L'establiment ja va ser pioner, fa set anys, en l'elaboració de pa d'aquesta ceba

Jordi Gasque era encofrador fins que la crisi del sector de la construcció el va obligar a fer un gir a la seva vida professional. Es va fer càrrec del forn de pa de Nulles (Alt Camp) i ara és un pioner elaborant productes que tenen el calçot com a protagonista. Des de fa set anys, coincidint amb la temporada de calçotades, prepara pa de calçot, i enguany ha ideat els croissants d'aquesta ceba. Tots dos els complementa amb clorofil·la, que hi dóna l'intens color verd que recorda el calçot. El més difícil? Contrarestar la gran quantitat d'aigua que porta la ceba i combinar-ho amb les masses. L'oferta del forn, però, és molt més àmplia, amb una trentena de varietats de pa, brioixeria i coques.

"La inspiració ve de col·laborar amb molts restaurants que demanen aquestes coses", relata Gasque a l'ACN, "que cada vegada exigeixen un producte millor". Coneixent que aquest forner de Nulles ja feia anys que elaborava pa i coques de calçot, enguany li van demanar un producte nou, i se li va acudir el croissant de calçot "perquè no l'havia fet ningú encara".

Pel que fa a l'elaboració, detalla que es fa amb dues masses. Les dues porten calçot cuit, i en una de les dues hi barreja també clorofil·la per tal que quedi verda. Després de treballar-les en una laminadora, les cargola i aconsegueix "el croissant de dos colors". El gust de calçot és suau, ja que hi ha greixos i també mantega, però el forner reconeix que és un producte que "ha sorprès molt", i "la veritat és que se'n vénen molts i agrada molt", afegeix.

Fer el pa de calçot és més senzill, ja que el procés és gairebé el mateix que en el pa tradicional. L'única diferència, desvetlla, és que "hidratem una mica menys la massa i hi afegim el calçot cuit", a més de la clorofil·la, com en el cas dels croissants. Un producte que té "un gust fort de calçot" i que "es pot combinar amb un munt de plats", explica. "La gent el pren per les calçotades, els restaurants el serveixen... és un producte que agrada molt", conclou.

Les principals dificultats que assenyala Gasque a l'hora d'enfrontar-se al calçot com a ingredient per fer pa o croissants és que porta molta aigua, fet que "afecta molt les masses", o la gran quantitat de fibra que té. "És a base de fer proves i de molta paciència", diu, però per ara ha aconseguit la fórmula ideal.

Cada any miren d'incorporar un nou producte a la seva gran oferta, i ja han començat a treballar diverses idees per sorprendre els clients de cara a la temporada que ve.

Segons un informe del Departament de Salut, l'Alt Camp va ser la comarca amb més mortalitat del 2013

El ple del Consell Comarcal de l'Alt Camp ha aprovat per unanimitat una moció d'ERC perquè s'investiguin les causes que situen la comarca amb l'índex de mortalitat més alt de Catalunya i amb l'esperança de vida més baixa del país. El mes de desembre, el Departament de Salut va publicar l'informe Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya que atorga a l'Alt Camp les pitjors xifres de Catalunya en aquests paràmetres.

Segons aquest informe, l'Alt Camp va ser la comarca amb més mortalitat el 2013, amb un 13,7% per sobre de la mitjana catalana. Però també és la comarca amb menys esperança de vida en néixer, amb 81,6 anys, empatant amb la Ribera d'Ebre. La mitjana catalana és de 83,2 anys. Altres indicadors significatius són la taxa de tuberculosi, en què el 2014 va ser la segona comarca catalana, o la d'hospitalització, en què el 2014 va ser la tercera darrere dels dos Pallars.

La tesi principal de l'estudi és que la pobresa augmenta la mortalitat, però en el cas de l'Alt Camp els indicadors econòmics són propers a la mitjana del país. Per aquest motiu, segons ERC, “caldrà buscar altres explicacions relacionades amb factors com ara brots epidèmics, contaminació o incidències en l'atenció sanitària”.

