Les obres de restauració del Refugi antiaeri del carrer Sant Jaume de Castellvell del Camp ha estat inaugurat oficialment aquest dissabte 16 de març per la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. L’antic refugi de la Guerra Civil, un cop finalitzada la seva rehabilitació, es podrà visitar el proper dissabte 23 de març durant el matí en el transcurs de la recreació històrica ‘Castellvell en Guerra’. A partir d’aquí, l’Ajuntament organitzarà jornades de portes obertes durant la Setmana Santa i els caps de setmana, fins a la museïtzació definitiva del refugi, que permetrà programar-hi visites de manera regular.
L'alcalde, Josep Sabaté, la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, i el delegat del Govern, Àngel Xifré, a la inauguració del refugi (Cedida)
L’acte d’inauguració, que s’ha celebrat aquest matí a la Casa de Cultura Cal Baranxó, ha comptat amb les intervencions de l’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté; la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó; el delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Àngel Xifré; el regidor de Cultura, Jordi Jové; i Maria Rosa Solé Gaspà, una veïna de Castellvell supervivent de l’època, que ha aportat el seu testimoni i les seves vivències com a persona que va baixar a l’antic refugi. L’acte també ha comptat amb la presència de set de les deu persones supervivents.
Foto de grup de les autoritats amb els supervivents de l'època (Cedida)
Maria Rosa Solé: "Quan he tornat a baixar al refugi he reviscut una sensació trista i positiva a la vegada"
La primera en intervenir ha estat la veïna Maria Rosa Solé Gaspà, de 89 anys, que ha recordat que va baixar al refugi amb 4 anys. La Maria Rosa recorda aquella sensació de “por” quan, després del so de les sirenes, baixaven al refugi enmig de la foscor. La supervivent ha explicat que al refugi “hi havien cistelles amb pa negre amb oli, bacallà, aigua, vi i mantes”. Com si fos ara, la Maria Rosa recorda que deien: “Si sortim vives, tenim molts projectes per fer”. Finalment, ha expressat que quan ha tornat a baixar al refugi ha reviscut “una sensació trista i positiva a la vegada”.
L'alcalde Josep Sabaté ha recordat que el refugi va ser descobert el 2019, coincidint amb l’entrada del primer govern encapçalat per l’actual batlle, i ha destacat que el projecte de rehabilitació demostra “una clara aposta per recuperar la memòria històrica del municipi”. Sabaté ha posat en valor que el refugi "és el testimoni silenciós d'una època" i ha animat a tota la població a que vingui a visitar el refugi.
Per la seva part, el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, ha expressat que “avui és un dia emocionant per al poble” i ha posat en valor l'esforç de l'Ajuntament i de la gent per recuperar la memòria històrica de Castellvell. Xifré també ha dit que accions com aquesta són molt importants de cara a les noves generacions: “Per saber cap a on anem, hem de saber d'on venim.”.
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha tancat el torn de parlaments tot destacant que “avui recuperem un tros de la història recent del país. Des de la Diputació entenem que reconstruir i preservar espais com aquest refugi antiaeri a Castellvell del Camp és crucial per entendre d'on venim, qui som i, sobretot, per educar les futures generacions sobre els errors que no s'han de repetir. La restitució d'aquest espai ens ha de servir de reflexió i de fraternitat entre les persones”. Llauradó ha acabat elogiant la capacitat de resistència d'aquelles persones: "Sou una generació molt forta, que vau patir molt. Un poble molt resilient"
Jordi Puigrodón i Marcel·lina Jordà, de 90 anys, són dos dels supervivents d'aquells fets que també han baixat al refugi recuperat. Aquell any 1938, tant el Jordi com la Marcel·lina no van baixar al refugi del carrer Major -Sant Jaume-, sinó a l'altre refugi de l'actual plaça Catalunya -sota l'actual Ajuntament-.Tot i que era petita, la Marcel·lina recorda "molta por" quan havia de baixar al refugi, mentre que en Jordi descriu que el refugi s'acabava omplient amb 20 o 30 persones.
