L'informe trimestral situa el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en el furgó de cua de l'economia catalana

Les quatre cambres de comerç de la demarcació tarragonina es van llançar ahir, a l'uníson, a reclamar el projecte de BCN World com a eina més plausible per trencar l'estancament econòmic del territori. Fa uns quants dies, els representants camerals ja s'havien pronunciat a favor de desencallar-lo i tirar-lo endavant. Ahir, però, van esgrimir el resultat de l'informe de conjuntura econòmica del quart trimestre del 2015, que elabora el Grup de Recerca d'Indústria i Territori de la Universitat Rovira i Virgili (URV), com a argument de força d'aquesta seva reivindicació.

El professor de la URV Joaquim Margalef va ser l'encarregat d'exposar els resultats de l'estudi i de posar sobre la taula que, si bé les xifres del 2015 a la demarcació de Tarragona són millors que les de l'any anterior, s'està molt lluny d'arribar a una situació similar a la del 2008. De fet, després d'assegurar que “les bases del creixement no semblen estables ni deixen entreveure canvis estructurals que puguin significar noves expectatives i dinàmiques de creixement futures”, Margalef va convidar a “reflexionar i a valorar com incentivar les expectatives futures d'inversió i de consum a la zona per millorar el creixement econòmic”.

Més directe en l'anàlisi de les dades, però, va ser el president de la Cambra de Comerç de Valls, Marcel·lí Morera, que va reconèixer directament que la demarcació de Tarragona “torna a estar a la cua de Catalunya”. I, de la situació, en va fer responsable la falta d'una connexió ferroviària eficaç, una autovia A-27 inacabada, però també la indefinició en projectes que, a parer seu, poden capgirar la situació, com ara el BCN World. “Estem encallats pel puritanisme sobre els jocs d'atzar, quan avui hi pot accedir tothom des de casa per internet”, es va lamentar Morera.

“Cal que no ens posem pals a les rodes nosaltres mateixos”, va reblar el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Andreu Suriol, que va dir que, “independentment que sigui una operació que té punts obscurs”, el BCN World és una inversió estratègica per al territori. I en la mateixa línia, el secretari de la Cambra de Reus, Joan Josep Sardà, va lamentar que, si no hi ha un acord per tirar endavant el projecte abans del juny, es perdrà una bona oportunitat.

La neteja es durà a terme a les urbanitzacions de Mas Llorenç, Mas Gasol, Residencial El Remei, Mas del Cano i Masies Catalanes

L’Ajuntament d’Alcover ha engegat la iniciativa de netejar, amb ramats d’ovella i de cabra, les franges protectores de les urbanitzacions amb l’objectiu de minimitzar el risc d’incendi i preservar els habitatges d’aquestes urbanitzacions.

Abans d’aquesta iniciativa, els treballs de neteja es realitzaven un cop l’any amb mitjans mecànics, però, a partir d’ara, es faran un mínim de tres passades al llarg de l’any amb uns 250 caps que pasturaran una setmana de mitjana en cada una de les àrees d’actuació. Aquesta neteja sostenible se li suma també el treball mecànic per treure el brancatge doble, les rames baixes o la massa d’arbre de gran densitat.

Urbanitzacions incloses

La neteja de les franges es durà a terme a les urbanitzacions de Mas Llorenç, Mas Gasol, Residencial El Remei, i s’incorpora Mas del Cano i Masies Catalanes. Entre aquestes dues darreres urbanitzacions hi ha un barranc que les separa que presenta un alt risc d’incendi.

La tasca de preservar les franges protectora és competència de cada urbanització i, aquestes, han de fer-se càrrec del cost de la neteja. L’Ajuntament, però, ha apostat per treballar conjuntament i assumirà una part del cost i la resta, les urbanitzacions, que han vist disminuït aquest import gràcies també a una subvenció de la Diputació.

El fet de realitzar la neteja de les franges protectores amb ramats d’ovella i de cabra permet un manteniment més constant i acurat i alhora apostar per mètodes tradicionals i més sostenibilitat.

L’actuació ha representat una inversió de més de 112.000 euros i ha permès remodelar la zona nord

La Diputació de Tarragona, a través de Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria Municipal i Territori del Servei d’Assistència Municipal, ha arranjat i renovat el passeig d’entrada a la zona esportiva del municipi del Pont d’Armentera. L’actuació ha representat a la institució una inversió de 112.257,28 euros i ha servit per remodelar la zona nord, que es trobava molt malmesa.

