L’any 2018, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) tancava portes. Era del tot necessari perquè l’edifici, construït fa tres quarts de segle, havia de sotmetre’s a una reforma intensa per posar-lo al dia i donar-li més vida les dècades següents. Ara, tres anys després, gran part de la reforma s’ha executat tot i que no serà fins l’any 2022, un cop s’hagi enllestit el projecte de museografia, quan les portes es tornaran a obrir al públic.

Entremig, durant aquests tres anys, han passat moltes coses dins d’aquest emblemàtic immoble que saluda al mar amb elegància sempre en companyia de la majestuosa estàtua de Cèsar August.

Les intervencions realitzades, de les que en parlarem àmpliament en aquest reportatge, han volgut dotar l’edifici d’una instal·lació de climatització de la qual actualment no disposava. A més, s’ha completat amb un sistema de ventilació controlat que permet renovar l’aire sense pèrdues tèrmiques excessives i en les condicions de qualitat que es requereixen. El projecte també ha possibilitat reformar la instal·lació elèctrica i construir un nou centre de transformació a l’interior de l’edifici. 

A més, s’ha renovat la coberta i s’han substituït totes les finestres exteriors per al correcte aïllament de l’edifici. L’immoble s’ha adaptat a la normativa vigent en matèria contra incendis i accessibilitat. Aquesta és, a grosso modo, la gran reforma realitzada que conté, òbviament, molts altres detalls que no sempre es coneixen i avui ens explicarà Aleix Sanz Capdevila, arquitecte tècnic i director d’execució de les obres de reforma.

Aleix, a què han respòs les obres de reforma del MNAT? Quin era l’estat de l’edifici que ha obligat a fer-hi les actuacions realitzades?

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), és el més antic de Catalunya en la seva especialitat. Va ser construït l’any 1942, i des de la data, únicament s’havien realitzat obres menors de manteniment, sense variar la configuració ni les instal·lacions inicials; per tant, existien una sèrie de carències i deficiències que han estat necessari solucionar, que fonamentalment han estat la falta de climatització i la necessitat d’adaptar a les normatives l’accessibilitat i la protecció contra incendis.

Algunes de les deficiències que tenia, com l’adaptació a la normativa d’accessibilitat i la protecció contra incendi, són derivades de la no exigència del compliment d’aquestes normes quan es va construir l’immoble, el 1942, però altres han anat sorgint pel pas del temps oi?

En la fase de projecte, es va realitzar un estudi de l’estructura per analitzar les possibles patologies que poguessin afectar el seu estat de conservació, obtenint com a conclusions la presència de carbonatació en el formigó. La solució de reparació ha comportat enderrocar tots els falsos sostres i il·luminació, per a poder accedir a la cara inferior dels forjat, i aplicar un tractament inhibidor de la corrosió.

La reparació generalitzada de la cara inferior dels forjats ha tingut una doble finalitat, per una part reforçar les zones deteriorades, i per una altra actuar de forma preventiva sobre la resta, per tal de frenar el procés d’oxidació de les armadures de l’interior del formigó.

El problema de la climatització i de l’aïllament de l’edifici, que era una de les queixes principals dels seus usuaris, com s’ha solucionat?

S’ha aïllat l’edifici i s’ha substituït total la fusteria existent per una fusteria d’acer amb trencament de pont tèrmic, i amb un envidrament amb càmera d’aire, millorant substancialment les condicions tèrmiques de l’envolvent.

Interiorment, s’han retirat els petits aparells de climatització individual i dispersos, col·locant unes consoles distribuïdes de forma homogènia per les diferents sales, alimentades des d’una unitat central col·locada en coberta, que permet calefactar i refrigerar segons les necessitats estacionals.

També s’ha instal·lat un sistema de ventilació, controlant la renovació necessària de l’aire, per tal d’aconseguir, sense pèrdues tèrmiques, unes condicions òptimes de qualitat de l’aire.