ERC vol que s'investiguin les causes d'aquesta situació de manera que, si es detecten, es puguin aplicar polítiques per pal·liar-les. La moció demana també que el Pius Hospital informi dels motius pels quals la seva mortalitat per insuficiència cardíaca ha estat un 74% per sobre de la mitjana el darrer any. Amb tot, els republicans consideren que “no hi ha motiu d'alarma”.

La mostra exposa una seixantena de treballs ocupant tot l’edifici del Museu de Valls

El proper diumenge 14 de febrer, a les 12h, al Museu de Valls, es farà una visita guiada a l’exposició ‘Capella de Sant Roc. 30 anys d’art contemporani’, per part de Sefa Figuerola, artista i historiadora de l’art. Amb aquesta activitat es clourà la mostra organitzada pel Museu de Valls per celebrar les tres dècades de continuïtat en la programació d’aquest espai d’art emergent de la la ciutat.

L’exposició, oberta des del passat 19 de desembre, recull l’activitat d’aquests trenta anys, a través d’una selecció de les obres que els artistes han donat al fons del Museu, en motiu d’haver fet l’exposició a la Capella. La mostra exposa una seixantena de treballs ocupant tot l’edifici del Museu de Valls, des del vestíbul d’entrada fins al tercer pis. També recull els catàlegs que s’han publicat en aquest llarg període de trenta anys. La clausura de l’exposició coincideix amb el tancament de la mostra ‘Llar dolça llar’ a la Capella de Sant Roc, de l’artista CiprianHomorodean.

La Capella, dues etapes diferenciades

La Capella va ser un projecte iniciat l’any 1985 per Anton Gurí, aleshores director de l’Escola d’Art de Valls. Des d’aleshores ha tingut dues etapes clarament diferenciades. La primera, que cobreix els primers quinze anys, va ser dirigida per Anton Gurí, el qual va marcar la dedicació i l’esperit de la programació d’aquest espai tant emblemàtic en relació amb la promoció dels artistes joves que es movien en el camp de l’art emergent.

La segona etapa serà el Museu de Valls qui responsabilitzarà de la programació, amb el suport de l’IEV i la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Valls. Des de l’any 2001 fins al 2006 es farà directament des del personal del museu i a partir d’aquell any a través de diversos comissariats. En primer lloc per la crítica d’art Cèlia del Diego, l’any 2006-2008, i posteriorment per Albert Martínez López-Amor, l’any 2008-2010, Jordi Antas, del 2013-2015, i, des d’aquest any, per Marina Vives.

En aquests trenta anys s’hi ha fet més de cent-cinquanta exposicions en les quals hi ha participat gairebé el mateix nombre d’artistes.

Fem Vallmoll critica que l'alcalde Josep Lluís Cusidó (PSC) no respon a les seves peticions ni informa dels projectes

Fem Vallmoll, l’únic grup de l’oposició a l’Ajuntament de Vallmoll, ha recorregut davant el Síndic de Greuges de Catalunya la que consideren una actitud “hermètica” de l’equip de govern que encapçala l’alcalde Josep Lluís Cusidó (PSC).

Actualment, el socialista Josep Lluís Cusidó governa amb la majoria absoluta de sis regidors, mentre que Fem Vallmoll, té tres regidors. El grup de l’oposició acusa l’alcalde i el seu govern de negar-los còpies de documentació sobre expedients municipals i de respondre’ls tard i malament a les instàncies presentades. El portaveu de Fem Vallmoll, Sebastiane Dethise, considera que és una actitud poc democràtica i transparent “d’un govern acostumat a no tenir oposició”.

Dethise afirma que van sol·licitar una explicació sobre la situació al ple municipal mitjançant un escrit adreçat al secretari, però la resposta no va ser del secretari, sinó de l’alcalde, “al qual no ena havíem adreçat”. Per a Fem Vallmoll, la manca d’explicacions sobre la modificació de crèdit dels pressupostos ni del projecte de reforma de la plaça Nova, “que ens vam assabentar quan vam veure les màquiens” han estat els exemples més clars de manca de transparència.