Els treballs han inclòs l’enjardinament de l’espai, la instal·lació d’un sistema de reg per degoteig i la col·locació d’una tanca de fusta al passeig, per evitar caigudes al terraplè. Així mateix, s’ha millorat la pavimentació del passeig i s’ha connectat la piscina municipal a la xarxa de clavegueram existent. Finalment, s’han instal·lat 17 nous punts de llum que han millorat la il·luminació fins a la zona de la pista esportiva.

Els municipis executen aquest hivern treballs de prevenció d'incendis forestals gràcies a un ajut de la Diputació

L'Ajuntament d'Aiguamúrcia ha executat treballs els mesos de desembre, gener i febrer a la urbanització Mas d'en Parès per prevenir incendis forestals. Aquestes obres han rebut una subvenció destinada a franges forestals a les urbanitzacions de la Diputació i l'àrea que s'ha treballat és la de més risc.

L'àmbit d'actuació té una amplada de 25 metres, una llargada d'un quilòmetre i una superfície de 2,5 hectàrees. L'empresa que l'ha executat ha estat Corriols i Riberes SL, vinculada a la zona i amb experiència. Les tasques han estat l'aclarida de peus, tallant pi blanc i deixant les alzines; la poda de les branques baixes; l'estassada de sotabosc, i l'eliminació i trituració de restes.

També s'ha netejat la zona interior de la urbanització, on hi va haver un incendi a la primavera. Es preveu continuar els treballs perquè, amb un parell d'anys més d'intervenció a fons, només calgui fer-hi manteniment.

Els espectacles més seguits van ser la tragèdia ‘Fedra’, la comèdia ‘La extraña pareja’, el suspens de ‘La ratonera’ i el musical ’73 raons per deixar-te’

Els Teatres de Valls amb els seus dos escenaris, l’històric Teatre Principal del 1850 i el Centre Cultural del 1991, van obrir 303 dies durant el 2015, 23 més que l’any anterior, un 8% addicional envers l’any 2004. D’aquesta forma, el 83% dels dies de l’any van acollir activitats que van ser organitzades per un total de 59 agents culturals i ciutadans diferents. Els usuaris van ser-ne 43.767. D’aquests, 7.999 persones van optar per gaudir de la temporada estable de caràcter professional que va presentar 45 funcions amb entrades de pagament. Descomptats els mesos de juliol i agost, els teatres vallencs gestionats per la Xarxa de Cultura van oferir un muntatge professional a la setmana.

El regidor de Cultura de Valls, Marc Ayala, ha valorat molt positivament la funció de servei als ciutadans que porten a terme els Teatres de Valls. “Són unes infraestructures culturals de primer ordre que ofereixen no sols una programació professional estable i de qualitat amb produccions emblemàtiques, sino que també mantenen una vocació de servei a les associacions i al conjunt d’agents culturals durant tot l’any”, ha explicat Ayala. “La suma de la proposta professional i la que genera el teixit local desemboca en una oferta escènica diversa i rica en espectacles de teatre, música, dansa i circ”.

Amb aquestes dades a la mà, l’Ajuntament de Valls incideix en el fet que la cultura representa un factor positiu indispensable en el desenvolupament social de la comunitat local, tant a nivell productiu econòmic com sobretot en el de la qualitat de vida i de la cohesió social i participativa. “Els Teatres de Valls milloren el sentiment de pertinença a la comunitat per a totes les persones implicades en els projectes que pugen sobre els escenaris del Principal i del Centre Cultural”, explica Ayala. “Alhora la cultura és una inversió social, i l’objectiu de l’Ajuntament de Valls és facilitar i multiplicar-ne l’accés per a tothom. Els mateixos ciutadans han aconseguit esdevenir el centre de les polítiques culturals, actuant-ne com a motor en els seus equipaments escènics”.

En aquest sentit, les activitats als Teatres de Valls han passat de les 184 que es van registrar l’any 2012 a les 214 el 2013, 280 de 2014 i 303 el 2015. En quatre exercicis l’increment ha estat del 40%. Les entitats i altres ens organitzadors no han parat de créixer, de manera que els 47 del 2013 han esdevingut actualment 59. “Les entitats de la ciutat, les comissions participatives, les petites indústries culturals i els professionals del sector públic i privat són les formigues de la cultura”, ha comparat metafòricament Marc Ayala.

