El Parlament aprova una moció per a iniciar la desmilitarització de Catalunya

La CUP-CC ha presentat una moció sobre una Catalunya desmilitaritzada. Aquesta moció aposta per prohibir els actes d’exaltació d’allò militar “com a exercici de coherència amb els valors de la pau”. Un dels punts de la moció assenyala directament a Valls que “insta el Govern a evitar la presència de l’exèrcit en qualsevol centre educatiu i de formació i evitar que tampoc sigui present a espais educatius i promocionals, com ara (...) l’Espai de l’Estudiant de Valls”. Aquest punt ha estat aprovat amb 80 vots a favor, corresponents als grups de Junts pel Si, Catalunya Sí Que es Pot i la CUP-CC.

CUP-Albert Batet

La CUP ha posat èmfasis en la votació de l’alcalde de Valls, Albert Batet, ja que recorden que en la moció presentada per la CUP a l’Ajuntament de Valls per demanar que no es permetés la presència de l’exèrcit a l’Espai de l’Estudiant, el vot de l’alcalde va ser sempre en contra. Per tant, amb aquest canvi de vot a favor, la CUP fa una crida perquè posin fil a l’agulla i comencin a treballar perquè a la pròxima edició de l’Espai de l’Estudiant es compleixi la voluntat del Parlament de Catalunya i sigui un espai lliure d’armes i de militars.

La formació opina que les transformacions fetes no amaguen la simbologia feixista del monument

La Crida per Valls-CUP ha presentat una instància a l'Ajuntament de Valls en què reclama el trasllat del monument de la plaça del Quarter al cementiri municipal. Segons la CUP, “la via pública no és un lloc apte per lluir-hi monuments funeraris, encara menys quan aquests duen inherent la simbologia de la repressió franquista”.

La CUP avala la seva petició en una moció aprovada pel ple de l'Ajuntament en què es preveu eliminar de la via pública tota referència que enalteixi l'aixecament feixista, la guerra i la repressió de la dictadura. La mateixa moció preveu que, si algun d'aquests elements tingués una transcendència, “s'instal·laria un plafó informatiu per explicar què hi havia i per què ha estat retirat”.

Malgrat que el 1979 es van retirar del monument les referències més directes vinculades al règim franquista, la CUP opina que a l'obelisc hi llueix una gran creu cristiana que no identifica, en cap cas, els morts del bàndol republicà no creients i que, “fins i tot, pot arribar a ser ofensiu”. A més, la CUP remarca que conté una estètica molt marcada, ja que “emula a petita escala l'obelisc del Valle de los Caídos, igual que tants altres obeliscs d'homenatge als morts franquistes que hi ha repartits per tot el territori de l'Estat espanyol”.

La formació cupaire també considera que, malgrat que darrere el monument hi hagi la mà de l'arquitecte Vives Castellet i de l'escultor Josep Busquets, aquesta circumstància no justifica la catalogació d'un monument franquista. “N'hi hauria prou que l'arxiu municipal fes un estudi dels elements del monument i l'adjuntés al catàleg d'obres d'aquests homes.”

Obra del règim remodelada en la Transició

Josep M. Fàbregas, alcalde de Valls i cap local de la Falange, va crear el 1941 una comissió especial patrocinadora per a la construcció del Monumento a los caídos por Dios y por España a la llavors plaza del Retiro de José Antonio, l'actual plaça del Quarter. El monument es va inaugurar el 20 de novembre del 1942 i el consistori va ordenar que fos un dia festiu i que es decoressin els balcons i les finestres amb “banderas nacionales o del Movimiento con crespones negros o lazos”. El projecte del disseny del monument s'havia encarregat a Josep M. Vives Castellet i va ser executat per l'escultor Josep Busquets.

Amb l'arribada de la Transició, l'any 1979, es va crear una comissió cívica per decidir el futur de l'obelisc. L'acord que es va prendre va ser retirar la placa de marbre que hi havia amb la inscripció “A los caídos por Dios y por España”. Amb l'esperit de reconciliació, aquesta va ser substituïda per una placa amb la frase extreta d'un poema de Salvador Espriu: “Fes que siguin segurs els ponts del diàleg i mira de comprendre i estimar.”

L'equip de govern de Valls afirma que al segon any es començaran a veure els resultats de la feina dels primers 12 mesos

Les últimes eleccions municipals a Valls van esdevenir una victòria agredolça per al convergent Albert Batet. Tot i tornar a ser, de molt, la força més votada, CiU esperava revalidar una majoria absoluta que no va obtenir. Amb la distància d'un any, Batet dóna més valor al fet d'haver tingut el millor quart resultat en una capital de comarca en un context polític canviant.

El gran beneficiat del canvi de tendència va ser ERC que, tot i passar d'un a quatre regidors, no va disposar de prou força per trencar l'hegemonia convergent. De fet, la mateixa nit electoral la CUP va descartar un acord d'esquerres amb els republicans, el PSC i ICV, i va deixar en safata el govern en minoria als convergents.

Des de l'endemà dels comicis, però, CiU i ERC es van buscar i es van trobar de seguida. “En el context del procés nacional, a banda de l'estabilitat del govern, en el primer moment tenia clar què volia per a la ciutat”, afirma Batet. I hi afegeix: “ens vàrem anticipar al que després va ser Junts pel Sí.”

Un any després, a l'hora del balanç, tant el màxim líder local de CiU, ara del PDC, com el d'ERC, coincideixen en la diagnosi de la cosidora. Primer cal embastar i després cosir. “Hem estat preparant i definint projectes que començaran a prendre forma al segon any”, afirma l'alcalde, Albert Batet, que remarca altres actuacions en marxa que vénen heretades de la legislatura anterior. I posa com a exemple les obres del clavegueram de Masmolets o la renovació integral de la carretera a Fontscaldes.

En el mateix sentit es manifesta el cap del grup municipal d'ERC i primer tinent d'alcalde, Jordi Cartanyà. “Moltes de les mesures que estem iniciant ara veuran la llum durant els propers tres anys de mandat i assentaran les bases d'una nova manera de fer en què el ciutadà és el centre de l'acció política”, afirma.

Tant Batet com Cartanyà fan un balanç positiu del primer any de convivència al govern. Per Batet, el pacte amb ERC “aporta estabilitat i sinergies de cara a buscar la complicitat d'altres administracions”. I en destaca la “cohesió, que fa que totes les decisions es prenguin de manera col·legiada”.

Pel líder republicà, també “l'entesa amb els regidors de CiU és bona i això repercuteix positivament en la ciutat. Treballem amb els nostres socis de govern posant en comú les polítiques globals i acordem els grans projectes de ciutat tot i que, evidentment, cada regidoria desenvolupa lliurement el seu programa d'acció”.

L'oposició, i principalment la CUP, no ho veu de la mateixa manera i consideren que hi ha dos governs a Valls que malden per atribuir-se medalles de gestió amb criteris de partit. “Sorprèn, a les Comissions informatives o en altres espais dins la dinàmica de l'Ajuntament, la manca de comunicació que hi ha entre els membres del govern”, denuncia el cap del grup municipal de la CUP, Francesc Martinell. Per la seva banda, el regidor d'ICV, Ramon Font, no creu en la teoria de l'embastat: “L'actual govern, heretant força hàbits de l'anterior, deixa massa deures per al darrer dia de vacances i, quan comença el curs, li és impossible presentar els treballs.”

Dels quatre grups municipals opositors, i tot i el seu asincronisme, de moment els cupaires han estat les veus més crítiques junt amb la d'ICV. És una valoració comuna la poca presència del PSC, especialment des del moment que la seva titular, Rosa Maria Ibarra, va accedir a l'acta de diputada al Parlament de Catalunya. I també és una opinió generalitzada al carrer que, després de cinc legislatures al consistori, l'únic regidor del PP, Francesc Caballero, no ha fet gaire aportacions a banda de vindicar fotos borbòniques al saló de plens i la bandera espanyola.

“Entrar al govern ens ha permès posar en marxa les polítiques d'esquerres que volíem per a la ciutat, hem augmentat els llindars per fer més universals les polítiques socials posant l'èmfasi en la pobresa energètica i el dèficit d'habitatge i impulsant polítiques d'igualtat i gènere”, diu Cartanyà. La CUP i ICV retreuen que són mesures insuficients, que el govern té un llarg recorregut per atendre necessitats socials. I més que cosir, sargiran estrips.

