Aquesta setmana conversem amb l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, sobre els projectes i les actuacions que el govern municipal (PSC, ERC i Ara Reus) desenvoluparà al llarg d'aquest 2024. L'aposta per les persones, la promoció econòmica basada en el coneixement i la innovació i la sostenibilitat són els eixos centrals de l'acció de govern. En aquesta entrevista, l'alcaldessa ens exposa la seva visió global per entendre la transformació de la ciutat i del territori.

J.C.: Quines prioritats té per enguany el govern municipal en matèria d'habitatge social?

S.G.: A banda del que estem fent en la campanya de millora del parc d'habitatge al Barri Fortuny, amb fons Next Generation i amb fons propis, estem redefinint l'Oficina d'Habitatge, que passa a ser Servei d'Habitatge i que inclourà subvencions, ajudes socials, promoció d'habitatge social, etc... Dins del propi Servei d'Habitatge també hi haurà l'Oficina de Rehabilitació per a habitatges buits del centre de la ciutat i en alguns barris, com estem fent al Barri Fortuny.

La intervenció al Barri Fortuny pot servir de model a aplicar en altres barris?

Les accions d'habitatge, urbanístiques o arquitectòniques no volem que siguin aïllades, sinó que ho englobem dins d'aquest pla general de barris “Reus 10”, que anirà molt més enllà. L'actuació al Barri Fortuny no tan sols té a veure amb l'accessibilitat o l'eficiència energètica dels edificis, sinó que anirà en paral·lel amb l'Eix cívic del carrer Astorga i acompanyada d'una acció social i comunitària i de promoció econòmica als propis barris. En altres barris de la ciutat també es farà aquest tipus d'actuacions, però buscant la identitat de cada barri i amb les seves necessitats específiques.

En educació, van anunciar més places públiques de 0 a 3 anys amb la creació d'una nova Escola Bressol Municipal, oi?

Així és. S'estan fent tots els tràmits per tirar endavant el projecte i es licitarà de manera interna. Alhora, s'han de realitzar una sèrie d'accions urbanístiques, que ens permetin fer l'escola bressol. En principi, estem parlant de dos anys per poder-la fer realitat.

Quan diu que vol posar al dia la via pública, a què es refereix?

Posar al dia la via pública vol dir escoltar els veïns i les veïnes de la nostra ciutat. I aquesta “escolta activa” es vol reflectir en unes polítiques municipals. Els reusencs i les reusenques ens deien constantment que tenien un problema amb la neteja, amb la recollida de les escombraries, amb l'incivisme o certs problemes amb les actuacions a la via pública, -quan es malmet un banc o una vorera-, que anaven massa lentes. Nosaltres vam detectar aquells problemes més urgents que ens trasllada la ciutadania i vam fer plans de xoc de neteja, parcs i jardins, parcs infantils... Però aquest pla de xoc no pot quedar-se en una acció puntual perquè, sinó, al cap d'uns mesos tornarem a estar igual. Per això vam incrementar la partida del 2024 perquè les actuacions no es quedin només en plans de xoc, sinó que siguin constants durant tot l'any, més enllà que durant l'estiu es faran actuacions més específiques i intensives.

S.G.:"Posar al dia la via pública vol dir escoltar els veïns i les veïnes de la nostra ciutat"

Com es preveu que sigui la zona que connecta el carrer Ample amb la plaça del Pintor Fortuny? Serà per a vianants?

S'està acabant de definir el projecte perquè el del carrer Ample no és un projecte que vagi sol. També hem de definir la Zona de Baixes Emissions (ZBE),que no vol dir que no es pugui circular amb vehicle, sinó que circularem d'una manera diferent. La mobilitat del carrer Ample s'ha de definir com queda englobada dins de la mobilitat general de la ciutat. Fins ara s'estaven fent visions parcials de la mobilitat a la ciutat i el que no volem és un carrer sí i un carrer no, sobretot, pensant en la salut de la ciutadania i en què podem fer des de la nostra ciutat per tenir cura del planeta.

Aquesta actuació pot contribuir a ampliar la tradicional zona comercial del Tomb de Ravals cap al nord?

El centre de la ciutat és un eix comercial molt important, però també tenim altres eixos molt potents que estan fora del Tomb de Ravals i amb les especificitats de cadascun. Els carrers Ample, Sant Llorenç, Mare Molas, Carrilet i altres.., són eixos comercials molt importants. Per tant, hem d'abordar aquests altres eixos per fer una xarxa comercial potent i capil·lar a tota la ciutat.

S.G.: "Hem d'abordar altres eixos per fer una xarxa comercial potent i capil·lar a tota la ciutat"

Parlem de mobilitat. Ja tenim “La Ganxeta” a punt per al 30 de gener?