Per aquest motiu, Fem Vallmoll ha traslladat la seva queixa al Síndic de Greuges de Catalunya perquè determini de manera objectiva si les seves queixes són legítimes”.

Es faran assaigs en directe, divendres 12 i dimecres 18 de febrer, davant d’espectadors del món de les arts escèniques

Del 9 al 18 de febrer, la companyia de l’artista vallenca Pepa Plana es troba realitzant una residència artística i tècnica al Teatre Principal de la ciutat. L’objectiu és preparar una nova producció teatral que porta per títol ‘Paradís Pintat’. La companyia Pepa Plana té prevista l’estrena l’estiu de 2016 en el marc del Festival Grec de Barcelona.

L’Ajuntament de Valls ha formulat un conveni de cooperació amb la companyia Pepa Plana per establir una residència d’assaig i tècnica, en l’àmbit de les arts escèniques, que permet oferir l’espai del Teatre Principal i els recursos tècnics necessaris per a l’assaig i producció del seu nou projecte escènic titulat ‘Paradís Pintat’, que s’estrenarà durant el 2016 al Festival Grec de Barcelona, d’ampli prestigi nacional i internacional.

A més dels treballs artístics, l’acord inclou la possibilitat d’instal·lació de l’escenografia del muntatge, l’ús del material tècnic del Teatre Principal i la realització de sessions tancades per a públic i programadors. En aquest sentit, divendres 12 i dimecres 17 de febrer, la companyia comptarà amb espectadors procedents del món de les arts escèniques que assistiran als assaigs en directe.

Suport ampli als creadors de les arts escèniques

Els Teatres de Valls sumen a les tres línies medul·lars d’actuació existents en matèria de programació estable, servei educatiu i cultura participativa aquest nou quart vector de les residències artístiques i tècniques. Així i de forma complementària al segell ‘Territori vallenc’ implementat en els darrers anys, l’Ajuntament de Valls dóna un suport més ampli als creadors de les arts escèniques. Tota l’estructura i els serveis dels Teatres de Valls es posen al servei dels creadors que fan una estada de treball a la ciutat per donar forma als seus espectacles.

Amb la nova línia de residències d’assaig i tècniques, Valls millora el suport públic a la iniciativa provinent del món de les arts escèniques i al mateix temps una eina per teixir complicitats per a la projecció i difusió del talent amb el segell local. Tot plegat, les accions culturals estan implementades en el marc d’un sistema sostenible, que optimitza i genera el màxim de recursos propis, i respecta un equilibri adequat tant amb les associacions com amb el sector privat. Aquest suport a la creació potencia el treball en xarxa de la Xarxa de Cultura de Valls.

El projecte de Pepa Plana

El nou espectacle de la pallassa vallenca es podrà veure en alguna de les noves temporades estables dels Teatres de Valls. El fil conductor són les migracions. A més del protagonisme de Plana, compta amb la direcció i la dramatúrgia de l’italià amb residència a Suïssa, Ferruccio Cainero que compartirà l’autoria amb Pepa Plana. Cainero ha escrit 40 obres de teatre, dirigit 32 produccions i participat com a actor en 18 produccions. L’estudi de creació audiovisual Nuevosojos, de Barcelona, hi afegirà els elements de vídeo i mapping, que s’incorporen per primer cop en la trajectòria de Plana.