Imatge d'una llauna de sardines del 1938 que s'omplia d'oli per encendre-la i fer llum al refugi (Cedida)
El projecte de recuperació del refugi antiaeri, pressupostat en prop de 224.000 euros, es va executar en dues fases. La primera fase de consolidació de l’espai, amb un cost de 94.000 euros, va comptar amb un ajut de 27.000 euros de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La segona fase, de rehabilitació i condicionament, valorada en 138.000 euros, va comptar amb un ajut de 117.000 euros del PAM de la Diputació de Tarragona.
Recreació històrica ‘Castellvell en Guerra’
El proper dissabte 23 de març al matí es farà la recreació històrica ‘Castellvell en Guerra’, a càrrec del grup Recreació Històrica i Patrimoni Junts, i que donarà inici a les visites al refugi obertes a tota la població. Els participants, dividits per grups, reviuran com va ser la Guerra Civil a Castellvell amb un recorregut que unirà el nucli antic amb el refugi. L’itinerari històric començarà a l’antic casino (actual Ajuntament), continuarà pel centre cultural L’Espiga (actual Cooperativa Agrària), s’aturarà al Celler (on es guardava el via durant la guerra), seguirà a la zona on es detectava la presència d’avions i finalitzarà al refugi antiaeri. En arribar, es lliurarà una moneda del 1937 als participants, que podran visitar el refugi. En acabar la visita, podran gaudir a l’exterior d’un esmorzar típic d’aquella època (clotxa amb oli, tomaca, sardina de la costa o arengades, acompanyat de vi, aigua i cafè).
A partir d’aquí, l’Ajuntament programarà jornades de portes obertes durant la Setmana Santa i els caps de setmana. Quan estigui finalitzada la museïtzació de l’espai, s’organitzaran visites per a escoles, instituts i públic en general.
El Refugi
El Refugi Antiaeri del carrer Sant Jaume té 86 metres de llargada, té forma de “L” i es caracteritza per les seves dimensions petites -70 cm d’amplada per 1,70 cm d’alçada-. Aquest refugi té unes “S” a les dues portes d’accés perquè, un cop es baixés les escales, servissin per amortiguar les ones expansives dels bombardeigs. El recorregut de la “L” subterrània va, des del davant de l’actual consultori fins a la sortida de les escoles velles –per on s’entra avui dia. Actualment s’hi accedeix per la sortida que hi havia al carrer Pompeu Fabra, a l’alçada del Centre de Dia, al carrer de les Escoles Velles. Quan es va posar el refugi al descobert, l’any 2019, es va haver de buscar la galeria a uns metres de la sortida original, ja que aquesta es trobava ubicada al mig del carrer.
A Castellvell del Camp es va començar a construir dos refugis, el març de 1938, època en què ja es produïen bombardejos a Reus. Cada família tenia assignat un refugi o altre, depenent d’on vivien. Un dels refugis es trobava situat a l’actual plaça de Catalunya –sota l’edifici de l’Ajuntament- i l’altre al carrer Sant Jaume –tram del carrer Major (abans carrer del Davant). D’aquesta manera, les famílies de Castellvell tenien quatre possibilitats d’entrar i sortir, amb dues portes des del nucli i les altres dues des dels afores (a l’Era). L’abril de 1939, el dictador Franco va ordenar tapiar tots els refugis i la porta del refugi antiaeri de Castellvell ha estat tapiada fins els nostres dies.
Imatge de l'interior del refugi del carrer Sant Jaume (Cedida)
La localització
L’any 2019, a propòsit d’unes obres al nucli antic, el grup municipal d’ERC va presentar una moció demanant que es fessin tots els esforços possibles per descobrir l’entrada al refugi. Coincidint amb l’entrada al govern de l’alcalde republicà Josep Sabaté, es va poder descobrir l’entrada gràcies a en Jaume Nebot, que de nen, havia baixat al refugi. L’home, amb un pèndol, va indicar el lloc de l’entrada. Efectivament, a pocs metres de l’indret, es va localitzar una entrada que conduïa a una galeria amb unes escales. Era el primer pas del que seria el futur projecte de restauració del Refugi Antiaeri del carrer Sant Jaume.