Sí. L'ús de la bicicleta és un tema que, a banda de promoure la mobilitat sostenible, ens pot ajudar en altres àmbits. La mobilitat amb la bicicleta també s'està treballant amb les entitats comercials i veïnals perquè estiguin involucrades. Una mostra d'això és que ara tenim demandes d'alguns barris que volen que hi arribi la bicicleta, que s'estan estudiant de cara a una següent fase de desplegament.

Una campanya que hauria d'anar acompanyada d'una ampliació de la xarxa de carrils bici...

En aquests moments tenim la possibilitat, -més enllà de la voluntat del govern municipal de tenir una mobilitat sostenible que afavoreixi la salut de la ciutadania,- de tenir uns fons públics que aboquen molts recursos per afavorir aquesta mobilitat sostenible i amb una visió global. No generem un carril bici aïllat en un lloc que no tingui contacte amb cap altre lloc, sinó que hi ha d'haver una certa connexió perquè tingui sentit.

Volem generar una intermodalitat en tota la mobilitat sostenible a la nostra ciutat que sigui potent. Facilitarem que aquestes persones puguin deixar el vehicle als voltants de Reus i que, després, en transport públic o caminant, arribin al centre o a qualsevol barri de la ciutat. El que fem és treballar amb aquests pàrquings dissuasoris que tenim al voltant de la ciutat i que estiguin connectats amb el transport públic, la bicicleta o l'autobús.

Pel que fa al servei d'autobusos de Reus Transport, hi haurà canvis?

Estem treballant des de diferents vessants: les freqüències de les línies, si s'han de modificar aquestes línies -hem tingut demandes veïnals que ens han demanat modificacions de línies-, si el Bus x tu l'ampliem a altres zones de la ciutat i en quin model ens basem.

Tenim entès que des del govern municipal es va demanar a la Generalitat una millora de l'Estació d'autobusos.

Nosaltres hem anat més enllà de la millora i el que hem demanat és una transformació de l'estació. Estem transformant el sud de la ciutat, amb un eix molt central com és el Mercat del Carrilet, amb la previsió de l'entrada del tramvia per la carretera de Salou, amb la nova Estació de Bellisens, l'estació intermodal i perquè el creixement -tant demogràfic com empresarial- es projecta cap a aquesta zona. Per tot plegat, hem de facilitar que aquella zona creixi de forma sostenible. I en la mobilitat, un eix primordial és l'Estació d'autobusos. Si el govern municipal està destinant molts esforços per a la transformació de la zona sud de la ciutat, no tindria sentit que l'estació es quedés tal i com està en aquest moment.

S.G: "Si estem destinant molts esforços per a la transformació de la zona sud de la ciutat, no tindria sentit que l'estació d'autobusos es quedés tal i com està"

El Govern és receptiu a aquesta transformació?

Sí, de fet ja hi ha hagut reunions en l'àmbit polític i tècnic. Hi ha documents damunt de la taula per tal que les actuacions a l'Estació d'autobusos -que, òbviament, no és una competència municipal- es puguin fer en paral·lel a la transformació que estem fent d'aquella zona. Nosaltres pensem que sí, i la Generalitat, de moment, s'ha mostrat disposada a treballar en aquesta línia.

Pel que fa a la nova Estació de Bellissens, es preveu que el govern de l'Estat compleixi amb el calendari previst?

La licitació del projecte ja està entregada i les actuacions van dins del temps previst. De moment, no ens consta que hi hagi cap problema sobrevingut que faci que s'endarrereixi.

En quin punt es troba el projecte urbanístic del carrer de l'Escultor Rocamora?

La transformació urbanística del Mercat del Carrilet i de la zona és un projecte que va tot junt. Si comencem amb l'Eix Astorga, -gairebé des del barri Montserrat-, el que volem fer és una connexió real des del sud “sud” fins al nord “nord” de la ciutat. Això ens permet connectar Eix Astorga, Escultor Rocamora i carrer Ample-, i a la vegada, connectar l'estació de trens de la part nord amb l'estació de Bellissens fins al Barri Montserrat. Per tant, si tu decideixes que vols pujar caminant, del sud al nord, que tinguis un eix còmode i saludable per fer-ho, però també en bicicleta o en transport públic.

L'alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, baixant les escales del Palau Municipal (J.C.)

S.G.: "Si tu decideixes que vols pujar caminant, del sud al nord, cal que tinguis un eix còmode i saludable per fer-ho, o també en bicicleta o en transport públic"

Al sud hi trobem el Tecnoparc. Fa un temps vostè va anunciar que podria convertir-se en el futur Districte tecnològic del Camp de Tarragona...

