Els veïns i les veïnes de la Part Baixa de Tarragona continuen treballant per millorar els espais del seu barri, aquest cop ho han fet a través d’una enquesta de participació ciutadana que s’emmarca en la segona fase del Pla Integral de la Part Baixa (PIPB). En aquest procés han participat 395 persones, que demanen principalment que es doti de més espais verds, es millorin els espais públics i les voreres i s’eliminin les barreres arquitectòniques tot implantant plataformes úniques i pacificant els carrers Apodaca i Orosi.

Aquest Pla Integral, que ja va completar la primera fase de diagnosi tècnica entre el juny i desembre de 2022, “vol canviar profundament la Part Baixa en favor del benestar de les persones que hi viuen i convertir-la en un revulsiu econòmic i social”, segons afirma l’alcalde de Tarragona Pau Ricomà.

La posada en marxa d’aquest pla “suposarà un canvi necessari per Tarragona i beneficiarà molt al Barri del Port”, comenta el conseller de Territori Xavier Puig. “A partir d’aquí, teixirem les línies estratègiques que passen per dotar de centres comunitaris, millorar l’accessibilitat i crear més espais verds, sent l’eix Unió, Apodaca i Reial un dels claus”, explica Puig.

Mancances detectades i millores proposades

Durant la primera fase del PIPB es van delimitar set àmbits de diagnosi tècnica per tal de treballar per la regeneració urbana del barri i la seva revitalització. L’enquesta de participació ciutadana recull aportacions en els sectors de la demografia, l’urbanisme, l’espai públic, la mobilitat, el comerç i activitat econòmica, la cultura i la participació.

Demogràficament, el Barri del Port té una població de 7.645 habitants, experimentant un cert creixement en els darrers anys. D’aquestes persones, un 13,2% es troba en edat d’emancipació (més alta que la mitja de Tarragona, amb un 11,8%), la qual cosa suposa un factor molt a tenir en compte a l’hora de planificar les necessitats d’habitatges futures.

En l’àmbit urbanístic, ara mateix disposa de pocs espais verds i arbrats, també es troben vint-i-dos solars buits repartits pel Barri i molts edificis en venda a preus reduïts. Els edificis tenen un baix component energètic essent així el barri que més ajudes rep en matèria de pobresa energètica. A més, aquestes construccions es troben molt a prop del Riu Francolí, per tant, el risc de patir inundacions és elevat. Gaudeix d’espais públics de referència, però es detecten mancances d’equipaments quotidians, com ara centres cívics, recursos per la gent gran i escoles bressol.

Pel que fa a la mobilitat, malgrat gaudir d’una bona cobertura de transport públic, la seva condició topogràfica i infraestructura ferroviària suposa una connexió poc àgil amb l’entorn, ja que els carrers tenen pendents molt pronunciades, concretament entre el 6 i 10%.

L’activitat comercial del Barri del Port es basa principalment en la quotidianitat, és a dir, que abunden els locals d’alimentació tot i que hi ha més de 200 locals buits.

És un barri ric culturalment, perquè hi ha molts elements patrimonials destacables, com són les Termes romanes i el Teatre Romà. Però molts d’ells es troben vuits i, segons les respostes de la ciutadania, podrien servir per acollir activitats culturals, comunitàries i productives. Per aquest motiu, és necessari dotar al Barri del Port de més espais i equipaments sociocomunitaris, sociosanitaris, culturals i educatius, com ara centres cívics, casals per la gent gran, escoles bressol i ampliar els CAP. El veïnat també reivindica la descentralització dels recursos d’assistència social existents al barri avui en dia.

En matèria d’urbanisme, espai públic i mobilitat, l’enquesta recull que cal incorporar millores en l’accessibilitat i la qualitat de l’espai públic, eliminant les barreres arquitectòniques en carrers com Apodaca i Reial i pacificant els carrers Del Mar o Orosi. Per fer-ho, els ciutadans demanen instal·lar plataformes úniques i millorar les connexions amb el mar obrint la façana marítima i la resta de la ciutat.

Pel que fa al comerç, es proposa dinamitzar el teixit comercial amb espais d’oci, artístics o equipaments de referència. És necessària una estratègia de reactivació de baixos comercials que contribueixi a dinamitzar el teixit comercial, ja que el 90% de les persones enquestades surten fora del barri per fer compres d’oci, roba, llar i complements. La ciutadania demana que aquest dinamisme vingui amb estratègies per fer front a la gentrificació i la proliferació de pisos turístics.

Del treball fet durant la diagnosi i el procés de participació s’identifiquen dos grans eixos de potencial transformació i quatre grans àmbits d’oportunitat, que seran el principal focus d’atenció durant la tercera fase del treball, d’anàlisi i viabilitat de les propostes. D’una banda, el carrer Apodaca i el carrer Reial i els àmbits d’oportunitat són la plaça dels Infants, la Fàbrica Chartreuse i les zones verdes del carrer Zamenhoff juntament amb els Jardins Vapor; el Teatre Romà, les termes i les naus del seu entorn; la façana marítima de plaça dels Carros fins a plaça de la Pedrera i l’estació; la plaça General Prim i l’entorn del Palau Firal.

Properes fases del PIPB

Després de finalitzar aquesta segona fase, el Pla Integral s’endinsarà a la tercera fase de l’anàlisi i viabilitat de les propostes, que començarà a l’abril i finalitzarà a l’octubre. Un cop clos aquest procés, s’arribarà a l’aprovació del PIPB al novembre d’aquest any.