El projecte europeu CLARUS, finalitzat enguany i coordinat pels investigadors Josep Domingo-Ferrer, David Sánchez i Jesús Manjón, del grup de recerca CRISES de la URV, ha desenvolupat mètodes que permet carregar dades de manera que quedin protegides i alhora poden ser processades amb la potència de càlcul del núvol. Per exemple, un hospital podria guardar històries clíniques dels seus pacients, protegides perquè el núvol no les pugui llegir i alhora disponibles per fer-hi cerques sense que calgui descarregar-les als ordinadors locals de l’hospital.

En el projecte s’han desenvolupat mètodes basats en la fragmentació, l’anonimització i el xifratge cercable. La fragmentació consisteix en la partició del fitxer en diferents blocs que es guarden a diferents núvols de manera que cada fragment per si sol no és confidencial. L’anonimització consisteix a distorsionar les dades que es guarden al núvol, de manera que no identifiquen cap persona errònia, però que permet fer càlculs estadístics amb bona precisió. I per últim, el xifratge cercable, una manera de xifrar les dades que permet cercar paraules clau directament sobre el text xifrat guardat al núvol, amb la qual cosa es pot fer servir la potència de càlcul del núvol per fer les cerques sense que el núvol sàpiga que s’està buscant.

CLARUS ha demostrat la seva efectivitat gràcies a la seva aplicació en dos estudis de cas. El primer, realitzat a l’Hospital Clínic de Barcelona, on s’ha aplicat el sistema de xifratge cercable per poder buscar en històries clíniques antigues que es guarden xifrades al núvol, i l’anonimització per poder fer estadístiques d’històries mèdiques antigues. El segon estudi de casa l’ha dut a terme l’empresa francesa AKKA, per emmagatzemar dades geolocalitzades al núvol, protegint-les per fragmentació.

El projecte està obert a altres usuaris potencials que el vulguin fer servir. Ha estat finançat per la Unió Europea en el programa Horitzó 2020, i s’ha fet sota la coordinació de la URV.