Espectacles més seguits

Les quatre funcions d’espectacles professionals més seguts pels espectadors durant l’any 2015 van ser la tragèdia ‘Fedra’, amb un repartiment excepcional, configurat per Emma Vilarassau, Mercè Sampietro, Lluís Soler i Jordi Banacolocha; la comèdia ‘La extraña pareja’, liderada per Joan Pera i Antonio Dechent; el suspens de ‘La ratonera’ d’Agatha Christie; i el musical ’73 raons per deixar-te’, amb un repartiment amb Mercè Martínez, Marc Pujol, Mone Teruel i Abel Folk, tots representats al Centre Cultural.

Per la seva banda, les entitats que han utilitzat els equipaments teatrals vallencs durant l’última temporada han estat 59. La gran majoria d’usos són espectacles i activitats diverses obertes al públic, tot i que ambdós equipaments també han servit per a alguns assaigs de les companyies de teatre de la pròpia ciutat de Valls. El Principal també ha mantingut el seu vestíbul com un espai expositiu de manera gairebé permanent durant les diferents temporades.

La visita ‘Monuments oberts’ registra un increment del 30% en nombre de visitants

Durant aquest mes de gener i febrer, la suma d’usuaris i reserves de rutes registrades a l’Oficina Municipal d’Informació Turística de Valls (OMIT) sumen un 66.9% més d’usuaris que al gener i febrer de 2015. Concretament, aquests dos primers mesos 1.407 persones visitaran la ciutat de Valls mitjançant la contractació d’una de les rutes guiades que ofereix l’OMIT, mentre que durant el mateix període de l’any passat van ser 843.

'El cor de la ciutat', la ruta més sol·licitada

La ruta més sol·licitada per part dels visitants de Valls és ‘El cor de la ciutat’ amb 511 persones; i en segon lloc, la ruta ‘Valls, terra de calçots’ amb 322 persones, la qual cosa representa respectivament, el 36.3% i el 22.9% del total d’usuaris de rutes guiades d’aquests mesos de gener i febrer. ‘El cor de la ciutat’ és la primera ruta creada pels serveis turístics de Valls i des de sempre la preferida per la majoria de grups i agències de viatges, mentre que ‘Terra de calçots’ és una ruta més recent, creada l’any passat, i pensada especialment per totes aquelles persones de fora de Valls que vulguin combina una calçotada amb una ruta cultural al centre de la ciutat.

La tercera ruta amb més usuaris és ‘Històries i llegendes de Valls’, una ruta amb només uns mesos de vida i que està obtenint una molt bona acceptació per part dels visitants a la ciutat. Aquesta nova oferta, estrenada al novembre passat, ha assolit en dos mesos 164 usuaris.

Monuments oberts

L’OMIT també ha obtingut molts bons resultats amb la iniciativa ‘Monuments oberts’ aprofitant la celebració dels Tres Tombs i de la Gran Festa de la Calçotada. L’any 2015, aquesta modalitat per visitar el patrimoni vallenc va aplegar 203 persones, mentre que enguany la suma de visitants als monuments durant els esdeveniments dels Tres Tombs i la Gran Festa de la Calçotada ha aplegat 264 persones, la qual cosa representa un increment del 30%.

L'establiment ja va ser pioner, fa set anys, en l'elaboració de pa d'aquesta ceba

Jordi Gasque era encofrador fins que la crisi del sector de la construcció el va obligar a fer un gir a la seva vida professional. Es va fer càrrec del forn de pa de Nulles (Alt Camp) i ara és un pioner elaborant productes que tenen el calçot com a protagonista. Des de fa set anys, coincidint amb la temporada de calçotades, prepara pa de calçot, i enguany ha ideat els croissants d'aquesta ceba. Tots dos els complementa amb clorofil·la, que hi dóna l'intens color verd que recorda el calçot. El més difícil? Contrarestar la gran quantitat d'aigua que porta la ceba i combinar-ho amb les masses. L'oferta del forn, però, és molt més àmplia, amb una trentena de varietats de pa, brioixeria i coques.