‘Marits i mullers’, ‘Flores de otro mundo’ i ‘Pago Justo’ seran les projeccions que es realitzaran a la sala d’actes de l’IEV

El Cine Club Valls, l’Institut d’Estudis Vallencs i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la regidoria de Participació Ciutadana i Igualtat de l’Ajuntament de Valls organitzen el cicle ‘Cinema de Gènere’. El nou cicle s’inicia aquest dijous amb la projecció de la pel·lícula ‘Marits i Mullers’. Continuarà el dia 25 de febrer amb ‘Flores de otro mundo’ i el 10 de març amb ‘Pago Justo’. Les tres projeccions seran, a les 21:30h, a la sala d’actes de l’IEV, en l’horari habitual de les projeccions que organitza el Cine Club Valls. En acabar el llargmetratge hi haurà un col3loqui obert i debat amb el públic assistent.

Les pel·lícules d’aquest cinefòrum han estat escollides amb l’objectiu precisament de debatre i posar al descobert alguns dels estereotips i mites al voltant del gènere i com aquests es traslladen al cinema. Així es vol obrir un debat amb els espectadors per superar la visió androcèntrica que imposa un enfoc i organització de la realitat a partir de referents masculins i, a la vegada, donar visibilitat i projectar l’experiència i coneixements femenins. El cicle neix doncs amb la voluntat de consolidar-se any rere any d’acord amb els objectius de la regidoria de desplegar un programa d’activitats, cada vegada més ampli, de sensibilització al voltant de les polítiques d’igualtat i gènere.

‘Marits i mullers’

La primera de les pel·lícules, ‘Marits i mullers’ presenta les dificultats de la vida en parella i els tràngols que suposa una superació. Aquest film es projectarà avui, dia 11 de febrer, just abans de l’estrena d’aquest proper dissabte al Centre Cultural Municipal de l’obra de teatre inspirada en aquesta pel·lícula de Woody Allen. Així, la primera de les projeccions del cicle de cinema forma part també de les activitats paral·leles que organitza Xarxa de Cultura al voltant dels espectacles de la cartellera teatral.

‘Flores de otro mundo’

Aquest film, dirigit per Icíar Bollaín, serà la segona de les pel·lícules del cicle i s’emetrà el dijous 25 de febrer. En aquest film es segueixen les agredolces històries de convivència que es generen arran d’una festa per trobar parella organitzada per solters d’un poble sense dones en la que hi confluiran una dominicana immigrant il·legal, una cubana que somia recórrer món i una bilbaïna que viu en la més completa solitud.

‘Pago Justo’

El cicle es tancarà el dijous 10 de març amb ‘Pago Justo’, dirigida per Nigel Cole. Aquesta pel·lícula narra com l’any 1968 prop de 200 costureres de la planta Ford de Dagenham de Londres van organitzar una vaga per reivindicar la igualtat de salaris respecte els homes.

El vent també es va emportar la gespa artificial que s'haiva instal·lat a la rotonda del Bon Sol

La ventada de dimarts a la nit a Valls va causar diversos problemes a la xarxa de ferrocarril, però també en altres infraestructures de la capital de l'Alt Camp. Les incidències van començar pels volts de tres quarts de nou del vespre, quan els Bombers van ser alertats d'un l'incendi en uns comptadors elèctrics de l'estació. Al lloc dels fets es van desplaçar tres dotacions i, poc després, molt possiblement a causa del vent, un senyal va caure sobre la catenària a pocs metres de l'estació. Aquest fet, a més de causar un petit incendi al canyissar del costat de la via, va deixar aturat un comboi que es dirigia a Lleida a l'altura del pont del Vilar.

Això va obligar a evacuar els passatgers, que van haver de ser traslladats en autocar a la seva destinació. A més, fins a la una del migdia d'ahir, els trens de mitjana distància de l'R14 van ser desviats per Tarragona i Reus. Pel que fa a l'R13, el trens amb origen o destinació a les estacions compreses entre la Plana i Sant Vicents de Calders van ser traslladats per carretera.

El vent va causar altres estralls, com la caiguda del revestiment d'una façana a la muralla de Sant Antoni o la d'un arbre de grans dimensions al passeig Lluís Companys, just davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra.

