En aquest article no vull tractar el tema dels somnis com a tal, malgrat sigui una de les coses més meravelloses que podem realitzar les persones mortals. Us vull parlar de justícia social i com aquesta aconsegueix investir de dignitat, la porció vital curta de cada persona.
En qualsevol societat no podem oblidar, existeixen molts drets individuals que d'acord amb la declaració universal dels drets humans, s'han d'anar actualitzant poc a poc. Ara bé, cal indicar que el dret més important que existeix és el dret a tenir drets. M'ho heu pogut llegir més d'una vegada afirmant un concepte pràctic d'aquesta naturalesa ja que considero que es un patró conductual i humà que ens permet avançar des de totes les vessants.
M'agradaria posar de relleu que els signes dels temps actuals incorporen un afegit extraordinari com és la quantitat de diverses entitats , a partir de les quals, amb heroïcitat i admirablement, desenvolupen una tasca gegantina de caire social. Són, en resum, l'ànima d'una societat perquè en elles podem experimentar unes dosis de realisme, del positivisme i de concòrdia col·lectiva.
Les famílies han de representar un nexe d'unió, d'aprenentatge mutu i de reconciliació permanent. També una suma d'humanitat i de valors sense dates de caducitat que permetin a les persones, a títol personal, experimentar una millora continua de la seva qualitat de vida, de la seva escala de coneixements i de la seva salut integral.
Una realitat que m'agradaria aturar-me no és un fet aïllat o un esdeveniment circumstancial que no cal prendre-ho seriosament. Hem refereixo a la manera en com els poders del poble es giren contra el poble abusant dels seus poders d'una manera nociva i tóxica creant un ecosistema de desconfiança institucional i ciutadana en constant creixement.
Qualsevol societat de valors, és a dir, digna i profundament humana, ha de contenir tota la bellesa humana que representen les persones que actuen amb autenticitat però també l'esperit crític, sempre constructiu, que van adquirint les noves generacions. Només així podrem edificar una civilització millor feta de persones cada vegada millors.
Es injust i seria una irresponsabilitat temerària no fer res per aturar les guerres, les pobreses o les corrupcions varies que castiguen el benestar social, animal i ecològic a nivell general. Cada vegada més, em trobo amb persones que la única manera d'actuar és amb hipocresia low cost acompanyada d'una indiferència sense fre amb cap justificació possible que arrossega i de quina manera el patiment permanent de les persones que conviuen dins d'un mateix sector concret.
En definitiva, ens calen més persones autèntiques que siguin capaces de plantar cara a les injustícies amb humilitat, esperit crític i justícia social. La fortalesa digna i vital de les persones sumar si realment portem a terme les coses del dia a dia d'aquesta manera.
