Claudi Esteva Fabregat, format com a antropòleg a la Escuela Nacional de Antropología e Historia de Mèxic mentre estava a l’exili, va fundar a Madrid, on va tornar als anys 50, la Escuela de Estudios Antropológicos, la primera institució d’antropologia cultural d’Espanya, i l’any 1972 va crear el Departament d’Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona. Va introduir l’antropologia cultural a la universitat espanyola i catalana i va ser mestre de mestres.
És per això que avui ha estat investit doctor honoris causa a títol pòstum per la Universitat Rovira i Virgili (URV), en un acte celebrat al Paranimf. A la URV hi té molts deixebles, avui professors del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social. La Universitat havia aprovat la seva investidura a l’abril passat, i malhauradament el dia 4 de setembre Claudi Esteve va traspassar als 98 anys d’edat. Havia nascut a Marsella i es va criar i va viure a Barcelona fins l’exili per la Guerra Civil, i va morir a Barcelona.
Precisament, dos dels seus alumnes de diferents generacions, els professors de la URV Joan Prat i Àngel Martínez, han estat els encarregats de presentar la seva laudatio a dues mans, en què han presentat la seva trajectòria científica i acadèmica. Per Joan Prat, la nova disciplina representava “una glopada d’aire fresc que obria les portes a la diversitat”, en el temps gris del franquisme. “Comprendre i assumir que els marges de pedra seca construïts pels pagesos del poble.. eren cultura i no només ho era la Simfonia del Nou Món de Mahler... va ser un descubriment de primer ordre”, ha afegit.
Com ha recordat Àngel Martínez, més de 300 articles i 23 llibres mostren les seves capacitats com a teòric de l’Antropologia i com a etnògraf en diferents països com Mèxic, Perú, Equador, Guinea Equatorial, Estats units i diferents indrets de l’Estat, com l’Alta Aragó i Zamora. Va fer aportacions molt destacades a l’antropologia psicològica, a l’antropologia industrial i als estudis sobre etnicitat i sobre el mestissatge a Iberoamèrica. Què defineix un mestre? “D’entrada, el rigor i la potència intel·lectual, la imaginació creadora, l’estímul per provocar en els altres lectures, pensaments i reflexions, però també la passió en la transmissió de coneixements i aquesta estranya condició que podem anomenar carisma” , diu Joan Prat.
Investidura simbòlica
Berta Alcañiz, marmessora de Claudi Esteva, la seva dona, doctora en Antropologia Cultural i professora-investigadora en el Colegio mexicà de Jalisco, ha estat investida, en el seu lloc, pel rector de la URV Josep Anton Ferré. Ha expressat l’agraïment i l’alegria que va sentir l’antropòleg en saber que la URV volia investir-lo com a doctor honoris causa. En el seu discurs, de manera emocionada, ha fet un recorregut per vida de Claudi Esteva, un adolescent de 14 anys intel·lectual, romàntic i gran lector, afiliat després a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) : “Són experiències de vida d’una biografia que no ha estat estrictament acadèmica ni solament científica i que permeten definir el procés, la història personal i les condicions que el van portar a exercir plenament l’Antropologia” ha manifestat la seva companya. Mireia Esteva, la seva filla, ha recordat la vida difícil que va tenir el seu pare, nascut en una família pobra; la seva determinació i perseverància per aconseguir els objectius i la seva capacitat d’aprenentatge fins a l’últim moment.
En la seva intervenció final, el rector ha fet un símil entre els valors de Claudi Esteva i els de la Universitat, i ha destacat la reivindicació de la universalitat del coneixement com a vehicle de comunicació entre els pobles. “Fer-lo doctor honoris causa ens honora a nosaltres”, ha dit.
