Amb l’acceleració dels canvis socials a partir de l’últim terç del s.XX el jovent va deixar de valorar la saviesa de la gent gran a partir de la seva experiència de vida, perquè entenien que els nous temps demandaven unes formes de viure que els seus progenitors no entenien i de poc els servien els seus consells i experiència. Ser jove va passar a ser el bé més preuat per la societat, mentre que la vellesa va començar a ser poc valorada i arraconada.

Des de fa més de 50 anys, l’esperança de vida s’ha anat incrementant fins al punt que les persones del nostre país tenen una esperança de vida superior als 80 anys, en bona part gràcies als avenços mèdics i als hàbits de vida saludables. I aquest increment de l’envelliment és considerat un dels indicadors del benestar de la nostra societat. Vivim, doncs, en una contradicció difícil de solucionar. D’una banda volem viure cada vegada més i de l’altra menystenim la vellesa. Fins el punt que per moltes famílies i per la societat les persones grans li són una càrrega i són discriminades i en els casos més greus maltractades. Llavors que fem amb la gent gran?

Com que el sistema capitalista ha acabat imposant les seves lleis del benefici econòmic, la productivitat i l’individualisme per sobre de la vida comunitària, solidària i de cures que hores d’ara les famílies no poden assumir perquè han de treballar, cal que les institucions públiques acabin de bastir un sistema de cures que permeti a la gent gran dur una vida digna. Una dignitat que passa per posar remei a problemes com: la bretxa digital, l’escassetat de recursos econòmics, la soledat, els maltractaments,...

Des de CCOO creiem que envellir és un dels bens més preuats de la humanitat i hem d’aconseguir entre els institucions públiques, privades, empreses, entitats i la resta de la societat que aquesta darrera etapa de la vida pugui ser viscuda plenament. Per això, cal:

-Tenir espais de socialització intergeneracional on es sentin integrats els nostres grans fomentant la cohesió social.

-Aconseguir millores a l’Atenció Primària.

-Aconseguir que el màxim de persones puguin envellir a casa seva, però moltes no ho poden fer perquè gairebé un milió d’edificis a Catalunya no tenen ascensor i molts d’altres tenen barreres arquitectòniques. Calen ajuts per treure aquestes barreres.

-Impulsar l’atenció domiciliària a les persones dependents.

-Un model residencial que cuidi i respecti millor a les usuàries.

-Una llei integral dels drets de les persones grans que impulsi la idea d’envelliment actiu.

-Un increment del finançament del sistema de la dependència que contribueixi a la millora de la qualitat de l’ocupació dels professionals que presten els seus serveis, la reducció de les llistes d’espera i reconeixement prioritari dels serveis professionals enfront de les prestacions econòmiques.

-Un increment de les pensions més baixes i ajuts per pagar els serveis bàsics en moments de crisi com ara que tenim la inflació i els preus dels aliments i l’energia disparats.

Des de CCOO demanem, doncs, als nostres dirigents polítics que si creuen en allò que diuen sobre el valor de la vellesa s’arromanguin i destinin els recursos necessaris perquè les seves paraules es tradueixin en un millora de la qualitat de vida de la nostra gent gran.