El xató servit li faltava una mica txitxa i estava elaborat per una fonda molt popular de la comarca, però ubicada a uns pocs quilòmetres del Vendrell. Abans es cuinava al Vendrell, però de mica en mica com aquí no hi ha la relació qualitat preu que deu demanar hem d’anar a l’interior de la comarca per demostrar que som bressol del xató per poder servir més de 1.000 racions d’aquest plat. Una mica com algunes de les anxoves de l’Escala que sembla que vénen del Marroc, però aquí les apadrinem i les fem nostres, però si t’hi fixes porten la matrícula africana.
L’any passat amb la darrera edició organitzada per la Mari Luz Ramírez per primera vegada en la història de la xatonada es va poder escollir entre dos elaboradors diferents. Un venia de Calafell i l’altre era el que enguany s’ha emportat l’exclusiva en el repartiment de la festa vendrellenca. Si seguim aquest estratègia potser que en posem un parell de tres de plats diferents i que la consumidor agafi el que més goig li faci. No cal que tothom aposti per l’oficial. Per gustos els colors. Però això d’escollir al Vendrell no és el seu fort en molts àmbits de la societat local.
Generalment fins ara sempre que s’havia repartit xató d’una manera o una altra hi havia una copeta de vi o aigua per anar remullant la boca mentre un anava menjant. Doncs enguany aquest element tradicional de totes les xatonades també ha desaparegut del kit del plat de xató que també valia 7 euros com sempre.
Una de les coses bones de la Xatonada d’enguany és que es va intentar aprofitar els dos dies del cap de setmana, amb maridatges, vermuts i dj nocturns fins a les tantes. La idea és bona però posar un maridatge al poc abans d’acabar la xatonada el diumenge no és la millor opció. La gent a aquelles hores vol marxar a casa perquè generalment són dies de fred i qui fa el xató ja fa hores que tomba per la Rambla. No per acabar més tard serà millor la xatonada, perquè la gent vol marxar a casa i entre el sorteig del regal dels nens i l’etern moment de conèixer els guanyadors la cosa s’allarga. Es fa tot una mica pesat. Ja només queda per a moltes famílies recórrer al tradicional pollastre a l’ast i les patates xips per endreçar el calendari d’aquest diumenge.
Un altre tema és intentar que el comerç local es vagi afegint amb la festa amb parades de dolços, pa, embotits, oli. Encara tenim parades que podien estar perfectament substituïdes per gent de la comarca i no anar al Pirineu a buscar formatge quan el tenim aquí al Polígon de les Matas i de primera qualitat. Són petits detalls per fer un xatonada més propera i que ens representi d’alguna manera.
Un altre tema, enguany el tema dels cursos de fer xató anar ho portava una organitzava una empresa de serveis municipals i en la xatonada infantil han participat 89 nens. Jo recordo que no fa gaires anys la cosa era molt superior més de 200, però tota aquella gent que van ser el motor del xató de mica en mica ho anat deixant, molts per edat. Els costa agafar gent nova que segueixi amb embranzida. La Xatonada del Vendrell no és el fruit d’una persona o un col·lectiu. Aquí dins hi ha restaurants, pagesos, polítics i una mica de tot sinó no s’hagués començat i no hagués durant 38 anys com ara. Sempre que s’ha fet la xatonada ha fet fred. No sé si és una cosa que va unida, però aquest cap de setmana no va ser l’excepció. Ja tenim el model dissabte “Sorifarra” adaptat i diumenge doncs la Xatonada de sempre amb la unitat canina vigilant que fos escarola i no una altra cosa. De polítics tombant pocs i hi havia parelles de converses interessants.
