Això ha provocat un seguit de situacions peculiars, algunes delicades i altres mostren una mala gestió de l’administració pel que fa al personal amb la conformitat del treballador que mentre no es convocava la plaça anava treballant esperant que algun dia la cosa se soluciones de la forma menys traumàtica. Doncs la solució ja ha arribat. Els més antics només han de fer concurs de mèrits per tenir la plaça en propietat i els més nous han de fer concurs de mèrits i una prova sobre el seu lloc de treball.
Aquesta mesura ha afectat a totes les administracions i encara pot durar fins a principis del proper any perquè hi ha un munt de gent implicada. El procés encara que sembla bastant ràpid s’han de supervisar molts documents per anar puntuant els aspirants adequadament perquè d’un dècima et pots trobar dins o fora l’administració. Les places són les que són i tothom busca almenys assegurar-se la plaça.
Aquest batibull es va fer popular quan fa un parell de mesos els mitjans de comunicació van mostrar la gran descoordinació i descontrol que hi va haver en el que vAqa fer la Generalitat per als seus treballadors que va suposar la cerca d’una altra empresa i la destitució de la tècnica que ho va portar a dirigir.
Hi havia entitats públiques que no tenien gairebé ningú fix a la plantilla. Aquest procés ha suposat un trasbals perquè fàcilment un de categories inferiors pot aspirar a un de superior i després de la regulació les truites s’han canviat totalment. El manat s’ha convertit en manaire.
Altres casos són aquells que porten molts anys en l’entitat i estan a l’ombra de la jubilació. Llavors diuen que si un funcionari perd la seva plaça tindrà la seva compensació econòmica. Potser és millor presentar-se, fer un examen pèssim i cobrar la compensació establerta que treballar un parell o mes de mesos per anar a la vida de jubilat.
Llavors el que s’ha donat ha estat el regne de la selva, hi ha gent que s’ha presentat a més d’una plaça per si de cas la seva fallés i anar sobre segur. En especial la gent que només depenen del seu currículum. Algun d’aquests després tindran feina en saber quin triar perquè hi haurà departaments amb molts de canvis interns després d’acabar tot aquest llarg procés que ha reformat l’administració.
Tot aquest procés produirà canvis importants que tot torni a la seva normalitat. Aquest és un procés silenciós però des de fa més de dos anys que fa que moltes persones afectades no puguin dormi més d’una nit per la incertesa que els suposa aquestes proves obertes a tothom perquè no saps a qui poden portar en el teu lloc de treball. Una mena de jocs de les cadires amb els participants incerts que poden venir del poble del costat i deixen a un que porta 20 anys en un tres i no res fora de cobertura.
A veure què passarà quan acabi tot això i els nous ajuntaments apareguts en el mes de juliol comencin a aplicar la seva política de debò amb un nou personal.
Aquestes proves s’haurien d’haver de fet com a molt dos anys després el treballador hagi entrat en l’administració, sinó la cosa és molt dura. Una persona amb 25 anys de servei i que ara hagi de fer unes proves amb el risc que això suposa una injustícia per totes les parts i no és la millor part de tenir una administració al servei idoni dels ciutadans. A veure com acabarà tot plegat. De moment nervis i moltes incerteses. La llei de la selva per alguns.
