres alumnes faran una estada a l’empresa, on podran compaginar els estudis amb un treball.

Ballesteros, explica que “és necessari donar a la societat una resposta de professionalització dinàmica i ajustada a les demandes socials i econòmiques del moment i de cada territori; per això, cal disposar d’ofertes formatives ajustades a les competències professionals que demana el sistema productiu”. I ha afegit: “És una iniciativa cabdal per la societat i, sobretot, pels joves que pateixen la xacra de l’atur”. Per la seva part, el director de l’Escola Joan XXIII, Joan Llatse, assegura que “tenim uns centres educatius que es preocupen i unes empreses que responen”.

Finalment, el regidor d’Ensenyament, Francesc Roca, ha destacat la importància de la formació dual. “Es tracta de generar oportunitats perquè els estudiants trobin feina. Està demostrat que un cop acabades les estades a les empreses són més competents. Tarragona és un referent en educació dual”, que es promou majoritàriament a l’IES Comte de Rius, a l’IES Pere Martell i a l’Escola Joan XXIII.

Amb aquesta titulació, Tarragona es va convertir en la primera ciutat en impartir el títol, la qual cosa la situa en la punta de llança de la formació professional del sector de l’aigua. Així mateix, Ematsa ha esdevingut una de les empreses impulsores del primer títol de FP vinculat al sector de l’aigua i del medi ambient. Es compleix, d’aquesta manera, un dels objectius de millorar l’oferta formativa a Tarragona, sent referents en l’impuls de la FP dual.

En total, Ematsa enguany tindrà 9 alumnes de formació dual i 2 en pràctiques convencionals de formació en centres de treball. L’any passat van ser 8 en formació dual, sis en pràctiques convencionals i dos provinents del món universitari.

Més del 50% dels alumnes que es matriculen en formació dual s’incorporen després al mercat laboral.