Una altra solució que ha calgut buscar ha estat aquella per a la millora de la il·luminació interior. Què s’hi ha fet?

Aprofitant la reforma s’ha adaptat tota la instal·lació elèctrica a la normativa actual, i s’ha construït un nou centre de transformació.

S’ha realitzat una renovació integral de la il·luminació en tot l’edifici, adaptant-lo als nous usos en funció de l’activitat a desenvolupar a cada sala, utilitzant aparells de baix consum, per tal d’aconseguir una millor eficiència energètica de l’edifici.

S’han col·locat elements necessaris per a la implantació de la museografia, com són: carrils electrificats en sostres per a la posterior inserció de focus, bases d’endolls en el paviment per tal de diversificar millor les sales del museu, i aparells de projecció i audiovisuals, aconseguint que les sales siguin més versàtils i adaptables a les diferents exposicions temporals que es realitzin en un futur.

Ara, a més, el MNAT disposarà d’una nova sala d’actes. Com és el nou espai?

La sala d’actes s’ha reformat integralment, eliminant la tarima i canviant la pendent del paviment, adaptant-lo a la normativa d’accessibilitat; també s’han renovat els revestiments de paraments i sostre amb un enllistonat de fusta per tal d’aconseguir una millor acústica, així com la nova instal·lació d’enllumenat i climatització.

Quins eren els principals reptes als quals us afrontàveu vist l’estat de l’edifici i les múltiples reformes a realitzar-hi?

L’edifici del MNAT, és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), a l’interior del qual hi ha la muralla romana, i diversos mosaics romans exposats en paviments i parets, que han tingut que conviure a l’edifici mentre s’ha realitzat les obres de rehabilitació, per tant, un dels principals reptes ha estat protegint-los, per evitar que la pols i les humitats habituals de les obres no els facin malbé, creant sales amb unes subestructures per a controlar la humitat, i l’exposició.

Els treballs en la coberta han estat un altre repte, atès que justament en la planta inferior hi ha dos dels mosaics més important que té el museu. Les obres en aquesta zona s’han planificat en funció de les èpoques de pluja, i s’han programat tots els treballs per agilitzar-los i fer-ho en el menor temps possible.

Els treballs de reforç estructural, l’execució d’una nova escala de recorregut d’evacuació situada a l’absis, l’adaptació a la normativa d’accessibilitat i contra incendis, encabir un ascensor que complís amb accessibilitat, la renovació de la sala d’actes, etc... són d’altres reptes que la Direcció Facultativa compost per un equip pluridisciplinari format Arquitectes, Enginyers, Arquitectes Tècnics i Restauradors: Rubén Heras i Miquel Orellana (Soffito Arquitectura), Agustí pujol, Sergi Triquell, Iñaki Cacho, Gemma Blanch i Esther Martinez. 

Els últims anys s’ha dit que un dels problemes de l’edifici era precisament la manca d’espai per acollir totes les peces i objectes que cal tenir exposats de cara al públic com aquells que han d’estar al magatzem o a la zona de restauració. S’ha aconseguit solucionar aquesta assignatura pendent?

L’actuació realitzada en l’edifici ha estat una reforma, no una ampliació, i per tant no s’ha ampliat la superfície, però malgrat aquest handicap, la nova distribució d’espais, i la versatilitat que s’ha donat amb les noves instal·lacions, així com la supressió de les barreres arquitectòniques, s’ha aconseguit una millora significativa donant més amplitud a les diferents sales d’exposició, que de ben segur que es veurà reflectit en les futures propostes museístiques.

Les obres van començar al setembre del 2019. Quan es donaran oficialment per enllestides i quan podrà obrir portes de nou el MNAT a la Plaça del Rei?

El passat 14 de juliol es va signar l’Acta de Recepció, i actualment s’està treballant amb el projecte de museografia, per tant no es podran obrir les portes al públic fins l’any 2022.

* L'article original ha estat publicat a TAG, la revista del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Engnyers d'Edificació de Tarragona (COAATT)