El port esportiu de Tarragona queda en mans del Nàutic

El Reial Club Nàutic de Tarragona adquireix la majoria del paquet accionarial i frena la venda a un fons d'inversió anglès

El port esportiu de Tarragona no passarà finalment a mans del fons d'inversió anglès que en volia adquirir la majoria de les accions. Serà el Reial Club Nàutic de Tarragona, que actualment ja tenia el 30,67% de les accions i que no estava disposat a vendre, el que es quedarà la majoria del paquet accionarial i passarà a controlar la gestió del port esportiu, un equipament que en els darrers anys ha viscut un declivi, amb bona part dels locals d'oci i restauració tancats.

Va ser ahir al vespre, en una junta extraordinària, que el Reial Club Nàutic va ratificar la decisió d'exercir el seu dret preferent de compra de les accions, fet que va deixar a l'estacada les aspiracions del fons d'inversió anglès –MSS Real State– que estava interessat a adquirir el port i per al qual havia presentat un projecte per dinamitzar-lo, no només des del punt de vista de l'activitat nàutica, sinó amb l'obertura de locals comercials, d'oci i restauració i, fins i tot, un hotel.

El port esportiu és gestionat per la societat Nàutic Tarragona SA, fins ara integrada per l'Autoritat Portuària (35%), el Reial Club Nàutic (30,67%), Jesús Martín (25%), Hormipresa (6,66%) i altres petits accionistes (2,74%). El Reial Club Nàutic va aprovar anit –quan estava a punt d'expirar el termini legal per a la compravenda– adquirir les accions de Jesús Martín, amb la qual cosa es queda el 55,67% del paquet, segons va confirmar el president de l'entitat, Manuel Cremades: “La decisió s'ha pres amb el consens de pràcticament tots els socis”, va dir. Pagarà el mateix preu que s'havia acordat amb el grup inversor extern, 21,66 euros l'acció, amb un cost total de 108.300 euros.

Futur

Quin serà ara el futur del port esportiu? Per Manuel Cremades, l'objectiu prioritari és “potenciar l'activitat nàutica: regates, la navegació...”, tot i que també preveuen dinamitzar la cinquantena de locals comercials.

En aquest sentit es va pronunciar també Josep Andreu, president de l'Autoritat Portuària, ens que es queda amb les mateixes accions, en una posició ara ja minoritària. Per Andreu, no s'hauria de tancar la porta del tot al projecte que havia presentat el grup anglès: “Tenia una bona proposta per dinamitzar la zona i entenem que el Reial Club Nàutic podria buscar en ells una aliança”, va explicar. Andreu va reconèixer que el principal objectiu del club és donar continuïtat a l'activitat nàutica i millorar els serveis (per exemple, oferint servei de gasolinera les 24 hores del dia), però no disposa de cap projecte sòlid per rellançar l'espai com un focus d'oci, comerç i restauració. Per això, el president de l'Autoritat Portuària aposta perquè el nou soci majoritari “estableixi aliances”: “Tot és parlar-ne; si el grup anglès té un projecte bo i de futur per als locals del port, per què no establir-hi una aliança?”, es preguntava. Atès que el club pot reactivar la vessant nàutica i dels amarratges, “però no té tanta experiència pel que fa a la gestió directa de la part immobiliària”, Andreu considera que, si arribessin a un acord amb els inversors externs, es podria posar fi a la trista imatge de la zona: “Sumant les propostes de tots dos pot sortir un projecte molt interessant”, segons Andreu, que hi va afegir: “Crec que [el Reial Club Nàutic] estarà obert a escoltar perquè és el primer interessat que l'equipament funcioni i tingui viabilitat”, ja que, a més de propietari de les accions, també té les seves instal·lacions al mateix port.

A més, segons una recent modificació de la llei de ports, si una concessionària du a terme millores en un port esportiu per valor igual o superior al 20% de la inversió inicial, la concessió es prorroga automàticament quinze anys. En el cas del de Tarragona, caldria una inversió de 2,6 milions. La societat Nàutic Tarragona té ara la concessió durant nou anys, però si aconseguís els suports necessaris per invertir els 2,6 milions, podria prorrogar la concessió fins al 2039, va recordar Andreu.

Restaurants, comerços i també un hotel

Comerços, restaurants i, fins i tot, un hotel. Aquest era el projecte del grup anglès que volia adquirir el port esportiu, amb la idea de rellançar un espai privilegiat de la ciutat que es troba en letargia des de fa anys. Tot i que per llei està prohibit aixecar un hotel en un port esportiu, “hi ha possibilitat de fer-ho, però té una complexitat administrativa”, ja que la seva aprovació ha de passar pel Consell de Ministres, segons recordava ahir Josep Andreu, president de l'Autoritat Portuària. La prohibició es pot aixecar “sempre que es compleixin una sèrie de requisits”, com és el cas del conegut com hotel Vela de Barcelona. Per Andreu, el projecte del grup anglès “era bo i integrador amb la ciutat”, per això està convençut que seria una bona opció que el nou soci majoritari, el Reial Club Nàutic, hi establís aliances.