Les claus

Economia
L'anunci de l'arribada de noves implantacions industrials validen les accions que fins ara s'han impulsat des de Vallsgenera. El primer any de govern també ha fet esforços per donar aire a un comerç local que, en una part, semblava haver llançat la tovallola davant altres pols més potents. La traça per promoure els valors turístics també resta a examen.
Cultura
L'èxit de la Festa Major i del dinamisme associatiu de la ciutat és un dels elements que el govern vol potenciar. Batet veu en aquest potencial cultural no sols un element de crida a visitants de municipis de l'entorn. També hi ha una aposta per la cultura vista com una eina de benestar social dels ciutadans vallencs.
Patrimoni
És una pedra a la sabata i, alhora, una oportunitat. Al costat de propostes d'abast com el pla de torrents, que recupera patrimoni natural i industrial, o el Museu dels Mossos d'Esquadra, el govern ha de donar respostes a nous fronts. El futur de Ca Padró, o de Ca Xapes són la punta de l'iceberg d'un Barri Antic que s'escrostona amb la corresponent pèrdua de valors.

Sis mesos per decidir si plega

Les constants giragonses de la política catalana han situat Albert Batet, aquesta mateixa setmana, en el dilema de decidir el seu futur al capdavant de l'alcaldia de Valls. Home de confiança del president Carles Puigdemont, si no hi ha cap sorpresa de darrera hora la setmana vinent formarà part de la direcció del nou Partit Democràtic Català (PDC), la refundada Convergència. I això l'obliga, en un termini de sis mesos, a renunciar a l'acta de diputat o a abandonar el lideratge a la capital de l'Alt Camp.

De moment, Batet ha optat per l'estratègia del wait and see per veure-les a venir. En sis mesos han de passar coses com una moció de confiança al govern de la Generalitat, un presumpte pacte o unes noves eleccions a l'Estat, o l'esgotament de l'any i mig de legislatura comandada per Junts pel Sí. Batet prefereix esgotar el període a l'Ajuntament de Valls, un temps que li pot permetre comprendre com evoluciona la política nacional i a la vegada preparar, si cal, el possible relleu a l'alcaldia evitant guerres successòries.

I el que és més important. Li permetrà, pels volts de la propera primavera, inaugurar la nineta dels seus ulls: el Museu Casteller de Catalunya.

La majoria de municipis del Camp han expressat aquest migdia el seu rebuig a l'últim atemptat de Niça (França)

A Tarragona, l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros, ha compartit el minut de silenci convocat a les escales de l'Ajuntament amb el conseller de Justícia de la Generalitat, Carles Mundó, - que es trobava a la ciutat de visita institucional- i amb el delegat del Govern al Camp de Tarragona, Òscar Peris, entre altres. Els concentrats han mostrat un cartell on es llegia el missatge '#Je suis Nice'.

També s'han convocat minuts de silenci a Reus, Valls, Salou, El Vendrell, Cambrils, Vila-seca i Roda de Berà, entre altres moltes poblacions.

El concert sobre Mozart tindrà lloc aquest dissabte, 16 de juliol, i forma part dels 24 concerts solidaris que se celebren arreu del territori català

El Reial Monestir de Santes Creus rebrà, el proper 16 de juliol, a les 22:15h un dels 24 concerts del Cicle de Música Solidària: Música contra la pobresa infantil, de la mà de l’Orquestra Amics Unesco Barcelona. En el concert es podrà escoltar dues de les obres concertants més significatives de Mozart: La Simfonia Concertant i el concert per a piano i orquestra ‘Jeunehomme’. Els intèrprets seran José Maria Fernández a la viola, Victoria Fernández al violí i Josep M. Colom al piano.

Les entrades tenen un cost de 20 euros i es poden adquirir a través de www.musicasolidaria.org, al Museu del monestir de Santes Creus, a Càritas Valls i a la Oficina de Turisme de Valls.
A banda de la venda d’entrades, s’ha habilitat una Fila 0 per a persones i entitats que vulguin fer la seva aportació, tot i que no puguin assistir als concerts.

