El que NO vull és el projecte Hard Rock, ja he expressat els motius al twitter però bàsicament es resumeixen en que és un projecte d'una multinacional que podria desenvolupar-se en qualsevol lloc del món i per tant sense cap mena de vinculació amb el nostre territori; els beneficis econòmics seran per a accionistes de no sabem on; les feines esdevindran poc qualificades i per tant poc remunerades; els recursos hídrics s'obtindran del riu Ebre (podrien construir una dessaladora, oi?), i en aquest cas particular produiran un increment de les addiccions comportamentals, el que es coneix per ludopatia (pagaran un nou impost sobre la salut?).

Puntualitzat el NO, existeix una llista llarga de realitats, que les classifico dins del SÍ que vull, i que sovint em pregunto si les autoritats regionals i llurs instruments de gestió turística en fan la corresponent difusió tal com es mereixen:

- Museu Casteller de Catalunya a la ciutat de Valls.

- Reconstrucció de la Muralla de Montblanc.

- Parc Natural de les Muntanyes de Prades, que inclou l'art rupestre, el parc astronòmic i el castell de Prades, a més a més d'indrets naturals esplèndids.

- Castell Monestir d'Escornalbou amb la Baronia d'Escornalbou com a referència, i la Baronia d'Entença compartida amb territoris fronterers.

- Modernisme del Camp de Tarragona, Reus, Riudoms, els Pallaresos, Tarragona, Montferri... amb els seus Genis i Joies: Gaudí, Jujol, Domènech i Montaner, Cèsar Martinell...

- La petjada de Miró a Montroig del Camp.

- Les Catedrals del Camp o del Vi, amb la recent creació de la Fundació Domenys.

- La creació de la marca turística Baix Gaià que inclou la seva costa i la ruta dels Castells de l'antiga Marca del Gaià.

- La lenta però valuosa recuperació de la Cartoixa d'Escaladei al Priorat.

- La consolidada Ruta del Cister que inclou els monestirs del Cister (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges).

- La capital romana de Tàrraco i llurs influències pel territori.

- El dinamisme de viles que han esdevingut ciutats com Vila-seca, Salou, Cambrils, o en menor dimensió com Alcover, la Selva del Camp, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Torredembarra i Altafulla al Baix Gaià. Sense menysprear el progrés de Falset i el Priorat, Montblanc i la Conca, Santa Coloma de Queralt i la Baixa Segarra...

- Una xarxa de museus locals molt interessants que dinamitzen la vida cultural de les seves respectives viles (l'Espluga de Francolí, Cambrils, Alcover...).

- Nombrosos esdeveniments culturals repartits pel territori: el Danseu Festival a les Piles (Baixa Segarra), Castellvell MusicFest i el Mussart a la Mussara (Baix Camp), l'Aplec de la Sardana a Cornudella del Montsant (Priorat)...

- Serralades naturals com la del Montsant, Llaberia... el riu Francolí i llur afluent el riu Brugent, l'escalada a Siurana i a la Riba, l'embassament del Siurana (ai el riu Siurana!!!), projectes ambientals com la reintroducció de la tortuga mediterrània... Les valls i les planes que formen part del Camp, que volen respirar un aire net i clar, com bufa el Mestral en el seu extrem.

- La gastronomia i tota l'oferta d'hostaleria d'interior, les diferents DO's, l'oli de Siurana, les Garrofes, les Avellanes, els vins i les begudes típiques, els dolços... amb esdeveniments com la Fira del Cartoixà, #Safrània365, la Fira Fruits de la Terra de les Terres de Mestral, l'oferta local de tapes i de productes de temporada.

- Les manifestacions folklòriques riques dels territoris de la Catalunya Nova (Castells, Correfocs, Ball de Bastons, Misteri...) d'on formem part.

I la pregunta que hom es fa és quina oferta turística arriba al gran públic? La Costa Daurada, "costa" que encara conserva la seva naturalitat original en alguns indrets i en d'altres la podria recuperar (el Miracle), i llur oferta turística, una empresa privada de grans dimensions com és Port Aventura, negocis de lleure ubicats a la mateixa costa... i l'interior queda apagat dins de la única marca de "Costa Daurada".

Jo proposo que tot l'interior del Camp de Tarragona (amb el Baix Gaià), el Priorat, la Conca i la Baixa Segarra, més la part del Baix Penedès i les Terres de l'Ebre que vulguin, i amb qui compartim llaços i particularitats comunes, es promocioni com cal, amb una marca ben potent i global com "Terres Daurades", en plural i amb tota la llum que es mereixen i brillen, tot sigui dit. I disculpeu, que per sort no ho he pogut enumerar tot...

Visiteu les "Terres Daurades" no us decebran!!!

Acabo amb el poema "Terres daurades" del poeta barceloní Joan Vinyolí (De vida i somni, 1948) que s'escau també a les nostres "Terres Daurades" en majúscules.

Terres daurades de la fantasia,
meravellosos, inefables cels
crepusculars, per on s'allunya el dia,
ple de misteri, vianant excels!
Així que us penso l'ànima somnia,
se sent enduta per estranys anhels,
i com un núvol ple de llum fa via
cap a vosaltres, mons de poesia,
meravellosos, inefables cels.