Aquesta no és una feina que faci tan sols el propi Ajuntament o Redessa. De fet, s'està treballant amb el Clúster TIC Catalunya Sud. S'està treballant i complint amb una sèrie d'indicadors per desenvolupar el Clúster d'aquesta manera. L'Ajuntament hi està aportant moltes coses (Tecnoredessa, viver d'empreses o Redessa Innovació, que serà la nova seu de T-Systems) i està generant el caldo de cultiu necessari perquè la gent trobi atractiva la ciutat per vindre aquí i perquè el talent local o de fora que tenim es vulgui implantar a Reus. L'Ajuntament ha de treballar conjuntament amb el Clúster TIC i les empreses perquè aquestes aterrin aquí. Com més empreses tecnològiques i del sector agroalimentari tinguem al territori, més atracció hi haurà cap al propi territori.

Per aconseguir això cal posar les bases i les eines necessàries per fer-ho possible. Per això Redessa no tan sols treballa en la implantació de l'empresa en sí, sinó que també fa el soft-landing, amb l'acompanyament de les famílies que venen amb les empreses, polítiques d'habitatge perquè puguin viure a la nostra ciutat, polítiques educatives perquè els seus fills puguin escolaritzar-se... Els aportem moltes coses que van molt més enllà de la part estrictament empresarial i els aportem el talent del territori. Aquesta connexió fa que les empreses no només treballin en un àmbit tecnològic, sinó que també ho fan amb els sectors de la salut, la nutrició, l'agroalimentari o de la Intel·ligència Artificial.

S.G: "L'Ajuntament ha de treballar conjuntament amb el Clúster TIC i les empreses perquè aquestes aterrin aquí"

Una capacitat emprenedora que forma part del caràcter reusenc, oi?

Reus s'ha fet sempre a sí mateixa. Hem sigut capaços de liderar l'àmbit comercial, cultural o sanitari perquè hem tingut aquesta capacitat reusenca de generar i de fer coses. I ara, aquesta emprenedoria i aquestes capacitats s'han traslladat al “Reus 2.0” o al “3.0”...

S.G.: "Ara, aquesta emprenedoria i aquesta capacitat reusenca de generar i de fer coses s'han traslladat al Reus 2.0."

Pel que fa a la renaturalització de la ciutat o “Ciutat Verda”, quins seran els àmbits d'actuació?

Hi ha diferents àmbit d'actuació, tant la renaturalització dels àmbits periurbans com dels urbans. A més de la “V Verda”, renaturalitzem àmbits que estaven ocupats per l'asfalt o vinculem els centres educatius als refugis climàtics. Per exemple, ara tenim els patis de les escoles de la ciutat, que són “molt durs” perquè no hi ha zones verdes ni d'ombra. El projecte “Renatur” ha estat el primer pas per fer-ho i ja estem pensant en com la nostra ciutat pot ser referent en polítiques verdes i de descarbonització i quin impacte té això en el territori. Com a ajuntament, hem agafat el repte de plantejar què podem fer com a ciutat per treballar en la descarbonització. Descarbonitzar no és tan sols emetre menys CO2, sinó com absorbim aquest CO2. Per això, el següent pas que estem treballant ara és com l'Ajuntament i el propi municipi fan polítiques actives de descarbonització utilitzant el 'Renatur' i altres projectes posteriors per transformar la ciutat amb la visió neta del CO2: ser emissió de CO2 zero en què allò que emets ho absorbeixes.

Moltes poblacions es troben immerses en la lluita contra la sequera. Quins plans té Reus per combatre els seus efectes?

Reus històricament ha fet molta feina perquè reusencs i reusenques tinguin aigua a casa seva de qualitat -molta gent recorda les restriccions d'aigua que hi va haver als anys 80-. Això no vol dir que amb el que es va fer en el passat, ens quedem quiets aquí. Som conscients que les demandes hídriques són molt exigents avui en dia perquè plou menys i hens hem d'adaptar a aquesta nova realitat. La regeneració de la pròpia aigua que, com a ciutat, aboquem després a la depuradora, ja fa temps que s'està treballant perquè això sigui així. Nosaltres som els primers solidaris amb el territori.

La ciutadania de Reus ha fet molta feina per gastar menys aigua -som un municipi que està dins dels límits legals de la utilització de l'aigua- i també s'està treballant perquè les pròpies canonades d'Aigües de Reus estiguin en condicions òptimes perquè no hi hagin pèrdues d'aigua. I apart de tot això, què fem amb tota aquella aigua que ja ha passat per la depuradora? Hi ha un projecte que fa temps s'ha reclamat i que s'està treballant amb l'ACA, que es troba en període de licitació i que permetrà reutilitzar aquesta aigua que ja n'hem fet ús i que pot tornar. En aquests moments, per raons legals, aquesta aigua no pot anar a ús de boca, però sí que pot anar a la xarxa de reg o al consum per la pagesia. L'Ajuntament de Reus ha fet molta pressió perquè l'aigua no s'aboqui al mar i es pugui reutilitzar.

