Aquesta web utilitza cookies pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar o utilitzar els nostres serveis, aceptes l'ús que en fem.

Publicitat

Conferència commemorativa del centenari del naixement del Dr Josep Laporte

L'acte es farà aquest dijous 24 de novembre, a les 18h, a la sala d'actes de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de Reus de la URV 

El Dr. Josep Laporte (1922-2005) El Dr. Josep Laporte (1922-2005) ARXIU / INFOCAMP
Cultura Redacció Infocamp
Dijous, 24 Novembre 2022 07:49

La regidoria de Salut i Ciutadania de l'Ajuntament de Reus i el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona han organitzat per aquest dijous 24 de novembre una conferència per commemorar el centenari del naixement del doctor Josep Laporte.

L'acte es farà a les 18:00 h, a la sala d'actes de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili (URV), al carrer de Sant Llorenç de la capital del Baix Camp. Anirà a càrrec de Lluís Bohigas, que l'ha titulat com a "La reforma sanitària del Conseller Josep Laporte".

El doctor Laporte

Josep Laporte i Salas (Reus, Baix Camp, 18 de març de 1922 — Barcelona, 15 de febrer de 2005) fou un polític i catedràtic de farmacologia català.

Biografia

Va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona (1939–1945). Es va interessar per la fisiologia l'endocrinologia clínica i finalment va especialitzar-se en farmacologia, disciplina a la qual va dedicar la seva carrera professional.[3] El 1953 va rebre el Premi Josep Massot i Palmés que de manera encara clandestina atorgava l'Institut d'Estudis Catalans; el treball premiat versava sobre farmacologia de la coagulació de la sang.[3] El 1957 es va doctorar amb la tesi Interrelaciones farmacodinámicas de la hormona tiroidea, per la qual va rebre el Premi Gregorio Marañón de l'Acadèmia Médico-Quirúrgica Espanyola, a més del Premi Extraordinari de doctorat d'aquell any. Era deixeble de l'escola de Francisco García-Valdecasas i va ampliar la seva formació amb els farmacòlegs William Paton (a Oxford) i Silvio Garattini (a Milà).

Va ser catedràtic de Farmacologia a les facultats de Medicina de Cadis (llavors part de la Universitat de Sevilla), de València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual va ser rector els anys 1976 i 1977.[3][4] Va presidir l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears, de 1970 a 1974, i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de 1993 a 2002, any en què va ser elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans.

L'any 1992 va rebre la Sirga d'Or, guardó que atorga el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre[ 4] i el 1996 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

Va morir a Barcelona el 15 de febrer del 2005 a causa d'un atac cardíac que va patir en el decurs d'un acte oficial en el Palau de la Generalitat.

Activitat política

El 1980 va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya, com a independent a les llistes de Convergència i Unió i el president Jordi Pujol el va nomenar conseller de Salut i Seguretat Social a l'hora de formar govern. Reelegit diputat a les eleccions del 1984, es va mantenir com a conseller.

El 1988 fou cap de llista de CiU per la circumscripció de Tarragona i va ser nomenat conseller d'Ensenyament, càrrec que va ocupar fins al 1992. Durant aquest últim període es van crear les Un iversitats de Girona, Lleida i la Rovira i Virgili de Tarragona.

Anuncia't a infocamp.cat, dona suport al periodisme rigorós de proximitat.

Publicitat

Segueix el nostre canal de Telegram 

Per rebre en temps real els titulars d'InfoCamp 

telegram1

No s'ha pogut desar la teva subscripció. Siusplau torna-ho a provar.
La teva subscripció ha estat correcta.

Butlletí de titulars diari

Subscriu-te per rebre cada matí els titulars d'InfoCamp al teu correu: