La Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus va ser l'escenari aquest divendres de la inauguació de l'exposició 'Segueix el camí de les rajoles daurades', de l'artista reusenca Ester Ferrando, que va reunir una gran assistència de públic. La presentació de l'acte va anar a càrrec del president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, el regidor de Cultura de Reus, Daniel Recasens, i el comissari de l'exposició, Aureli Ruiz.
Aquesta és la primera exposició individual d'Ester Ferrando a la Sala Fortuny, tot i la seva implicació amb l'entitat. Ferrando ha format part de diversos equips directius, ha estat responsable del patrimoni del centre i, a més, ha format part del consell de redacció de la revista del Centre de Lectura i del consell assessor artístic.
La instal·lació, que es podrà veure fins al 25 de maig, parteix d'una obra amb el mateix títol, concretament d'una fotografia manipulada digitalment i impresa sobre alumini.
Descripció de l'obra
Els espectadors que visitin l'exposició no es quedaran indiferents. Cal destacar les proporcions de l'escultura, amb més de 8 metres lineals. L'obra està realitzada en fibra de vidre. El treball ens proposa una escala que ens atrau però, no ens porta a cap lloc, gairebé com una promesa buida. Una part del terra de la sala està cobert amb miralls que permeten incorporar el claraboia de la sala dins la mateixa obra.
L'escriptor i comissari d'exposicions, Marc Navarro, ha estat l'encarregat de completar l'obra amb un text que l'acompanya. Properament, es publicarà un catàleg amb imatges de l'obra i el text citat. Aquesta publicació es podrà adquirir de manera gratuïta al mateix espai.
Sobre la instal·lació
Sobre l'exposició d'Ester Ferrando, Marc Navarro ha dit: "Les instal·lacions i escultures d'Ester Ferrando tenen qualitats fílmiques. D'una banda, aquestes qualitats es manifesten en la voluntat d’emmotllar la nostra percepció visual a un seguit d’estímuls lumínics; sovint, les seves escultures, funcionen com artefactes precinematògràfics: projeccions de llum, ombres, transparències i reflexos. De l'altra, es manifesten en el caràcter immersiu de les seves propostes. És precisament aquesta immersió allò que atorga una estructura narrativa a les seves exposicions. Així, Ferrando orquestra l'espai expositiu com si es tractés d'un exercici de muntatge cinematogràfic. L'exposició es construeixen a partir de l'acte de veure, però també del no-veure: és tan important allò que reconeixem com el que defuig la nostra mirada".