La ventada també es va emportar la gespa artificial que s'havia instal·lat a la rotonda del Bon Sol. Es dóna la circumstància que l'adequació d'aquesta i dues rotondes més d'entrada a la ciutat va ser polèmica, ja que l'Ajuntament de Valls va destinar una partida de 30.000 euros a cadascuna per al seu enjardinament.

Quim Navarro, conegut com Steelman X, impulsa una campanya per obtenir material escolar per a Bolívia i el Perú

La seu del Consejo Superior de Deportes de Madrid acull avui el vídeo de presentació del projecte Ruta del Cister Solidari que ha impulsat el runner Quim Navarro, conegut com Steelman X. L'objectiu de la proposta d'aquest atleta de Granollers (Vallès Oriental) és recollir fons per a l'adquisició de material escolar per als infants més necessitats de Bolívia i el Perú.

Quim Navarro ha assolit el repte de fer els 105,2 quilòmetres que uneixen els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, amb 6.050 metres de desnivell acumulat, amb un temps rècord de 10 hores i 4 minuts. El repte l'ha aconseguit, a més, carregant una motxilla amb 20 quilos de material escolar i ara demana “quant aportaràs tu?”. Les donacions es podran fer a partir del 15 de febrer a la pàgina oficial d'Steelman X.

La iniciativa d'aquest atleta, que acumula el rècord mundial de velocitat del Camí de Sant Jaume o de la Transpirinenca, va néixer del seu últim viatge a Amèrica del Sud, on va detectar que molts nens, especialment en petits nuclis de població, ni podien desenvolupar-se ni tenien possibilitats de futur per la falta de recursos bàsics. Navarro creu que amb una mica d'ajuda aquests infants poden tenir un futur diferent. “No es tractava de fer cap rècord; el premi és poder ajudar nens que d'altra manera no podran tenir una oportunitat en un futur”, explica.

El repte de la Ruta del Cister va començar i acabar a Montblanc amb un circuit circular acompanyat de la Policia Municipal o els Mossos, que van supervisar el recorregut, el pes i el registre del track. El vídeo es presentarà avui amb el seu nou repte, que consisteix a fer els 5.850 quilòmetres que separen Lima de Rio de Janeiro en menys de 73 dies.

La rua va tenir, enguany, força novetats. La més destacada va ser la recuperació del moixó foguer, una figura que ja esmentava Joan Amades com a propi del carnaval de Valls i altres municipis del Camp de Tarragona, el Garraf i el Penedès. El personatge, amb una màscara, es posa dins una caixa plena de plomes acompanyat del caçador, dues dones i un comprador. Durant el recorregut, es representa la seva venda i surt un segons de la caixa.

Entre les desenes de comparses i persones que a títol individual van participar en la rua, també va desfilar l'àliga plomada. La figura parodia l'àliga de Valls sense plomes i amb una gibrella al cap. Tot remullat amb gotes de pluja i amb la manxada, beguda s'ha creat per a l'ocasió.

El recent ensorrament del campanar de Rosselló ha accelerat la mesura de prevenció

Efectius en desactivació d'explosius de la Guàrdia Civil (Gedex) van retirar ahir un projectil de la Guerra Civil espanyola que estava incrustat sense explotar al campanar de l'església de Santa Maria de Magdalena de Blancafort (Conca de Barberà). El projectil, de fabricació italiana, va ser disparat per les forces feixistes, possiblement des de la serra del Tallat durant la primera quinzena de gener del 1939, per destruir un niu metrallador republicà que hi havia instal·lat a dalt del campanar. De fet, no va ser el primer que es va llançar contra l'estructura però sí l'únic que hi va quedar entaforat.

Diversos veïns de Blancafort tenien constància de la presència d'aquest explosiu, d'uns 65 mil·límetres de calibre i que estava encastat a uns 20 metres d'altura. Però no ha estat fins al recent ensorrament del campanar de Sant Pere de Rosselló que s'ha posat en alerta l'Arquebisbat de Tarragona, que ha decidit procedir a la retirada.