S.G.:"La ciutadania de Reus ha fet molta feina per gastar menys aigua"

I l'aprofitament dels pous?

Els tres blocs que tenim per al subministrament d'aigua urbana són: el pantà, el Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) i els pous i mines de la ciutat. El sistema de pous i mines està més sec que fa uns anys perquè la sequera també ha acabat impactant en l'aigua subterrània. Tot i així, des d'Aigües de Reus s'estan fent recuperació de pous i mines.

En matèria d'equipaments culturals, en quin estat es troba el projecte de reforma de l'edifici del Centre Catòlic (antiga seu del Bravium), fruit del conveni amb l'Arquebisbat?

Actualment s'està treballant en el pla d'usos del propi equipament, ja que allí no hi anirà una sola entitat cultural, sinó que podran anar-hi diverses. Encara que l'Ajuntament vulgui córrer molt, hem de complir amb el període de licitacions, i això vol dir, que ens plantarem ben bé en prop de 24 mesos.

Aquestes passades festes, Reus s'ha consolidat com una destinació nadalenca de referència al territori i a Catalunya. Aquest model es pot traslladar a altres èpoques de l'any?

Nadal és la campanya comercial més important de la nostra ciutat, on s'hi aboquen molts diners púbics, ja que no tan sols volem més visitants, sinó que hi hagi un retorn econòmic en el comerç, la restauració o en l'àmbit cultural. Però no només ens volem quedar amb això, o amb la Festa Major, sinó que des de Promoció de Ciutat ja s'està treballant en què podem fer perquè al llarg de tot l'any siguem referents en els àmbits comercial, cultural i de turisme esportiu. També hem de fer veure que tenim una ciutat, que no tan sols és perquè la vinguin a veure els visitants, sinó que hi ha gent de Reus que potser no ha estat mai al Gaudí Centre o al Museu de Reus. Hem de treballar perquè els reusencs i les reusenques gaudeixin de la pròpia ciutat.

S.G.: "Ja s'està treballant en què podem fer perquè al llarg de tot l'any siguem referents en els àmbits comercial, cultural i de turisme esportiu"

Reus és un dels municipis creadors del Grup Impulsor de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Quina valoració en fa de les seves primeres passes?

Estem molt contents i contentes perquè veiem que hi ha una voluntat política de que això funcioni. Ja estan creades les primeres quatre comissions de treball i aquestes seran rotatòries -com la presidència de la Unió Europea- (somriu...), perquè tots els municipis se sentin implicats en tots els àmbits i sàpiguen el que s'està treballant en totes les comissions. Que la Diputació, els consells comarcals i la Generalitat s'hagin implicat en el Grup Impulsor és important perquè no tan sols són els municipis els que estan al darrera, sinó que també hi ha ens supramunicipals que també veuen l'oportunitat històrica d'ara perquè això passi. I per què passa en aquest moment? Perquè tots els municipis s'hi han implicat perquè políticament sigui així i perquè venen uns fons europeus que en altres moments històrics no hi eren -com els 500 milions d'euros per al projecte del tramvia- o en temes com la gestió de residus, el medi ambient, etc..Si deixéssim perdre aquest tren, potser no tornaria a passar en un altre moment.

El TramCamp és el projecte més esperat d'aquesta Àrea Metropolitana?

Potser aquest sigui el projecte més visible, però ja fa temps que tenim serveis mancomunats en altres àmbits: Sirusa (residus), CAT (aigua) coordinació de cossos policials (seguretat).... El fet de mancomunar serveis ens facilita molt les coses en l'economia d'escala dels propis municipis perquè els ciutadans es mouen arreu del territori.

El Parlament tindrà l'última paraula a l'hora d'aprovar l'entitat jurídica que ha de donar forma a l'Àrea Metropolitana?

S'ha d'acabar de definir quin és l'ens o l'òrgan en què es plasmarà tot això. Nosaltres hem començat a tirar de la manera que pensem que s'ha de començar a tirar, però l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona l'ha d'aprovar el Parlament de Catalunya. No crec que hi hagi cap problema perquè els tres partits majoritaris a Catalunya (PSC, ERC i Junts) hi som i tampoc crec que cap altre grup hi vegi cap problema en donar un millor servei a la ciutadania. Estem aquí per donar servei als ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona.

S.G.: "Estem aquí per donar servei als ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona"