El colltort (Jynx torquilla) mesura aproximadament uns 17 cm, amb una envergadura d’ales de 25-27 cm.
Es tracta d’un ocell molt críptic, de colors que li permeten passar desapercebut: tons crema amb taques al ventre, i tons marrons i grisos al cos, cua i cap. Si es queda aturat a sobre d’un tronc, probablement no el veurem. El seu bec és més curt i ample que en la resta de picots.
En ajudarà molt si el podem identificar d’oïda, doncs té un cant molt potent que ens ajudarà a saber que és present a la zona.
Detall d’un colltort (E.P.)
Catalunya és un ocell principalment estival, que comença a arribar a partir del març i abril, amb els màxims d’observacions just començant el mes de maig. En algunes zones litorals de climes ben temperats s’hi poden trobar alguns exemplars també a la tardor i hivern.
Al Camp de Tarragona hi és relativament freqüent, però sempre als hàbitats adequats per aquesta espècie.
Colltort fotografiat a la Selva del Camp (E.P.)
Com la resta de picots, de qui és família, requereix la presència d’arbres. En aquest cas, però, no necessita grans zones arbrades, sinó que es conforma sovint amb petits boscos entre zones obertes.
Tenim diferents indrets, a les nostres comarques, on el trobarem fàcilment, des de zones al voltant del riu Francolí, a diversos trams del Gaià (com l’albereda de Santes Creus), però també en zones de conreu de secà properes a petits boscos.
Els seus colors són críptics (E.P.)
A diferència de la resta de picots de Catalunya, no té un bec prou potent per perforar els troncs. Aprofiten forats abandonats d’altres picots per a construir el seu niu.
S’alimenta de diversos invertebrats, com formigues, tèrmits, ... que troba tant als arbres com al terra.
El seu nom, colltort, prové d’una curiosa capacitat: quan el captura un depredador comença a moure el seu llarg coll amb angles molt més grans que altres ocells, imitant els moviments d’una serp. Possiblement aquest comportament és precisament per desconcertar el depredador i poder-se escapar.
Dos joves de colltort ben amagats (E.P.)