Del 14 al 29 de novembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Ciència, que ja s’ha convertit en l’esdeveniment anual de divulgació científica més important d’Europa amb l’objectiu de fomentar l’interès per la ciència i el coneixement i donar a conèixer els darrers avenços tecnològics i científics d’una manera entenedora. La situació excepcional que ha provocat la pandèmia de la COVID-19 fa que, enguany, l’esdeveniment cobri especial importància. A tothom interessa i afecta quina és l’evolució i quin és l’estat de la recerca sobre el coronavirus.

Al Vendrell comencem a tenir un problema perquè estem convertint en notícies la feina de cada dia que s’hauria de fer d’una manera natural i sense generar més rebombori.

No suelo hacer artículos sobre el programa o los eventos de Mare Terra Fundació Mediterrània. Pero esta ocasión se lo merece. Mis reflexiones suelen girar alrededor a reivindicaciones y actualidad, todo lo que es la XXVIII edición del Curso Científico de Mare Terra.

Trobo que visc en la societat dels reptes impossibles, de la rapidesa per fer allò que menys importa i de l'egoisme que més exclou.

D'un temps ençà s'ha posat sobre la taula de la geopolítica catalana un terme que a mi m'agrada molt i és el de la Catalunya Sud, una regió formada per les vegueries del Penedès, el Camp i les Terres de l'Ebre. Tots els paisatges o territoris tenen els seus referents artístics i a la Catalunya Sud en tenim de molt importants malgrat aquell cert arraconament del qual som víctimes de tant en tant. Casals, Miró, Guimerà, Gaudí... "El paisatge dels genis que se'n diu turísticament.

No entenem quina política està duent a terme el govern de Cambrils. El govern tripartit ha aprovat les ordenances fiscals pel proper any. Quina ha estat la nostra sorpresa (llegeixi’s amb ironia) quan hem vist que tots aquests números, impostos i taxes han estat insensibles a la realitat de la nostra ciutadania. Lluny de ser corresponsables amb la crisis econòmica provocada per la pandèmia de Covid segueixen amb la “patada” cap endavant i amagant el cap sota de l’ala. Vostès on viuen? Passegen per Cambrils? Parlen amb la gent?

Fa uns dies van començar els treballs d’obertura de la fossa del cementiri de Salomó on els arqueòlegs preveuen trobar les restes d’una vintena de soldats republicans morts al gener de 1939, durant l’avenç de les tropes rebels. Malgrat la pandèmia, és important poder seguir endavant amb les actuacions com aquesta, per ajudar a tancar dols.

Tota la societat i els organismes municipals, estatals, comunitaris, comarcals, tenen un compromís amb les persones grans. És necessari crear mecanismes i realitzar un treball de continuïtat de promoció de factors socials, econòmics, mobilitat,informatius, de participació,cura de salut, accessibilitat, protecció e inclusió entre d’altres.

Estem vivint en una pandèmia on també han acabat pagant justos per pecadors com és ja tradició en la nostra societat.

Entre la crisi industrial que esta patint la Vegueria del Penedès des de finals d’estiu i el calendari electoral que se’ns dibuixa a curt termini, hem sentit variades versions de com hauria de ser el nostre territori. També hem sentit tantes d’aquelles promeses (electorals), que costa molt de creure que el que no s’ha fet en tres anys, es faci ara, i encara menys desprès de les eleccions, que ningú sap que passarà.