La cuereta blanca (Motacilla alba) és un ocell força petit, d’uns 18 cm de llargària i 28 cm d’envergadura, que podrem identificar amb força facilitat.
És de color gris a la part de les ales i dors, amb la part ventral més blanca, part de les ales i cua negra, cara blanca amb casc negre i també pitet negre.
Els juvenils presenten colors més grisos, sense tant de negre. També succeeix una cosa similar als adults durant l’hivern, però mantenint el pitet més negre.
La silueta de les cueretes és ben peculiar, amb una cua ben llarga i estilitzada i un bec fi.
Cuereta blanca a un riu de muntanya (E.P.)
La cuereta blanca és resident tot l’any a la nostra zona, tot i que a l’hivern arriben més exemplars procedents d’indrets més freds.
Durant l’època de cria és present a zones humides, rius, horts o parcs, per exemple. A l’hivern ocupa hàbitats més diversos, com camps de conreu, i també és més present dins de les ciutats.
Exemplar fotografiat a un parc urbà (E.P.)
Molts ocells tenen moviments peculiars que ens ajuden a identificar-los tot i que no els veiem de prop. En aquest cas la cuereta blanca veure que camina amb una pota darrera l’altra, com les persones, no pas fent saltirons amb les dues potes com els pardals. Fa uns moviments repetitius amb la seva llarga cua.
A moltes ciutats, durant l’hivern, s’agrupen en grans joques. Una joca és un lloc on els ocells van a dormir, per tant quan comença a marxar el sol podrem observar com alguns centenars de cueretes s’apropen volant als arbres per a passar-hi la nit.
Vista frontal de la cuereta blanca (E.P.)
La seva alimentació es basa en invertebrats, que pot capturar a la superfície de l’aigua com a terra.
Ben sovint la podem observar caminar ràpidament per la gespa mentre intenta capturar petits insectes voladors.
La silueta de les cueretes és ben peculiar, amb aquesta cua tan llarga (E.P.)