Així, a les 09.30 h, amb l'ajuda d'un camió escala dels Bombers de la Generalitat i d'un martell pneumàtic, els especialistes van començar a treballar en el procés d'extracció de la beina. La tasca va ser costosa perquè amb els anys i l'erosió el projectil s'havia anat compactant en l'estructura. En canvi, aquesta mateixa erosió ha facilitat que el risc fos menor, ja que ha provocat la separació de la càpsula detonadora del cos de l'explosiu. Malgrat això, es va establir un petit cordó de seguretat per evitar que veïns i curiosos s'acostessin a la zona. Un cop extreta la peça, els efectius del Gedex van fer una anàlisi de l'artefacte. Posteriorment, va ser traslladat a una gravera per fer-ne una detonació controlada.

El campanar dels Garidells, un dels silenciats

A l'altra banda del coll de Lilla, a l'Alt Camp, un altre campanar ha estat notícia. L'Ajuntament dels Garidells ha procedit a silenciar l'enregistrament que simula el toc de les campanes en horari nocturn a instàncies del Síndic de Greuges. Aquest municipi és un dels 14 de Catalunya als quals s'ha adreçat la sindicatura perquè “prenguin les mesures necessàries per garantir el dret al descans de la població i evitin les molèsties derivades del toc de les campanes”. Segons el síndic, el toc de campanes és una pràctica tradicional pròpia que està arrelada més enllà de l'àmbit religiós, però en l'aprovació de la llei de protecció contra la contaminació acústica no es va preveure com a excepció. Per aquest motiu fa les recomanacions d'acord amb la legislació, que està reforçada per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Una vintena de comparses i més de 800 persones col·laboraran en un dels Carnestoltes més participatius de l’Alt Camp

Alcover celebrarà, aquest dissabte 6 de febrer, a partir de les 19h, la tradicional Rua de Carnaval amb una vintena de comparses inscrites i més de 800 persones que hi participaran activament. La Rua s’iniciarà des del pàrquing de la Fira i recorrerà els principals carrers i places de la vila.
Per primera vegada, l’Ajuntament d’Alcover ha elaborat un reglament per tal que els grups participants, amb carrossa o sense, compleixin una sèrie de requisits amb l’objectiu de garantir, per un costat, la seguretat dels participants i dels espectadors, i per altra banda, la correcta visualització de l'espectacle. El d’Alcover és un dels Carnestoltes més participatius de l’Alt Camp.

Al llarg de l’itinerari establert, les comparses tindran la oportunitat de realitzar fins a tres exhibicions. Aquestes es duran a terme al passeig de l’Estació al seu pas pel Portal, a l’avinguda de Reus al voltant del Portal de la Saura, i finalment, a l’avinguda Catalunya al seu pas per la plaça Lluís Companys.

Premis als participants

Es repartiran un total de 15 premis, que decidiran els mateixos participants, i que sumen prop de 1.700 euros, distribuïts en la categoria de comparses amb carrossa i comparses sense carrossa. Com a novetat, cal destacar també que la comparsa amb carrossa guanyadora de la Rua 2016 tindrà el privilegi de portar el Rei Carnestoltes a l’edició del 2017. A més, del premi guanyador, el grup disposarà de 300 euros per a l’elaboració de la carrossa del proper any.

Un cop finalitzada la rua es durà a terme l’entrega de premis al Pavelló Municipal. Tot seguit hi haurà un sopar popular i el concert del grup local de versions AllCovers seguit d’un dj que es podrà gaudir fins ben entrada la matinada.

Més de 185.000 persones van visitar el 2015 els monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges

El nombre de visitants als monestirs de la Ruta del Cister ha augmentat, el 2015, un 4% respecte de l'any anterior i ha arribat a 185.149 visitants. Així, es registra un augment al monestir de Poblet (+5%) i al monestir de Vallbona de les Monges (+27%), i una lleugera disminució al monestir de Santes Creus (-2%). L'augment important de visitants a Vallbona s'explica per l'ampliació dels horaris de visita de l'espai, obrint durant tot l'any de dimarts a diumenge des del mes de març.