"La inspiració ve de col·laborar amb molts restaurants que demanen aquestes coses", relata Gasque a l'ACN, "que cada vegada exigeixen un producte millor". Coneixent que aquest forner de Nulles ja feia anys que elaborava pa i coques de calçot, enguany li van demanar un producte nou, i se li va acudir el croissant de calçot "perquè no l'havia fet ningú encara".

Pel que fa a l'elaboració, detalla que es fa amb dues masses. Les dues porten calçot cuit, i en una de les dues hi barreja també clorofil·la per tal que quedi verda. Després de treballar-les en una laminadora, les cargola i aconsegueix "el croissant de dos colors". El gust de calçot és suau, ja que hi ha greixos i també mantega, però el forner reconeix que és un producte que "ha sorprès molt", i "la veritat és que se'n vénen molts i agrada molt", afegeix.

Fer el pa de calçot és més senzill, ja que el procés és gairebé el mateix que en el pa tradicional. L'única diferència, desvetlla, és que "hidratem una mica menys la massa i hi afegim el calçot cuit", a més de la clorofil·la, com en el cas dels croissants. Un producte que té "un gust fort de calçot" i que "es pot combinar amb un munt de plats", explica. "La gent el pren per les calçotades, els restaurants el serveixen... és un producte que agrada molt", conclou.

Les principals dificultats que assenyala Gasque a l'hora d'enfrontar-se al calçot com a ingredient per fer pa o croissants és que porta molta aigua, fet que "afecta molt les masses", o la gran quantitat de fibra que té. "És a base de fer proves i de molta paciència", diu, però per ara ha aconseguit la fórmula ideal.

Cada any miren d'incorporar un nou producte a la seva gran oferta, i ja han començat a treballar diverses idees per sorprendre els clients de cara a la temporada que ve.

Segons un informe del Departament de Salut, l'Alt Camp va ser la comarca amb més mortalitat del 2013

El ple del Consell Comarcal de l'Alt Camp ha aprovat per unanimitat una moció d'ERC perquè s'investiguin les causes que situen la comarca amb l'índex de mortalitat més alt de Catalunya i amb l'esperança de vida més baixa del país. El mes de desembre, el Departament de Salut va publicar l'informe Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població a Catalunya que atorga a l'Alt Camp les pitjors xifres de Catalunya en aquests paràmetres.

Segons aquest informe, l'Alt Camp va ser la comarca amb més mortalitat el 2013, amb un 13,7% per sobre de la mitjana catalana. Però també és la comarca amb menys esperança de vida en néixer, amb 81,6 anys, empatant amb la Ribera d'Ebre. La mitjana catalana és de 83,2 anys. Altres indicadors significatius són la taxa de tuberculosi, en què el 2014 va ser la segona comarca catalana, o la d'hospitalització, en què el 2014 va ser la tercera darrere dels dos Pallars.

La tesi principal de l'estudi és que la pobresa augmenta la mortalitat, però en el cas de l'Alt Camp els indicadors econòmics són propers a la mitjana del país. Per aquest motiu, segons ERC, “caldrà buscar altres explicacions relacionades amb factors com ara brots epidèmics, contaminació o incidències en l'atenció sanitària”.

ERC vol que s'investiguin les causes d'aquesta situació de manera que, si es detecten, es puguin aplicar polítiques per pal·liar-les. La moció demana també que el Pius Hospital informi dels motius pels quals la seva mortalitat per insuficiència cardíaca ha estat un 74% per sobre de la mitjana el darrer any. Amb tot, els republicans consideren que “no hi ha motiu d'alarma”.

La mostra exposa una seixantena de treballs ocupant tot l’edifici del Museu de Valls

El proper diumenge 14 de febrer, a les 12h, al Museu de Valls, es farà una visita guiada a l’exposició ‘Capella de Sant Roc. 30 anys d’art contemporani’, per part de Sefa Figuerola, artista i historiadora de l’art. Amb aquesta activitat es clourà la mostra organitzada pel Museu de Valls per celebrar les tres dècades de continuïtat en la programació d’aquest espai d’art emergent de la la ciutat.

