Per un salari digne cal un país normal

Opinió Jordi Cartanyà Benet

Dijous, 14 abril 2016 13:50

En els països de pandereta, les solucions als problemes acostumen a ser inexistents. El govern en funcions d’Espanya segueix impedint les millores socials que les persones necessiten. Si continua molt de temps així es convertirà en un govern en defuncions de drets socials i democràtics. Per sort alguns diputats estan fent la feina per intentar canviar la situació. Aquest dimarts el Jordi Salvador, Diputat per Tarragona al Congrés de Diputats de Madrid, presentava una proposició no de llei demanant l’augment del Salari Mínim Interprofessional.

El vergonyant import del SMI espanyol, fixat en 655’02 € mensual és totalment insuficient per poder fer front a les despeses d’una família. Són molts els treballadors que després d’una jornada de 40h setmanals cobren un sou que els continua situant en el llindar de la pobresa. El SMI hauria de ser la referència mínima i avui s’ha convertit en la quotidianitat salarial de moltes feines. Una quantitat que dista molt dels imports europeus (França, 1.467€ ; Alemanya, 1.473 €; Regne Unit, 1.529 €; i Irlanda, 1.546 €) . Podem pensar que aquests imports son més elevats perquè els països tenen més riquesa, recordem que Irlanda també va ser rescatada per l’Unió Europea, i per això poden pagar un salari més elevat. Però no és així, Tenir un SMI tant baix afavoreix la contractació precària i els beneficis empresarials per sobre dels beneficis socials. L’augment del SMI és a més a més un incentiu econòmic. Un increment en el poder adquisitiu de les classes treballadores, permet un major volum del comerç local. Aquests diners reverteixen en l’economia de proximitat. En canvi si aquests diners es queden en les mans de les grans fortunes, acostumen a acabar invertits a Panamà o a d’altres paradisos fiscals.

La Carta Social Europea reconeix que el SMI hauria de ser del 60% del salari mig del país. Si això ho apliquem a Espanya hauríem de tenir un SMI de 1.000€. Aquesta ha estat la proposta feta pel Diputat d’ERC, anar augmentant progressivament el SMI durant la legislatura per arribar als 1.000€ d’aquí 4 anys.

És difícil que prosperi aquesta proposta, si depèn de la distribució política de les corts espanyoles. El pacte de C’s i PSOE parla de revisar entorn a l’1%, al PP ja li sembla bé mantenir-lo com està, de fet són ells els responsables de l’import actual. Per tant només hi estan a favor: Esquerra Republicana de Catalunya, Democràcia i Llibertat, els diversos grups que formen Podem i Izquierda Unida. Si fóssim un país independent, la cosa seria molt diferent, ja que al Parlament de Catalunya, les forces que estan a favor d’aquesta revisió sí que són majoria. Cal no perdre temps i adonar-nos del molt que perdem mantenint-nos sota el jou del govern d’Espanya. Necessitem una nova República Catalana que vetlli pels drets dels seus ciutadans i que sigui més justa socialment.

En els països de pandereta, les solucions als problemes acostumen a ser inexistents. El govern en funcions d’Espanya segueix impedint les millores socials que les persones necessiten. Si continua molt de temps així es convertirà en un govern en defuncions de drets socials i democràtics. Per sort alguns diputats estan fent la feina per intentar canviar la situació. Aquest dimarts el Jordi Salvador, Diputat per Tarragona al Congrés de Diputats de Madrid, presentava una proposició no de llei demanant l’augment del Salari Mínim Interprofessional.

El vergonyant import del SMI espanyol, fixat en 655’02 € mensual és totalment insuficient per poder fer front a les despeses d’una família. Són molts els treballadors que després d’una jornada de 40h setmanals cobren un sou que els continua situant en el llindar de la pobresa. El SMI hauria de ser la referència mínima i avui s’ha convertit en la quotidianitat salarial de moltes feines. Una quantitat que dista molt dels imports europeus (França, 1.467€ ; Alemanya, 1.473 €; Regne Unit, 1.529 €; i Irlanda, 1.546 €) . Podem pensar que aquests imports son més elevats perquè els països tenen més riquesa, recordem que Irlanda també va ser rescatada per l’Unió Europea, i per això poden pagar un salari més elevat. Però no és així, Tenir un SMI tant baix afavoreix la contractació precària i els beneficis empresarials per sobre dels beneficis socials. L’augment del SMI és a més a més un incentiu econòmic. Un increment en el poder adquisitiu de les classes treballadores, permet un major volum del comerç local. Aquests diners reverteixen en l’economia de proximitat. En canvi si aquests diners es queden en les mans de les grans fortunes, acostumen a acabar invertits a Panamà o a d’altres paradisos fiscals.

La Carta Social Europea reconeix que el SMI hauria de ser del 60% del salari mig del país. Si això ho apliquem a Espanya hauríem de tenir un SMI de 1.000€. Aquesta ha estat la proposta feta pel Diputat d’ERC, anar augmentant progressivament el SMI durant la legislatura per arribar als 1.000€ d’aquí 4 anys.

És difícil que prosperi aquesta proposta, si depèn de la distribució política de les corts espanyoles. El pacte de C’s i PSOE parla de revisar entorn a l’1%, al PP ja li sembla bé mantenir-lo com està, de fet són ells els responsables de l’import actual. Per tant només hi estan a favor: Esquerra Republicana de Catalunya, Democràcia i Llibertat, els diversos grups que formen Podem i Izquierda Unida. Si fóssim un país independent, la cosa seria molt diferent, ja que al Parlament de Catalunya, les forces que estan a favor d’aquesta revisió sí que són majoria. Cal no perdre temps i adonar-nos del molt que perdem mantenint-nos sota el jou del govern d’Espanya. Necessitem una nova República Catalana que vetlli pels drets dels seus ciutadans i que sigui més justa socialment.