Des d'aquest mes, es va tornar activar la venda de l'entrada conjunta als tres monestirs de la Ruta del Cister. Amb aquesta entrada, per un import de 12 euros, el visitant pot accedir als tres monuments amb visita guiada a Vallbona i lliure a Santes Creus i Poblet. Durant aquests deu mesos, s'han venut un total de 2.727 entrades conjuntes. La persona que adquireix l'entrada també té un carnet cultural, impulsat per l'oficina de gestió de la Ruta del Cister, que permet entrar als diferents museus i espais visitables de les tres comarques amb descomptes importants. D'aquesta manera, es fomenta la mobilitat cultural pel territori.

Milers de persones van recórrer el centre de la vila en la tradicional cita de la capital de l'Alt Camp

El secretari de la Cambra de Comerç de Valls, Rafel Castells, va vaticinar que hi hauria uns 40.000 visitants i es courien més de 100.000 calçots a la Festa de la Calçotada que es va celebrar ahir. I va fer curt. Des de primera hora del matí, a més del fum de les primeres cuites de calçots, s'ensumava que la jornada podia ser una de les més multitudinàries dels darrers anys. I així va ser.

A les 10.00 h, la plaça de l'Oli de Valls ja era plena de gent seguint de prop el procés de la cocció. Redoltes, graelles... I, qui ho havia de dir, el calçot com a protagonista principal dels amants de les autofotos.

Mentrestant, a la plaça del Blat, el concurs de salsa de la calçotada de Valls i el concurs de cultivadors de calçots no tenia menys espectadors. Entre degustacions i cebes dolces, les famílies van aprofitar per immortalitzar-se amb la mulassa i, com no, amb el gegant del calçot, que cap al migdia van enfilar en cercavila per portar el públic fins al Pati.

A aquella hora, però, ja havien arribat les notícies d'autocars aparcats lluny del nucli vallenc i de la dificultat d'accedir per algunes carreteres a la capital de l'Alt Camp. La megafonia del Pati va donar la benvinguda a la gent arribada d'arreu dels Països Catalans, molts d'Aragó i també de diversos països d'Europa, però, cada vegada més, visitants de la Xina, el Japó i Corea. Entre vermut i vermut en una de les terrasses del Pati, tres nord-catalans feien broma amb un acompanyant: “Nosatros sem de Perpinyà, el gavatxo és aquest, que és de Narbona.”

Amb el Pati de Valls ple a petar, i amb un petit endarreriment, a un quart de 2 del migdia es va posar en marxa una de les propostes estrella de la diada: el concurs de menjar calçots. Animats amb els pilars de la colla Vella i la colla Joves i els balls de la mulassa i el gegant del calçot, es va tornar a posar a prova la capacitat d'ingestió de ceballots dels participants.

Van ser dels que van tenir més sort. Mentre omplien pap i caixa, l'Ajuntament de Valls ja havia exhaurit les existències de degustacions feia estona i els establiments privats que aprofiten aquest dia per fer les seves ofertes també havien fet cau i net. Demà és la Mare de Déu Candela, patrona de Valls. Ara, ja pot ploure.

Adrià Wegrzyn guanya el seu novè concurs de menjar calçots

Després d'un any d'absència per la nova normativa que impossibilita al guanyador presentar-se al certamen següent, el barceloní Adrià Wegrzyn va tornar a vèncer en el concurs de menjar calçots amb 3 quilos i 115 grams de cebes dolces ingerides (178 calçots). Wegrzyn va guanyar el seu primer concurs el 2012 i va vèncer consecutivament en els concursos entre el 2010 i el 2014, any en què va establir el rècord menjant 3 quilos amb 830 grams de calçots.

