El projecte per dur aigua procedent del pantà de Rialb a vuit municipis de les comarques de Tarragona –a més de localitats de la Segarra i l'Urgell (Lleida) i l'Anoia (Barcelona)– és un propòsit que abastarà municipis que “es troben totalment o parcialment dins de la conca de l'Ebre, motiu pel qual no és un transvasament sinó un abastament”. Així de contundent es mostra el conseller de Territori de la Generalitat, Josep Rull, que divendres va defensar a a Tarragona la viabilitat d'una pla d'abastament que podria ser una realitat el 2019 i que abastirà a un total de 30 localitats.

El titular de Territori i Sostenibilitat defensa que el projecte no és una operació encoberta per dur aigua a Barcelona com manifesten alguns col·lectius, entre els que s'inclou la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). Rull sosté que l'acord que suposarà l'arribada d'aigua a un total de vuit municipis de les comarques de Tarragona té com a principal objectiu abastir localitats “que pateixen una sequera endèmica i que, en ocasions, han hagut de recórrer als serveis de camions cisterna”, segons les paraules del conseller, que recorda que el projecte preveu l'establiment de canonades d'onze centímetres de diàmetre. “No tenim cap problema a explicar tots els detalls del projecte a les comarques de l'Ebre i a Aragó”, indica Rull. El projecte va néixer el 2008 i ha estat objecte de diverses modificacions fins a la seva aprovació.

“Obren l'aixeta de forma discreta”

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) insisteix que el pacte de Rialb implica un transvasament de la conca de l'Ebre a les conques internes, encara que sigui de poca quantitat. “Han canviat el llenguatge i ara en lloc de parlar de transvasament en diuen transferència, però continua sent el mateix”, va manifestar ahir el portaveu de la PDE, Manolo Tomàs.

El moviment social sosté que el subministrament d'aigua del Segarra-Garrigues a quatre municipis de fora de la conca de l'Ebre és el primer pas per fer un transvasament a Barcelona quan es repeteixi un episodi de sequera, com el 2008. “Obren l'aixeta de forma discreta, ja no toquen el riu sinó que la detracció es fa des d'un canal”, ha lamentat Tomàs. A més, la PDE recorda que l'autorització del 2010 per a aquest projecte era “temporal” i que calia estudiar alternatives.