El port esportiu de Tarragona, amb bona part dels locals d'oci i restauració tancats. JUDIT FERNÀNDEZ/ EL PUNT AVUI.

El Reial Club Nàutic de Tarragona adquireix la majoria del paquet accionarial i frena la venda a un fons d'inversió anglès

El port esportiu de Tarragona no passarà finalment a mans del fons d'inversió anglès que en volia adquirir la majoria de les accions. Serà el Reial Club Nàutic de Tarragona, que actualment ja tenia el 30,67% de les accions i que no estava disposat a vendre, el que es quedarà la majoria del paquet accionarial i passarà a controlar la gestió del port esportiu, un equipament que en els darrers anys ha viscut un declivi, amb bona part dels locals d'oci i restauració tancats.

Va ser ahir al vespre, en una junta extraordinària, que el Reial Club Nàutic va ratificar la decisió d'exercir el seu dret preferent de compra de les accions, fet que va deixar a l'estacada les aspiracions del fons d'inversió anglès –MSS Real State– que estava interessat a adquirir el port i per al qual havia presentat un projecte per dinamitzar-lo, no només des del punt de vista de l'activitat nàutica, sinó amb l'obertura de locals comercials, d'oci i restauració i, fins i tot, un hotel.

El port esportiu és gestionat per la societat Nàutic Tarragona SA, fins ara integrada per l'Autoritat Portuària (35%), el Reial Club Nàutic (30,67%), Jesús Martín (25%), Hormipresa (6,66%) i altres petits accionistes (2,74%). El Reial Club Nàutic va aprovar anit –quan estava a punt d'expirar el termini legal per a la compravenda– adquirir les accions de Jesús Martín, amb la qual cosa es queda el 55,67% del paquet, segons va confirmar el president de l'entitat, Manuel Cremades: “La decisió s'ha pres amb el consens de pràcticament tots els socis”, va dir. Pagarà el mateix preu que s'havia acordat amb el grup inversor extern, 21,66 euros l'acció, amb un cost total de 108.300 euros.

Futur

Quin serà ara el futur del port esportiu? Per Manuel Cremades, l'objectiu prioritari és “potenciar l'activitat nàutica: regates, la navegació...”, tot i que també preveuen dinamitzar la cinquantena de locals comercials.

En aquest sentit es va pronunciar també Josep Andreu, president de l'Autoritat Portuària, ens que es queda amb les mateixes accions, en una posició ara ja minoritària. Per Andreu, no s'hauria de tancar la porta del tot al projecte que havia presentat el grup anglès: “Tenia una bona proposta per dinamitzar la zona i entenem que el Reial Club Nàutic podria buscar en ells una aliança”, va explicar. Andreu va reconèixer que el principal objectiu del club és donar continuïtat a l'activitat nàutica i millorar els serveis (per exemple, oferint servei de gasolinera les 24 hores del dia), però no disposa de cap projecte sòlid per rellançar l'espai com un focus d'oci, comerç i restauració. Per això, el president de l'Autoritat Portuària aposta perquè el nou soci majoritari “estableixi aliances”: “Tot és parlar-ne; si el grup anglès té un projecte bo i de futur per als locals del port, per què no establir-hi una aliança?”, es preguntava. Atès que el club pot reactivar la vessant nàutica i dels amarratges, “però no té tanta experiència pel que fa a la gestió directa de la part immobiliària”, Andreu considera que, si arribessin a un acord amb els inversors externs, es podria posar fi a la trista imatge de la zona: “Sumant les propostes de tots dos pot sortir un projecte molt interessant”, segons Andreu, que hi va afegir: “Crec que [el Reial Club Nàutic] estarà obert a escoltar perquè és el primer interessat que l'equipament funcioni i tingui viabilitat”, ja que, a més de propietari de les accions, també té les seves instal·lacions al mateix port.

A més, segons una recent modificació de la llei de ports, si una concessionària du a terme millores en un port esportiu per valor igual o superior al 20% de la inversió inicial, la concessió es prorroga automàticament quinze anys. En el cas del de Tarragona, caldria una inversió de 2,6 milions. La societat Nàutic Tarragona té ara la concessió durant nou anys, però si aconseguís els suports necessaris per invertir els 2,6 milions, podria prorrogar la concessió fins al 2039, va recordar Andreu.

Restaurants, comerços i també un hotel

Comerços, restaurants i, fins i tot, un hotel. Aquest era el projecte del grup anglès que volia adquirir el port esportiu, amb la idea de rellançar un espai privilegiat de la ciutat que es troba en letargia des de fa anys. Tot i que per llei està prohibit aixecar un hotel en un port esportiu, “hi ha possibilitat de fer-ho, però té una complexitat administrativa”, ja que la seva aprovació ha de passar pel Consell de Ministres, segons recordava ahir Josep Andreu, president de l'Autoritat Portuària. La prohibició es pot aixecar “sempre que es compleixin una sèrie de requisits”, com és el cas del conegut com hotel Vela de Barcelona. Per Andreu, el projecte del grup anglès “era bo i integrador amb la ciutat”, per això està convençut que seria una bona opció que el nou soci majoritari, el Reial Club Nàutic, hi establís aliances.