Amb tot, l'ovació de la plaça del Pati se la va emportar el periodista japonès Toshi Onishi, que va aconseguir una meritòria quarta posició. El de Tòquio va estar molt a prop d'endrapar dos quilos ben bons de calçots en tres quarts d'hora. Per la seva banda, el tribunal del concurs va atorgar a Jordi Rovira, de Torredembarra, el primer premi del concurs de cultivadors de calçots. Rovira també va ser reconegut per haver presentat la mota amb més calçots uniformes i comercials. La vallenca Montserrat Vila Cunillera va ser la guardonada amb el primer premi del concurs de salsa.

Les principals poblacions castelleres reben diferents premis

La desena Nit de Castells celebrada a Valls no ha decebut les expectatives i ha lliurat un catàleg de premis repartit entre diferents protagonistes del panorama casteller. Helena Llagostera, el 4de10 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa, la plaça de Vilafranca, els Nens del Vendrell, el casc i la política exterior de la Generalitat han estat els principals protagonistes de la desena edició de la Nit de Castells, que han retransmès en directe dinou televisions locals de Catalunya, en una coproducció de la Xarxa i TAC12.

Els premis de la Nit de Castells han estat repartits entre algunes de les principals places del panorama casteller, com Valls, Vilafranca, Terrassa, el Vendrell, Tarragona i Barcelona, a més d’altres de més recents, com Molins de Rei, Begues, Santpedor i Prada de Conflent. La Nit ha aplegat al Centre Cultural de Valls prop de 400 persones, procedents de 80 colles castelleres d’arreu del país, a més de representants institucionals, patrocinadors, mitjans de comunicació i altres agents vinculats al món casteller. La Nit ha estat organitzada al quilòmetre zero del món casteller per la Revista Castells i l’Ajuntament de Valls i ha comptat amb el patrocini de Damm, Endesa, l’Obra Social “La Caixa” i Repsol. La Generalitat de Catalunya i les Diputacions de Tarragona i Barcelona hi han donat suport. També hi ha col·laborat Vermut Miró.

El premi a la trajectòria, probablement el més emblemàtic de la Nit, ha estat per primer cop per a una dona: Helena Llagostera, castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls, que ha rebut el guardó acompanyada de set guanyadors anteriors (i els descendents d’altres dos que van traspassar): Jaume Rosset, Josep Anton Falcato, Marcel·lí Güixens, Francesc Piñas, Joan Vallès, Quico Pino i Josep Sala, a més de familiars d’Oriol Rossell i Pere Català Roca.

El moment casteller de l’any l’ha rebut el 4de10 amb folre i manilles dels Minyons de Terrassa per la seva dimensió i impacte, construcció inèdita fins al 2015, mentre que la Plaça de la temporada ha estat per a la plaça de la Vila de Vilafranca, la primera en què es descarregava en una mateixa temporada el 3de10 amb folre i manilles, el 4de9 sense folre i la torre de 8 sense folre.

La colla més premiada de la Nit han estat els Nens del Vendrell, ja que els seus dirigents han pujat tres cops a l’escenari pe recollir guardons: el de la Colla de la temporada –que han compartit ex-aequo amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, de Tarragona–, el nou premi Descarregat –per la seva seguretat i progressió– i un dels cinc premis Baròmetre. Els altres quatre Baròmetre –que premien les colles que pugen de pis– han estat per als Castellers de la Sagrada Família, els Pallagos del Conflent, els Encantats de Begues i els Castellers de Santpedor.

El premi Ambaixador Castells ha estat per a la nova Conselleria d’Afers Exteriors de la Generalitat, que ha recollit el seu titular, Raül Romeva, amb l’encàrrec que els castells i els valors del món casteller esdevinguin imatge de Catalunya al món i targeta de presentació nacional del país. El premi L’Aleta vinculat a la canalla ha estat per a l’empresa MZI, amb seu social a Múrcia, fabricant del casc, que enguany compleix deu anys.