L’exposició, oberta des del passat 19 de desembre, recull l’activitat d’aquests trenta anys, a través d’una selecció de les obres que els artistes han donat al fons del Museu, en motiu d’haver fet l’exposició a la Capella. La mostra exposa una seixantena de treballs ocupant tot l’edifici del Museu de Valls, des del vestíbul d’entrada fins al tercer pis. També recull els catàlegs que s’han publicat en aquest llarg període de trenta anys. La clausura de l’exposició coincideix amb el tancament de la mostra ‘Llar dolça llar’ a la Capella de Sant Roc, de l’artista CiprianHomorodean.

La Capella, dues etapes diferenciades

La Capella va ser un projecte iniciat l’any 1985 per Anton Gurí, aleshores director de l’Escola d’Art de Valls. Des d’aleshores ha tingut dues etapes clarament diferenciades. La primera, que cobreix els primers quinze anys, va ser dirigida per Anton Gurí, el qual va marcar la dedicació i l’esperit de la programació d’aquest espai tant emblemàtic en relació amb la promoció dels artistes joves que es movien en el camp de l’art emergent.

La segona etapa serà el Museu de Valls qui responsabilitzarà de la programació, amb el suport de l’IEV i la col·laboració econòmica de l’Ajuntament de Valls. Des de l’any 2001 fins al 2006 es farà directament des del personal del museu i a partir d’aquell any a través de diversos comissariats. En primer lloc per la crítica d’art Cèlia del Diego, l’any 2006-2008, i posteriorment per Albert Martínez López-Amor, l’any 2008-2010, Jordi Antas, del 2013-2015, i, des d’aquest any, per Marina Vives.

En aquests trenta anys s’hi ha fet més de cent-cinquanta exposicions en les quals hi ha participat gairebé el mateix nombre d’artistes.

Fem Vallmoll critica que l'alcalde Josep Lluís Cusidó (PSC) no respon a les seves peticions ni informa dels projectes

Fem Vallmoll, l’únic grup de l’oposició a l’Ajuntament de Vallmoll, ha recorregut davant el Síndic de Greuges de Catalunya la que consideren una actitud “hermètica” de l’equip de govern que encapçala l’alcalde Josep Lluís Cusidó (PSC).

Actualment, el socialista Josep Lluís Cusidó governa amb la majoria absoluta de sis regidors, mentre que Fem Vallmoll, té tres regidors. El grup de l’oposició acusa l’alcalde i el seu govern de negar-los còpies de documentació sobre expedients municipals i de respondre’ls tard i malament a les instàncies presentades. El portaveu de Fem Vallmoll, Sebastiane Dethise, considera que és una actitud poc democràtica i transparent “d’un govern acostumat a no tenir oposició”.

Dethise afirma que van sol·licitar una explicació sobre la situació al ple municipal mitjançant un escrit adreçat al secretari, però la resposta no va ser del secretari, sinó de l’alcalde, “al qual no ena havíem adreçat”. Per a Fem Vallmoll, la manca d’explicacions sobre la modificació de crèdit dels pressupostos ni del projecte de reforma de la plaça Nova, “que ens vam assabentar quan vam veure les màquiens” han estat els exemples més clars de manca de transparència.

Per aquest motiu, Fem Vallmoll ha traslladat la seva queixa al Síndic de Greuges de Catalunya perquè determini de manera objectiva si les seves queixes són legítimes”.

Es faran assaigs en directe, divendres 12 i dimecres 18 de febrer, davant d’espectadors del món de les arts escèniques

Del 9 al 18 de febrer, la companyia de l’artista vallenca Pepa Plana es troba realitzant una residència artística i tècnica al Teatre Principal de la ciutat. L’objectiu és preparar una nova producció teatral que porta per títol ‘Paradís Pintat’. La companyia Pepa Plana té prevista l’estrena l’estiu de 2016 en el marc del Festival Grec de Barcelona.

L’Ajuntament de Valls ha formulat un conveni de cooperació amb la companyia Pepa Plana per establir una residència d’assaig i tècnica, en l’àmbit de les arts escèniques, que permet oferir l’espai del Teatre Principal i els recursos tècnics necessaris per a l’assaig i producció del seu nou projecte escènic titulat ‘Paradís Pintat’, que s’estrenarà durant el 2016 al Festival Grec de Barcelona, d’ampli prestigi nacional i internacional.