Cicle de Música Solidària

El cicle, que s’allargarà durant 2016, es va iniciar el passat 3 de gener a la Catedral de Tortosa. Està impulsat per la Fundació Música Solidària, la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA; i té un doble objectiu: fer arribar la música clàssica arreu de Catalunya i, alhora, la captació d’ingressos pels programes socials centrats en la pobresa infantil de les Càritas Diocesanes Catalanes. Es pretén que la música arribi a llocs i persones on no arriba habitualment i siguin un altaveu obert als ciutadans, per tal d’ajudar entre tots a la tasca que està duent a terme Càritas. El cicle té una clara voluntat d’implicar el territori i, a cada concert, es busca la participació de les institucions locals, comarcals i de les entitats i persones que vulguin sumar-s’hi. Tenen lloc a esglésies, catedrals i equipaments culturals.

Segon explica el director de Fundació Música Solidària, Albert Flotats, “volem que aquests concerts siguin més que uns excel·lents espectacles musicals. Volem que el públic surti dels nostres concerts convençut que ha col·laborat a ajudar a la tasca que desenvolupa Càritas i que la seva aportació serà destinada als projectes per lluitar contra la pobresa infantil”.

Lluita contra la pobresa infantil

Actualment, la pobresa infantil és una realitat. Els infants formen part dels col·lectius més desprotegits i amb més rics de sofrir les conseqüències de la pobresa. A Catalunya hi ha 1.185.386 nens i nenes. Segons l’IDESCAT, al 2014, la població de menys de 16 anys que viu en risc de pobresa o exclusió social és d’un 28,8%, i un 8,7% ja pateix de privació material severa.

El cicle comptarà amb el Gran Dimitri, la companyia Katalambrano i el Cabaret Elegance

L’auditori de Mas Miquel de Valls acollirà la pròxima setmana el cicle ‘Juliol Circense, amb tres propostes fresques, familiars, innovadores i de qualitat que sorprendran al públic. Les tres funcions tindran lloc a les 22h.

Les propostes

El pròxim dimarts, 19 de juliol, obrirà el cicle El Gran Dimitri, amb l’espectacle ‘The Great Circus Show’, un homenatge a la idiotesa infinita on el clown és el motor indiscutible. En aquest cas aposta pel clown, utilitzant la idiotesa, la pretensió, l’ humor absurd i la ingenuïtat com a pilars bàsics en la creació del show. Tots ells encarnats en la figura d’en Dimitri, personatge del qual el públic s’enamora gairebé a l’instant. Amb les seves dubtoses aptituds circenses, comença un espectacle de varietats on Dimitri presenta tots els seus números, parla dels seus somnis, del que va deixar al seu país, de la seva família, entre d’altres, i tot això sense deixar de fer riure a la gent.

L’endemà, dimecres, 20 de juliol, actuarà la companyia vallenca Katalambrano, amb Mònica Bartolí i Laia Estrada, que presentaran el seu espectacle de pallasses i perxa xinesa. Una xef, amb ganes de tancar el restaurant i acabar la seva jornada, topa amb una gata de carrer entremaliada que busca el seu sopar a les escombraries. L’encontre d’aquests dos personatges a plena nit a la ciutat de París, desencadenarà un seguit de desavinences, jocs de persecucions, picabaralles i disputes aferrissades amb un final sorprenent i inesperat per a les dues.

La mostra finalitzarà el dijous, 21 de juliol, amb la funció 'Cabaret Elegance' de la companyia Elegants, amb el ritme, les emocions i riures d’aquests artistes genuïns, elàstics i simpàtics que contagien dosis de bon rotllo. La companyia presenta el show amb una escenografia original, una cuidada posada en escena i una successió de números de gran nivell, combinant diferents tècniques de circ com ara el trapezi, equilibris, perxa xinesa, monocicle i malabars, i la comicitat com a llenguatge conductor que culminarà amb el fantàstic número de trapezi triple.

L'ajut serà del 100% de la despesa fins a un màxim de 6.000 euros

L'Ajuntament de Valls ha aprovat les bases per concedir ajuts als propietaris dels habitatges desocupats que facin obres de reforma amb la condició que després els posin a lloguer social. Aquesta és una de les mesures d'una campanya iniciada pel consistori amb l'objectiu de fer aflorar els habitatges buits i incorporar-los al mercat de lloguer.

