El falciot pàl·lid (Apus pallidus) mesura uns 16 cm, però té una envergadura alar de fins a 44 cm.

Es tracta d’un ocell amb la típica silueta de falciot: ales ben llargues, en vol fent una forma de “C” que li dona nom, doncs recorda a una falç.

Són de color fosc, una mica marronós o grisós, amb una taca més clara força gran a la “barbeta”.

Es poden confondre amb certa facilitat amb els falciots negres. Per diferenciar-los, hem de tenir en compte que el falciot pàl·lid és més marronós que no pas negre, la taca de la barbeta és més ampla (però destaca menys, ja que no es veu tan blanca), les puntes de les ales són més arrodonides i les ales es veuen d’un color més uniforme. En falciot negre les ales es veuen de dos colors: una part anterior molt fosca i la resta més grisa, més brillant.

També veurem en el falciot pàl·lid que a la zona del ventre les plomes fan una forma com d’escates, en canvi en falciot negre es veu d’un color més uniforme.

Aquí podem observar la taca clara de la barbeta (E.P.)

Les plomes del ventre semblen escates (E.P.)

El falciot pàl·lid acostuma a arribar a Catalunya durant el mes de març, ja que passa els mesos més freds de l’any a l’Àfrica. En alguns indrets només es veu en migració, però al Camp de Tarragona tenim la sort de tenir unes de les poques zones dels país on crien: principalment a la costa, i a les ciutats de Reus i Tarragona.

Es quedaran amb nosaltres fins el mes d’octubre, normalment.

Es tracta d’hàbils voladors, per tant durant el dia es poden desplaçar molts quilòmetres per buscar aliment.

Es tracta d’una espècie amb gran habilitat pel vol (E.P.)

És una espècie ben adaptada a les ciutats, on farà els seus nius aprofitant forats als edificis, però també cria en zones de penya-segats. Només utilitza alguns materials que captura en vol per fer el niu, sense agafar res de terra.

S’ha de tenir en compte que el falciot mai s’atura a terra, fa la major part de les coses en vol (s’alimenta, dorm, copula, ...), aturant-se únicament als forats on fa niu per realitzar la posta i covar els ous. De fet, si cau a terra sovint no és capaç d’emprendre el vol: té les ales molt llargues i les potes molt curtes, adaptades a la vida a l’aire.
Si trobem un falciot a terra i no sabem si està ferit o no, hem de trucar al 112 i informar-ne als Agents Rurals, per a que ens diguin com procedir. No es recomana agafar-los i llençar-los enlaire (com molts cops es diu) ja que si tenen una ala trencada podríem estar agreujant les seves lesions.

Falciot pàl·lid a Reus (E.P.)

Es tracta d’una espècie insectívora que s’alimenta de l’anomenat plàncton aeri: petits invertebrats que trobem a l’aire, en alguns casos fins i tot invertebrats no voladors arrossegats pel vent.

Els captura amb un sistema ben peculiar: obre bé el bec i atrapa tot el que troba, d’un sol cop, enlloc d’intentar capturar els invertebrats un a un.

Entre aquests animals hi trobem aràcnids, formigues, vespes, mosques, mosquits, i un llarg etcètera. Són uns grans aliats nostres, doncs ens ajuden a controlar l’excés de mosques i mosquits.

Falciot pàl·lid amb la cua oberta, que els permet frenar o maniobrar millor (E.P.)