A més dels treballs artístics, l’acord inclou la possibilitat d’instal·lació de l’escenografia del muntatge, l’ús del material tècnic del Teatre Principal i la realització de sessions tancades per a públic i programadors. En aquest sentit, divendres 12 i dimecres 17 de febrer, la companyia comptarà amb espectadors procedents del món de les arts escèniques que assistiran als assaigs en directe.

Suport ampli als creadors de les arts escèniques

Els Teatres de Valls sumen a les tres línies medul·lars d’actuació existents en matèria de programació estable, servei educatiu i cultura participativa aquest nou quart vector de les residències artístiques i tècniques. Així i de forma complementària al segell ‘Territori vallenc’ implementat en els darrers anys, l’Ajuntament de Valls dóna un suport més ampli als creadors de les arts escèniques. Tota l’estructura i els serveis dels Teatres de Valls es posen al servei dels creadors que fan una estada de treball a la ciutat per donar forma als seus espectacles.

Amb la nova línia de residències d’assaig i tècniques, Valls millora el suport públic a la iniciativa provinent del món de les arts escèniques i al mateix temps una eina per teixir complicitats per a la projecció i difusió del talent amb el segell local. Tot plegat, les accions culturals estan implementades en el marc d’un sistema sostenible, que optimitza i genera el màxim de recursos propis, i respecta un equilibri adequat tant amb les associacions com amb el sector privat. Aquest suport a la creació potencia el treball en xarxa de la Xarxa de Cultura de Valls.

El projecte de Pepa Plana

El nou espectacle de la pallassa vallenca es podrà veure en alguna de les noves temporades estables dels Teatres de Valls. El fil conductor són les migracions. A més del protagonisme de Plana, compta amb la direcció i la dramatúrgia de l’italià amb residència a Suïssa, Ferruccio Cainero que compartirà l’autoria amb Pepa Plana. Cainero ha escrit 40 obres de teatre, dirigit 32 produccions i participat com a actor en 18 produccions. L’estudi de creació audiovisual Nuevosojos, de Barcelona, hi afegirà els elements de vídeo i mapping, que s’incorporen per primer cop en la trajectòria de Plana.

‘Marits i mullers’, ‘Flores de otro mundo’ i ‘Pago Justo’ seran les projeccions que es realitzaran a la sala d’actes de l’IEV

El Cine Club Valls, l’Institut d’Estudis Vallencs i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones de la regidoria de Participació Ciutadana i Igualtat de l’Ajuntament de Valls organitzen el cicle ‘Cinema de Gènere’. El nou cicle s’inicia aquest dijous amb la projecció de la pel·lícula ‘Marits i Mullers’. Continuarà el dia 25 de febrer amb ‘Flores de otro mundo’ i el 10 de març amb ‘Pago Justo’. Les tres projeccions seran, a les 21:30h, a la sala d’actes de l’IEV, en l’horari habitual de les projeccions que organitza el Cine Club Valls. En acabar el llargmetratge hi haurà un col3loqui obert i debat amb el públic assistent.

Les pel·lícules d’aquest cinefòrum han estat escollides amb l’objectiu precisament de debatre i posar al descobert alguns dels estereotips i mites al voltant del gènere i com aquests es traslladen al cinema. Així es vol obrir un debat amb els espectadors per superar la visió androcèntrica que imposa un enfoc i organització de la realitat a partir de referents masculins i, a la vegada, donar visibilitat i projectar l’experiència i coneixements femenins. El cicle neix doncs amb la voluntat de consolidar-se any rere any d’acord amb els objectius de la regidoria de desplegar un programa d’activitats, cada vegada més ampli, de sensibilització al voltant de les polítiques d’igualtat i gènere.

‘Marits i mullers’

La primera de les pel·lícules, ‘Marits i mullers’ presenta les dificultats de la vida en parella i els tràngols que suposa una superació. Aquest film es projectarà avui, dia 11 de febrer, just abans de l’estrena d’aquest proper dissabte al Centre Cultural Municipal de l’obra de teatre inspirada en aquesta pel·lícula de Woody Allen. Així, la primera de les projeccions del cicle de cinema forma part també de les activitats paral·leles que organitza Xarxa de Cultura al voltant dels espectacles de la cartellera teatral.

‘Flores de otro mundo’

Aquest film, dirigit per Icíar Bollaín, serà la segona de les pel·lícules del cicle i s’emetrà el dijous 25 de febrer. En aquest film es segueixen les agredolces històries de convivència que es generen arran d’una festa per trobar parella organitzada per solters d’un poble sense dones en la que hi confluiran una dominicana immigrant il·legal, una cubana que somia recórrer món i una bilbaïna que viu en la més completa solitud.

‘Pago Justo’

El cicle es tancarà el dijous 10 de març amb ‘Pago Justo’, dirigida per Nigel Cole. Aquesta pel·lícula narra com l’any 1968 prop de 200 costureres de la planta Ford de Dagenham de Londres van organitzar una vaga per reivindicar la igualtat de salaris respecte els homes.

El vent també es va emportar la gespa artificial que s'haiva instal·lat a la rotonda del Bon Sol

La ventada de dimarts a la nit a Valls va causar diversos problemes a la xarxa de ferrocarril, però també en altres infraestructures de la capital de l'Alt Camp. Les incidències van començar pels volts de tres quarts de nou del vespre, quan els Bombers van ser alertats d'un l'incendi en uns comptadors elèctrics de l'estació. Al lloc dels fets es van desplaçar tres dotacions i, poc després, molt possiblement a causa del vent, un senyal va caure sobre la catenària a pocs metres de l'estació. Aquest fet, a més de causar un petit incendi al canyissar del costat de la via, va deixar aturat un comboi que es dirigia a Lleida a l'altura del pont del Vilar.

Això va obligar a evacuar els passatgers, que van haver de ser traslladats en autocar a la seva destinació. A més, fins a la una del migdia d'ahir, els trens de mitjana distància de l'R14 van ser desviats per Tarragona i Reus. Pel que fa a l'R13, el trens amb origen o destinació a les estacions compreses entre la Plana i Sant Vicents de Calders van ser traslladats per carretera.

El vent va causar altres estralls, com la caiguda del revestiment d'una façana a la muralla de Sant Antoni o la d'un arbre de grans dimensions al passeig Lluís Companys, just davant de la comissaria dels Mossos d'Esquadra.

La ventada també es va emportar la gespa artificial que s'havia instal·lat a la rotonda del Bon Sol. Es dóna la circumstància que l'adequació d'aquesta i dues rotondes més d'entrada a la ciutat va ser polèmica, ja que l'Ajuntament de Valls va destinar una partida de 30.000 euros a cadascuna per al seu enjardinament.

Quim Navarro, conegut com Steelman X, impulsa una campanya per obtenir material escolar per a Bolívia i el Perú

La seu del Consejo Superior de Deportes de Madrid acull avui el vídeo de presentació del projecte Ruta del Cister Solidari que ha impulsat el runner Quim Navarro, conegut com Steelman X. L'objectiu de la proposta d'aquest atleta de Granollers (Vallès Oriental) és recollir fons per a l'adquisició de material escolar per als infants més necessitats de Bolívia i el Perú.

Quim Navarro ha assolit el repte de fer els 105,2 quilòmetres que uneixen els monestirs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, amb 6.050 metres de desnivell acumulat, amb un temps rècord de 10 hores i 4 minuts. El repte l'ha aconseguit, a més, carregant una motxilla amb 20 quilos de material escolar i ara demana “quant aportaràs tu?”. Les donacions es podran fer a partir del 15 de febrer a la pàgina oficial d'Steelman X.

La iniciativa d'aquest atleta, que acumula el rècord mundial de velocitat del Camí de Sant Jaume o de la Transpirinenca, va néixer del seu últim viatge a Amèrica del Sud, on va detectar que molts nens, especialment en petits nuclis de població, ni podien desenvolupar-se ni tenien possibilitats de futur per la falta de recursos bàsics. Navarro creu que amb una mica d'ajuda aquests infants poden tenir un futur diferent. “No es tractava de fer cap rècord; el premi és poder ajudar nens que d'altra manera no podran tenir una oportunitat en un futur”, explica.

El repte de la Ruta del Cister va començar i acabar a Montblanc amb un circuit circular acompanyat de la Policia Municipal o els Mossos, que van supervisar el recorregut, el pes i el registre del track. El vídeo es presentarà avui amb el seu nou repte, que consisteix a fer els 5.850 quilòmetres que separen Lima de Rio de Janeiro en menys de 73 dies.