La subvenció serà del 100% de la despesa fins a un màxim de 6.000 euros. En el cas de superar-se el pressupost previst, hi haurà una reducció lineal entre els demandants.

Les reformes susceptibles de ser subvencionades són les destinades a dotar la llar de les condicions mínimes per ser ocupada de manera immediata. Així, abasta des d'instal·lacions fins a l'adequació de banys o cuines, passant per millores de l'aïllament tèrmic o acústic i la supressió de barreres.

Retreu al govern local que anunciï ara el projecte sense un calendari acordat

La CUP de Valls denuncia que el govern de CiU i ERC “torna a actuar unilateralment, prescindint dels espais de consens que hi havia per definir el pla especial de torrents”. La setmana passada, el consistori va presentar els grans eixos d'aquest ambiciós projecte d'1,8 milions d'euros, per al qual ha demanat ajuts del fons Feder.

Per la CUP, però, és un anunci “de cara a la galeria” perquè no es disposa de cap calendari d'actuacions previ que contingui aspectes com ara l'obtenció de sòl, el canvi d'emplaçament dels col·lectors i el soterrament de la línia elèctrica que passa pels torrents. També recorda que hi ha un acord per desenvolupar un pla de sanejament per tal de resoldre tot el sistema de depuració, que inclou la nova depuradora del polígon. La formació conclou que, si l'aprovació del POUM continua encallada, “també ho està l'execució del pla especial de torrents”.

Avui comencen les obres que convertiran aquesta antiga travessia de la carretera N-340 en una via de caire plenament urbà

Després d'un any i mig llarg de tràmits, l'Ajuntament de Valls ha anunciat per avui l'inici de les obres de millora urbanística del carrer Major de Fontscaldes. Des del novembre del 2014, que el consistori vallenc va encarregar el primer projecte executiu de l'obra, aquest carrer ha estat objecte de diverses modificacions. De fet, en el procés de licitació, a més d'adjudicar les obres a l'empresa Tecnologia de Firmes amb una rebaixa del 30%, l'adjudicatària ha incorporat millores que no estaven al concurs com ara la renovació dels 64 punts de llum de tots els carrers i places del poble; la millora de la pavimentació de tot el camí del Cementiri, des de la sortida de Fontscaldes pel carrer de l'Església fins a la carretera N-240; i finalment les obres la millora d'un tram en mal estat del carrer de la Font.

Des de mitjan anys 90, quan va deixar de passar-hi la carretera N-240 amb la construcció del nou traçat del coll de Lilla, no s'havia fet cap actuació destacada en aquest carrer central. “Fa més de 20 anys que s'havia d'haver adaptat com un carrer i ara es resol un tema històric”, va assenyalar l'alcalde, Albert Batet, en la presentació del projecte.

Finalment s'executaran, doncs, unes tasques d'una inversió de 437.390 euros. Es preveu que les obres s'allarguin fins a la segona quinzena d'octubre.

La millora permetrà transformar una via que tenia un tractament de carretera en un eix plenament urbà amb la renovació completa dels serveis. D'aquesta manera, s'hi instal·laran noves xarxes de clavegueram i de recollida d'aigües pluvials, nou mobiliari urbà i s'hi renovarà i modernitzarà tot l'enllumenat. També han previst ampliar les voreres en tot el tram de tal manera que tindran una amplada mínima d'un metre i en diferents punts superaran els quatre metres. També faran aparcaments en bateria a la zona central i adaptaran un dels punts de més amplada del carrer amb un espai que farà funcions de plaça.

A més, en el projecte s'hi preveu el reasfaltat, amb una millora del ferm que no es limitarà només a la zona urbana sinó que s'estendrà fins a la intersecció, amb l'entrada de la carretera N-240. En total, s'actuarà en gairebé 600 metres del carrer Major, amb una inversió que permetrà millorar 6.000 metres quadrats del vial.

