M'explico, comencen les festes i d'entrada, enlloc de felicitar el Nadal es diu 'Bones Festes'. Hem eliminat el concepte 'Nadal' per substituir-lo pel de 'Festes', convertint una festa-tradició d'arrel cristiana en unes 'Festes', que com a tals el més important és gaudir-les. Què és el Nadal? La festivitat cristiana del naixement de Jesús, la paraula Nadal ve de natalici (naixement). Avui en dia, la idea de celebrar unes festes implica per damunt de tot la idea de fruir i esbargir-se. Quan en parles amb el teu entorn més proper, la discussió no dura massa, ja no crida l'atenció, sorgeix el debat del laïcisme en oposició al catolicisme. Te n'adones que ambdós 'ismes' s'han convertit en una espècie d'ideologia, de discurs on cadascú defensa la seva part, amb posicions inamovibles. Ep! No per a tothom és així!

Per a explicar que el Nadal ha esdevingut un parc d'atraccions, però, agafaré dos exemples concrets que he hagut de trepitjar recentment, per allò dels equilibris familiars.

El primer és l'espectacle lluminós de l'antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un conjunt modernista que fou projectat, i executat en la primera fase, per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Recorda el tram final de la visita de Disneyland, un espectacle de llums i focs, en aquest cas sense els focs, on tothom no para de fer fotos amb els mòbils. Es converteix en un recorregut a peu de les instal·lacions, amb presència de diferents objectes lluminosos que capten l'atenció dels visitants, que tenen a veure amb el món dels planetes, lluny de les històries que s'hi van viure. Fins i tot, hom es pot asseure's en una terrassa i prendre una consumició. Almenys, el munt de gent que ho està visitant col·laborarà en el finançament de l'obra arquitectònica. I pregunto, quanta gent deu conèixer qui era l'arquitecte en qüestió o el modernisme català? O dit d'una altra manera, quanta gent ho ha visitat a llum del dia per tal de poder observar les singularitats de l'obra i el seu lligam amb el moviment modernista, que a Catalunya va adquirir una personalitat pròpia i diferenciada? A la fi, què en pensaria el bo d'en Domènech llegint un cartell de reforma d'un dels edificis que finança el 'Programa de Conservación del Patrimonio Histórico Español', ell que en cada pavelló hi gravava la Creu de Sant Jordi i la Senyera, bandera i símbol nacional de Catalunya?

El segon exemple, ens queda molt més lluny del nostre marc mental, com diria el meu fill petit a França, o com jo dic a la Catalunya Nord. Es tracta del 'Village Noël' a la vila del Barcarès, en francès Le Barcarès, antigament Port de Sant Llorenç, una vila cap de la comuna del mateix nom, a la comarca del Rosselló. Aquests dies és plena de catalans del Sud, majoritàriament parlen en llengua castellana, no saben ni entenen un borrall de francès i són atesos amb un castellà molt precari, oblidant-nos tots plegats que aquella va ser una terra catalana. En plena platja mediterrània s'hi troben tot un conjunt de vegetació artificial, amb avets nevats, amb atraccions que malden per esquivar i dissimular el canvi climàtic (una pista de gel, una baixada de trineus...), amb una 'noria' (roda de fira) que encertadament té compassió de les famílies marxant a velocitat suau. Amb paradetes o barraques on triomfen més els xurros que les gofres. Hi trobareu alguna senyera i el pagès català amb el corresponent ruc tot il·luminat com la resta d'elements decoratius com a element autòcton. Crida l'atenció la presència d'un gran vaixell atracat a la sorra de la platja que està aprofitat com espai d'exposició i que permet una vista d'ocell del territori. S'agraeix la presència de la llengua catalana en els plafons electrònics, en el web i en algun rètol del 'village'. Quan es de dia la presència de gent és moderada però amb l'arribada del capvespre fa acte de presència una multitud per a gaudir de l'excés de llums, i la cua de la 'noria' agafa unes dimensions espectaculars. El més divertit del lloc va ser veure tres ossos nòrdics cantant una cançó, i em va fer pensar que la 'cultura viva' és una bona alternativa al consum, al parc d'atraccions, i que tot no està perdut. Durant el trajecte vam poder sintonitzar amb radio Arrels de la Catalunya Nord i vaig demanar als meus fills de 12, 11 i 9 anys que escoltessin un habitant de la comarca del Vallespir parlant sobre la seva vida de llenyataire amb la variant dialectal del nord.

Contat i debatut, reflexiono que és molt més bonic fruir de la llum natural del cel ja sigui al camp, a la muntanya o davant del mar, llueix molt bonica. També és una molt bona experiència escoltar històries a la vora del foc, si n'hi ha, o si no al menjador, tot cantant nadales tradicionals en català, castellà o els idiomes en què les conegueu. Viure el Nadal com Jesús (recordem que és l'origen de les festes) va transmetre-ho: una experiència de llum senzilla, i sobretot d'amor i pau, de bona humanitat.

Aquí podeu veure la foto del cartell del 'ministerio': https://fundaciosantpau.cat/ca/news/sinicien-les-obres-de-rehabilitacio-del-pavello-de-la-purissima

L'enllaç del 'Village Noël': https://www.noelbarcares.com/ca/benvinguts-a-la-vila-de-nadal-del-barcares/