Amb l'objectiu de minimitzar les molèsties durant el desenvolupament de les obres, el carrer es mantindrà obert a la circulació excepte en moments puntuals. Per a la sortida de vehicles del poble es podrà utilitzar el camí del Cementiri com a ruta alternativa. A més, han previst adequar un espai a l'entrada de Fontscaldes que té una capacitat d'aparcament d'una vintena de vehicles.

Segons el sindicat, molts treballadors dels hospitals tarragonins acumulen contractes temporals indefinidament

Precarietat laboral a la totalitat dels hospitals públics i concertats de les comarques de Tarragona, una situació que s’agreuja a causa de la seva expansió en el temps. Aquest és el diagnòstic que emet el sindicat CGT, que constata que la gran majoria de centres hospitalaris de les comarques de Tarragona segueixen mantenint un elevat percentatge de treballadors que treballen en condicions que no els permeten assolit contractes estables o permanents, el que reverteix en la qualitat que ofereixen aquests centres. Per exemple, el sindicat assenyala que centres com Joan XXIII acumulen més d’un 30% del planter de professionals que allarguen contractes de curt termini, d’uns tres meses, “des de fa més de set anys”, segons el portaveu de la CGT, Agustí Aragonès.

Representants del col·lectiu sindical dels hospitals Joan XXIII i Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, Verge de la Cinta de Tortosa, Sant Joan de Reus i Pius de Valls, detallen que molts dels planters de treballadors d’aquests centres de salut treballen “encadenant un contracte temporal darrera un altres, sense possibilitat d’assolir una plaça fixa”. Segons els representants de la CGT, aquesta realitat representa entre un 30 i un 40% del total de l’elenc de professionals en molts dels centres hospitalaris de la província, a excepció de l’hospital Sant Pau i Sant Tecla que recentment ha ampliat el nombre de contractes indefinits, segons el sindicat. Els portaveus de la CGT denuncien enèrgicament que aquesta situació d’incertesa afecta al funcionament dels centres sanitari, que lluiten per mantenir la qualitat assistencial amb l’esforç de personal en situació precària.

Els sindicats també destaquen que molts dels treballadors que treballen en aquestes condicions també pateixen a nivell personal aquesta situació, ja que l’acumulació de contractes temporals impedeix planificar vacances, organitzar torns de treball a llarg termini. La CGT avisa que, amb l’arribada de l’estiu i el tancament de llits aquesta situació s’aguditza.

Campanya ’Fora privada de la pública’

El Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública i la CUP de Tarragona van presentar, el dijous 30 de juny, la campanya Fora Privada de la Pública. Es tracta d’una nova campanya en defensa de la sanitat pública que arriba tot just després que el Departament de Salut de la Generalitat hagi anunciat que s’atura la TGN Salut Aliança Estratègica, nom que rebien els plans funcionals, que gestionava un model sanitari de col·laboració pública i privada al Tarragonès i al Baix Penedès.

El representant de la CUP, Xavier Milian, va explicar que la campanya sorgeix com a resposta al nou projecte de Salut previst al Camp de Tarragona que pretén implantar un model de col·laboració entre centres de l’ICS, com l’hospital Joan XXIII, amb d’altres de diferent titularitat com l’hospital de Sant Joan de Reus o el Pius Hospital de Valls. El Grup de Treball i la CUP desconfien d’aquest nou pla i anuncien que vetllaran “perquè cap recurs públic se’n vagi a les mútues. com passa al Sant Joan”, afirma Milian. La campanya també alerta que el model “perjudica les condicions laborals dels treballadors i imposa un sistema classista on surt beneficiat l’usuari que es pot pagar una mútua”, afegeix el portaveu.

Aquesta mostra de l’artista Jordi Nolla consta d’una vintena d’obres on es juga amb la llum i els colors

Jordi Nolla mostra, sota el títol ‘Transformacions’ el seu darrer treball que, segons ell, és personal, un viatge pausat, íntim i sincer que el duu a descobrir els colors i la llum de la vida. Es podran veure més d’una vintena d’obres, realitzades amb fusta, a vegades pintades (acrílic) i vidre, que es fusionen amb la llum per dotar la peça creada d’un món de sensacions i percepcions que no deixen indiferent a qui la contempla. S’inaugurarà el aquest dissabte, 2 de juliol, a càrrec de Cori Bach, a les 19h, al Museu d’Alcover. L’exposició estarà disponible fins el 31 de juliol, de dilluns a divendres de 10h a 14h, dissabtes d’11h a 14h i de 16h a 18h i diumenges d’11h a 14h.

L'autor

Jordi Nolla (Reus, 1968) va iniciar els seus estudis de Belles Arts a l’Escola d’Art de Reus. Va treballar a l’estudi del dissenyador Ramón Pujol Roca, formant-se en diferents àmbits professionals com el disseny d’interiors.
Ha participat en diferents projectes expositius i de remodelació d’espais culturals com ara el Museu Frederic Mares, el Museu Tèxtil, etc. En el món de l’aparadorisme destaca la seva etapa de dissenyador a Agua de Limon, Arcon, entre d’altres.

L’artista, paral·lelament, dur a terme una intensa activitat com a productor artístic i creador d’una obra molt personal, diferent i agosarada.

Els dos grups veuen “antidemocràtic” fer la reunió, per primer cop, a porta tancada

Els membres de la CUP i d'ICV de Valls van plantar ahir la sessió de la junta d'accionistes del Pius Hospital per la decisió del govern municipal de fer-la, per primer cop en els darrers temps, a porta tancada. Habitualment, la junta es convoca per després dels plens municipals i es desenvolupa en el mateix saló de sessions amb la presència de públic.

Ahir, treballadors i representants del comitè del Pius Hospital van omplir la sala en una acció de protesta que havien convocat per denunciar la seva situació. Però en acabar el ple, l'alcalde va decidir fer la junta del Pius en una petita sala de reunions a part i a porta tancada, fet que va generar l'enuig dels presents.

Tant el portaveu del grup de la CUP, Francesc Martinell, com el regidor d'ICV, Ramon Font, van demanar si hi havia algun argument jurídic per fer la junta sense públic, la qual cosa no està prevista en els estatuts, i en no rebre cap resposta satisfactòria van decidir absentar-se com a senyal de protesta per una actitud que van qualificar d'“antidemocràtica”.

Martinell i Font van explicar que els seus grups volien formular al govern diverses qüestions sobre la situació del Pius Hospital i de la residència Alt Camp, i que no ho van fer en el ple perquè van considerar que el lloc més adient era la junta. “Volíem traslladar preguntes que ens havien fet els treballadors, que n'esperaven respostes”, van afirmar ambdós, que van coincidir a qualificar l'actitud del govern de CDC i ERC de “falta de respecte”.

Centenars de ciutadans segueixen la processó que es va fer en el 650è aniversari de la trobada de la Mare de Déu

La ciutat de Valls es va abocar ahir a la processó extraordinària de la Mare de Déu del Lledó que es va celebrar amb motiu dels 650 anys de la troballa de la imatge. Dissabte, la Mare de Déu va sortir del cambril de la parròquia del Lledó per anar fins a l'església de Sant Joan, rememorant el trajecte que havia fet 50 anys enrere amb motiu de la seva coronació. Ahir, la imatge va tornar a fer el camí de retorn a la seva parròquia acompanyada d'un seguici presidit per l'arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol.

A les set de la tarda, després de llançar-se 21 salves pirotècniques, la processó va començar a desfilar pels carrers del nucli històric de la capital de l'Alt Camp amb una comitiva formada per les comparses i imatgeria de Valls al complet, amb els trabucaires, el drac, el ball de diables i el personatge de Sant Miquel Arcàngel, l'ós i la figura de Santa Úrsula, el ball de gitanes, els nans, els quatre gegants, el bou, el ball de vells, el ball de bastons, el bou tradicional, la mulassa, el ball de la primera, la moixiganga, el lleó i els grups de sonadors. Els seguia la creu processional, els cirials, els fidels, les entitats de la ciutat amb les seves banderes, l'àliga i els aligons davant la carrossa amb la Mare de Déu del Lledó, acompanyada per la relíquia de Santa Úrsula, la bandera de la ciutat i la corporació municipal.

Molts ciutadans van seguir el recorregut, però allà on es va aplegar més gent, pels volts de dos quarts de nou del vespre, va ser davant la parròquia del Lledó, al passeig dels Caputxins, amb l'arribada de la imatge. Abans de l'entrada de la Mare de Déu del Lledó a la parròquia, flanquejada pels pilars de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, es va produir l'esclat més festiu amb els balls i entremesos del seguici cerimonial i una tronada pirotècnica des del costat mateix del santuari.

Valls viu una diada memorable amb triomf espectacular de la Colla Vella, amb tres castells de gamma extra, i amb una gran Colla Joves que va aguantar el tipus amb el 2 de 9

Espectacular. La força mental és decisiva en això dels castells. El convenciment absolut evita caigudes, el dubte els fa caure. Memorable. El primer derbi vallenc de la temporada, que va tenir lloc ahir a la plaça del Blat, va trencar motlles. Mai per Sant Joan s'havia vist una cosa igual. Més enllà, l'actuació va deixar detalls impagables. Va ser una lliçó magistral i integral de castellística.

Després de firmar la millor actuació d'aquesta temporada –de bon tros–, la Colla Vella es va erigir en la gran triomfadora. Els rosats van definir tres castells de gamma extra d'una tacada. Imbatible. Però la Colla Joves, al seu torn, no va sortir derrotada de plaça. Els vermells van sumar tres estrenes i també van renovar els galons de gamma extra. És Valls.

A la una en punt, la Joves obria plaça amb el 3 de 9. Una sortida lògica (la colla es presentava sense haver fet encara cap castell de 9 i el mal record de la caiguda del Pati), que els vermells van encarar i resoldre amb molta concentració. Tot seguit, va parlar a la Colla Vella i va deixar la plaça paralitzada.

Ni més ni menys que el 4 de 9 amb el pilar! Una arrancada amb un pura sang salvatge que la colla ha domat i convertit en castell talismà. L'execució va resultar excepcional, sobretot per la manera com el tronc va saber replicar les complicacions que se li anaven presentant. L'estructura del quatre es va deformar, però l'escamot rosat va mantenir la calma i el ritme. El pilar, exigit, va salvar el desenllaç i l'eufòria va esclatar entre els incondicionals de la colla.

La reacció de la Joves va ser d'una enteresa admirable. Es va saber abstraure i es va centrar en l'essencial, que era el 2 de 9, un contrincant duríssim. La Joves va haver de desmuntar un primer intent que no anava enlloc. A la segona, el castell va pujar un pèl girat i, abans de la carregada, va baixar una fiblada que va obrir una bretxa a la rereguarda. Les manilles van combatre amb bravura i el tronc es va mantenir dret. La Joves va acabar vencent un gamma extra que anys enrere s'hauria esmicolat.

En canvi, la Colla Vella va trobar en el “seu” 2 de 9 un enemic inesperat. Semblava que el castell es podria dominar, però amb la carregada es va originar una cadena d'“explosions” que va acabar derruint la construcció a l'alçada dels quints. La Joves, per la seva banda, acabava la seva sèrie amb el 4 de 9 i un rotllo entusiasmat.

Paradoxalment, la sensació a plaça era que la Joves, tot i haver quedat per sota de la Vella, aniria a dinar més contenta. I és que a la Vella, la caiguda del 2 de 9 li havia dibuixat una ganyota a la cara. La Vella necessitava fer el 5 de 9. Costava agafar-lo. Dos peus desmuntats i nervis. “Millor que fem el 3 de 9 i a dinar”, se sentia a dir... I al tercer peu lligat, amb una plaça expectant i un punt incrèdula, les gralles van trencar el silenci per acompanyar una seqüència inesborrable. Coratge, determinació i caràcter. La Vella no descarregava el 5 de 9 des del 2012. De traca i mocador. Un Sant Joan per emmarcar.

Sant Joan a Tarragona

Al vespre, a la plaça de la Font de Tarragona, la Jove Xiquets de Tarragona va firmar la millor sèrie amb el 4 de 9 descarregat, que va acompanyar del 5 de 8, del 4 de 8 amb l'agulla i del pilar de 7. Els Xiquets de Tarragona van tenir en el 3 de 9 carregat (el primer de l'any) el millor moment, a més del 2 de 8 i el 4 de 8.